Joanot Martorell va néixer a la ciutat valenciana de Gandia cap al 1413 (la data exacta no se sap, però se situa entorn d’aquest any), i va morir a València l’any 1468 (tam-bé hi ha discrepància de fonts). És conegut perquè va ser un dels escriptors valencians medievals més destacats en llengua catalana. La seva única obra, el Tirant lo Blanc, és considerada com la primera no-vel·la moderna d’Europa.
Procedia d’una família molt lligada a la reialesa, ja que tant el seu avi com el seu pare havien treballat a la cort. Així, el seu llinatge era un dels més reconeguts de l’època en què va viure. A més, a tall d’anècdota, també val la pena ressaltar que era cunyat d’Ausiàs March (en parlarem a la propera Lletra, la del mes de setembre).
Com molts altres personatges de l’època medieval, era un gran aficio-nat a les batalles, a més de participar en la vida reial activament. Com a conseqüència d’aquesta l’afició, va fer algunes estades en diferents paï-sos europeus, com Anglaterra, Portugal i Itàlia.
Si ens centrem en la vessant literària, Martorell n’era un gran amant. Escrivia tot sovint lletres de batalla contra gent: era la manera de llui-tar contra altres cavallers, ja que la lletra de batalla era el procediment que se seguia per reptar-los.
El Tirant lo Blanc el va començar a escriure, segons els historiadors que s’han documentat, el 1460, i quan va morir, el 1468, encara no ha-via acabat de fer-ho. Aleshores va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar (només els darrers capítols) i la va fer imprimir. Era ja l’any 1490, tot just quan Martí Joan va morir.
Malgrat ser l’única novel·la que va escriure, és molt rica i complexa, i és diferent de les altres, motiu pel qual es va guanyar la fama universal. Té 487 capítols i més de 800 pàgines en total, en què narra la història d’un cavaller anomenat Tirant.
És una novel·la cavalleresca, protagonitzada, com dèiem, pel cavaller Tirant, el qual viu diverses aventures per alguns països d’Europa i gràcies a les batalles aconsegueix fer-se un nom arreu del continent. Un altre dels protagonistes és Carmesina, a qui Tirant coneix a Constanti-noble, l’actual Istanbul, que és la filla de l’emperador.
S’enamoren l’un de l’altre a primera vista. A més, quan Tirant arriba a Constantinoble és rebut com un autèntic heroi, ja que els va salvar dels atacs de l’imperi turc. Tot i així, Tirant ha de marxar al nord d’Àfrica a lluitar altres batalles. De fet, en aquesta primera etapa ja s’hi narren diverses escenes amoroses entre tots dos.
Un temps després, Tirant torna a Constantinoble després d’haver estat al nord d’Àfrica, i quan hi arriba es casa amb Carmesina. Però la felici-tat li va durar ben poc, ja que Tirant mor molt poc temps més tard a causa d’una pulmonia. Carmesina, de tant de dolor que va sentir, tam-bé va morir, igual que el seu pare, l’emperador.
Malgrat que molt poca gent l’ha llegida (és molt extensa i poc coneguda entre els lectors actuals), cal considerar-la una de les millors novel·les de la història de la literatura universal, no tan sols catalana, de la qual possiblement sigui la millor, segons els estudiosos de la seva obra i la crítica. De fet, Cervantes va escriure les següents paraules, en referèn-cia a l’obra de Martorell: “Es éste el mejor libro del mundo”.
Selecció i comentari d’Abel Carretero
Font: Català Sempre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada