Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 2 de desembre de 2018

La Cambra premia els cops de porra | Tian Riba

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

1 d'octubre de 2017, Sant Carles de la Ràpita
Tian Riba

La tarda del 25 de setembre del 2018, tres homes s’asseuen al voltant d’una taula per idear una operació policial per aturar el referèndum de l’1 d’octubre. Són el responsable de la Policia Nacional, Sebastián Trapote, el director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, Diego Pérez de los Cobos, i el responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo. Aquest últim és natural de la Seu d’Urgell, va ser nomenat tinent el 1978, i va exercir a Sant Feliu de Llobregat i després a Martorell. Fins que el 1985 el van ascendir a capità de la plana major a Barcelona i el 2000 a coronel. A partir de la secció d’informació va anar pujant graons i el 2011 es va convertir en general de brigada i cap de la policia judicial i el 2012 en cap de zona a Catalunya. L’exministre Jorge Fernández Díaz el va ascendir a general de divisió el 2015. I el dia 1 d’octubre del 2017 va tenir sota el seu comandament als agents antiavalots vinguts d’arreu d’Espanya que van atonyinar milers de conciutadans seus “posant la porra com si no hi hagués demà”. Diran que les ordres van ser de Pérez de los Cobos i dels seus superiors. Ho emmascararan amb una ordre judicial que no deia això. Diran que Gozalo va fer senzillament la seva feina, que és complir ordres. És cert. Com també que hagués pogut plegar. En tot cas, no li ha anat malament, perquè després ha estat ascendit a tinent general i, enviat a Madrid, ara és un dels quatre tinents generals amb què queda configurada la cúpula de la Guàrdia Civil. Aquí l’ha substituït el general de brigada Pedro Garrido.
Al currículum de Gozalo hi figura que ha rebut tot de creus i grans creus de mèrit amb noms recargolats, sense que s’especifiqui el perquè. Però la que m’ha cridat l’atenció, pel nul ressò que ha tingut i per qui li ha fet tal honor de manera gairebé clandestina, és la que va rebre fa uns dies: la Medalla d’Honor de la Cambra de Barcelona, entregada en persona per Miquel Valls. Suposo que perquè Valls era dels que deia que el referèndum no es faria, que era la informació que rebia l’establishment català de la Moncloa. I, quan es va fer, devia respirar alleujat veient com la valenta Guàrdia Civil pegava als ciutadans, alguns dels quals potser eren als associats seus. Miquel Valls pot fer el que li doni la gana, però fa mal als ulls veure com l’entitat hereva de la llotja de mar i el consolat de mar de la Corona d’Aragó és ara tan borbònica, tenint en compte que va ser Felip VI el que va avalar l’”a por ellos” executat per la policia i la Guàrdia Civil.
Donar la Medalla d’Honor a qui va liderar les bufetades de l’1-O no és digne d’aquesta institució
Miquel Valls presideix la Cambra des del 2002, substituint Antoni Negre, quan va optar a l’elecció sense competència, que és com agrada fer les coses als que manen a Barcelona. Perquè vol dir que abans s’ho han parlat i repartit. I són sempre els mateixos. De fet, Valls és vicepresident de la Fira i del Consell Superior de Cambres de Comerç d’Espanya, que presideix Josep Lluís Bonet. O José Luis, com vulguin. Valls ja marxa. Tot i que volia seguir aprofitant una mena de buit legal, plegarà a primers del 2019 quan hi hagi eleccions. Però és que està en pròrroga des del 2014, perquè el govern català ha trigat a adaptar la normativa a la llei espanyola. Però abans lluita per mantenir les institucions, com també la Fira, en mans dels de sempre.
Com a president de la Cambra, Valls havia navegat evitant hostilitats amb els sobiranistes, fins i tot amb algun gest, conscient de les diferents sensibilitats que hi ha a les cambres catalanes. Però donar la Medalla d’Honor a qui va liderar les bufetades de l’1-O i que, en cas que el Govern hagués fet cas de la proclamació del Parlament, s’hagués encarregat de reprimir amb violència la població i les institucions catalanes, no és digne d’aquesta institució. I Valls ho sap, perquè no se n’ha fet publicitat. Es pot estar a favor o en contra de la independència. Però no es pot premiar a qui pega “com si no hi hagués demà”. I, en tot cas, demostra una desconnexió total entre els que manen i la gent. Aquesta desconnexió és la que genera populismes, que cal combatre i són potser pitjors. Però entre els populismes que parlen al poble en lloc dels ciutadans i les elits que ignoren el poble, hi ha un camí del mig que és l’encertat. El camí de les institucions que respectin els ciutadans. Cosa que no ha fet la Cambra de Comerç, però tampoc moltes altres institucions catalanes, principalment econòmiques, que s’han guanyat per mèrits propis una rasa emocional amb els ciutadans de Catalunya que els costarà molt recuperar.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial