Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Que no estem disposats a viure sotmesos per un règim que nega la nostra veu diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal expressar el nostre no sempre, cada dia»
Un dels problemes evidents de la
democràcia representativa és el fet que els electes segresten la voluntat dels
seus votants. La democràcia liberal es fonamenta, filosòficament, en l’assumpció
que cada ciutadà és una veu diferent, que ha de ser escoltada i que té la
mateixa força que la de qualsevol altre. Però la realitat que vivim avui és molt
diferent. Quants votants de Macron, per posar un exemple fàcil d’entendre, no
s’han trobat forçats ara a eixir al carrer amb el jupetí groc perquè era l’única
manera d’aconseguir que els escoltàs l’home a qui van donar el seu vot perquè
governàs per ells i no contra ells?
Protestar és, doncs, exercir la
democràcia. La protesta és el so de la democràcia, i això és una cosa que no
hauríem d’oblidar mai. I encara menys ara, quan hi ha qui vol posar en qüestió
fins i tot el dret de protestar i els límits de la protesta.
El filòsof francoalgerià Jacques Rancière
ha explicat d’una manera insuperable com les actuals institucions polítiques han
assaltat la política, amb la intenció de limitar tot allò que es considera
polític i de restringir la lliure opinió dels ciutadans, controlant la protesta.
I ha deixat clar que és amb la intenció explícita de limitar el nostre dret de
fer política, que les institucions s’atorguen avui dia drets impensables abans.
Com el de dir-nos si una cosa és constitucional o legal, prescindint fins i tot
de què diga la constitució o la legalitat. O com apropiar-se el dret de definir
què és violent i què no ho és. O qui pot protestar i qui no –per a restringir el
dret, que hauria de ser sagrat, d’actuar políticament. Fins i tot s’atreveixen a
atorgar drets diferents a col·lectius diferents, permetent i fins i tot
encoratjant alguna gent a fer coses que, en canvi, si les fan uns altres són
qualificades d’horribles i perseguides per la justícia –una justícia que ha
deixat de ser un poder autònom per convertir-se en un instrument de control de
la dissidència política. Us és familiar tot això que Rancière explica tan bé? En
aquesta explicació, no hi reconeixeu exactament tot això que ens passa
avui?
Per això, doncs, exactament per això, cal
dir que no. Que no estem disposats a viure sotmesos per un règim que nega la
nostra veu diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal expressar
el nostre no sempre, cada dia. Quan toque, votant, com ho vàrem fer el 21 de
desembre de 2017. I quan toque, al carrer, com ho farem el 21 de desembre de
2018. Sense vergonya i sense haver de justificar-nos ni de donar explicacions
suplementàries a ningú. Tampoc als qui, pensant com nosaltres, creuen, en canvi,
que poden dir-nos exactament quan hem de protestar i de quina manera.
Direm no divendres, pels carrers de
Barcelona, perquè no podem tenir gens de vergonya de fer servir la democràcia i
perquè la protesta n’és el so. I encara més: direm no perquè en tenim
l’obligació, en tenim el deure com a ciutadans.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada