Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Jordi Borràs
A la tercera va la vençuda —pensava ahir arribant a l'hotel— tot i que no m'he atrevit a posar-ho negre sobre blanc fins que he arribat a l'aeroport, a l'espera d'embarcar cap a Barcelona i des d'on escric aquest article. És el tercer cop que volia anar a Varsòvia per a cobrir els actes de la Marxa de la Independència de l'onze de novembre, quan Polònia commemora l'alliberament del país de les urpes de l'imperialisme europeu. Una diada que per desgràcia ja fa massa temps que és patrimoni d'una extrema dreta que s'ha apropiat de la festa. Fa dos anys vaig haver de canelar el viatge només tres dies abans de volar-hi, un cop tenia els bitllets comprats, a causa de l'elevada possibilitat de trobar-me la delegació de facciosos espanyols dins mateix de l'avió que m'havia de dur a la capital polonesa. L'any passat, la situació política a Catalunya va fer insostenible que marxés del país. Enguany, per fi, ho he aconseguit. Tot i que el que més em preocupava no era pas anar-hi, sinó tornar sencer cap a casa.
Les setmanes anteriors al viatge les he passat parlant amb contactes polonesos per tal de buscar algú que m'hi acompanyés. Una gestió inútil, malgrat les converses amb vora una dotzena de periodistes, fotògrafs i activistes, ja que ha estat impossible trobar algú amb prou esma per a animar-se a acompanyar-me. Més que res, el que buscava era algú que conegués com es mouen els grups neofeixistes més radicalitzats a Polònia, on hi ha una militància que té la merescuda fama d'actuar com a veritables animals, fet que corroboro després de veure com elements encaputxats del servei d'ordre d'una de les organitzacions amb més força a la marxa, l'ONR, van trencar la cara a un parell se fotògrafs al bell mig de la manifestació.
El que he vist aquests dies a Polònia ha estat molt preocupant. Ja no només per l'estructura paramilitar, esquadrista, i extremadament violenta de la ultradreta local, el que més m'ha atemorit ha estat la desacomplexada connivència amb el govern del país. El president Duda va encapçalar la marxa, donant el tret de sortida a la manifestació en acabar un breu i abrandat discurs fet des de dalt d'un vehicle militar. A pocs metres d'ell, els escamots uniformats de neofeixistes polonesos s'apoderaven del carrer davant de la mirada còmplice i satisfeta dels militars que desfilaven al seu costat.
Poc se'n parla de Polònia, d'Hongria i de l'Europa que ve. Mentre mirem a Doland Trump i a Bolsonaro a l'altra banda de l'Atlàntic, ens n'oblidem del que tenim aquí mateix, sota l'empara inútil de la mateixa Unió Europea que posa el crit al cel quan es tracta de calers, però que és incapaç de moure un dit quan del que es tracta és del respecte als drets humans i a les llibertats més bàsiques. Trista Europa la que ve, que és la que torna de bell nou cap aquella pel·lícula de terror de la qual tots ja en coneixem el final.
Font: http://www.fotlipou.com/hi-ha-vida-mes-enlla-del-barca/3573-trista-europa.html
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada