Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
| Imatge de la ciutat sarda de l'Alguer. © KIPPELBOY |
ENRIC MORERA
President de les Corts Valencianes
Des de que vaig escoltar Franca Masu ja fa
anys em vaig fer un propòsit: anar a l’Alguer. No trobava mai el moment. I
ganes en tenia. Fa uns anys, una delegació de l’Ajuntament d’Oliva va fer una
visita institucional a Ozieri. Sí, amigues i amics, durant un temps la Sardenya
va estar governada per un olivenc. L’estato Olivense li diuen. Ara hi ha una
anècdota curiosa: el net d’Enrico Berlinguer (Belenguer) té un empelt d’Oliva,
cosa que ja contaré en una altra ocasió.
Enguany no tenia perdó. L’illa Sarda, com
a regió especial d’Itàlia ha aprovat el passat 3 de juliol la Llei de Política
Lingüística que reconeix (ja era hora) els drets lingüístics de la població,
també l’alguerés-valencià-català.
Llei
de drets lingüístics aprovada pel Consell regional de la Sardenya.
No tenia dubtes. Calia anar. Espigolar a
l’estil de Bernat Capó el rastre valencià a l’illa. I n’hi ha a muntó. L’Alguer
es com tornar a la casa vella. A la casa dels avis que havies oblidat. De fet,
Sardenya configurava la Confederació de la Corona Catalano-Aragonesa-Valenciana.
Això està sent investigat amb força. Ara presentarem a València el 27 d’octubre
Acta Curiarum Regni Sardiniae. Il Parlamento del Viceré Carlo de Borja, Duca
di Gandia (1614), editat pel Consell Regional de Sardenya.
Recomanable el llibre de Lluís Guia on ve
una una història oblidada o que sens ha fet oblidar. En efecte, la cooperació
confederal de Sardenya amb la nostra realitat s’ha allargat durant més de quatre
segles. Sardenya pertany als estats italians des de mitjan segle XVIII i la seua
cessió inicial a la Família Savoia. És a dir, Sardenya és Itàlia, però al mateix
temps és diferent. Té vida pròpia, té la seua identitat autèntica.
Amb aquests bons propòsits anava
cavil·lant. Vaig contactar amb Ramon Felipó. Un bon amic de Berga i bon
coneixedor de la Vila. Em va donar molt bons consells: “Has de contactar amb
Carlo Sechi, antic batlle i diputat de l'Alguer. Has de saludar Pepa Molina, és
professora valenciana. Dóna-li molts records a Irene Coghene de la Plataforma
per la Llengua. Has d'anar a veure l'Arxiu Històric de l'Alguer, el seu arxiver
és un gran amic meu, Antonio Serra. Cal que connectis amb el Batlle de l’Alguer,
Mario Bruno, amic del Carlo i de tots. Has d’anar a visitar a Lo Barbé Angelo
Maresca, dóna-li molts records meus i t’afaitarà gratis, no es conya, i et farà
un recital de cançó popular per tu solet. (I així va ser). Et rebran amb les
mans obertes”.
I així va ser, em van rebre amb les mans
obertes, com un fill o nét que retorna a casa. A Pepa Molina no la vaig poder
saludar. Era de vacances al País Valencià. Però amb el Carlo Sechi i el seu
equip en vaig parlar molt. Ell ha estat una persona clau, encara ho és, en el
redreçament cultural i lingüístic de l’Alguer. Durant dues legislatures va ser
Batle de l’Alguer per la opció de “Sardenya i Llibertat”
Un precursor del que ara és Compromís al
País Valencià. Una forma cooperativa que sumava moltes inquietuds. Les idees de
la igualtat, la fraternitat, llibertat, ecologia i autenticitat. Amb Carlo Sechi
es potencia l’afirmació de la identitat Algueresa i la connectivitat amb la seua
comunitat cultural i lingüística.
També va posar les bases de la recuperació
patrimonial i ambiental. L’Alguer és un bon model. Ara és el president de l’Obra
Cultural de l’Alguer que tan bona feina de base està desenvolupant.
Amb el Carlo visitàrem l’església del
Carmelo, ara en procés de reforma. I allà ens hi trobarem la Madonna
dels Desemparats. Un exemple més de la presència valenciana.
Com també ho és el Sant Crist que es
venera amb especial devoció a Setmana Santa, el Crist d’Alacant. Ací podeu
trobar una història ben nostra i que està
relatada d’una manera impecable per dos grans investigadors de la cultura
valenciana al Sud del País Valencià com són Miquel Àngel Flores i Abat i Joan
Lluís Monjó i Mascaró.
Ens retrobem en la nostra identitat. Cal
recordar el meritori treball d’establiment de lligams com va fer als anys 1960
Lo Rat Penat o, més recentment, al 2003, la Societat Coral el Micalet (amb la
col·laboració de l’associació cultural Centelles Riu-Sech d’Oliva i l’associació
cultural Ramoneta de Vilarragut de la Font d’En Carròs). Alguns mitjans es feren
ressò en la visita, tot qualificant-la com una represa de relacions
institucional entre Sardenya i el País Valencià. Certament, a una i l’altra
banda de la nostra mar sempre han existit contactes entre dos terres germanes,
però eixos lligams institucionals sempre han mancat, al meu parer.
En un món global la identitat és un factor
molt positiu. Determinant. Així ho estem analitzat al Comitè de les Regions i
més específicament en el Working Group CALRE on Cultural and Lingüistic
Diversity. El pas que ha donat la Regió de Sardenya ha estat molt important. La
seua diversitat cultural i lingüística es única i cal preservar-la com un
element neuràlgic de l’herència de la humanitat. Amb aquestes idees vaig rebre
invitació de l’Ajuntament de Sassari. Una gran ciutat amb fortes arrels comunes.
Allà tenen una festa gran, Patrimoni Immaterial de la Humanitat: la festa del
Candelieri. Allà vam anar per enfortir els nostre lligams amb la comunitat
sarda. I també vam poder gaudir del Patrimoni de la Humanitat en esta festivitat
tan singular.
Tornar a casa amb voluntat de ser, de
mirar el futur des de les nostres arrels. Amb l’orgull d’un passat i tot un
futur per compartir. Som pobles mediterranis del sud d’Europa. Enguany, que
commemorem els 600 aniversari de la creació de la nostra Generalitat per les
Corts Valencianes és un bon moment per a mirar el futur amb
esperança.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada