Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Si algú creu que el 18 de maig es formarà un govern com els autonòmics anterior, pensat per a gestionar el 'qui dia passa any empeny' fins que no arribe l'any 2022, crec que va molt equivocat»
En la reunió a Berlín, Junts per Catalunya
ha decidit de remoure l’obstacle de la investidura. Segons que han anunciat, a
tot estirar el 16 de maig hi haurà un president de la Generalitat investit i es
conjurarà la possibilitat de noves eleccions. El nou govern de Catalunya
recuperarà així allò que resta de la Generalitat, inclosa la potestat de
convocar eleccions quan convinga o de publicar lleis i decrets en un diari
oficial ara també intervingut per Madrid.
Segons que he entès, el compromís és ferm.
Junts per Catalunya presentarà el president Puigdemont com a candidat. Perquè
això va votar la gent i perquè la votació de divendres de la reforma de la Llei
de la Presidència ho fa factible. Per això l’han feta. Això que em sembla que és
nou és que es comprometen a tenir un president el 16 de maig com a molt tard. Si
no pot ser Puigdemont, ara que l’obstacle tècnic, legalista, ha estat remogut,
seran, en tots cas uns altres els qui hauran d’explicar i en tot cas justificar
com és que allò que han votat els ciutadans no pot ser. Que com és que el
resultat d’unes eleccions és violat. Els independentistes primer hauran intentat
investir el president votat pels ciutadans, se’ls haurà dit que no per raons
legalistes, que hauran remogut, i finalment caldrà que es diga descaradament que
l’estat espanyol no està disposat a permetre-ho, a la força, i ja sense cap
argument que no la siga. La lògica del moviment sembla clara, encara que els
nervis de les darreres setmanes i l’abundància de moviments al voltant d’aquesta
legislatura no hagen ajudat gaire a entendre-la.
És evident que molta gent s’ha posat
nerviosa amb tanta negociació i tanta proposta diferent. Gent que considera que
ja s’hauria hagut de formar govern sense Puigdemont. De fet, avui publiquem
aquesta carta de Simona Levi en
la qual defensa aquesta posició amb arguments contundents i ben punyents, com
ella sempre fa. Que jo entenga la lògica i la coherència dels arguments de
Puigdemont no vol dir que alhora no respecte els d’aquells qui en discrepen.
Saber qui té raó és la cosa més difícil que hi ha en la política i en la vida.
Jo no sé què és millor i sobretot no sé què hauria estat millor fins ara. Això
que sé és que aquest gest d’ahir remou un obstacle que ha servit per motivar
moltes discussions: hi haurà govern el dia 18 de maig. I em felicite d’això
perquè el 19 de maig podrem començar a parlar de les coses realment importants.
Com ara, què farà aquest govern o què farà el moviment republicà a partir
d’aleshores. I quin n’és l’objectiu.
I sobre això sí que he de dir que la
lògica d’intentar a tot preu i fins el darrer segon la investidura de Puigdemont
determina i prefigura una lògica d’enfrontament posterior amb el govern espanyol
que no existiria de cap manera.
Perquè la formació d’un govern no és cap
punt d’arribada. Sinó d’inici. Si algú creu que el 18 de maig es formarà un
govern com els autonòmics anterior, pensat per gestionar el ‘qui dia passa any
empeny’ fins que no arribe l’any 2022, crec que va molt equivocat. Crec que no
és això, la cosa que hi ha al cap del president Puigdemont, com a mínim. I per
això entenc perfectament que vulguen obrir la nova etapa demostrant més enllà de
cap dubte possible que la democràcia no és respectada a Espanya. I anunciant, en
conseqüència, que el govern de Catalunya no pot actuar com si això no passés,
refugiant-se en la gestió del dia a dia mentre els qui els han dut al govern es
demanen què se n’ha fet, de la república proclamada el 27 d’octubre.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada