Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
I no podran impedir-la. Europa ja situat,
Puigdemont ha de ser investit i el diàleg polític ha de començar com més aviat
millor. Si Puigdemont és molt, molt hàbil posarem la directa cap a la
República. Al cap i a la fi 70 diputats de 135 són majoria absoluta aquí i a
qualsevol democràcia.
Espanya pot haver venut la idea que l'1O era il·legal,
argument que pesa molt, però després del 21D no pot vendre que l'1O va ser un
miratge. A més, a Europa hi ha coses que pesen més que la il·legalitat
de l'1O: la pluja de porres, el 155, els presos i la campanya irregular del 21D,
amb drets fonamentals vulnerats. La ineptitud política de Rajoy, en una
paraula. La majoria absoluta dels pro-República, amb augment de vots
respecte l'1O desencadena a Europa i al món occidental un "ja n'hi ha prou,
Mariano". Tot el que es percep ara és un contundent silenci. Ni una declaració.
Fins i tot la centralista França reforma la seva Constitució per trobar
solucions polítiques a la victòria independentista corsa. Espanya, com sempre, és capaç de tot. Però tot el que faci
tindrà un altíssim cost. Més els val negociar perquè Puigdemont va molt fort. No
negociar pot ser equivalent a perdre Catalunya a curt termini.
Aquest és només un exercici d'especulació. Què hauria de fer
Puigdemont per entrar en acceleració? Negociar amb els estats que volem que ens
reconeguin. És així de senzill, un joc d'interessos. Qualsevol polític es mou en dos eixos: cost electoral i
benefici per al seu territori. El problema d'Espanya és que cap país no tindrà cap cost electoral per reconèixer Catalunya. Pensem en oferir-los beneficis per
fer-ho.
Dinamarca va veure truncat el desplegament de les renovables a
Espanya quan el PP va entrar al govern (que no a governar). Les renovables són
assumpte d'Estat allà.
Regne Unit pot veure un soci comercial a la Mediterrània, enmig
del seu turbulent Brexit.
Alemanya pot veure en Catalunya, una comunitat disposada a assumir més deute públic del que li correspondria.
EUA pot guanyar un soci estratègic en el control naval de la
Mediterrània occidental.
Xina és propietària de bona part de l'operació del Port de
Barcelona. Espanya ja va incomplir la seva promesa de connectar-lo amb l'ample de
via europeu, per estupor xinès.
Israel, país en mala relació amb Espanya, pot trobar un
contrapès a Catalunya, lloc en el qual a més es troba un dels seus majors centres de
pelegrinatge.
La majoria de països restants s'acollirien simplement al "per
què no?". La unitat d'Espanya li importa un rave al món! Fins i tot a Austràlia estan
molt contrariats per l'actitud d'Espanya.
Hi ha un rumor de baixa freqüència en el sentit de "parar els
peus a Espanya", encara que això per si sol no seria suficient si no fem
política d'Estat.
"Els catalans són treballadors, forts i espirituals, són amants
de la independència i pateixen amb la dominació dels seus veïns", deia un
cartògraf francès al s.XVIII. I com que tenim aquesta peculiaritat, els catalans hem de
centrar-nos en una cosa: en què cap català arribi a la República amb la por al
cos. Es pot ser contrari a la República per mil motius, inclòs el
simple nacionalisme espanyol. Però no podem permetre que la gent li tingui por
per culpa de la intoxicació mediàtica i les amenaces espanyoles. I per això, molt millor que explicar es pot construir
República. Hi mil formes, mil iniciatives. Però l'important és canviar el xip
"defensa i unilateralitat" per "construcció i diàleg". La unilateralitat ja va complir la seva funció, portar-nos a
proclamar la República. Ara estem en una altra fase molt diferent, no ens
equivoquem.
Tienen pánico a la investidura de Puigdemont. – Telegraph
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada