L’STEI
Intersindical, a dos anys de la legislatura, vol fer una valoració del procés
de normalització lingüística del català. Veim amb preocupació que no s’han fet
les passes per arribar a la igualtat plena, pel que fa als drets, amb l’altra
llengua oficial i d’aquesta manera tenir garantida la pervivència de la llengua
i la cultura catalanes a les Illes Balears.
Són molts els fets
que ens fan pensar que no es fa tot el que seria necessari per aconseguir
aquests objectius. Sense pretendre fer una anàlisi exhaustiva, a simple vista,
podem veure que aquest front de batalla necessita més voluntat política, més projecte,
més planificació continuada, més iniciatives, més campanyes, més coordinació,
més implicació dels diferents sectors, més complicitats, més mans i més pressupost.
Sobra excés de cautela, por a dir, por a fer, por a ser qui som i a posar les coses
al seu lloc. Falta seguretat i convicció en el fet que el català és bo per a
tothom i és una de les eines que ens ajudarà a creure amb nosaltres mateixos, a
imprimir a les nostres accions la nostra manera de veure el món i de com volem
anar endavant dins ca nostra -amb tota la gent que ha arribat i hi és molt ben
vinguda-, tant en temes socials o ambientals, com en temes territorials,
polítics o culturals. Vegem-ne uns quants exemples: 1. Llengua a
l’Administració autonòmica. Hem recuperat el requisit de català als funcionaris
que ens va llevar el govern Bauzá. Però ens fa falta recuperar el que regulava
el Decret 100/1990 que establia l’ús del català a l’Administració autonòmica,
la llengua d’ús intern, les relacions institucionals, la retolació pública, els
registres, les publicacions, la relació amb els administrats. També és necessari
en aquest sector la formació lingüística dels treballadors en horari laboral i
la dotació de recursos per poder fer la feina en català.
2. Ús de la
llengua per part dels responsables polítics. Han passat dos anys de legislatura
i hi ha responsables polítics que mai no fan servir la llengua catalana a les
seves intervencions al Parlament, les compareixences públiques o les rodes de
premsa. En Bauzá parlava majoritàriament en català en aquests fòrums. En canvi
alguns dels polítics actuals no ho fan mai.
3. Llengua a
l’ensenyament. Ha costat molt defensar la legislació actual, que ja té 20 anys,
el famós decret 97/1997 o decret de mínims, que regula que l’ensenyament en
català ha de ser com a mínim del 50% i es pot arribar al 100% per consens de la
comunitat educativa. Va costar posar-lo, a proposta de l’STEI, a l’Acord signat
entre la conselleria i alguns sindicats, però hi figura. En canvi, no es va
poder incloure aquest mínim al document de Pacte per l’Educació, quan va passar
pel Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) i que ara és al Parlament.
Tampoc no tenim l’informe -que fa temps que demanam- de quina és la situació de
l’ensenyament en català als centres educatius. No tenim tampoc noves de
l’informe que fa, o ha fet, el comitè d’experts per proposar les bases per a un
model lingüístic consensuat i que ha de passar per la Mesa Sectorial d’Educació
tal com preveu l’Acord. Sabem que no es compleix el decret de mínims a tots els
centres, que falten recursos per incentivar l´ús del català entre tota la
comunitat educativa, cada dia se sent parlar més en castellà a les sales de
professors, pels passadissos, a les activitats extraescolars. No tots els
centres compten amb els docents necessaris per desenvolupar els Plans d’acolliment
lingüístic i cultural (PALIC) i en canvi el percentatge d’alumnat immigrant que
no coneix el català és força alt a molts de centres. La Universitat de les
Illes Balears també té una assignatura pendent que és l’exigència de l’acreditació
del coneixement del català als docents que assoleixin una plaça estable. I
continuar treballant perquè l’alumnat que fa les proves d’accés es decanti
prioritàriament per fer els exàmens en català.
4. Mitjans de
comunicació. Són un dels pilars de la normalització lingüística.
Tenim una RTV pública
IB3 que ha millorat sensiblement. L’esforç dels professionals que la fan anar
endavant és coneixedor, però encara necessitam més recursos i més mans per fer
una ràdio i una televisió plural, propera a la ciutadania, rigorosa,
professional, innovadora, creativa i que la població la senti seva i s’informi,
i es formi, a través d’ella. Falta completar la reciprocitat de les emissions
de les ràdios i TV públiques que emeten en català de la resta del territori.
Volem veure TV3 en condicions, sense interferències i la mateixa emissió que
veuen al Principat. La Carta europea de les llengües regionals i minoritàries
ens empara. El govern espanyol, -que és qui té la paella pel mànec en temes de
radio elèctrics-, no ens vol donar les freqüències que necessitam per poder
rebre les radiotelevisions de tot el territori de parla catalana i és en aquest
punt que incompleix la directiva europea que l’estat espanyol va ratificar els
anys 90 i a la qual hi tenim dret. Per altra banda volem rebre Catalunya
informació a totes les illes de manera que sigui compatible amb l’emissió d’Ona
Mediterrània que emet en català a Mallorca.
5. Competència
lingüística dels treballadors públics a la sanitat. Quan es va recuperar el
requisit de català als funcionaris durant aquesta legislatura es va fer una
moratòria per als treballadors de la sanitat pública que durava fins dia 1 de
juny de 2017. Ara mateix, els treballadors que formen part de les borses i els criden
per ocupar una plaça després de dia 1 de juny, ja han d’acreditar la competència
lingüística en català. Ara sabem que es prepara una nova moratòria a sanitat.
La proposta que l’STEI Intersindical ha presentat per escrit - i durant el
període d’exposició pública del decret, en què es poden presentar al·legacions-
és que no es deixi de cobrir una plaça per falta de professionals acreditats i
que per això es faci una llista, amb tots els professionals que formin part de
les borses, en primer lloc els professionals amb tots els requisits, de titulacions
i acreditació del català. I a continuació, a la mateixa llista, els professionals
amb els requisits de titulació o experiència laboral sense el requisit de
català. De manera que mai no es deixi una plaça sense cobrir i es doni el
servei al pacient o usuari. D’aquesta manera poc a poc el personal sanitari,
amb la formació dins l’horari laboral, aniria assolint el nivell de català que
li permetria poder atendre els pacients amb la llengua que triï l’usuari.
Hem de recordar
que existeix una normativa estatal que permet demanar el requisit de català a
la Sanitat des de fa més de 10 anys. També s’han de fer passes per garantir
l’atenció adequada als usuaris que vulguin exercir el seu dret a usar el català
dins la sanitat privada. Amb bones, amb delicadesa, amb temps, amb diàleg...
però alguna acció. Comencem! 6. Català als Estudis de Medicina. Pensam que és
important que la formació que rebin els facultatius que estudien a les Illes
sigui de qualitat i en català.
Demanam que es
posin cursos de català per a l’alumnat que ve de fora, per tal que es puguin
incorporar en uns mesos a la docència que es faci en català. Són estudis
superiors ubicats en territori on la llengua pròpia és el català.
7. Competència
lingüística dels treballadors de les empreses públiques de l’Administració
local. Fa falta encara regular com han d’acreditar el coneixement del català
les persones que vulguin fer feina per a una empresa pública que depèn dels
Ajuntaments o dels Consells Insulars. Aquests dies s’han convocat places per a
empreses públiques sense el requisit de català perquè en aquest sector la llei
no ho preveu. S’ha de posar fil a l’agulla en aquest punt.
8. Campanyes per
incentivar l’ús del català. Se n’han fetes poques, de campanyes, per incentivar
l’ús del català o la retolació en espais públics i privats, l´ús del català a
l’àmbit de la Justícia, a l’Administració perifèrica, als cossos i forces de
seguretat de l’estat, al comerç, a les empreses... campanyes que necessàriament
han d’anar precedides d’una regulació i una normativa que donin força i facin
avançar el procés de normalització també en aquests àmbits.
9. Pàgines web,
informacions diverses del Govern de les Illes Balears (GOIB) Aquestes
informacions han de ser en català o com a mínim el català ha de ser la primera
llengua d’ús de l’administració. La conselleria de turisme ha editat fulls informatius
bilingües de lloguer turístic on el català no és la primera llengua.
En resum per
l’STEI Intersindical hi ha molta feina a fer, és urgent fer-la i el primer que demanam
és voluntat política per dur-la endavant, perquè la gent que ha treballat -i continua
treballant per la normalització lingüística del català- espera que el govern emprengui
actuacions més decidides a favor de la normalització de la llengua i la cultura
pròpia d’aquestes illes. La cohesió social hi guanya i la ciutadania també.
Font: Valoració del procés de normalització del català a les Illes Balears - qrpremsa@gmail.com - Gmail
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada