El passat 6 de maig tingué lloc l’acte d’encesa d’espelmes “Llums pel valencià al sud” com a cloenda del curs Llengua i Identitat al Sud. La cultura popular valenciana. L’activitat, realitzada al pàrquing de l’edifici la Gàlia de la Universitat Miguel Hernández, tenia un doble objectiu: d’una banda, reivindicar una vegada més la valencianitat lingüística i cultural del sud i, d’una altra, reclamar la necessitat d’aprofundir en polítiques i estratègies lingüístiques que impulsen i prestigien l’ús social del valencià a les terres al migjorn. Abans de l’encesa de les mil espelmes, que conformaven el missatge “Al sud en valencià!”, hi hagué les actuacions de la Colla Corball de cultura popular de l’Alacantí i de les colles de dolçainers i tabaleters El Cocó d’Alacant i El Cascabot d’Elx, com a excel·lents exemples de recuperació i revalorització de les nostres manifestacions culturals.
Manifest Al sud en valencià!
Justament després de les actuacions i abans de procedir a l’acte d’encesa, Josep Escribano, president d’El Tempir, en nom de la Junta Directiva de l’entitat, va llegir un manifest en què ressaltà que el lema de les espelmes és un clam per “la valencianitat com a projecte aglutinador i és la nostra estació de destinació, no d’origen, on el valencià ha de complir amb el seu paper de llengua de cohesió social. De fet, lingüísticament, el gran repte de la societat del migjorn i, per extensió, de la resta del país, és el de caminar entre iguals, cosa que també comporta el respecte per les particularitats lingüístiques i identitàries individuals (i fins i tot comarcals), respecte que, per altra banda, ha de passar irremebleiament per la intercomprensió mútua, per la capacitat de ser empàtics, assertius els uns amb els altres”.
A més, en el manifest es destaca que “el gran repte com a valencians del sud és el de crear un relat coral que, per un costat, pose fi als tòpics que desdibuixen la valencianitat de la nostra terra per desconeixement històric, cultural o lingüístic; i, per un altre, defense que la igualtat lingüística és una qüestió de democràcia. De fet, com més qualitat democràtica, més nivell d’equitat, de justícia social entre parts lingüísticament desiguals. Tot avanç democràtic cap al respecte, la promoció i la preservació de la diversitat, és un pas més a favor de poder viure en valencià”. 
Finalment, s’hi demana una sèrie de mesures lingüístiques específiques per al sud i s’hi realitza tota una sèrie de propostes urgents a materialitzar, que passen indefectiblement per:
  1. La dignificació urgent i la revalorització social i professional de la tasca del professorat de valencià als centres educatius del Baix Segura des de l’administració autonòmica educativa.
  2. Regular l’exempció de l’estudi de valencià perquè aquesta siga excepcional i puntual a fi de garantir els drets de l’alumnat a estudiar-lo en condicions d’igualtat amb la resta d’estudiants valencians.
  3. La necessitat urgent d’unes polítiques lingüístiques específiques i adaptades a la realitat sociolingüística del sud que permeta augmentar l’ús i el prestigi social del valencià.
  4. Que les grans ciutats del sud, Alacant i Elx, siguen autèntics referents de valencianitat lingüística i cultural per a la resta de les terres del sud de manera que se superen en uns casos polítiques lingüístiques despenalitzadores del valencià i, en uns altres, se n’apliquen autèntiques polítiques efectives i reals de promoció social de manera que siguen superadores de les ja existents en legislatures passades. 
  5. Desenvolupament d’una campanya informativa d’abast general i intensa que informe sobre els avantatges del plurilingüisme, i més concretament dels nivells avançats, a totes les persones que integren les diverses comunitats educatives d’escoles i instituts, amb especial atenció als pares.
  6. Fomentar una estratègia global de valencianitat basada en la comprensió de la problemàtica real de les persones del sud, és a dir, generar per part de les instàncies públiques un discurs empàtic amb els diversos problemes que es pateixen a les nostres terres (amb especial atenció al Baix Segura) i que alhora siga il·lusionador, on el valencià siga patrimoni comú de tots. Cal que la Generalitat Valenciana se senta com una institució pròxima de tots els ciutadans que vivim aquí quasi al mateix nivell que les corporacions locals i per damunt de les estructures polítiques provincials.

No obstant això, el manifest acaba dient que aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres com les següents:
  1. El retorn urgent d’un sistema de mitjans de comunicació en valencià (finestra essencial d’entrada del valencià a les llars del Baix Segura), conjuntament al foment d’un sistema comunicatiu propi al sud que reflectisca la nostra realitat i ens lligue a la valencianitat comuna. El retorn també de TV3 i la recepció d’IB3 també són essencials.
  2. L’establiment de la competència lingüística obligatòria per a accedir a l’exercici de qualsevol lloc de treball de l’administració pública d’acord amb els criteris de proporcionalitat.
  3. L’aprovació d’una llei d’igualtat lingüística que garantisca l’exercici dels nostres drets lingüístics de manera plena i evite qualsevol situació d’indefensió tant en la vida pública com privada.
  4. Dur a terme una política de descentralització institucional que done coprotagonisme al sud conjuntament amb el cap i casal i el lligue al projecte col·lectiu d’una valencianitat compartida.