La discriminació del català al conjunt dels territoris és una realitat. Per tal d'evitar aquestes situacions a totes les llengües minoritàries d'Europa, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat un protocol per garantit els drets lingüístics. Un document impulsat pel col·lectiu Kontseiulua i que recull l'adhesió d'un bon grapat d'entitats. L'objectiu és trobar el suport de les institucions europees i treballar amb els governs que s'hi sumen.
 |
| Foto: Prats i Camps |
«Parlam espanyol», «no puc atendre’t en valencià». Aquestes i altres frases són ben comunes a la geografia valenciana. La discriminació lingüística al País Valencià és una realitat. I entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana o El Tempir d’Elx ho posen de manifest cada dia fent públiques les denúncies que els hi arriben.
Tot i les accions de la Generalitat Valenciana com ara la creació d’una oficina per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants o els plans de promoció de la llengua pròpia, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hi vol anar més enllà. I per això, s’hi ha sumat junt amb altres entitats en defensa d’altres llengües minoritàries d’Europa a la proposta del col·lectiu basc Kontseilua que ha elaborat un protocol d’àmbit europeu per assegurar els drets lingüístics segons estableix la legislació comunitària. «Si al País Valencià reclamen una llei d’igualtat lingüística, amb l’esperit de la que vam presentar en maig de 2015, elaborada per nosaltres i experts de les universitats valencianes, a Europa defensem aquest protocol perquè amb el govern del PP a l’Estat no tenim cap opció. I només des de les institucions europees pot defensar-se un marc que assegure els drets de les llengües minoritàries», ha expressat Toni Gisbert, portaveu d’ACPV.
Aprofitant la capitalitat cultural de Sant Sebastià, les entitats que donen suport volen que totes les institucions comunitàries i governs europeus s’hi sumen. «La intenció és que es comprometen a executar aquest protocol, i treballar amb els diferents executius per tal de posar-lo en marxa», ha assenyalat Gisbert. El pròxim dia 17 de desembre la European Language Equality Network (ELEN), presidida pel membre d’ACPV, Ferran Suay, Ciemen, Linguapax International, European Centre for Minority Issues, Unrepreseted Nations and People Organitzation i Pen Internacional firmaran aquest protocol a la ciutat basca. Posteriorment remetran una còpia al secretari general de l’ONU, a l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU, al secretari general del Consell d’Europa, al president del Tribunal Europeu dels Drets Humans; al comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, al secretari general de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació d’Europa i a l’Alta Comissària per als Drets de les Minories de la mateixa organització.
Aquest protocol parteix de la consideració «com a drets personals inalienables, exercides en qualsevol situació, els següents: el dret a ser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística; el dret a l’ús de la llengua en privat i públic». I agafant aquesta premissa incideix en àmbits com ara l’administració pública, les institucions, l’educació, l’empresa, l’onomàstica, els mitjans de comunicació o els sectors culturals.
Entre les mesures que estableix el protocol es troba, per exemple, l’adopció per part de l’Administració de mesures correctores per tal de garantir els drets lingüístics; prestar els serveis en la llengua minoritzada a àmbits com la sanitat, la justícia, i, fins i tot, amb els cossos de seguretat; aplicar un sistema d’immersió lingüística i de conservació de la llengua; que totes les assignatures al sistema universitari es puguen impartir en la llengua minoritzada; que siga possible aprendre-la de forma gratuïta; l’existència de mitjans de comunicació (un diari, una televisió i una ràdio) públics íntegrament en aquesta llengua; sancionar els mitjans que fomenten estereotips i actituds racistes contra aquestes llengües; i fomentar la cultura pròpia.
Un conjunt de mesures destinades a esborrar del mapa la discriminació lingüística i a normalitzar llengües amenaçades com demostra l’informa d’ACPV sobre l’estat del català. «La política lingüicida del PP és semblant a la navarresa. Només cerquen l’extermini d’altres llengües que no siguen el castellà», ha criticat Suay. Amb aquesta situació damunt la taula, aquest protocol asseguraria la pervivència del català i garantiria els drets lingüístics trepitjats dels catalanoparlants.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada