LES MOBILITZACIONS CONTRA LA LOMCE

Biel CaldenteySecretari de relacions intersindicals. Membre de l’executiva de l’STEI Intersindical. Maria Antònia FontSecretària de Normalització Lingüística de STEI Intersindical 

Des de l’avantprojecte de Llei orgànica de la millora de la qualitat educativa proposada pel govern de Mariano Rajoy i el ministre José Ignacio Wert les organitzacions més representatives del sector educatiu varen denunciar la proposta de contrareforma educativa durant tot el procés en que va ser un esborrany i fins i tot després de ser aprovada i publicada: Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) BOE de 10 de desembre de 2013.

L’octubre de 2012 la famosa frase del ministre Wert “Hay que españolizar a los alumnos catalanes” va encendre totes les alarmes. Una frase incendiària per fer contents els sectors més reaccionaris de la dreta espanyola i molestar profundament els qui, des dels seus territoris, treballaven per la normalització de les llengües i les cultures pròpies. Les declaracions suposaven una clara amenaça al model d’immersió que des del 1983 està implantat a les escoles de Catalunya i que és model de referència al món per la seva contribució a la normalització lingüística i pels èxits assolits en la integració i la cohesió social de la població al territori on està implantant.

La resposta a les declaracions del ministre -des de Galícia, el País valencià, el País basc, Catalunya i Illes Balears- no es feren esperar. Manifests, concentracions i campanyes conjuntes de tots els territoris de l’estat amb llengües pròpies. Recordarem a Mallorca la concentració de tota la comunitat educativa davant el Consolat de la Mar dia 6 de desembre de 2012 i la concentració unitària convocada davant la delegació del govern dia 19 de desembre a favor de les llengües pròpies al sistemes educatius de l’estat.

La LOMCE té molts d’aspectes regressius respecte de la Llei anterior. És una llei no consensuada i rebutjada per la majoria de sindicats representatius del professorat, les federacions i associacions de pares i mares, les administracions educatives d’alguns territoris de l’estat que han presentat fins i tot recursos d’inconstitucionalitat i han estat admesos a tràmit i encara no s’han resolt. Per tant sabem que hi ha hagut una oposició clara i manifesta contra aquesta llei.

Els principals punt que han estat contestats i rebutjats són la recentralització de les competències que teníem les comunitat autònomes, la recentralització curricular i de control de resultats amb les famoses revàlides, la desvaloració del treball docent... ja que atorga el paper avaluador dels coneixements adquirits pels alumnes a una avaluació externa basada únicament en una prova i no en tot un procés d’ensenyament aprenentatge, l’atac a la democràcia interna dels centres i al model lingüístics escolar que poc a poc i amb el consens de tots s’havia arribat a les diferents comunitats amb llengua pròpia... de fet el TIL va ser el laboratori de la LOMCE en aquesta comunitat. 

A les Illes Balears hi va haver durant la legislatura 2011-2015 una mobilització important a favor de l’ensenyament i el dret a l’educació en un servei públic de qualitat, inclusiu, en català i per a tothom, de manera que es pogués garantir així, la igualtat d’oportunitats a totes les persones del nostre sistema educatiu. Hi va haver mobilitzacions per les retallades de pressuposts i de recursos als centres, l’augment d’hores lectives del professorat, l’augment de ràtios d’alumnes dins les aules, la qual cosa dificultava el poder atendre les necessitats educatives de l’alumnat i de les seves famílies, també hi va haver la supressió d’ajudes de menjador, de transport escolar... I les diferents associacions, sindicats, entitats i moviments socials veient que les retallades en drets socials i laborals venien tant del govern de l’estat, com del govern de les Illes Balears, decidiren crear el Consell de la Societat Civil de Mallorca per tenir més força davant les retallades i més poder de convocatòria amb les mobilitzacions que inevitablement s’havien de dur a terme. En aquell moment, i ara també, existia la consciència que amb l’excusa de la crisi ens volien prendre els drets i les llibertats que tant de temps i esforç, ens havia costat aconseguir.

Ha quedat molt clara l’oposició frontal a la LOMCE i el suport a totes les accions proposades. Concretament dins el sector educatiu la mobilització contra la LOMCE, les retallades i a favor del català foren molt grans. Des de l’inici de la legislatura la Plataforma Crida de l’Embut i la camiseta verda, organitzada en Assemblees de pares, mares i docents, realitzaren tancades als centres acompanyades de debats i reflexions conjuntes per tal de prendre consciència i denunciar el que estava passant. Els sindicats de la Junta de personal docent no universitari convocaren, el juny de 2012, la primera Assemblea de docents a l’IES Marratxí. Les mobilitzacions de l’Assemblea de mestres i professors en català, motor dels llaços i impulsors dels Enllaçats per la Llengua a les Illes i a la resta del territori dels Països Catalans. El juny de 2013, l’Assemblea de docents, gestionada pels propis docents, va començar a anunciar la necessitat i la decisió ferma de convocar una vaga indefinida per a l’inici del curs 2013-2014.

Finalment STEI Intersindical, FE CCOO per una banda i l’Assemblea de Docents per l’altra convocaren la vaga indefinida, contra la LOMCE, les retallades, el TIL i a favor d’un ensenyament de qualitat, inclusiu i en català, que va tenir un seguiment massiu per part dels docents i que es va dur a terme amb l’ajuda de les famílies que feren la campanya “Aules buides”. Al mateix moment i per donar continuïtat a la vaga indefinida -que va durar tres setmanes- i donar continuïtat a la mobilització històrica al carrer de més de 100.000 persones, a totes les illes, al mateix moment i amb el mateix lema, es va formar un front anti-LOMCE per lluitar conjuntament des de la unitat d’acció amb la FAPA, els sindicats presents a la Junta de personal docent no universitari: STEI, FETE-UGT, FE-CCOO i ANPE, l’Assemblea de Docents... les Associacions de directors, d’inspectors, les Cooperatives d’ensenyament, la Plataforma Crida... i que anomenàrem GRUP DE TREBALL UNITARI i que va funcionar fins a finals de 2014, moment en què l’STEI i algun altre sindicat aconseguírem tombar el TIL als tribunals. Una victòria compartida entre tots i totes i que satisfeia a la immensa majoria de la població de totes les Illes. Diàleg, mobilització i tribunals de justícia, tres eines imprescindibles de la lluita organitzada i compartida.

Tenim molt clar i així ho constatam que la imposició de la LOMCE -des de la prepotència de la majoria absoluta del PP- i la resposta col·lectiva en contra d’aquesta llei fou, i ha estat, un model de resistència que ha quallat en les successives derrotes electorals del PP, malgrat governi al govern de l’estat. Tombar el TIL amb l’esforç de tots i amb la sentència guanyada pels sindicats als tribunals, negociar amb l’Administració educativa actual, a la Mesa Sectorial d’Educació, per revertir les retallades  i ara la rectificació del tema revàlides és un símptoma de l’èxit de la comunitat educativa, amb especial menció als estudiants, que ens dóna aire per continuar la mobilització per tot el que encara ens manca.

La lluita continua i l’hem de fer entre totes!

Font: LES MOBILITZACIONS CONTRA LA LOMCE - Revista L'Altra Mirada