Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 5 d’abril del 2016

Panamà i nosaltres (the Panama Papers)

Original en castellà, traduït amb Google translator

Article d'opinió de l'educador i diputat de MÉS per Mallorca, David Abril



Primers ministres i exprimers ministres, polítics influents, caps d'estat, i gent de poder com la dona del comissari europeu, espanyol, Arias Cañete (els terratinents Domeq, engreixats amb els ajuts de la PAC) o la tia Borbona de Felip VI han gaudit i gaudeixen de Panamà com a paradís fiscal, alguns com ella des de fa dècades, abans de néixer jo. Així ho ha posat de manifest una intensa recerca periodística facilitada per una filtració a nivell mundial de les dades manejades per una societat del país centreamericà que ha participat del tràmit de milers d'operacions d'enginyeria financera.

La fórmula utilitzada en la major part dels casos són les anomenades offshore, empreses fantasma creades en llocs com Panamà, Suïssa o les Illes Caiman per intentar pagar menys al teu país o, si es vol, per evadir impostos. És legal, sí, però ... ¿és legítim? És legítim manejar milions d'euros per evitar controls, a un estat que ara mateix negocia un nou paquet de retallades amb la troica, i que tornaran a pagar les classes populars i els sectors socials més febles? ¿No té res a dir d'això , el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, que l'altre dia culpava les comunitats autònomes, que són les administracions que gestionen l'educació, la salut, els serveis socials, per l'incompliment de l'objectiu de dèficit?

Amb coses com aquesta és que prenen valor paraules com les pronunciades per l'advocada de l'estat Ripoll, en el judici del cas Nóos, quan ens recordava fa només un parell de mesos que allò que «Hisenda som tots» no era més que un eslògan . Ara el CERTIFIQUEM, un cop més.

L'oligarquia espanyola i les elits polítiques extractives s'han retroalimentat durant molt de temps, i ho segueixen fent: el poder polític al servei del poder econòmic i el poder econòmic agraït que alimenta el sistema, amb exemples notables, com la comptabilitat «B» del PP, o el 3% de comissió als grans contractes públics, o les anomenades "portes giratòries" amb alts càrrecs polítics passant de ministeris i alts càrrecs en els consells d'administració de grans empreses de sectors estratègics ... Patriotes espanyols amb comptes a Panamà, que per cert Espanya a diferència d'altres països europeus no considera un paradís fiscal.

Encara no ha sortit cap nom de les nostres Illes, però és més que conegut que bona part dels beneficis i inversions de la indústria hotelera, i especialment de les grans marques, es mouen també a través de offshores, paradisos fiscals i de fons d'inversió dels anomenats «voltor», configurats mitjançant societats de capital divers que no faciliten la identificació dels seus promotors. Sí, els mateixos que posen el crit al cel perquè vulguem cobrar un euro als turistes. Tampoc importa anar molt lluny per recordar l'operació Llampec i la vinculació d'importants bufets d'advocats a Palma en facilitar operacions com les revelades aquest cap de setmana de Panamà.

Només si som capaços de trencar amb aquest tipus de pràctiques podrem dir que vam començar a viure en una societat que vagi més enllà de la mera aparença democràtica. És d'agrair saber la veritat dels actes de qui se sol omplir la boca utilitzant la paraula "llibertat" per anar justament contra la transparència que és condició sine quae non per a la democràcia. Saber el que sabem avui, i el que sabrem en els propers dies, és una bona notícia per a la majoria. I que hi hagi periodistes que no ho hagin pensat a l'hora d'assenyalar gent amb molt poder, també.