Jorge Bellver en una conferència en Lo Rat Penat.
Hem hagut d’esperar una setmana per contenir les paraules i no opinar en calent sobre l’aprovació de la increïble Llei dels Senyals d’Identitat que el PP valencià ha aprovat amb l’absoluta insensatesa que els proporciona la majoria. Un temps prudencial per assimilar un atac massiu, una ofensa per a fer mal i sobretot per a fomentar l’odi entre els ciutadans del País Valencià. I és que no podem obviar que amb aquesta aprovació, el PP cerca nodrir encara més tot allò que els ha donat vots al llarg de la seua història: el blaverisme, el secessionisme, un atroç anticatalanisme que res té a veure amb la realitat que viu actualment el poble valencià, en definitiva, els arguments fal·laços que han enaltit grups de dubtós tarannà democràtic i partits afins a ideologies feixistes, els trets identitaris dels quals són la violència, la intolerància vers la diferència i el discurs de l’odi com a suport a la ràbia que es produeix la democràcia. Grups, per altra banda, que sempre han sigut ben rebuts dins del PP valencià.
Però com la cosa va de símbols i senyes d’identitat, podem començar a parlar-ne, si és el que volen. Sense dubte un dels problemes més apressants que viu el nostre país és la situació econòmica. De fet, estarem d’acord que el primer que cal resoldre per a millorar el benestar de tots els ciutadans és un sistema econòmic al límit del col·lapse, un autèntic maldecap per al futur govern i que suposarà un autèntic repte, ja que la nefasta política megalòmana del PP, ha dut la nostra economia a una situació límit, accentuada a més per la incapacitat dels governants valencians d’aconseguir el finançament que ens correspon. Doncs bé, com la cosa va de símbols, podem pensar que feia molts anys que el nostre país comptava amb emblemàtiques entitats financeres que hui dia han sigut absorbides per la situació de fallida a què han sigut portades. Parlem com no de l’absorció per part de la Caixa del Banc de València, de Bancaixa per Bankia, de Caixa Rural per Cajamar o de la CAM pel Sabadell, un resum que palesa l’interés pels símbols econòmics valencians dels dirigents del PP.
I com ací no acaba la cosa, doncs seguim. L’AVL va ser un dels grans projectes que ja apareixien a l’Estatut d’Autonomia i que amb Eduardo Zaplana va prendre forma i cos, un símbol que havia de vetllar per la supervivència del valencià, més enllà dels designis que es marcaren des de l’’odiada’ Catalunya i el ‘maleït’ IEC. Amb aquesta llei però, l’AVL passa a ser repudiada i substituïda per entitats tan allunyades de la cultura valenciana com la RACV o lo Rat Penat, un autèntic desgavell que no permetrà avançar la llengua cap a cap procés de normalització, perquè si bé al País Valencià podran encabir-los amb absurdes lleis com aquesta, a la resta del món no donaran validesa a cap decisió emesa per aquestes entitats, cosa que endarrerirà més si cap un procés que s’albira etern, per no dir cada cop més impossible si no som capaços de fer fora com abans millor aquesta colla d'incapaços polítics.
No cal que en nomenem més. És evident que les senyes d’identitat del PP valencià no tenen res a veure amb la cultura i història que ens són pròpies, no, perquè de personatges com el senyor Santamaria només pot nàixer una llei que fomente l’odi, que intente amagar tota la porqueria que han produït al llarg de vint anys i que només els seus disciplinats súbdits poden aplaudir. No hi ha senyes d’identitat que valguen, l’únic que intenten és desfer un país per a deixar-lo ingovernable, perquè saben que el seu temps al front de la Generalitat Valenciana s’ha exhaurit. Que ningú no s’enganye, el blaverisme, el secessionisme i tot allò que els ha funcionat fins ara, ja no té cap tipus de validesa. Al País Valencià hi cabem tots els qui ens estimem la terra d’una o altra forma, i sabrem parlar i resoldre les nostres diferències, però no permetrem que qui enalteix el discurs de l’odi vers els altres tinga èxit, perquè el que sí que és un senyal d’identitat ben nostre és la capacitat de conviure i entendre’ns. No oblidem la nostra història, la vertadera, perquè ella ens dirà sincera qui som.
Però com la cosa va de símbols i senyes d’identitat, podem començar a parlar-ne, si és el que volen. Sense dubte un dels problemes més apressants que viu el nostre país és la situació econòmica. De fet, estarem d’acord que el primer que cal resoldre per a millorar el benestar de tots els ciutadans és un sistema econòmic al límit del col·lapse, un autèntic maldecap per al futur govern i que suposarà un autèntic repte, ja que la nefasta política megalòmana del PP, ha dut la nostra economia a una situació límit, accentuada a més per la incapacitat dels governants valencians d’aconseguir el finançament que ens correspon. Doncs bé, com la cosa va de símbols, podem pensar que feia molts anys que el nostre país comptava amb emblemàtiques entitats financeres que hui dia han sigut absorbides per la situació de fallida a què han sigut portades. Parlem com no de l’absorció per part de la Caixa del Banc de València, de Bancaixa per Bankia, de Caixa Rural per Cajamar o de la CAM pel Sabadell, un resum que palesa l’interés pels símbols econòmics valencians dels dirigents del PP.
I com ací no acaba la cosa, doncs seguim. L’AVL va ser un dels grans projectes que ja apareixien a l’Estatut d’Autonomia i que amb Eduardo Zaplana va prendre forma i cos, un símbol que havia de vetllar per la supervivència del valencià, més enllà dels designis que es marcaren des de l’’odiada’ Catalunya i el ‘maleït’ IEC. Amb aquesta llei però, l’AVL passa a ser repudiada i substituïda per entitats tan allunyades de la cultura valenciana com la RACV o lo Rat Penat, un autèntic desgavell que no permetrà avançar la llengua cap a cap procés de normalització, perquè si bé al País Valencià podran encabir-los amb absurdes lleis com aquesta, a la resta del món no donaran validesa a cap decisió emesa per aquestes entitats, cosa que endarrerirà més si cap un procés que s’albira etern, per no dir cada cop més impossible si no som capaços de fer fora com abans millor aquesta colla d'incapaços polítics.
No cal que en nomenem més. És evident que les senyes d’identitat del PP valencià no tenen res a veure amb la cultura i història que ens són pròpies, no, perquè de personatges com el senyor Santamaria només pot nàixer una llei que fomente l’odi, que intente amagar tota la porqueria que han produït al llarg de vint anys i que només els seus disciplinats súbdits poden aplaudir. No hi ha senyes d’identitat que valguen, l’únic que intenten és desfer un país per a deixar-lo ingovernable, perquè saben que el seu temps al front de la Generalitat Valenciana s’ha exhaurit. Que ningú no s’enganye, el blaverisme, el secessionisme i tot allò que els ha funcionat fins ara, ja no té cap tipus de validesa. Al País Valencià hi cabem tots els qui ens estimem la terra d’una o altra forma, i sabrem parlar i resoldre les nostres diferències, però no permetrem que qui enalteix el discurs de l’odi vers els altres tinga èxit, perquè el que sí que és un senyal d’identitat ben nostre és la capacitat de conviure i entendre’ns. No oblidem la nostra història, la vertadera, perquè ella ens dirà sincera qui som.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada