LA FORÇA DELS PAÏSOS CATALANS I LA VITALITAT DE LA LLENGUA

Cal, en primer lloc, felicitar a Jaume Flor per crear, impulsar i dur a terme les dues piulades al twitter en defensa de la llengua, les quals han resultat un èxit per al conjunt dels Països Catalans. La primera piulada de mitjans d'agost amb el hastag #stopvalencianofòbia ja va arribar a ser trending topic ràpidament mentre que la d'ahir vespre va superar amb escreix les expectatives creades.

Amb el hastag #vullestudiarenvalencià dirigit al caragirat d'@AlbertoFabra, Jaume Flor pretenia ahir denunciar i evidenciar que una majoria de valencianes i valencians volen estudiar en català al País Valencià, on 126.000 infants n'estan privats per manca d'oferta i sobretot per expressa voluntat política d'acabar amb el català. Al País Valencià, a la Franja de Ponent, a les Illes i al Principat, pretenen esquarterar del tot la llengua com han intentat fer amb la nació catalana.

Curiosament, però, ha començat a ser precisament la rebel·lió contra les polítiques agressives i culturicides dels espanyols respecte a la llengua - Partit Popular sobretot, però es pot generalitzar tranquil·lament sempre que es faci constar que hi deu haver dignes excepcions - el que comença a reconstruir ponts, lligams i enllaços entre els diversos territoris que conformen allò que, sobretot des del vessant cultural, anomenem Països Catalans.

No només provenim d'una llengua mil·lenària sinó que junts, tots els territoris, podem posar al nostre plat de la balança una de les cultures més potents, diverses, riques, coherents i participatives d'Europa. De fet em sembla que només l'extraordinària riquesa dels pobles eslaus pot superar en quantitat la variada estela de gran cultura repartida de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

Des de les pintures rupestres de l'Arc Mediterrani fins a l'Art Romànic del Pirineu, passant per la cultura ibèrica com la Dama d'Elx i les excavacions d'Ullastret o la Talaiòtica de Menorca i Mallorca, els nostres territoris estan prenyats del rastre que han deixat els antics pobladors per fer-se sentir; per explicar-se i explicar-nos, en iber, llatí i català.

No és una coincidència simpàtica el reconeixement internacional de la nostra cultura popular més enllà de la dieta mediterrània. Els Castells, el Cant de la Sibil·la, o el Misteri d'Elx, han obtingut el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la humanitat. Però també les fortificacions de Vauban a la Catalunya Nord o els edificis de Gaudí l'han merescut com a Patrimoni Material. O els Béns Paisatgístics de les Balears i Pitiüses, l'Albufera o el Pirineu.

I així en molts àmbits. En literatura ens sabem de memòria cites d'Ausiàs Marc, de Llull, d'Espriu, Salvat- Papesseit, Estellés. Les jotes valencianes o balears, la sardana, Pau Casals, Raimón o Mª del Mar Bonet, entre moltes altres en representen en música...

Som part d'una cultura rica, vital i tossuda, la qual ni tant sols 300 anys d'espoli cultural, de divisió planificada, de genocidi, d'intents frustrats per extingir-la, han pogut evitar que encara avui es parli la llengua pròpia i sigui viva en tots els territoris. Cert que en uns més que altres i que ens queda una feina descomunal per recuperar-la del tot, a tot arreu.

La solidaritat entre tots els territoris que es va demostrar en la piulada massiva que va esclatar a les vuit en punt ahir vespre, vesprada o horabaixa, ens ha de portar a pensar que el camí passa per força, per la força d'actuar plegats; com una sola nació, diversa i per això rica; com a territoris que es reconeixen sobirans i són països germans; com una sola voluntat de ser lliures.

Si entreveiem l'enorme potència cultural diversa i plural d'actuar plegats; si  reaccionem conjuntament com va succeir ahir quan ataquen un territori - perquè ja hem après que així ataquen el conjunt de territoris - i com tornarà a succeir la setmana que ve quan es clarifiqui quin panorama es presentarà al flanc de les Illes; en definitiva, si la llengua ens enllaça efectivament i definitivament com una continuïtat de la nostra història i cultura; aleshores estarem plenament capacitats per dir en veu clara i catalana:

Senyores i senyors poderosos que anteposeu els vostres interessos econòmics als del vostre poble, com veniu fent des del compromís de Casp; senyores i senyors "blavers" que heu atacat fins i tot amb bombes i agressions els vostres conciutadans i conciutadanes; senyores  i senyors gonelles que negueu la unitat de llengua per tal de vendre-us la terra a especuladors forasters sense traves lingüístiques; senyores i senyors catalunyistes que en la vostra ceguesa, estúpida doncs no beneficia ningú, no hi veieu més enllà de l'Ebre i del Pirineu:

SOM UN MERCAT DE 13.000.000 DE PERSONES.

Aleshores, juntament amb els espanyols ja no tindran res a fer.