RESPOSTA AL CONSELLER BOSCH, DESPRÉS DE CONFONDRE INTERECONOMIA AMB EL PARLAMENT BALEAR

STEI-i respon al conseller Bosch sobre l'entrevista al canal ultraespanyolista "Intereconomía"

Rebut de STEI-i Resposta STEI Intersindical al Conseller Bosh entrevista Intereconomia TV El conseller Bosch se’n va anar a Madrid per ser entrevistat a Intereconomia TV. Allà va afirmar que eliminaria la immersió lingüística dels centres. El vàrem veure defensar el procés espanyolitzador que ha iniciat el govern del PP a les illes. Va fer evident d’aquesta manera que el govern de les illes incompleix el mandat constitucional que diu que “les modalitats lingüístiques de l’estat, diferents del castellà, seran objecte d’especial respecte i protecció”, i també incompleix l’estatut d’autonomia que diu que “els poders públics vetllaran perquè la llengua catalana assoleixi progressivament la igualtat amb l’altra llengua oficial”. A les Illes la immersió lingüística no es fa per llei, es fa per consens de la comunitat educativa. Voler eliminar la immersió a les illes és voler eliminar, a cop de decret, el que la comunitat educativa ha aconseguit per consens. Vegem-ho clar. Aquí tenim un decret que regula que el 50%, com a mínim, dels ensenyaments s’han de fer en català. I una ordre, que regula el procediment pel qual els pares i mares poden fer efectiu el dret de triar la llengua del primer ensenyament dels seus fills. Si un centre vol augmentar el 50% de l’ensenyament en català ha de preparar un projecte lingüístic, que segueixi les pautes que marca l’administració, treballar per arribar a un consens de la comunitat educativa i aprovar-lo democràticament a un consell escolar, màxim òrgan de representació democràtica, legalment establert. Ha de quedar clar que aquí no hi ha una llei que implanti la immersió lingüística als centres. Els centres que fan més del 50% de l’ensenyament en català o fan immersió lingüística, ho fan perquè la comunitat educativa s’hi ha posat d’acord. Per tant no hi ha cap “imposició de l’ensenyament en català” Hi ha feina per part del claustre, diàleg i consens entre docents, alumnes, pares i mares i administració. Gràcies a la bona feina de molts mestres des del primers moments després del franquisme i fins ara, l’ensenyament en català ha estat el vertebrador de projectes educatius globals, coherents i ben construïts, oberts, arrelats a la terra, innovadors, creatius i acollidors de tots els infants, que han fet que moltes famílies hagin volgut plaça escolar en aquests centres. Molts pares i mares han demanat ensenyament en català i només un 13% ha demanat enguany ensenyament en castellà. Hi ha estadístiques que demostren que només un 11% està a favor de la política lingüística del govern i ells, erra que erra, prenent mesures contra el català. Segons l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE), en l’Avaluació de diagnòstic feta durant el curs 2010-2011 a 4t de primària a un centre públic, on l’alumnat fa tot l’ensenyament en català a infantil i a 1r i 2n de primària i a tercer comencen a estudiar castellà, els resultats de l’avaluació de la competència lingüística són millors els de castellà que els de català, que també són bons, però no tant. No hi ha motius per passar pena i per voler imposar la presència del castellà per tot i a tota hora. No volem un model que redueixi la presència del català a l’escola i que vagi més enrere que el model actual. Impossibilitaria que tot l’alumnat de les illes aprengués les dues llengües oficials. L’escola vol ser inclusiva i vol continuar treballant per la cohesió social. Palma, 18 d’octubre de 2012 M. Antònia Font. Secretària de Normalització Lingüística i Política Educativa. STEI Intersindical