Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 21 de juny del 2014

EL TANCAMENT DE LÍNIES EN CATALÀ AL PAÍS VALENCIÀ.

Ontinyent perd quatre unitats escolars i set places de professorat
Totes les supressions són d'ensenyament públic
No hi ha marxa arrere. La Conselleria d'Educació manté la supressió de les dues unitats d'Infantil a les escoles Bonavista i Martínez Valls, i la de Primària del col·legi Rafael Juan Vidal d'Ontinyent. No només això, perquè ara se n'afegirà una altra d'Infantil de l'escola Vicent Gironés.
Aquesta és la informació que el Secretari d'Educació de la Generalitat, Rafael Carbonell, va traslladar als representants municipals de la capital de la Vall d'Albaida, que s'hi van reunir dimecres passat acompanyats per pares d'alumnes de centres afectats. El batle Jorge Rodríguez i el regidor d'Educació Pepe Pla van poder trobar-se amb Rafael Carbonell, després de cites suspeses i ajornades.

Segons el regidor, la postura intransigent de l'administració 'basada únicament en números abstractes' no és en cap cas una actuació favorable a la millora de l'educació, sinó un reflex de la política 'nefasta' del PP. Pla remarca que amb aquestes supressions, a més de la pèrdua de qualitat i de places escolars en valencià, es perdran set places de professorat.

Els representants de l'Ajuntament van traslladar també a Carbonell la reivindicació d'una Escola Oficial d'Idiomes pròpia per a la capital de la Vall d'Albaida, i li van presentar els suports amb què compta aquesta iniciativa des del propi consistori, el sector empresarial, i les més de 4.800 signatures que s'han recollit a favor d'aquest servei formatiu. Mentre aquesta escola es puga arribar a posar en marxa, s'ha sol·licitat que s'amplien els grups i professorat en alemany i francés pel nombre elevat de peticions de matrícula.

Una altra de les qüestions tractades en la reunió fou la de l'estat de les infraestructures escolars i de la xarxa elèctrica en els centres. En aquest darrer cas, Rafael Carbonell es va comprometre a actura-hi aquest estiu perquè a l'hora de començar el curs que ve estiga en condicions idònies.

divendres, 20 de juny del 2014

COM VAN ESCLAFAR UN PAÍS

Xavi SarriàNo havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat.Encara hi ha qui es pensa que la guerra de Successió --i les seues conseqüències-- només va afectar de la Sénia en amunt.Tres-cents set anys després, un nou Felipe pren el poder. Tanmateix, ara tenim consciència. I memòria. Fem que el pes de la història caiga sobre la seua corona.
Ahir vaig tornar a escoltar 'Quan el mal ve d'Almansa', d'Al Tall. Un disc publicat l'any 1979 i que encara avui resulta imprescindible. 'No s'ensenya a les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits', cantaven els mestres. I mentre la cançó avançava vaig recordar el meu iaio Pepe d'Alberic, nascut l'any vint del segle passat, que m'explicava que ells no havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat. També em contava que de xicotets anomenaven Xàtiva la 'socarrà', però no en sabien els motius. I això que el seu poble era a quatre bicicletades de la capital de la Costera. De fet, durant molts anys, el meu iaio i tantíssims altres van creure que Xàtiva era coneguda amb aquest malnom per la senzilla raó que, com se sap, hi fa molta calor.
L'anècdota ens serveix per a entendre fins a quin punt havia reeixit la desmemòria. Fa tres generacions, la consciència de què érem i de què parlàvem només era a l'abast dels cercles de valencianistes que maldaven per estendre-la. Però quan la faena d'aquells incansables començava a donar fruit, la guerra de 1936-39 ho arrasà tot. A Catalunya, en canvi, la consciència lingüística i cultural havia pogut arrelar entre bona part de les capes populars abans de la victòria del general Franco. Açò va fer possible de superar amb més garanties la repressió i l'exili posterior. Així i tot, els quaranta anys de dictadura i escola franquista van fer forat. I no parlem de les campanyes de propaganda d'un estat que, com s'ha vist aquests dies, continua utilitzant tots els mitjans a l'abast per difondre el relat històric que han construït els vencedors. Potser per això encara hi ha qui es pensa que la guerra de Successió --i les seues conseqüències-- només va afectar de la Sénia en amunt.
Per tots aquests motius continuen essent necessaris llibres i cançons que ens acosten la nostra història, accions com les que dugué a terme ahir Xàtiva Renaix, que la mantenen viva, o mapes il·lustratius com aquest, que expliciten la brutalitat i l'extensió de la repressió filipista. Xaló, Verger, Benissa, Ondara, Pedreguer, Alcanalí, Dénia, Manuel, Quart de Poblet, Vila-real, Vilaformosa del Riu, Montserrat, Suera, Vilapana, Calaceit, Mont-roig de Tastavins, Sentmenat, Moià, Esparreguera, la Pobla de Claramunt, Monistrol de Montserrat, Castellterçol, Vilassar de Dalt, Teià, Viladrau, Arbúcies, Balsareny, Peramola, Sant Hipòlit de Voltregà, Prats de Lluçanès, Torelló, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sallent, Caldes de Montbui, Sant Quintí de Mediona, Manresa i Terrassa. Totes aquestes viles i ciutats del nostre país foren incendiades per Felip V abans d'imposar el nefast decret de Nova Planta. També Xàtiva, és clar, precisament el 19 de juny de 1707. Tres-cents set anys després, un nou Felipe pren el poder. Tanmateix, ara tenim consciència. I memòria. Fem que el pes de la història caiga sobre la seua corona.

dilluns, 16 de juny del 2014

LA GUERRA CONTRA LA LLENGUA

Publicat en EL PUNT AVUI dijous 5 de juny del 2014

Entrevista a Fèlix Martí, president de Linguapax Internacional


Fèlix Martí
“Espanya fa com els imperis a les colònies: imposar la llengua dels vencedors”
“Els tribunals fan el joc a l'extrema dreta. En són còmplices”


Com hem de valorar la Lomqe des de Catalunya?
Aquesta llei s'emmarca dintre d'una ofensiva espanyola contra la personalitat i la identitat de Catalunya. És una declaració de guerra portada al camp de la cultura. L'Espanya imperialista fa com han fet sempre els imperis que han volgut colonitzar un territori: imposar la llengua dels vencedors. Els drets dels conqueridors per sobre dels drets dels pobles conquerits.

Es torna a èpoques passades.
El govern espanyol va contra la normalització lingüística, un model consensuat després de la dictadura, modèlic i que s'ha revelat integrador. Sembla mentida que puguin fer una llei com aquesta, políticament antidemocràtica i científicament inacceptable. Volen trencar l'harmonia i un model de societat on tots els nens saben català i castellà perfectament.

I què s'hi pot fer?
Tot el que es faci és poc davant el poder que té l'Estat, però no ens podem sotmetre a criteris equivocats.

Els tribunals han donat la raó a una quota del 25% de castellà.
El que ha fet el TSJC és un disbarat com una casa. Els criteris lingüístics els han d'establir els educadors i, en darrera instància, l'administració catalana, tal com s'havia pactat durant la Transició. És increïble que es vulgui imposar una llei amb l'oposició d'educadors i de tota una societat. Els tribunals estan fent el joc a l'extrema dreta. En són còmplices i acabaran “trencant la pau”.

Es pot aturar?
S'ha d'aturar perquè és antidemocràtica. No l'hem d'aplicar perquè la consciència està per sobre de les lleis.
___________________________________________________________

Publicat en EL PUNT AVUI divendres 6 de juny del 2014


La denúncia, tramitada pels serveis jurídics d'ACPV, va ser inadmesa en un principi i es va haver recórrer a l'Audiència d'Alacant
El tribunal sentencia que ha produït una efectiva lesió en el seu dret a l'ús de la llengua valenciana i a la prestació del servei mèdic
La causa està en fase d'instrucció
L'entitat insta el govern valencià a garantir l'ús de la llengua pròpia


Un metge i una zeladora del centre de salut de Crevillent estan sent investigats pel jutjat d'instrucció d'Elx, acusats d'haver negat l'assistència mèdica a un pacient perquè “s'expressava en valencià i no l'entenien”. L'Audiència d'Alacant va ordenar al jutjat d'instrucció d'Elx admetre i investigar la denúncia per delicte formulada per un veí de Crevillent contra el metge i la zeladora de guàrdia que el dia 6 de gener de 2013 van denegar-li l'assistència mèdica per l'únic motiu de parlar valencià.

Segons un comunicat d'Acció Cultural del País Valencià, el pacient, amb símptomes de grip i febre alta, es va dirigir al seu centre de salut i va ser rebut per un vigilant de seguretat, el qual va introduir les seues dades al sistema i el va fer passar a la sala de consulta del metge de guàrdia. Una vegada davant del facultatiu i quan va començar a explicar-li el que li passava, el metge li va dir que no l'entenia, que per què no parlava castellà. Aleshores, el pacient va preguntar si hi havia cap altre facultatiu que el poguera entendre i el metge li va dir que no, que només estava ell i que no entenia el valencià, donant per finalitzada la consulta.

Burles

L'usuari aleshores demanà un full de reclamacions i el metge li va dir “vinga amb mi” i el va acompanyar a recepció on va demanar a la zeladora un full de queixes per al denunciant “perquè parlava valencià”. El full li va ser entregat per la zeladora mentre li deia: “Quina gràcia que vol que l'atenguen en valencià”... i tant la zeladora com el metge se'n van anar de seguida i es va quedar el pacient a soles i desatés en la recepció de l'ambulatori fins que en vista que ningú no li prestava el més mínim servei o atenció, se'n va anar.

Diligències

El jutjat d'Elx va rebre la denúncia i va acordar no admetre-la a tràmit. La inadmissió es va recórrer en apel·lació a l'Audiència d'Alacant i aquesta ha estimat que, en efecte, “sí que hi concorre l'element objectiu, que és la negativa a prestar al denunciant assistència mèdica pel fet d'utilitzar la llengua valenciana al dirigir-se al doctor denunciat, raó per la qual ha existit una discriminació lingüística no acceptable pel que disposa l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià conforme s'ha exposat, en una ciutat com Crevillent, on segons l'article 35 de l'esmentada llei és territori de predomini valencianoparlant, que ha produït una efectiva lesió en el seu dret a l'ús de la llengua valenciana i a la prestació del servei mèdic, per la qual cosa, en conseqüència, s'imposa que s'admeta a tràmit la denúncia i es practiquen les diligències sol·licitades pel denunciant i les que es consideren pertinents amb llibertat de criteri”.

La declaració com a imputats per delicte de discriminació del metge i de la zeladora va tindre lloc el passat 23 de maig i tot i negar parcialment els fets, sí que van reconéixer demanar al pacient que parlara castellà, al·legant no entendre el valencià i no practicar-li cap examen o exploració mèdica.

La instrucció de la causa continua i queden diligències d'investigació per practicar abans de concloure la investigació i passar a la fase de juí oral. El pacient discriminat està exercint l'acusació particular assistit per l'advocada d'Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro.

ACPV insta el president Fabra i el govern valencià a garantir el dret de tots els valencians a usar la seua llengua sense patir discriminacions, i més encara tractant-se de qüestions referides a la salut. Perquè, tal com aquest cas torna a posar en evidència, eixe dret no està garantit en absolut.

En aquest sentit, Acció Cultural, que té una llarga trajectòria de treball en favor dels drets lingüístics dels valencians, anima els valencians i valencianes que puguen ser víctimes de casos de discriminació lingüística a reclamar respecte als seus drets i, si és el cas, presentar la corresponent denúncia. “El servei jurídic de la nostra entitat és l'instrument al servei de la protecció dels drets lingüístics, i està obert a consultes per part de qualsevol ciutadà”, explica l'entitat en un comunicat.

diumenge, 15 de juny del 2014

EL GOVERN BAUZÁ UN EXEMPLE D'ESTIL MAFIÓS

L’STEI PRENDRÀ MESURES LEGALS CONTRA ELS INSPECTORS QUE COACCIONIN I AMENACIN LES DIRECTIVES I ELS DOCENTS DELS CENTRES

Els claustres dels centres educatius voten aquests dies els projectes TIL. Hem tengut constància que hi ha alguns inspectors d’educació que  visiten els centres i donen instruccions verbals del tot irregulars a les directives, que, segons el nostre punt de vista, suposen una coacció i una restricció d’un dret fonamental com és la llibertat d’expressió i pretenen influir en la intenció del vot dels funcionaris que actuen en un òrgan col·legiat, la qual cosa podria ser considerada  un possible delicte.
De moment desconeixem si aquests inspectors que actuen, presumptament, al marge de la llei ho fan per iniciativa pròpia o a instàncies d’algun superior jeràrquic, la qual cosa es podria aclarir davant un jutge.
Aquestes males pràctiques consisteixen a pressionar els directors perquè aprovin el projecte TIL amb indicacions incorrectes com prohibir la votació secreta als claustres i exigir que a les actes hi consti amb nom i llinatges, qui ha votat que sí i qui a votat que no. Sembla que la conselleria vulgui fer llistes negres. Aquest fet vulnera la llei i serà denunciat per l’STEI.
Així mateix, també tenim constància que els directors s’han vist amenaçats amb la possible obertura d’expedients si no atenen les indicacions il·legals dels inspectors.
El cúmul dels despropòsits es completa amb la difusió per part de la conselleria d’Educació d’un informe jurídic incomplet sobre el desenvolupament de les deliberacions i les votacions dels projectes TIL. El document que la conselleria d’educació fa arribar als centres només inclou conclusions d’un hipotètic informe jurídic, i no sabem si són totes les conclusions. Així mateix, amaga deliberadament la resta de l’informe.
L’estratègia de presumptes coaccions i amenaces també inclou telefonades.
Aquests atacs als principis bàsics de l’estat democràtic i de dret en el qual vivim actualment no es poden tolerar de cap manera i l’STEI prendrà totes les mesures legals al seu abast per acabar immediatament amb aquestes conductes que consideram il·legals.

dissabte, 14 de juny del 2014

L'ofensiva contra la llengua fa que Barcelona esdevingui la capital dels Països Catalans

Entitats, moviments populars, organitzacions polítiques  i sindicals i ciutadans d'arreu dels Països Catalans es manifestaran avui pels carrers de Barcelona en solidaritat amb Jaume Sastre, amb els docents de les Illes, Escola Valenciana i SomEscola per la defensa del català a l'escola

Durant aquesta setmana, entitats, moviments populars, organitzacions polítiques i sindicals i ciutadans de Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja de Ponent, País Valencià, les Illes i Catalunya han fet crides per manifestar-se avui a Barcelona al costat de SomEscola. Fins i tot, Jaume Sastre a través de TV3.
Destaquem el manifest sota el títol "L'escola en català, cosa de tots i totes!" de la plataforma d'Enllaçats per la Llengua, per defensar el model d'escola catalana que garanteix la presència de la llengua pròpia com a vehicular a l'ensenyament, i per expressar la voluntat dels catalans a decidir, també, el seu propi model educatiu, malgrat les sentències judicials en contra i l'actitud del govern de l'Estat espanyol.
La Paltaformoma comenta que els docents illencs hi seran representats a través de l'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, que per primer pic, caminaran plegats amb l'escola catalana i la valenciana, representades per diverses entitats d'arreu dels Països Catalans que treballen per la normalització del català a cada territori.
També destaca que aquesta unió és ara més necessària que mai, perquè la situació del català a l'escola en aquest 2014 es troba "molt lluny d'estar normalitzada".
L'entitat afirma que un gruix considerable de l'alumnat no rep l'educació en la seva llengua pròpia, la del territori on viu, vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics com a ciutadans europeus. Segons el seu parer, la reivindicació d'un ensenyament de qualitat en llengua pròpia és un "motiu bàsic de protesta a tot el territori catalanoparlant", amb exemples de drets lingüístics minvats i malmenats arreu.
A les Illes es coneguda les tensions creades pel govern Bauzá, "trencant el consens lingüístic, imposant el decret TIL i reduint la presència del català a l’escola", quelcom que opinen que "posa en perill la cohesió social" i la qualitat del sistema.
Al País Valencià la tendència es tradueix en "centenars d'unitats educatives" en valencià que perillen de cara al curs pròxim, malgrat que les famílies ho han demanat expressament.
Seguint el mapa, a Andorra, el sistema educatiu propi que representa l'escola andorrana ha de competir amb dos models diferents, l'espanyol i el francès, a un punt on el català, tot i ser la llengua oficial de l'estat és "lluny de ser punter". El panorama no és millor a altres territoris, com l'Alguer, el Carxe, la Franja o la Catalunya Nord, on malgrat "lloables iniciatives", bàsicament privades, el català és quasi fora del sistema educatiu.

Font de l'article anterior:


dijous, 12 de juny del 2014

JO ACUSO!

Publicat en la revista digital NÚVOL dimarts 27 de maig del 2014

Jo acuso!

Salvador Oliva
La setmana passada Núvol va ser l’escenari d’un intens debat sobre l’estat del català als mitjans de comunicació, que hem convingut a anomenar el cas Garolera. En un article publicat a Els Marges, Narcís Garolera lamentava la degradació de la llengua a la premsa, la ràdio i la televisió. Ara Salvador Oliva s’afegeix al debat amb aquest article demolidor.
Salvador Oliva
Ara que ja han passat dies de la polèmica originada per l’article de l’amic Narcís Garolera, m’atreveixo a dir-hi la meva, però no pas per allargar-la més, sinó per parlar d’aspectes que no s’hi han tractat. Aquest tipus de polèmica mostra la fràgil situació de la llengua, siguin quins siguin els punts de vista adduïts pels polemistes, i demana implícitament quin podria ser-ne el suport que n’impedís el deteriorament.
El primer que hauríem de fer, tant si parlem del català com de qualsevol llengua és tenir en compte les variacions. En català, tenim variacions segons (a) la regió, (b) el grup social, (c) el camp del discurs, (d) el medi i (e) l’actitud del parlant. No m’estendré sobre aquest ample ventall, tot i que seria pertinent per col·locar les opinions en el lloc que els pertoca.
Les variacions individuals en diferents contextos, incloent-hi alguns barbarismes, no tenen, al meu modest entendre, cap importància. Pel que fa als barbarismes, n’hi ha de molts tipus. Dir pues és més insensat que dir sarro. ¿Qui es pot imaginar una sèrie televisiva on un escombriaire digués que té tosca? Doncs toquem de peus a terra i no tinguem complexos si diem sarro, que, d’altra banda ja és al DCBV. Encara em preocupen menys les observacions dels desplaçaments que ens indica Garolera. Que generar hagi desplaçat altres verbs que en són sinònims, no és gens rellevant. Totes les llengües tenen modes i totes les modes són passatgeres. Quan jo era molt jovenet, un disc bastant insuls, però molt popular, de Ray Conniff duia el títol de “Fabulous”, i això va ser prou per posar de moda la paraula fabulós; ningú podia anar pel món sense dir fabulós almenys deu vegades cada dia. I ara només ho deu dir alguna noieta cursi, i encara només de tant en tant. Si hi ha més d’una forma per descriure el que sigui, que cadascú faci servir la que li vingui al cap més espontàniament, sobretot a l’hora de parlar. Per què? Doncs perquè marejar els catalans, com ha fet la normativa des de la creació de l’Institut, no fa sinó trencar l’espontaneïtat de la parla i sembrar dubtes en l’ànim dels parlants. La meva modesta convicció és que  això, a una llengua, li és més letal que els barbarismes.
El que sí que té importància i ens ha de preocupar molt més és la manca d’un estàndard sòlid, un estàndard que sigui un punt de referència per a tothom, cosa que encara no tenim, com demostraré més avall, i que no hauria estat gaire difícil de crear un cop instaurada la democràcia. ¿Qui pot aconseguir solidificar un estàndard viu i flexible  com a punt de referència capaç d’impedir el deteriorament d’una llengua en una situació com la nostra? L’estàndard a tot arreu es crea sobretot als mitjans de comunicació audiovisuals i, després, a la premsa seriosa, als discursos públics, al teatre, i naturalment a les bones creacions literàries. Els filòlegs no podem realitzar una feina tan immensa; però els polítics, sí que podrien fer-ho. Els polítics, que, almenys aquí a Catalunya, són els amos de la Corporació catalana dels mitjans audiovisuals i que, a mes a més, tenen poder i diners per influir en els mitjans privats (premsa i emissores) han fet molt poca cosa per construir aquest estàndard. El català de TV-3 i de Catalunya Ràdio ha funcionat bastant bé, si tenim en compte la situació anterior de la llengua, abans de la seva existència; però  els dos mitjans destil·len uns verins interns (les ultracorreccions) molt més perillosos que els externs (els barbarismes). És als verins interns als quals ens hauríem de referir nou vegades sobre deu i no al revés.
A mi, per exemple m’agradaria saber qui és el culpable de les manies que obliguen a fer dir disbarats als locutors i presentadors. Només dos exemples dels molts que es podrien adduir: ser a punt  i fer un cop d’ull. La forma viva i correcta és estar a punt. Ningú ha dit mai frases com aquesta: Quan tu vas arribar, jo encara no era a punt. Pel que fa a fer un cop d’ull és una altra beneiteria que té l’origen en una falsa regla de mestretites (sisplau, llegiu la frase fent una entonació cursi): Els castellans donen, però els catalans “fem”; ells “dan un beso”, però nosaltres “fem un petó”. Aquesta regla, que no té res de gramatical, que és típica dels cervells mandrosos i que, a més a més, és falsa, ha tingut més èxit popular que tota l’obra de Fabra. Qui no n’estigui convençut, que consulti elDCVB i el DLC (de l’Institut) i veurà que hi ha dotzenes d’exemples amb donar, sobretot quan és un verb de suport (donar consells, donar un cop, donar un cop de mà, donar una lliçó, donar potestat, donar poder, donar auxili, donar audiència, donar ocasió, donar corda, donar brida, donar hora, donar pas, donar sortida, donar la raó, donar la culpa, donar importància,  donar la comunió, donar gràcies, donar exemple, etc  i també en les formes pronominals: donar-se a la beguda, a la mala vida, etc).
Narcís Garolera
Els nostres polítics nacionalistes, que sempre tenen a la boca el nom de Catalunya i que són els que han governat més temps, s’han preocupat tan poc com els altres de la construcció d’un estàndard sòlid als mitjans. Ells són els que col·loquen i paguen els lingüistes, també són els que tenen el poder de canviar-los si no ho fan bé. No ho han fet, i, si no ho han fet (siguem sincers i lúcids) és perquè la llengua els importa un rave.  Allò que els importa sí que ho han fet; per exemple: posar-se sous altíssims i dietes innecessàries,  procurar-se unes jubilacions generoses i finançar el partit il·legalment a base, per exemple, de cobrar percentatges per obres assignades a dit o a càrrec dels diners que corresponien al Palau de la Música. I per aquesta barrabassada, encara no hi ha ningú a la presó, ni tan sols el Millet. Per això també em veig obligat a dir: “Jo acuso!”
Acuso, doncs els polítics i, de passada, responsables de TV-3 i de Catalunya Ràdio d’imposar manies que fan trontollar els bons coneixements que tenen els catalans natius de la seva pròpia llengua. Qui és el responsable més alt de les ultracorreccions de TV-3? Quins polítics l’han col·locat en aquest càrrec? El va obtenir per oposició o per amiguisme? Sí, jo acuso!
No puc parlar de la pobre prosòdia, perquè necessitaria enregistrar un cd que en fos el testimoni. Però sí que puc parlar de fonètica: ¿a qui se li ha ficat al cap de fer dir als locutors moltes vegades cada dia: Notícies les vint-i-quatre hores, en lloc de les vint-i-quatr’hores? Hi ha locutors que parlen sense fer mai ni una elisió ni una sinalefa. (Josep Cuní n’és un; algú li devia dir que s’han de pronunciar totes les lletres!).  Tot són dialefes inexistents a la parla viva. I això, a part de fer malbé la llengua des de dins, fa un cert fàstic, francament. Un altre exemple: la generalització inadequada, al Principat, naturalment, de l’enllaç de la “t”. Els parlants el fan a Sant Antoni (cada vegada menys),però no a Sant August, ni a Alt Empordà ni a Alt Urgell. Per què, doncs obliguen a dir el que no diu ningú? Per què no estudien el fenomen dels enllaços, els quals tenen lleis prosòdiques particulars i no generals? Tinc molts més exemples, però no em vull fer pesat. Permeteu-me, tanmateix, que ho torni a dir: jo acuso!
I algú podria també preguntar què fan els membres de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Doncs han fet barbaritats més grans que les dels mitjans. Exemples: en un dels butlletins que envien als docents, hi havia una llista “normativa” de com es pronunciava la “ix” intervocàlica. La llista era un garbuix absolutament arbitrari. Deia que havíem de pronunciar égzit (èxit), sintágzi(sintaxi), légzic (lèxic), etc. Si els responsables haguessin llegit, com a mínim, els neogramàtics alemanys del segle XIX (Meyer-Lübke o Friedrich Diez, per exemple) sabrien que a totes les llengües indoeuropees que fan distinció entre sons sords i sonors, la “ix” intervocàlica és sorda quan és post-tònica (èxit, sintaxi, lèxic, òxid, taxi, sexe, etc), i sonora quan és pre-tònica (examen, exòtic, existir, exonerar, oxígen, etc). Una sola excepció: els derivats conserven el so primitiu; així, doncs, taxímetre [ks], sexologia [ks], lexical [ks], etc, encara que tinguin la “ix” pre-tònica. Per tant, que ningú s’estranyi si algun dia sent algú de la secció filològica dient que vol agafar un tágzi, o que li agrada molt el ségze, o que el mercuri és tógzic. Jo acuso!
Passem a la sintaxi. La doble negació: els mestre-tites s’entesten a fer-nos dir ningú no ha vingut, res no és així, etc. D’aquesta manera, un mestre de bona fe que acompanyi d’excursió als seus alumnes i hagin de travessar un riu per unes passeres de pedra, els dirà: No vull que ningú caigui al riu. I farà be de dir-ho així; però si vol obeir les normes de l’Institut, els haurà de dir: No vull que ningú no caigui al riu, amb la qual cosa els alumnes entendran que el mestre en vol veure algun de moll. Jo acuso! Ho repetiré: acuso els polítics perquè han demostrat estimar poc la llengua i tenir poc talent per protegir-la amb eficiència. Acuso també  la secció filològica de l’Institut per eludir les seves responsabilitats més importants.
Ara que he acabat d’escriure l’article, francament: no sé per què l’he escrit. Tot seguirà igual. TV-3 continuarà dient fem un cop d’ull al trànsit. La majoria dels locutors no faran elisions ni sinalefes.Abans de començar la funció, sentirem, a tots els teatres, una veu que diu: L’espectacle és a punt de començar. Totes les companyies teatrals seguiran sense tenir un expert en dicció (al Regne Unit, no n’hi ha cap que no tingui un expert en veu i un altre en dicció). L’Institut d’Estudis Catalans continuarà fent-nos dir égzit i légzic. Un dia ens van fer escriure primer autoescola, desprésautoscola i després, quan totes les autoescoles van haver canviat  dues vegades els rètols, van imposar autoescola (i aneu a saber si demà ens faran escriure auto-escola). Ahir ens deien que s’havia de dir guixeta i avui taquilla. Això sí: no ens deixaran dir mai barco. (Quin pecat!) Toleren, potser a desgrat, barca i barqueta; però no accepten barquet. I estic segur que, abans de deixar-nos dir barco, ens diran que el femení de vaixell és una vaixella). La llista seria immensa. Jo acuso!

dimarts, 10 de juny del 2014

El Tempir denuncia nou cas de vexació lingüística a la presó de Fontcalent i se solidaritza amb M. Carme Viudes

Publicat en la web de l'associació El Tempir diumenge 1 de juny del 2014

Fontcalent és una pedania de la ciutatvalenciana d'Alacant (l'Alacantí)
Més de trenta anys de democràcia i la normativa lingüística existent al País Valencià haurien d’haver servit per a evitar casos de xenofòbia lingüística. I seria possible evitar-los si els polítics que ens han governat i ens governen actualment hagueren treballat pel respecte i la valoració de la diversitat lingüística a tot el territori estatal. Però aquesta xenofòbia, lluny d’aturar-se o reduir-se, va a més cada dia. Així, El Tempir torna a denunciar un nou cas de pràctica lingüística xenòfoba al centre penitenciari de Fontcalent (Alacant). La professora elxana M. Carme Viudes, contractada recentment per treballar en aquesta presó, va anar el passat 21 de maig al despatx d’un funcionari que respon a les inicials J. R. a fi d’obtenir un permís per a poder moure’s dins el centre. Quan hi va entrar, i una vegada que el saludà amb un “Hola!”, aquest funcionari la va titllar de “maleducada” perquè dos dies abans ella havia entrat a la seua oficina parlant en valencià amb una companya i eixa conducta no era correcta perquè no li havia demanat permís per parlar-hi. En altres paraules, allí es parlava “en español y no en valenciano”. Tot seguit, M. Carme Viudes li va recordar que ella no tenia cap obligació de demanar permís perquè el valencià és una de les dues llengües cooficials de la Comunitat Autònoma.

Però la recriminació lingüística va continuar, ja que J. R. va tornar a argumentar que ell treballava per a l’Estat espanyol i que no acceptava que ningú s’adreçara a ell en valencià perquè “no me da la gana que me hablen en valenciano”. De fet, tot seguit va destacar que l’entenia ja que ell era de Callosa d’en Sarrià (població valencianoparlant de la Marina Baixa), de la qual cosa s’enorgullia, però que de ben menut, als sis anys, se’n va anar a viure a Alacant i, per tant, no admet l’ús del valencià davant ell. A més, va presumir en un to fatxenda que amb ella “no había sido muy hijo de puta. A un compañero tuyo, llamado Ximo, como no me hablaba en español, vino otro compañero a traducirlo, aunque yo lo entendía perfectamente, pero no me da la gana”. Finalment, malgrat que M. Carme Viudes no canvià de llengua durant la discussió, va eixir-ne amb el permís per a moure’s per la presó, però li tornà a recordar que no podria parlar-li en valencià en pròximes ocasions perquè, segons ell, si s’obstinava en eixa conducta, tindria problemes a Fontcalent.

El Tempir, a més de fer conéixer públicament aquest nou cas de discriminació lingüística i manifestar un compromís ferm amb totes les persones que han patit vexacions o discriminacions per utilitzar el valencià, vol expressar la solidaritat i el suport a M. Carme Viudes, a qui va assessorar en matèria de drets civils i lingüístics i va aconsellar-li quins passos legals calia seguir per a denunciar aquest cas. Cal recordar que aquest nou episodi de discriminació és un acte il·legal segons l’ordenament jurídic vigent: d’una banda, l’Estatut valencià i l’art. 10 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià garanteixen el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valencià davant les administracions públiques; i d’una altra, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada d’acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix en l’article 36 que els ciutadans de les comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial poden utilitzar-la per adreçar-se als òrgans de l’Administració de l’Estat.
Per tant, El Tempir torna a exigir novament a les autoritats públiques estatals i valencianes una implicació real i efectiva perquè no tornen a produir-se casos com el denunciat, sobretot en aquells sectors públics que continuen sent impermeables a la introducció del valencià, com són les presons o els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Així, per a El Tempir caldria prendre urgentment les mesures següents:

1.   L’Estat ha de posar punt final a les actuacions de supremacisme lingüístic del castellà respecte al valencià que amb freqüència realitzen els seus funcionaris, de manera que no queden impunes aquests comportaments.
2.   La Generalitat Valenciana no pot dimitir del seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l’Estat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.
3.   A causa de les retallades cal tornar a realitzar cursos d’alfabetització en valencià i de sensibilització lingüística per a tots els funcionaris de l’Estat perquè queden salvaguardats els nostres drets lingüístics.
4.   L’Estat ha d’assumir d’una vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia a fi d’evitar casos d’estigmatizació com el denunciat.
5.   Cal que la Generalitat Valenciana tinga la competència en la gestió de presons a fi de democratitzar lingüísticament un dels darrers reductes de xenofòbia lingüística cap a la nostra llengua.

Per acabar, El Tempir anima els ciutadans a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització pública (conscienciació de la ciutadania i dels responsables polítics) perquè l’Estat i la Generalitat Valenciana garantisquen l’oficialitat plena i efectiva del valencià a l’administració i al carrer.

dilluns, 9 de juny del 2014

BROTS EN TERRA CREMADA

Escola Valenciana impulsa un programa de ràdio mensual en valencià

Està elaborat per extreballadors de Ràdio 9 en el sisè mes del tancament de RTVV

També difon la sèrie “l'Alqueria Blanca” al municipis

Presentació del nou projecte d'Escola Valenciana. Foto: EL PUNT AVUI.
Escola Valenciana ha donat a conèixer aquest dijous la iniciativa “La nostra ràdio, la nostra tele” en el dia en què s'acompleixen sis mesos del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). La iniciativa consisteix en l'emissió d'un programa radiofònic, “El Mural”, elaborat per extreballadors de Ràdio 9 que parla sobre diferents temàtiques relacionades amb el valencià, des de diferents àmbits i punts de vista.
En paral·lel, l'entitat ha engegat una altra iniciativa en què ofereix als municipis la possibilitat de projectar l'última temporada de l'exitosa sèrie “L'Alqueria Blanca”, la que ja no es va poder veure a Canal 9.
A través d'una nota de premsa, Escola Valenciana ha assenyalat que “La nostra ràdio, la nostra tele” és una proposta en positiu i constructiva que té com a objectiu “obrir finestres simbòliques a la llibertat d'expressió i comunicació en la nostra llengua, és també una manera de defensar el dret dels valencians i les valencianes a disposar d'uns mitjans de comunicació, públics, de qualitat i en valencià”.
“El Mural” és un programa radiofònic mensual, d'una hora de durada, que parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. Estarà dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, al costat de periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic com són Pau Vendrell, Xelo Ribera, Esther Altabella, Pepe Moreno i Inaki Maxkiaran.
La primera edició del programa “El Mural”' dóna veu als alumnes del CEIP Cremona d'Alaquàs quan justament porten 100 dies amb les seus nits tancats. El programa dramatitza un un relat del Premi Sambori, fa una passejada per les novetats editorials i musicals; conversa amb Pep Gimeno 'Botifarra' que és el protagonista del documental 'El cant de les arrels' i entrevista el grup Orxata.
El programa es fa sense publicitat i amb un equip que col·labora de manera altruista des de les instal·lacions cedides per l'Ajuntament d'Alboraia, col·laborador del projecte.
'El Mural' comptarà amb un espai en el web d'Escola Valenciana, amb podcasts de les diferents parts del programa.
Així mateix, algunes emissores municipals valencianes s'ha mostrat interessades a incorporar el programa en les seues programacions.
L'Alqueria va pels pobles
Amb el tancament de Televisió Valenciana, el sector audiovisual s'ha quedat orfe d'una plataforma televisiva en valencià i és per això que amb l'objectiu de contribuir a la seua normalització en aquest àmbit, Escola Valenciana s'ha proposat oferir als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l'última temporada de la famosa sèrie L'Alqueria Blanca, la que ja no es va poder veure a Canal 9.
Aquesta és una oportunitat magnífica per als ajuntaments de programar la sèrie en les activitats de cinema a la fresca que solen oferir o en la cartellera de pel·lícules que programen a sales i auditoris municipals.

diumenge, 8 de juny del 2014

TV3 I CATALUNYA RÀDIO CÒMPLICES. ENS HI POSEM?

ENS HI POSEM?

Ho piulem i repiulemal twitter fins que TV3, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, deixin d'obeir l'amo i ens expliquin què passa a les Illes i al País Valencià? Jaume Sastre 32 dies de @Vagadefam a Palma i a Ontinyent 105 dies tancats a l'escola. En ambdós casos per una educació digna, pública i en català. Després van i diuen que aquests territoris fan nosa al procés. Qui deixa morir, mata. I qui calla és còmplice.

@ToniCruanyes @tv3cat @Cati_Societat @CatalunyaRadio Qui calla xq no sap és 1 ignorant. qui sap i calla un criminal. Callareu la @vagadefam?


@ToniCruanyes @tv3cat @Cati_Societat @CatalunyaRadio Parlareu dels 32 dies de @Vagadefam, o seguireu amb l silenci dels col·laboracionistes?

 @tv3cat @tcruanyes_tv3 @vagadefam Si als periodistes TV3 els quedés una mica de dignitat, parlarien de Jaume Sastre. Però és demanar massa!

Podeu enviar missatges de suport a en Jaume a la pàgina de facebook:
https://www.facebook.com/vagadefamjaumesastre

Podeu enviar missatges al CEIP Ciutat Cremona a la pàgina de facebook
https://www.facebook.com/Todossomoscremona

Més informació a:
www.plataformaprou.blogspot.com.es/

Foto

dimecres, 4 de juny del 2014

BALEARS: L’STEI és desallotjat del Parlament en demanar diàleg a la Conselleria d’Educació

Les persones expusades del Parlament Balear.
Esperem que les urnes expulsin del poder al govern Bauzá en ple
L’STEI ha protagonitzat avui al Parlament un acte de protesta contra la negativa de la Conselleria d’Educació a reobrir les negociacions, aturades des de fa setmanes. La Conselleria no convoca els comitès de vaga per tractar els nombrosos assumptes pendents, per la qual cosa, el conflicte segueix encallat, encara que la consellera asseguri el contrari.

La presència de l’STEI avui al Parlament ha estat per demanar, una vegada més, diàleg. En haver acabat la intervenció de la consellera, diversos representants del sindicat han tret pancartes amb els lemes: “Bauzá, tens por del diàleg?”, “Volem diàleg i negociació” i “Els comitès de vaga som els interlocutors vàlids”, cosa que ha motivat el desallotjament forçat dels sindicalistes per part dels agents de seguretat. 

L’STEI ha reaccionat així a les declaracions de la consellera, que a primera hora del matí d’avui ha assegurat que no té interlocutors vàlids a l’educació pública. El sindicat constata que la consellera desconeix que en el conflicte actual, són els comitès de vaga els interlocutors legítims per a negociar.

Moment en què intenten arrebassar el cartell a
M. A. Font del Sindicat majoritari STEI-i
La intervenció d’avui de la consellera, assegura el sindicat, ha estat farcida de mentides, errades i imprecisions. Entre d’altres coses, la senyora Camps ha assegurat que s’està negociant un pacte d’interins, i amb aquesta afirmació sembla desconèixer que la mateixa Conselleria té aturades aquestes negociacions, obviant les reiterades peticions de l’STEI per reprendre-les. El sindicat s’ha sorprès també quan ha sentit dir a la consellera que els professors fan feina amb tota normalitat aplicant els canvis engegats enguany, en un curs que precisament ha estat de tot, menys normal. 

En un recés, el secretari general de l’STEI, Biel Caldentey, ha pogut parlar directament amb el president del Govern, José Ramón Bauzá, i li ha recordat que la consellera d’educació no ha presidit la mesa sectorial des del mes d’octubre passat en què s’anuncià l’ajornament de la vaga indefinida, que no s’ha reestablert ni el diàleg ni molt menys la negociació per les qüestions que no siguin el TIL. La resposta del president ha estat, un cop més, ambigua: bones paraules, però cap compromís de posar-se al davant de les negociacions.

L’STEI reclama i seguirà reclamant la reobertura de les 
negociacions, i insisteix a demanar que aquesta Conselleria deixi d’actuar de manera autoritària, no consensuada, i amb continu desprestigi dels professionals de l’ensenyament.