Publicat en la
web de l'associació El
Tempir diumenge 1 de juny del 2014
 |
| Fontcalent és una pedania de la ciutatvalenciana d'Alacant (l'Alacantí) |
Més de trenta
anys de democràcia i la normativa lingüística existent al País Valencià haurien
d’haver servit per a evitar casos de xenofòbia lingüística. I seria possible
evitar-los si els polítics que ens han governat i ens governen actualment
hagueren treballat pel respecte i la valoració de la diversitat lingüística a
tot el territori estatal. Però aquesta xenofòbia, lluny d’aturar-se o
reduir-se, va a més cada dia. Així, El Tempir torna a denunciar un nou cas de
pràctica lingüística xenòfoba al centre penitenciari de Fontcalent (Alacant).
La professora elxana M. Carme Viudes, contractada recentment per treballar en
aquesta presó, va anar el passat 21 de maig al despatx d’un funcionari que
respon a les inicials J. R. a fi d’obtenir un permís per a poder moure’s dins
el centre. Quan hi va entrar, i una vegada que el saludà amb un “Hola!”, aquest
funcionari la va titllar de “maleducada” perquè dos dies abans ella havia
entrat a la seua oficina parlant en valencià amb una companya i eixa conducta
no era correcta perquè no li havia demanat permís per parlar-hi. En altres
paraules, allí es parlava “en español y no en valenciano”. Tot seguit, M. Carme
Viudes li va recordar que ella no tenia cap obligació de demanar permís perquè
el valencià és una de les dues llengües cooficials de la Comunitat Autònoma.
Però la recriminació lingüística va continuar, ja que J.
R. va tornar a argumentar que ell treballava per a l’Estat espanyol i que no
acceptava que ningú s’adreçara a ell en valencià perquè “no me da la gana que
me hablen en valenciano”. De fet, tot seguit va destacar que l’entenia ja que
ell era de Callosa d’en Sarrià (població valencianoparlant de la Marina Baixa),
de la qual cosa s’enorgullia, però que de ben menut, als sis anys, se’n va anar
a viure a Alacant i, per tant, no admet l’ús del valencià davant ell. A més, va
presumir en un to fatxenda que amb ella “no había sido muy hijo de puta. A un
compañero tuyo, llamado Ximo, como no me hablaba en español, vino otro
compañero a traducirlo, aunque yo lo entendía perfectamente, pero no me da la
gana”. Finalment, malgrat que M. Carme Viudes no canvià de llengua durant la
discussió, va eixir-ne amb el permís per a moure’s per la presó, però li tornà
a recordar que no podria parlar-li en valencià en pròximes ocasions perquè,
segons ell, si s’obstinava en eixa conducta, tindria problemes a Fontcalent.
El Tempir, a més de fer conéixer públicament aquest nou
cas de discriminació lingüística i manifestar un compromís ferm amb totes les
persones que han patit vexacions o discriminacions per utilitzar el valencià,
vol expressar la solidaritat i el suport a M. Carme Viudes, a qui va assessorar
en matèria de drets civils i lingüístics i va aconsellar-li quins passos legals
calia seguir per a denunciar aquest cas. Cal recordar que aquest nou episodi de
discriminació és un acte il·legal segons l’ordenament jurídic vigent: d’una
banda, l’Estatut valencià i l’art. 10 de la Llei d’ús i ensenyament del
valencià garanteixen el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valencià
davant les administracions públiques; i d’una altra, la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, modificada d’acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener,
estableix en l’article 36 que els ciutadans de les comunitats autònomes amb una
altra llengua cooficial poden utilitzar-la per adreçar-se als òrgans de
l’Administració de l’Estat.
Per tant, El Tempir torna a exigir novament a les
autoritats públiques estatals i valencianes una implicació real i efectiva
perquè no tornen a produir-se casos com el denunciat, sobretot en aquells sectors
públics que continuen sent impermeables a la introducció del valencià, com són
les presons o els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Així, per a El
Tempir caldria prendre urgentment les mesures següents:
1.
L’Estat ha de posar punt
final a les actuacions de supremacisme lingüístic del castellà respecte al
valencià que amb freqüència realitzen els seus funcionaris, de manera que no
queden impunes aquests comportaments.
2.
La Generalitat
Valenciana no pot dimitir del seu paper de garant dels drets lingüístics dels
valencianoparlants davant l’Estat perquè no torne a produir-se cap vexació més
per motius lingüístics.
3.
A causa de les
retallades cal tornar a realitzar cursos d’alfabetització en valencià i de
sensibilització lingüística per a tots els funcionaris de l’Estat perquè queden
salvaguardats els nostres drets lingüístics.
4.
L’Estat ha d’assumir
d’una vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet
enriquidor i no com una anomalia a fi d’evitar casos d’estigmatizació com el
denunciat.
5.
Cal que la Generalitat
Valenciana tinga la competència en la gestió de presons a fi de democratitzar
lingüísticament un dels darrers reductes de xenofòbia lingüística cap a la
nostra llengua.
Per acabar, El Tempir anima
els ciutadans a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que
es produïsca perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió
social i sensibilització pública (conscienciació de la ciutadania i dels
responsables polítics) perquè l’Estat i la Generalitat Valenciana garantisquen
l’oficialitat plena i efectiva del valencià a l’administració i al carrer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada