Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Amb aquest pacte, Junts per Catalunya decideix de sacrificar la coherència i la credibilitat d'una manera vergonyosa, sense cap mena de justificació possible»
Vicent Partal
Feia dies que corria la brama que Junts
per Catalunya i el Partit Socialista es preparaven per a pactar el govern de la
Diputació de Barcelona. Finalment, l’acord s’ha tancat i els partits han anunciat que es repartirien
el poder en una de les institucions més poderoses del país. Un document
lamentable fixa els acords, evitant en tot moment fer cap referència a res,
perquè res no pot unir aquests dos partits sinó l’ànsia de poder. Tot el que
està passant a Catalunya queda aparcat i amagat en un text trist i
indigne.
De manera incomprensible, els
independentistes i els socialistes passen per sobre de la difícil situació que
vivim i prioritzaran els seus interessos gremials en una aliança que no es pot
entendre sense pensar en coses que tenen poc a veure amb la política.
Concretament sense entendre el paper dels partits com a màquines que per sobre
de tot tenen en compte la seua pròpia pervivència i les necessitats perennes
dels seus membres i dels seus aparells.
Que tots els partits independentistes
hagen pactat acords desconcertants i fins i tot ridículs en una població o en
una altra no justifica cap d’aquests pactes municipals, que molts
independentistes ens mirem astorats des del carrer. Però aquests pactes per
robar-se batllies o pispar-me ajuntament. tampoc no poden justificar aquest que
s’anuncia ara a la Diputació de Barcelona. Un pacte que, a mñes, té una gravetat
especial pel volum, l’abast i la importància de la institució. I perquè arriba
després del fiasco a l’Ajuntament de Barcelona amb el pacte entre comuns i
Valls, en què el Partit Socialista va ser, precisament, l’instrument cabdal per
a fer-lo possible. L’independentisme hauria d’haver entès que hi ha una majoria
alternativa, per primer vegada, del PP als Comuns que pot pactar i això només
l’hauria d’haver fet reflexionar. Hauria d’haver aconseguit que els polítics, de
tots els partits, deixaren de banda les picabaralles per concentrar-se en els
programes i en els objectius. Però no ha estat així.
Cal entendre que en aquest país
històricament les diputacions han estat la gran maquinària del poder. Ho han
estat històricament i ho són ara, encara. Les diputacions tenen diners, recapten
diners, tenen molts llocs que omplir, moltes cadires que oferir, solen tenir una
vida discreta amb pocs titulars i poden repartir molt entre els municipis, de
manera que la seua influència en la política local és enorme. Per això els
aparells dels partits han considerat sempre les diputacions com l’instrument
privilegiat que els permetia de superar qualsevol crisi, oferint si aquest fos
el cas, un refugi personalment còmode i discret a càrrecs descavalcats per la
voluntat popular o pels pactes, però que es resisteixen a tornar a la societat
civil i aspiren a ser financiats de per vida per la resta dels seus
ciutadans.
Els partits són, gairebé tots, una mena de
societats limitades amb interessos en la pròpia pervivència, pervivència que
reclama de llocs remunerats. Amb aquest pacte, Junts per Catalunya decideix de
sacrificar la coherència i la credibilitat del seu projecte d’una manera
vergonyosa, sense cap mena de justificació possible, sense pensar en la
frustració que significa per a molts dels seus votants i no hi ha moltes
explicacions possibles al seu gest que no impliquen una discussió severa sobre
la seua moralitat i la seua honorabilitat. És clar que la imatge del Partit
Socialista pactant amb Junts per Catalunya després d’haver abocat tanta
porqueria sobre l’independentisme i d’haver estat còmplice del 155 i de la
repressió, no pot caure més baixa. Però això ja s’ho faran.
El que preocupa profundament del gest de
Junts per Catalunya és el menysteniment de l’electorat que significa i el fet
que així no s’avança cap a la república ni es moralitza la vida pública ni es
governa millor el país. Encara un problema sempre implica reconèixer que el
tens. I si era gairebé impossible no reconèixer-ho a la vista del ball
d’aliances estúpides que en molts llocs han protagonitzat la CUP, ERC i Junts
per Catalunya, ara el gairebé ha caigut: el partidisme portat a l’extrem que ha
arribat no és el més important problema que tenim, que és la repressió, però és
el que crea més dificultats per tirar endavant.
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/junts-a-la-diputacio-sense-vergonya/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
1 comentari :
Penós! Cap respecte vers els seus votants ! Cap consistència amb els seus objectius polítics. Afany de poder vergonyós.
Penós senyors-es que ens haurieu d' haver representat.
Dormiu tranquils? Potser sí.Ja teniu la cadira !!!
Publica un comentari a l'entrada