FONT: http://www.naciodigital.cat/noticia/76453/alberto/fabra/plasmara/llei/individualitat/valencia
La llei definirà el valencià com a "llengua pròpia i idioma oficial" i dificultarà l'accés a subvencions d'aquells organismes que ho qüestionen
Xavier Borràs Pla , València
Alberto Fabra amb un simpatitzant
El cas és no parar, continuar apagant el foc amb benzina. El govern valencià, immers en una espiral d'anticatalanisme no vista des dels anys 70, aprovarà aquest divendres una avantprojecte de llei que reconeixerà el valencià com “la llengua pròpia i l'idioma oficial de la Comunitat Valenciana”, i també com “la principal senya d'identitat del poble valencià”. Un reconeixement a la “individualitat” del valencià amb el qual contrarestar la definició de llengua comuna feta per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Si hi ha interessos polítics, quin valor tenen un grapat d'acadèmics?
El concepte d'individualitat no és gratuït en aquest cas. La Llei de Senyes d'Identitat -eixe serà el seu nom, segons avançà aquest dilluns el conseller de Governació- defensarà la singularitat del valencià “respecte les altres llengües de l'Estat”, i totes les institucions i empreses públiques, associacions i entitats “hauran d'adequar les seues actuacions amb respecte a la individualitat de la llengua valenciana”. O dit d'una altra manera: si vols accedir a subvencions, digues que parles allò que jo dic que has de parlar.
L'amenaça a l'AVL i els “països imaginaris”
El conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, va exposar les línies bàsiques de la llei en el fòrum de Lo Rat Penat, institució centenària defensora del valencianisme ultraconservador i endogàmic. Es crearà un observatori “independent” que vigilarà l'ús que cada associació receptora de subvencions públiques faça dels diners. Si aquest observatori determina que l'ús que s'està fent dels fons és “contrari” a l'Estatut es podria instar “la retirada de la subvenció”.
Una amenaça en tota regla a l'AVL, que es nega a corregir la seua definició de valencià inclosa en el Diccionari Normatiu: “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català”. Segons el conseller Santamaria, els valencians han de mantindre el seu segell de “poble obert i tolerant” i no ser “dèbils davant les ingerències externes”.
“Com a valencià -sentencià el conseller- no puc entendre cap projecte polític que trobe la seua raó de ser en elements com ara la llengua, la raça o un determinat RH (...) No m'agraden els projectes que aposten per la construcció d'una realitat nacional sobre la base d'aquestes idees. I encara m'agraden menys els projectes que, des de la nostra terra, aspiren a integrar-se en eixa suposada comunitat lingüística i eixos països imaginaris que mai no han existit”. Per increïble que resulte, res de nou en un govern alineat amb el deliri.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada