Publicat en el núm. 84 (pàg. 3) de la revista Llengua Nacional
(III trimestres del 2013)
Atesa la
seva importància, Llengua Nacional
s'adhereix a la declaració que reproduïm tot seguit.
Davant les iniciatives que recentment han adoptat
el govern espanyol i els governs autonòmics de la Comunitat Valenciana, les
Illes Balears i Aragó sobre l’ús, l’ensenyament i la denominació de la llengua
catalana, la Junta de Govern de l’Associació Internacional de Llengua i
Literatura Catalanes (AILLC) denuncia:
1. La planificació i aplicació d’unes mesures
legislatives, en particular a les Balears i el País Valencià, que, invocant
sovint com a pretext l’aprenentatge de llengües estrangeres, tenen com a
objectiu marginar encara més la llengua catalana en tots els àmbits d’ús,
particularment en l’educatiu.
2. La inacceptable denominació que aplica a la
llengua catalana la Llei de llengües d’Aragó recentment aprovada per les Corts autonòmiques,
que recorre al circumloqui “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”
(popularitzat a través de l'acrònim LAPAO) per a designar el català de la
Franja, tot establint alhora regulacions que en dificulten greument l’ús normal
i l’aprenentatge.
3. La constant i creixent obstrucció política a
la intercomunicació audiovisual entre tots els territoris de llengua catalana,
que no sols lesiona la cohesió lingüística i la normalitat cultural de la
comunitat catalanoparlant, sinó que s’oposa als més elementals principis de
lliure circulació de la informació, de foment del mercat audiovisual i
d’estímul de la intercomunicació entre regions veïnes de la Unió Europea.
4. El setge judicial, legislatiu i administratiu
a les polítiques educatives favorables al manteniment o la implantació del
català com a llengua vehicular en els sistemes d’ensenyament propis (una eina
indispensable per a assegurar l’adquisició suficient de l’idioma propi per part
de tots els ciutadans, tal com ja queda garantit per a la llengua oficial de
l’estat), dins una estratègia sistemàtica òbviament orientada a preservar una
situació heretada de dissimetria i subalternitat per a la llengua
catalana.
5. La manipulació de la qüestió onomàstica i de
la variació geogràfica, que persegueix la fragmentació de la consciència
lingüística unitària, la degradació de les estructures del sistema lingüístic
comú i el foment artificial de barreres innecessàries en la intercomunicació
fluida entre els parlants d’un mateix idioma.
6. Les estratègies polítiques destinades a
obstaculitzar la visibilització de la llengua catalana, tant al si dels estats
on es parla, llevat d'Andorra, com en les institucions de la Unió Europea. A
l'estat espanyol, en concret, es troba a faltar l’adopció de mesures que
assegurin la reconeixença efectiva de la pluralitat lingüística de l’estat,
especialment en els àmbits educatiu, institucional i mediàtic, i la projecció
internacional de la llengua catalana i de les seves manifestacions culturals.
Totes aquestes actuacions no sols vulneren els
drets lingüístics i civils més bàsics dels ciutadans de llengua catalana, sinó
també les recomanacions explícites de la Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries (articles 7, 8 i 10), les quals vetllen per garantir
els usos normals d’aquestes llengües i la seva denominació acadèmica. De més a
més, les regulacions i disposicions restrictives que denunciem contravenen
l’esperit i fins i tot la lletra dels diversos estatuts d’autonomia, que
encomanen a les institucions la promoció decidida de la llengua pròpia, i a més
s’oposen al precepte de “especial respecte i protecció” de les llengües
cooficials, entre les quals la catalana, nítidament expressat a l’article 3 de
la Constitució espanyola de 1978.
Així mateix, la Junta de Govern de l’AILLC
observa amb preocupació que l’estat francès no hagi signat encara la Carta
Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que no adopti unes mesures
suficients per a assegurar el respecte i la protecció de les llengües
"regionals" de França, entre les quals la catalana, que l’article 79
de la Constitució francesa proclama com a "patrimoni" de la
República.
En conseqüència, l’AILLC demana als responsables
polítics corresponents que observin els criteris científics en el tractament de
la llengua catalana, assegurin els drets lingüístics consagrats per la
normativa internacional (Declaració Universal dels Drets Humans, Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics, Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries), interpretin i apliquin favorablement a les diverses
llengües de cada estat els principis establerts per la legislació vigent, els
millorin, si és el cas, en aquest sentit i posin fi a la discriminació dels
seus ciutadans catalanoparlants pel fet d'expressar-se en aquesta llengua i de
reivindicar la seva normalitat política i cultural.
Barcelona, 7 de juny de 2013
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada