Quim Torra
Publicat en elSingulardigital.cat
dijous 26 de setembre del 2009
"Saben molt bé que és a través de la llengua que els catalans som, i
que només a través de la llengua els catalans vam arribar a ser un poble normal
i civilitzat"
La batalla per
la llengua té lloc als baluards de València i les Illes, però tots som a les
muralles. No és endebades . La nostra pàtria és la nostra llengua i allà on la
llengua és ferida, tots en som les víctimes. Per això questa batalla ens
concerneix a tots, cal que hi siguem tots, perquè o la guanyem tots o la perdem
tots.
Sabem molt bé les terribles conseqüències de mutilar l’ànima de la nació: la
reducció al folklore, a la farsa grotesca del dialectisme bord, a la pèrdua de
la identitat que ens fa poble. El provincialisme té la diana posada al bell mig
de l’ensenyament del català i l’atac és amb tota la capacitat destructiva d’un
Estat mobilitzat en tots els fronts per a assetjar tot allò que li és diferent
i aliè a la seva tradició jacobita i ‘messetària’.
Saben molt bé que és a través de la llengua que els catalans som, i que només a
través de la llengua els catalans vam arribar a ser un poble normal i
civilitzat, tant modern com qualsevol altre, en aquella república de les
lletres -deixat enrere l’esclat enlluernador del modernisme i l’ordre ponderat
del noucentisme-, de Josep Pla, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra o Just
Cabot. O és que alguna altra vegada havíem arribat tan lluny? Gràcies a què? A
la llengua.
Havia costat Déu i ajuda arribar fins allà. Després de la desfeta de 1714, res
no va quedar dempeus, tampoc la llengua. Va caldre “re-néixer”, adonar-se que
parlàvem una llengua apta per a l’estudi i la literatura!. I encara va caldre
imaginar-se un idioma nou, dibuixar-lo, sentir-lo, tornar a fer-nos-el nostre,
fer-ne milers d’esborranys a llapis, esborrar-los, discutir-los, cedir
—sovint—, per acabar dibuixant amb carbonet cada mot, cada frase, lligats per
sempre més a una geografia, a una terra i a una llum. Gràcies a Pompeu Fabra
s’obria la porta a la modernitat per la via de la normalitat. Estrenàvem una
llengua i la seves possibilitats van fer el miracle. Verdaguer n’havia salvat
l’ànima; Fabra en salvava el cos. Ja no miraríem mai més a Madrid sinó a París,
Londres o Berlín. El món sencer era nostre, perquè nosaltres ja podíem escriure
sobre el món sencer. I la porta que vam saber obrir ens va permetre abocar-nos
al cosmopolitisme autèntic, el que sap d’on ve,i tocar el futur amb la punta
dels dits.
La setmana passada els parlava dels cosmopolites fòssils, hòrrids
provincialistes que representen exactament el contrari d’aquella generació. Jo no
vull renunciar al cosmopolitisme, ni a la paraula “ciutadà”, però només podrem
recuperar-les si la llengua catalana venç la batalla.
A les Illes i a València ens ho juguem tot. Poques vegades com aquests dies els
pobles de la nació catalana no ens sentim tan propers, tan íntimament lligats
pel mateix objectiu. “La llengua i la història són el botí més preuat a l’hora
de sotmetre un poble” va dir Àngel Guimerà. Prou espolis. Prou!
Xevi Xirgo
Teixidor
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques
Gironines 04-10-2013 Pàgina 30
- El Punt Avui. Edició
Nacional 04-10-2013 Pàgina 2
Podríem cometre l'error de pensar que això que Bauzá està
fent a les Illes amb el català ens agafa una mica lluny i que per tant no cal
que ens hi encaparrem massa. No s'ho pensin. El que està fent el govern balear
amb el català també és un atac al moll de l'os de la nostra societat i ens hi
hem d'implicar. Un atac d'aquestes característiques a la llengua no ens el
podem prendre a la lleugera. Perquè la llengua és l'espina dorsal d'una
societat i l'element a partir del qual s'hi vehiculen moltes altres coses, i
per això hem de negar-nos a posar en pràctica qualsevol bestiesa que ens proposin
en aquest terreny, com ho han fet Mas i Rigau amb tot allò que té a veure amb
la sentència del TC sobre l'Estatut i que afecta la immersió lingüística a
Catalunya. Ferms. Bauzá és un animal; i el ministre Wert encara ho és més. I en
aquesta mena de cursa que estan fent a veure qui ens maltracta més han comès un
gran error: han menystingut la capacitat de mobilització no només dels mestres
sinó també la dels pares i de tota la societat en general. I nosaltres no podem
fer veure que no passa res. A Wert i a Bauzá en realitat no els importa ni
l'anglès ni el castellà; el que realment els uneix és la seva ignorància i el
menyspreu cap a la nostra cultura i la nostra llengua. I si ara són les Illes
el curs vinent serà l'aplicació de la llei Wert a Catalunya. En plena
efervescència per tot allò que significa el 2014, Wert no només continua
entestat a defensar l'“espanyolització” dels alumnes catalans sinó que ara, a
més a més, ho fa aliant-se amb UPyD. Faria bé la comunitat educativa d'aquí de
començar a pensar com ens hi posarem. Perquè arribarà.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada