La trentena d'alcaldes aragonesos que han aprovat la Declaració de Mequinensa, davant l'ajuntament de la població del Baix Cinca. Foto: Xavier Lozano
La cimera d'alcaldes de la Franja de Ponent i experts en llengües, a l'Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca). Foto: Xavier Lozano
Nova Declaració de Mequinensa. Un text que articula un front comú contra el darrer atac al català a la Franja per part del PP. Aquest és el resultat de la trobada celebrada aquest matí per una trentena alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent en la qual s'han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp.
L'alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, ha llegit la declaració conjunta dels alcaldes, ja que fa 30 anys en aquest mateix escenari els alcaldes de la Franja van aprovar la primera 'Declaració de Mequinensa'. Gòdia ha llegit les dues pàgines de la declaració pactada a la reunió en llengua catalana i castellana. A la trobada s'han sentit les diferents variants del català a les comarques orientals de l'Aragó, i també la llengua aragonesa del nord.
La cimera ha inclòs amb les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han justificat la denominació de català per la llengua que es parla a la Franja de Ponent. També s'ha parlat de les evidències històriques i reals de l'existència de la llengua aragonesa al Pirineu d'Osca, i que ara la nova Llei vol anomenar Lapapyp (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenques i prepirinenques). El proper pas immediat serà la presentació de mocions a tots els ajuntaments en defensa del català com ja ha fet el Campell (La Llitera), l'Ajuntament de Lleida o la Diputació de Lleida.
Preocupació per les escoles
El text expressa "la preocupació dels pobles i associació de mares i pares de que es posin en perill les titulacions en els nivells B i C als centres educatius", molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya. Segons la declaració dels alcaldes "la Llei de Llengües de l'Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans" de Catalunya, tot i ser "pròpia, històrica i tradicional de l'Aragó". La declaració lamenta "el ridícul universal" que està fent l'Aragó generant aquest conflicte.
La trobada a Mequinensa ha aplegat una trentena d'alcaldes i regidors del Baix Cinca, la Llitera, la Matarranya, i també la Ribagorça i el Baix Aragó, en concret d'Albelda, el Campell, Altorricó, Areny de Lledó, Areny de Noguera, Baldellou, Belceit, Benabarri, Beranuy, Bonansa, Calaceit, Camporrels, Castillonroy, Fabara, Cerollera, Fresneda, Mequinensa, Montanuy, Penyaroja de Tastavins, Pont de Montanyana, Sant Estebe de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolva, Torrent de Cinca, Tovelilla, Viacamp i Llitera, i Saidí.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada