Joan
Tudela
(Publicat al diari Avui el 15
d'agost del 2006)
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge
del diari ARA
dissabte 18 de maig del 2013
La
llengua catalana té, actualment, una vitalitat social relativament alta i ha
d’aspirar a la plenitud. I no avançarà cap a un horitzó de plenitud si tota la
seva política d’aliances amb altres llengües consisteix a formar part del club
de les llengües derrotades; és a dir, dels idiomes dels cinc continents que es
troben en un estat agònic. Cal valorar positivament que una entitat catalana
com és el CIEMEN fomenti la nostra solidaritat lingüística amb aquestes
llengües injustament minoritzades, però la situació del català no és en absolut
equivalent a la de les llengües quasi extingides.
Deixar
d’associar el català amb les llengües moribundes vol dir associar-se amb altres
llengües. Val a dir que la millor manera de donar-nos de baixa del club de les
llengües derrotades és donar-nos d’alta, alhora, de dos nous clubs i, en tots
dos casos, com a socis fundadors i aportant-hi la capital.
Barcelona
hauria de ser la capital de les llengües europees de demografia mitjana, una
aliança clarament beneficiosa per a la nostra llengua i per a les altres del
club i que, evidentment, no hauria de limitar-se al discurs públic, sinó que
hauria d’adquirir una dimensió real. Catalunya hi pot aportar coses ben
valuoses; per exemple, l’experiència en polítiques lingüístiques.
Barcelona
hauria de ser, igualment, la capital de les llengües romàniques, agrupant
d’entrada el català més les quatre grans llengües neollatines (el portuguès, el
castellà, el francès –amb atenció especial al Quebec– i l’italià). Catalunya hi
pot aportar coses ben avançades; per exemple, l’experiència del Termcat (centre
de terminologia catalana).
Simultàniament,
és clar, Barcelona hauria de reforçar el seu paper idiomàtic com a capital de
tota la nostra àrea lingüística. I hauria de dimitir, clarament, com a
presumpta capital mundial de les llengües moribundes.
Vet aquí un article meu publicat l’any 2006 i que ara escriuria amb les
mateixes paraules. Vull dir que el subscric tot sencer i penso que és del tot
vigent.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada