Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Arrimadas pot defensar el seu programa electoral en una tertúlia, però Junqueras, no. Ni Puigdemont. De fet, ni la gent de la CUP»
Hi ha dies que em demane si acabem de ser
prou conscients d’on som o no. Ho dic per la polèmica sobre l’hàmster.
Aquestes darreres hores, hi ha gent que ha
començat a fer circular una imatge que simbolitza que els polítics catalans es
fan enrere en tot allò que havien promès, i que ja no parlen d’unilateralitat ni
de procés constituent, que s’han oblidat de la República. És una imatge que
s’exemplificaria amb allò de la roda de l’hàmster: moure’s i fer veure que
corres, per acabar restant al mateix lloc.
Ahir vam publicar una entrevista amb Marta Rovira i
avui en publiquem una altra amb el conseller Josep Rull. En totes
dues ix aquesta qüestió i tots dos aporten una clau de la qual tothom hauria de
ser conscient: els partits independentistes no s’hi presenten lliures, en
aquestes eleccions. I si no entenem això no entendrem res.
El vice-president Junqueras, el conseller
Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Junqueras encapçala la
llista d’ERC i Forn i Sànchez formen part de la llista de Junts per Catalunya.
Els qui són fora, tothom és conscient que segons què diguen pot causar-los un
greu problema. A ells.
I encara més: els consellers que hi ha en
llibertat després d’haver passat per la presó han estat advertits que no poden
parlar de segons quines coses, com explica el conseller Rull en l’entrevista
d’avui. Tant advertits que ni tan sols poden dir quines són aquestes coses, per
bé que tothom s’ho pot imaginar ben fàcilment.
En aquest context, crec que fer acusacions
fàcils i criticar els partits independentistes dient que no parlen clar és
injust. És veritat que no parlen clar; fins i tot que de vegades emeten
missatges confusos. Però criticar això sense tenir en compte la repressió que
pesa sobre ells és poc seriós.
Sobretot perquè implica normalitzar la
presó, l’exili, la repressió. És com si entre tots preferíssem negligir uns
condicionants que no solament existeixen sinó que són molt forts. Ahir el Síndic
de Greuges denunciava al congrés espanyol que en aquestes eleccions no es permet
que els candidats hi concórreguen en igualtat d’eleccions. I això és una enorme
veritat. Iceta pot ballar als platós de televisió, però Quim Forn no. Arrimadas
pot defensar el seu programa electoral en una tertúlia, però Junqueras, no. Ni
Puigdemont. De fet, ni la gent de la CUP.
Els candidats de Junts per Catalunya,
Esquerra Republicana i la CUP participen en unes eleccions dissenyades per a
fer-los la victòria impossible. Això és així. El govern espanyol sap, perquè té
prou dades per a saber-ho, que els monàrquics no poden derrotar els republicans
en condicions normals. I, per tant, fa ús de totes les armes imaginables per
aconseguir-ho. Una d’aquestes armes, imprescindible, és escampar la decepció
entre els independentistes: sense una forta abstenció en el camp sobiranista, la
victòria dels unionistes és literalment impossible.
Quan penseu en l’hàmster, doncs, tingueu
en compte això i també que cada vot és necessari per a continuar avançant en la
República, però sobretot per a fer més difícil que després continuen a la presó
els qui encara hi són, a l’exili els qui encara hi són i tots nosaltres en
aquesta llibertat pertorbada que ens obliguen a viure.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada