El setmanari satíric El Tio Cuc aparegué a Alacant entre 1914 i 1936. Fou dirigit per Josep Coloma i Pellicer, un personatge ben significatiu en el món de la premsa alacantina per la seua participació en publicacions com La Granera, El Cullerot Alacantí o el Nano de Xixona, i també per la fundació del periòdic El Popular. Durant aquests anys, El Tio Cuc, d’ideologia republicana, d’esquerres i anticlerical, aconseguí fer-se present arreu de les comarques del sud del País Valencià publicant milers d’exemplars cada setmana.
Així que arribà a Alacant el 1932, Enric Valor va entrar en contacte amb Josep Coloma: «Un dia, tenia jo uns vint anys, vaig anar a veure’l i li vaig dir: “Sóc Enric Valor i Vives, de Castalla, i com que vostè publica això i sóc molt afectat a l’idioma nostre, tinc un gran entusiasme per la llengua i volia ajudar-li, si vol.” Li va fer gràcia això, em va dir que tornàs l’endemà i va començar a manar-me petites coses dins les seccions que hi havia. I després vaig arribar a fer editorials d’aquelles que parlaven de quan el Tio Cuc i el Cuquet pujaven als globus». [1]
A partir d’aquell moment, Coloma es convertí en un mestre per a Valor en qüestions periodístiques; tant és així que, com ell mateix afirma, «em va ensenyar a corregir proves, em va portar a la impremta, per primera vegada vaig veure com es feia la correcció de proves i tots els signes...» (Llopis 1985: 12). I no només això, sinó que aquesta relació derivà en complicitat política, amb la fundació de l’Agrupació Regionalista Alacantina, i en magnífiques relacions personals, almenys fins que Valor se n’hagué d’anar a València el 1934.
El Tio Cuc era una de les escasses publicacions redactades en valencià a Alacant durant el període republicà, tot i que el model de llengua emprat era molt dialectalitzant i amb una abundant presència de castellanismes. La falta d’unes regles ortogràfiques per al valencià i el fet que la publicació s’adreçara a un públic lector analfabet en la seua llengua, justifiquen de sobres aquesta característica. Ara bé, l’aprovació a Castelló el 1932 d’unes normes ortogràfiques i la relativa facilitat amb què foren adoptades per entitats i publicacions, feien inajornable l’adequació del setmanari a la nova realitat cultural i lingüística.
La presència i la col·laboració d’Enric Valor en el setmanari des de 1932 fins a 1934 va introduir canvis significatius en la seua orientació política i lingüística. En l’àmbit polític, es concretaren en l’aparició d’un major nombre de notícies que oferien informacions del moviment valencianista, amb la publicació d’articles d’opinió, alguns dels qual signats per Valor, i en la creació de seccions de clara orientació nacionalista, com ara «Fent camí». En l’àmbit lingüístic, l’acció d’Enric Valor s’encaminà, des de finals de 1933, a descastellanitzar l’ortografia de la publicació adequant-la a les normes aprovades a Castelló, que es donaven a conéixer per mitjà de la publicació de la secció «Idioma valencià».
Dissortadament, a hores d’ara resulta pràcticament impossible esbrinar quina fou exactament la participació de Valor en l’elaboració del setmanari en un primer moment, atés que se n’han conservat escassos exemplars dels anys 1932 i 1933 en les biblioteques i hemeroteques d’Alacant i València. L’any 1934 el coneixem millor perquè s’ha conservat completa la sèrie d’exemplars. Siga com siga, podem constatar que Enric Valor participà en la confecció del setmanari des de finals de 1932 fins al número 590, aparegut el 15 de setembre del 1934, en el qual s’anunciava el seu canvi de residència i la impossibilitat de comptar amb la seua col·laboració.
Per altra banda, la publicació d’articles de caire valencianista en el setmanari alacantí no passà desapercebuda en els ambients polítics i culturals de València ciutat. Tant és així que després de l’aparició d’un dels primers articles d’Enric Valor, «L’home de les nostres terres» (El Tio Cuc, 542, 23-9-1933), els responsables del Centre d’Actuació Valencianista i El Camí el convidaren a la capital valenciana per trobar vies de col·laboració per a la difusió dels ideals valencianistes a la ciutat d’Alacant, alhora que obrien les portes al jove castallut a la col·laboració en la premsa capitalina.
Però si la tasca portada a terme per Enric Valor en El Tio Cuc com a articulista i periodista fou ben fecunda i meritòria, també hem de destacar els canvis en el contingut general de la publicació que la seua presència propicià. El setmanari abordava els temes des d’una perspectiva satiricofestiva, però a partir de finals del 1933 hi ha un destacat canvi de plantejaments amb la introducció de lliçons d’ortografia, normes per a pronunciar les lletres, articles d’elevada densitat política, notícies dels més significatius esdeveniments valencianistes i reproducció d’articles d’altres publicacions. Aquesta transformació d’El Tio Cuc s’aconseguí tant per la influència d’Enric Valor sobre el director de la publicació, Josep Coloma, com pel seu propi treball i dedicació a la revista. Posteriorment, aquesta nova concepció del setmanari s’estengué en el temps fins al final de la publicació, el maig de 1936.
[1] Tomás Llopis i Guardiola, «Entrevista a Enric Valor», Aiguadolç. Revista de literatura, 1 (Institut d’Estudis Juan Gil Albert, Diputació d’Alacant, 1985): pp. 12-13.
 |
| Núm. 1, segona època |
Font: Enric Valor i el setmanari El Tio Cuc
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada