19 / 02 / 2014 | INTERSINDICAL
El dissabte 22 i diumenge 23 de febrer se celebraran manifestacions de rebuig de la “llei mordassa” en Alacant, Castelló i València. La protesta inclou altres normes, com la llei de l’avortament, la reforma de les pensions i la reforma laboral.
La convocatòria respon a un acord de la Marxa de la Dignitat que es farà a tot l’estat en el marc de la mobilització del 22M. Com a organitzadora de les Marxes, Intersindical Valenciana dóna suport a aquestes mobilitzacions.
No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista
A València s’eixirà a les 12:00 h. des de la Glorieta i s’anirà per Colom, Xàtiva, Marqués de Sotelo i Plaça Ajuntament. Es faran quatre parlaments: TSJCV, Delegació Govern, IES Lluís Vives i final manifestació. A València traurem la pancarta que tenim contra la repressió social i sindical. A més, dijous 20, a les 12 hores, a la Plaça de l’Ajuntament de València, es farà una roda de premsa de presentació de la manifestació amb alguna acció contra la pretensió de l’Ajuntament de València de restringir l’ús de diversos espais públics de la ciutat.
A Castelló, la marxa tindrà lloc el dissabte 22 des de la plaça Major, mentre que a Alacant partirà el diumenge 23 a les 18:00h. des de la plaça de Bous.
Per la seua banda, la plataforma Totes Juntes, de la qual forma part Intersindical Valenciana, ha emés un comunicat on contextualitza la mobilització del cap de setmana en la “sèrie de retrogrades reformes, ja iniciades amb l’anterior govern. Un atac desapiadat a les llibertats i a les condicions de vida i de treball de la immensa majoria de la població espanyola.”
A més denuncia les “tres lleis que van a fer-nos la voda encara més difícil, més pobra, més desigual”, és a dir, la Llei orgànica de Seguretat Ciutadana (coneguda com a “llei mordassa”), la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l’embaràs, i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Per això, afirma que “des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes, som capaços d’enfrontar-nos radicalment a la limitació de les nostres llibertats” i crida a participar en les manifestaciones.
Descarrega’t des d’ací el comunicat complet de Totes Juntes.
A continuació reproduïm el manifest de les manifestaciones:
El dissabte 22 i diumenge 23 de febrer se celebraran manifestacions de rebuig de la “llei mordassa” en Alacant, Castelló i València. La protesta inclou altres normes, com la llei de l’avortament, la reforma de les pensions i la reforma laboral.
La convocatòria respon a un acord de la Marxa de la Dignitat que es farà a tot l’estat en el marc de la mobilització del 22M. Com a organitzadora de les Marxes, Intersindical Valenciana dóna suport a aquestes mobilitzacions.
A València s’eixirà a les 12:00 h. des de la Glorieta i s’anirà per Colom, Xàtiva, Marqués de Sotelo i Plaça Ajuntament. Es faran quatre parlaments: TSJCV, Delegació Govern, IES Lluís Vives i final manifestació. A València traurem la pancarta que tenim contra la repressió social i sindical. A més, dijous 20, a les 12 hores, a la Plaça de l’Ajuntament de València, es farà una roda de premsa de presentació de la manifestació amb alguna acció contra la pretensió de l’Ajuntament de València de restringir l’ús de diversos espais públics de la ciutat.
A Castelló, la marxa tindrà lloc el dissabte 22 des de la plaça Major, mentre que a Alacant partirà el diumenge 23 a les 18:00h. des de la plaça de Bous.
Per la seua banda, la plataforma Totes Juntes, de la qual forma part Intersindical Valenciana, ha emés un comunicat on contextualitza la mobilització del cap de setmana en la “sèrie de retrogrades reformes, ja iniciades amb l’anterior govern. Un atac desapiadat a les llibertats i a les condicions de vida i de treball de la immensa majoria de la població espanyola.”
A més denuncia les “tres lleis que van a fer-nos la voda encara més difícil, més pobra, més desigual”, és a dir, la Llei orgànica de Seguretat Ciutadana (coneguda com a “llei mordassa”), la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l’embaràs, i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Per això, afirma que “des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes, som capaços d’enfrontar-nos radicalment a la limitació de les nostres llibertats” i crida a participar en les manifestaciones.
Descarrega’t des d’ací el comunicat complet de Totes Juntes.
A continuació reproduïm el manifest de les manifestaciones:
Contra la repressió, en defensa de les llibertats
Ací estem, encara que aquest govern i el sistema econòmic volen que siguem una població submisa, obedient i silenciosa. No ofegaran les nostres més que justificades protestes, que cada dia són
més nombroses, perquè els motius per a dir que ja n’hi ha prou no deixen d’augmentar, com reflecteixen, l’un rere l’altre, els informes d’organismes gens sospitosos de radicalitats, com ara l’Inem, la Comissió Europea, Intermón, Unicef, Cáritas…
Taxes d’atur per damunt del 26% (el 51 % entre la joventut), vora la meitat de les persones aturades sense cap tipus de prestació, milions de persones en risc de pobresa i exclusió, augment de les desigualtats entre la població més rica i la més pobra de manera escandalosa…
Davant d’aquesta situació injusta i indignant que viu la majoria de la població, el poder i les grans fortunes (banquers, grans empresaris, la casa reial…) s’han aliat sense cap complex. Els polítics i les polítiques que han decidit estar al costat dels rics són els que han arribat a la política per forrar-se i gaudir d’uns privilegis que volen mantindre coste el que coste, i són còmplices, o almenys miren cap a una altra banda, de les malifetes dels uns i dels altres.
Aquest pacte entre els rics i aquesta classe política aprofitada és el que ha fet que siga possible des de fa temps, i actualment amb més força, el desenvolupament de l’estratègia d’imposar a la resta de la ciutadania les seues normes, les seues lleis, que no tenen altra motivació que mantindre i augmentar els privilegis als qui ja els tenen, per més que siga a costa de deixar la resta de la població en la misèria i sense dret a dir ni una paraula la seua situació ni exigir el que és de justícia.
Hui, estem ací per denunciar i exigir que es retiren les tres lleis que ens faran la vida més difícil, més pobra, més desigual:
La 1a llei que denunciem és l’anomenada llei orgànica de seguretat ciutadana. Un nom enganyós
que tracta d’amagar el veritable objectiu que té, que no és altre que reprimir qualsevol protesta o manifestació de la població. Aquesta llei, coneguda popularment com a llei mordassa, és una llei d’autodefensa il·legítima d’un estat i d’un sistema en descomposició.
Es tracta d’una norma contra tota la ciutadania i contra la democràcia. Una llei contra el que en aquests moments representen els carrers i les places, quan en els parlaments és pràcticament impossible fer política per a les ciutadanes i els ciutadans. Així, la creació d’aquest nou dispositiu repressiu beneficia les elits poderoses i només perjudica els de baix, ciutadania del carrer, en definitiva la classe treballadora.
Després de les retallades econòmiques vénen les retallades de les llibertats, multes desorbitades pel que cataloguen com a infraccions molt greus, greus o lleus, com ara alterar un acte públic; manifestar-se davant d’una infraestructura qualificada com a crítica; celebrar un espectacle públic no autoritzat; convocar una concentració per Internet; manifestar-se davant d’un parlament encara que estiga buit; paralitzar un desnonament; penjar una pancarta en un ministeri; ultratjar una bandera; plantar una tenda en una plaça, o penjar un vídeo de la policia apalissant gent indefensa. Volen sostreure’ns el dret fonamental d’expressió i de manifestació, i ho han fet per la il·legítima porta del darrere de les multes administratives, intencionadament desorbitades, i per evitar el control judicial de les seues malifetes legals.
Sota la lògica de la crisi, els aparells de l’estat han redescobert el deute com a mecanisme d’alienació de la població, amb l’objectiu d’instaurar una deutecràcia autoritària pròpia d’un estat
fallit i rosegat per la corrupció. Quina gran traïció va ser reformar en 2011 l’art. 135 de la Constitució!
La 2a llei que volem denunciar, manifestant el nostre total rebuig i indignació, és la contrareforma de la llei de salut sexual i interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Aquesta llei suposa un retrocés i atac històric als drets humans i, en concret, a l’autonomia de les dones. No necessitem, perquè no són justos, tutelatges, condicions, interferències o penalitzacions que neguen el nostre estatus de persones autònomes amb plens drets a ser protagonistes actives dels nostres cossos i de les nostres vides.
Decidir quan i com ser mares, decidir si parir o no parir, és un dret de les dones, mai no pot ser una imposició externa.
Considerem un cinisme de l’Estat, si no un delicte, obligar les dones a ser mares al mateix temps que desatén les necessitats d’atenció als fills i filles nascuts, i de conciliació de la vida personal, laboral i familiar, no dotant de serveis públics i gratuïts com guarderies, menjadors escolars, acompanyaments psicopedagògics per a menors amb problemes, malalts, dependents…
Especialment en el cas de les treballadores que, des de sempre i actualment en gran manera, viuen de forma més greu les desigualtats salarials i professionals per raons de gènere.
La 3a llei que denunciem és la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local de
desembre 2013, que ha passat inadvertida davant els mitjans de desinformació, ja que no els interessa difondre el que no els reporta beneficis.
Deixar les persones: majors, dependents, malaltes… sense atencions sociosanitàries, sense protecció.
Deixar les famílies al carrer i en la misèria no és notícia (realment fa anys que passa en aquest país nostre).
Aquesta llei sanciona una retallada brutal de la democràcia organitzativa i estructural de serveis a la ciutadania; una retallada que afecta els drets humans. Les administracions més properes a la
ciutadania: els ajuntaments, veuen retallades competències i recursos per a atendre necessitats socials bàsiques. Concretament els municipis menors de 20.000 habitants no podran atendre determinades necessitats educatives, de salut, habitatge o serveis socials en cap cas.
No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista. La pèrdua de sobirania de les institucions autonòmiques i locals en benefici del govern central és d’una evidència absoluta. Faculta el govern central per a dissoldre institucions polítiques que haurien de tindre la seua
autonomia assegurada com reflecteix l’article 140 de la Constitució. Té quatre objectius essencials en relació amb el tutelatge del govern sobre els ajuntaments. Els tres primers són fixar-ne les competències, l’estructura organitzativa, el control financer i pressupostari, i el quart, que és nou: afavorir la iniciativa econòmica privada.
Així doncs, aquesta reforma de l’administració local no és més que una aplicació arbitrària de
els nous continguts incorporats –amb l’acord de PSOE, PP i PNB– a l’ article 135 de la Constitució i que han consagrat l’estabilitat pressupostària com un principi per damunt de qualsevol dret de ciutadania i especialment sobre drets socials.
Al País Valencià el que proposa la llei produirà una autèntica catàstrofe que afectarà els sectors socials més vulnerables i programes municipals d’atenció a les persones majors que estan soles i persones dependents, amb diversitat funcional, menors i joves en situació de risc, famílies monoparentals amb càrregues familiars i dones en situació de perill per violència masclista , drogodependents, immigrants, persones amb malalties mentals o persones sense sostre…
Aquesta reforma elimina, en un termini entre 3 i 5 anys, de 6.000 a 7.000 llocs de
treball si s’executa en els termes aprovats. Amb aquesta reforma de l’administració local es tornen a complir els tres principis d’actuació d’aquests governs:
-
De primer complir el control del dèficit, després atendre les persones.
- Privatitzar serveis públics per afavorir els grans negocis dels amiguitos del alma.
- Llevar sobirania, autonomia i proximitat a la població en els assumptes públics.
En definitiva, dificultar el control i la participació ciutadana en els assumptes que ens concerneixen.
NO acceptem la submissió que pretenen imposar-nos a la força NI la inacceptable clausura
definitiva de la democràcia i l’expectativa de la seua regeneració. Des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes som capaços d’enfrontar-nos radicalment amb la limitació de les nostres llibertats. SÍ QUE ES POT!
Seguirem defenent la llibertat de les dones sobre les seues pròpies vides, cossos i maternitat.
És evident: les dones han de decidir, l’Estat garantir, i la societat i l’Església respectar. NO a aquesta reforma de la llei!
AVORTAMENT LLIURE, FORA DEL CODI PENAL, GRATUÏT I EN LA XARXA PÚBLICA!
LES PERSONES PRIMER! LA VEU DEL POBLE NO ÉS IL·LEGAL!
NO ENS FARAN CALLAR NI ACATAREM LES SEUES NORMES!
QUAN LA INJUSTÍCIA ÉS LLEI, LA DESOBEDIÈNCIA ÉS UN DEURE!
Ací estem, encara que aquest govern i el sistema econòmic volen que siguem una població submisa, obedient i silenciosa. No ofegaran les nostres més que justificades protestes, que cada dia són
més nombroses, perquè els motius per a dir que ja n’hi ha prou no deixen d’augmentar, com reflecteixen, l’un rere l’altre, els informes d’organismes gens sospitosos de radicalitats, com ara l’Inem, la Comissió Europea, Intermón, Unicef, Cáritas…
Taxes d’atur per damunt del 26% (el 51 % entre la joventut), vora la meitat de les persones aturades sense cap tipus de prestació, milions de persones en risc de pobresa i exclusió, augment de les desigualtats entre la població més rica i la més pobra de manera escandalosa…
Davant d’aquesta situació injusta i indignant que viu la majoria de la població, el poder i les grans fortunes (banquers, grans empresaris, la casa reial…) s’han aliat sense cap complex. Els polítics i les polítiques que han decidit estar al costat dels rics són els que han arribat a la política per forrar-se i gaudir d’uns privilegis que volen mantindre coste el que coste, i són còmplices, o almenys miren cap a una altra banda, de les malifetes dels uns i dels altres.
Aquest pacte entre els rics i aquesta classe política aprofitada és el que ha fet que siga possible des de fa temps, i actualment amb més força, el desenvolupament de l’estratègia d’imposar a la resta de la ciutadania les seues normes, les seues lleis, que no tenen altra motivació que mantindre i augmentar els privilegis als qui ja els tenen, per més que siga a costa de deixar la resta de la població en la misèria i sense dret a dir ni una paraula la seua situació ni exigir el que és de justícia.
Hui, estem ací per denunciar i exigir que es retiren les tres lleis que ens faran la vida més difícil, més pobra, més desigual:
La 1a llei que denunciem és l’anomenada llei orgànica de seguretat ciutadana. Un nom enganyós
que tracta d’amagar el veritable objectiu que té, que no és altre que reprimir qualsevol protesta o manifestació de la població. Aquesta llei, coneguda popularment com a llei mordassa, és una llei d’autodefensa il·legítima d’un estat i d’un sistema en descomposició.
Es tracta d’una norma contra tota la ciutadania i contra la democràcia. Una llei contra el que en aquests moments representen els carrers i les places, quan en els parlaments és pràcticament impossible fer política per a les ciutadanes i els ciutadans. Així, la creació d’aquest nou dispositiu repressiu beneficia les elits poderoses i només perjudica els de baix, ciutadania del carrer, en definitiva la classe treballadora.
Després de les retallades econòmiques vénen les retallades de les llibertats, multes desorbitades pel que cataloguen com a infraccions molt greus, greus o lleus, com ara alterar un acte públic; manifestar-se davant d’una infraestructura qualificada com a crítica; celebrar un espectacle públic no autoritzat; convocar una concentració per Internet; manifestar-se davant d’un parlament encara que estiga buit; paralitzar un desnonament; penjar una pancarta en un ministeri; ultratjar una bandera; plantar una tenda en una plaça, o penjar un vídeo de la policia apalissant gent indefensa. Volen sostreure’ns el dret fonamental d’expressió i de manifestació, i ho han fet per la il·legítima porta del darrere de les multes administratives, intencionadament desorbitades, i per evitar el control judicial de les seues malifetes legals.
Sota la lògica de la crisi, els aparells de l’estat han redescobert el deute com a mecanisme d’alienació de la població, amb l’objectiu d’instaurar una deutecràcia autoritària pròpia d’un estat
fallit i rosegat per la corrupció. Quina gran traïció va ser reformar en 2011 l’art. 135 de la Constitució!
La 2a llei que volem denunciar, manifestant el nostre total rebuig i indignació, és la contrareforma de la llei de salut sexual i interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Aquesta llei suposa un retrocés i atac històric als drets humans i, en concret, a l’autonomia de les dones. No necessitem, perquè no són justos, tutelatges, condicions, interferències o penalitzacions que neguen el nostre estatus de persones autònomes amb plens drets a ser protagonistes actives dels nostres cossos i de les nostres vides.
Decidir quan i com ser mares, decidir si parir o no parir, és un dret de les dones, mai no pot ser una imposició externa.
Considerem un cinisme de l’Estat, si no un delicte, obligar les dones a ser mares al mateix temps que desatén les necessitats d’atenció als fills i filles nascuts, i de conciliació de la vida personal, laboral i familiar, no dotant de serveis públics i gratuïts com guarderies, menjadors escolars, acompanyaments psicopedagògics per a menors amb problemes, malalts, dependents…
Especialment en el cas de les treballadores que, des de sempre i actualment en gran manera, viuen de forma més greu les desigualtats salarials i professionals per raons de gènere.
La 3a llei que denunciem és la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local de
desembre 2013, que ha passat inadvertida davant els mitjans de desinformació, ja que no els interessa difondre el que no els reporta beneficis.
Deixar les persones: majors, dependents, malaltes… sense atencions sociosanitàries, sense protecció.
Deixar les famílies al carrer i en la misèria no és notícia (realment fa anys que passa en aquest país nostre).
Aquesta llei sanciona una retallada brutal de la democràcia organitzativa i estructural de serveis a la ciutadania; una retallada que afecta els drets humans. Les administracions més properes a la
ciutadania: els ajuntaments, veuen retallades competències i recursos per a atendre necessitats socials bàsiques. Concretament els municipis menors de 20.000 habitants no podran atendre determinades necessitats educatives, de salut, habitatge o serveis socials en cap cas.
No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista. La pèrdua de sobirania de les institucions autonòmiques i locals en benefici del govern central és d’una evidència absoluta. Faculta el govern central per a dissoldre institucions polítiques que haurien de tindre la seua
autonomia assegurada com reflecteix l’article 140 de la Constitució. Té quatre objectius essencials en relació amb el tutelatge del govern sobre els ajuntaments. Els tres primers són fixar-ne les competències, l’estructura organitzativa, el control financer i pressupostari, i el quart, que és nou: afavorir la iniciativa econòmica privada.
Així doncs, aquesta reforma de l’administració local no és més que una aplicació arbitrària de
els nous continguts incorporats –amb l’acord de PSOE, PP i PNB– a l’ article 135 de la Constitució i que han consagrat l’estabilitat pressupostària com un principi per damunt de qualsevol dret de ciutadania i especialment sobre drets socials.
Al País Valencià el que proposa la llei produirà una autèntica catàstrofe que afectarà els sectors socials més vulnerables i programes municipals d’atenció a les persones majors que estan soles i persones dependents, amb diversitat funcional, menors i joves en situació de risc, famílies monoparentals amb càrregues familiars i dones en situació de perill per violència masclista , drogodependents, immigrants, persones amb malalties mentals o persones sense sostre…
Aquesta reforma elimina, en un termini entre 3 i 5 anys, de 6.000 a 7.000 llocs de
treball si s’executa en els termes aprovats. Amb aquesta reforma de l’administració local es tornen a complir els tres principis d’actuació d’aquests governs:
- De primer complir el control del dèficit, després atendre les persones.
- Privatitzar serveis públics per afavorir els grans negocis dels amiguitos del alma.
- Llevar sobirania, autonomia i proximitat a la població en els assumptes públics.
En definitiva, dificultar el control i la participació ciutadana en els assumptes que ens concerneixen.
NO acceptem la submissió que pretenen imposar-nos a la força NI la inacceptable clausura
definitiva de la democràcia i l’expectativa de la seua regeneració. Des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes som capaços d’enfrontar-nos radicalment amb la limitació de les nostres llibertats. SÍ QUE ES POT!
Seguirem defenent la llibertat de les dones sobre les seues pròpies vides, cossos i maternitat.
És evident: les dones han de decidir, l’Estat garantir, i la societat i l’Església respectar. NO a aquesta reforma de la llei!
AVORTAMENT LLIURE, FORA DEL CODI PENAL, GRATUÏT I EN LA XARXA PÚBLICA!
LES PERSONES PRIMER! LA VEU DEL POBLE NO ÉS IL·LEGAL!
NO ENS FARAN CALLAR NI ACATAREM LES SEUES NORMES!
QUAN LA INJUSTÍCIA ÉS LLEI, LA DESOBEDIÈNCIA ÉS UN DEURE!
Fabra suprimeix unitats en valencià a 136 escoles i tanca 5 escoles
Escola Valenciana considera la mesura 'el major atac als programes d'ensenyament en valencià en els últims 30 anys'
El govern de la Generalitat Valenciana suprimeix unitats de valencià a 136 les escoles públiques per al curs 2014-2015 segons l'arranjament escolar publicat avui al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), segons denuncia Escola Valenciana (llista de centres afectats, pdf). L'entitat ha calculat que hi ha 72 unitats en valencià suprimides a infantil i primària i 83 més en centres amb doble línia educativa. En aquest segon cas queda per resoldre encara quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià.
Escola Valenciana diu que aquesta resolució de la conselleria d’Educació és un 'atac històric al nostre màxim tret d’identitat i el major atac per part d’un govern valencià als programes d’ensenyament òptims en els últims 30 anys'.
'Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló', ha dit Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
'Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló', ha dit Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
Tancament de cinc centres
La supressió d'unitats en infantil a cinc centres del País Valencià suposarà "la seva mort" segons l'entitat. Es tracta del de Centre Públic (CP) Santa Quitèria d'Almassora, el CP Mestre Canós de Castelló de la Plana, el CP Sara Fernández de València ciutat, el CP Ciutat de Cremona d'Alaquàs i el CP l'Arc de Monòver .
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada