Puigdemont, Puig i Armengol junts a València per a fer front comú a les infraestructures - La Veu del País Valencià

Puigdemont, Puig i Armengol junts a València per a fer front comú a les infraestructures

‘L’hora de les decisions’ reunirà el dia 2 de març consellers, alcaldes, cambres de comerç i sindicats per fer “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes”

ACN / València.

 
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, clouran el pròxim 2 de març al Palau de Congressos de València una jornada en matèria de finançament, infraestructures i sectors econòmics. En l’acte també participaran el vicepresident del Govern català i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Organitzades per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga amb el títol ‘L’hora de les decisions’, les jornades reuniran consellers, alcaldes, cambres de comerç, universitats i sindicats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’Aragó per posar en comú un “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes”.
 
La trobada es produirà en el marc de la millora de les relacions entre els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. De fet, en els darrers mesos i des dels canvis en els tres executius, s'han anat posant les bases per a la restitució i normalització del contacte entre els tres governs, que havien quedat congelades amb el PP ostentant les presidències valenciana i balear. De fet, Puigdemont ha visitat València i Mallorca per reunir-se amb Puig i Armengol, i tots dos igualment han estat a Barcelona per trobar-se amb el president català. A més, els interessos comuns en matèria d'infraestructures, economia, cultura, llengua, finançament autonòmic o el projecte del corredor mediterrani també ha fet que el contacte entre els tres governs haja estat més fluït des que Puigdemont, Puig i Armengol estan a les respectives presidències. La jornada de València, doncs, s’emmarca en aquest context de millora de relacions tenint en compte els debats comuns i els interessos creuats entre els tres territoris.

El president de l’Aragó, Francisco Javier Lambán, i l’alcalde de València, Joan Ribó, seran els encarregats de l’acte inaugural de la jornada, que començarà amb una taula de debat amb el títol ‘Les infraestructures i la mobilitat a l’EURAM’. Posteriorment, segons detalla el programa publicat a la pàgina web de l’Institut, s’analitzaran ‘Els reptes empresarials de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM)’ amb el president d’HOSBEC (Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca) i del Consell de Turisme de CIERVAL (Confederació d’Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana) Antoni Mayor, el president de PIMEC, Confederació Empresarial de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, Josep González, el president de la Comissió de Comerç i Agricultura de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears), Josep Lluís Aguiló i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.

‘La recerca i la investigació a l’EURAM’ centrarà la tercera de les taules, amb el rector de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet, el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, i el vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent.

Els responsables sindicals de l’STEI Intersindical de les Illes Balears, Comissions Obreres del País Valencià i l’UGT de Catalunya analitzaran ‘La dimensió social de l’Euram’ mentre que investigadors, professors universitaris i representants d’Alemanya, Suïssa, Escòcia, el Quebec i Flandes debatran sobre ‘El finançament territorial en el context internacional’.

Els municipis abordaran el seu finançament en una taula amb representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB); així mateix els directors generals de l’Agència de Turisme de les Illes Balears, Pere Muñoz, el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono, i el president de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, protagonitzaran la mesa sectorial sobre els reptes del sector.

Amb el títol ‘El sector agroalimentari de l’Euram’, els consellers de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, la consellera d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, i la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, debatran en una de les taules destacades de la jornada.

Una de les altres taules debatrà sobre la reindustralització de l’Euram, amb el conseller de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears, Iago Negueruela, el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, i el conseller d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valencian, Rafael Climent.

Les dificultats econòmiques i el finançament dels territoris centraran la part final de la jornada amb una taula amb el títol ‘L’ofegament econòmic’ i la presència de catedràtics d’economia com Guillem López, de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la comissió bilateral Catalunya-Balears d’estudi de les relacions econòmiques i financeres amb l’Estat, la doctora en Ciències Econòmiques i professora titular del Departament d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta, i el catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i representant de la Generalitat Valenciana en la comissió d’experts per a la reforma del model de finançament autonòmic, Francisco Pérez.

Així mateix, el vicepresident de la Generalitat catalana i conseller d’Economia i Hisenda Oriol Junqueras, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler i la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears, Catalina Cladera, parlaran de ‘Deute històric i model de finançament’.

La part final de la cimera comptarà amb una intervenció del vicepresident del govern de les Illes Balears Biel Barceló, el president de les Corts Valencianes Enric Morera i amb la cloenda que, sota el títol de ‘L’hora de les decisions’ compartiran el president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Govern de les Illes Balears Francina Armengol i el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig.

Font: Puigdemont, Puig i Armengol junts a València per a fer front comú a les infraestructures - La Veu del País Valencià

Les Illes també arribarem al punt on és ara Catalunya

Entrevista amb el president del Consell de Mallorca en motiu de la diada del 31 de desembre

El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat (fotografia: Més per Mallorca).

Per Pere Cardús Cardellach

El Consell de Mallorca va aprovar abans de Nadal el canvi de data de la diada. Deixarà de celebrar-se institucionalment el 12 de setembre per fer-ho el 31 de desembre. Avui encara no hi haurà actes oficials, però amb la Festa de l’Estendard ja s’escalfen els motors per a l’any que ve. N’hem volgut parlar amb Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, i hem aprofitat per demanar-li sobre l’estat del sobiranisme a les Illes i la seva expectativa sobre una possible Catalunya independent. Ensenyat espera que aviat les Illes i Catalunya puguin crear, juntament amb la resta de Països Catalans, una federació amb respecte per a les sobiranies de cada territori.

—Què ha motivat el canvi de data de la diada de Mallorca?

—Darrere de l’acord del ple del Consell hi ha la feina de mesos d’una comissió integrada per representants dels partits polítics. I neix a partir de constatar que la diada del 12 de setembre no acabava d’aferrar. S’havia reduït a una diada amb uns actes exclusivament polítics i una festivitat pels funcionaris del Consell. No tenia arrelament. Se la van treure un poc de la màniga. Durant molts d’anys hi van invertir molts recursos, però no ha acabat mai d’arrelar. Per altra part, hi havia la festa del 31 de desembre, la Festa de l’Estendard, que és la festa civil més antiga d’Europa i declarada Bé d’Interès Cultural. En aquest sentit, té un arrelament i una tradició que el 12 de setembre no ha tingut mai. La feina de la comissió ha passat per consultar universitat, entitats, associacions, experts… per veure quina seria la data més idònia. I gairebé tothom ha coincidit a assenyalar el 31 de desembre. Al final, és una decisió política fonamentada en una argumentació històrica.

—No tenia sentit mantenir el 12 de setembre?

—La data del 12 de setembre es va cercar perquè era acabat l’estiu, després de la de Catalunya… i era la data del lliurament de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca —la primera constitució com a tal. El dia 31 sempre ha tingut uns emperòs que són el final d’any i ajunta celebració de Cap d’Any amb la diada. Sempre he dit que el rei En Jaume hauria pogut tenir una setmana de paciència! Abans d’entrar a la Madina Mayurqa haguera pogut esperar una setmana o deu dies…

A la sala de plens del Consell de Mallorca veuràs que les imatges i tota la iconografia fa referència als fets del 31 de desembre. Aquestes magnífiques vidrieres que hi ha d’en Faust Morell parlen de l’entrada del rei En Jaume a Madina Mayurqa i de la rendició del rei Abū Yahyà… Per tant, això que hem fet és retornar a la normalitat d’una cosa que havia estat sempre d’aquesta manera. El 31 de desembre i la Festa de l’Estendard sempre ha tingut una participació popular més elevada que en qualsevol dels actes que s’han fet el 12 de setembre.

—Enguany encara no es fan actes institucionals perquè ja es van fer el setembre?
—L’any que ve ja serà oficial el canvi. No hem preparat cap acte per la diada d’enguany. Es farà allò que s’ha fet els últims anys des de la societat civil i la Festa de l’Estendard.

—Aquest canvi era una reivindicació sobiranista?

—Bé, entorn del 31 de desembre hi ha el moviment sobiranista, però la diada és per a tots els mallorquins. Les diades han de ser de tothom. Allò que hem fet és tornar a la normalitat d’acord amb el sentit institucional i històric. Queda molta feina per fer. La consciència col·lectiva té encara molt recorregut per créixer. Cal recordar d’on venim i explorar cap a on volem anar com a poble.

—S’avença en aquest sentit?

—Hi ha un sector que està molt content amb la recuperació de la diada institucional pel 31 de desembre, però hi ha un sector majoritari que tant li és el dia 8 com el 80, el 12 o el 31. I en aquest sentit ens queda molta feina per fer i recórrer. Hem de treballar encara per a construir aquesta consciència col·lectiva de Mallorca com a poble. Molt conscient i orgullós d’allà on ve, però amb unes fites clares d’on vol anar.

—El dret de decidir es podrà exercir en un horitzó clar?

—A curt termini, no. Quan parlem del dret de decidir, parlem de moltes coses. Hi ha coses que per nosaltres són essencials i sobre les quals no tenim cap poder de decisió. Per exemple, no tenim cap control de la nostra porta d’entrada i sortida, que són els ports i aeroports. Hem de recordar contínuament que som una illa. La gent arriba per la mar o pel cel. Sobre això no tenim cap dret de decisió ara mateix. Imagina’t si parlem de coses encara més transcendentals com l’autodeterminació. Ens queda molt de camí per recórrer. Quan parlem del dret de decidir, ho hem de fer sobre les coses més bàsiques i de les coses més profundes com la decisió del futur polític d’un poble adult i madur.

—Per avançar en aquesta direcció era imprescindible el canvi a les institucions per foragitar el PP. Com valoreu el primer any i mig?

—El PP a Mallorca sempre havia ocupat un espai regionalista que en Bauzá va abandonar per situar-se en un espanyolisme ferotge. En Bauzá va causar una reacció sense precedents a Mallorca. Ningú no havia tret mai cent mil persones al carrer. I en Bauzá ho va aconseguir. És un mèrit que li hem de reconèixer. Supòs que el PP haurà vist el desgast que ha tingut en aquesta posició espanyolista i haurà après la lliçó. Mentrestant, nosaltres ens hem de situar en la perspectiva de ser molt ambiciosos. Hem de construir una societat integradora on tothom se senti bé.

—Com influeix a Mallorca el procés d’independència del Principat?

—Nosaltres sempre ens hem mirat Catalunya amb una certa nostàlgia. Vaig ser a Barcelona enguany per l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a la Maria Antònia Oliver. Dins del Palau de la Música, cantant els Segadors, tothom dret cridant independència… se’m va posar la pell de gallina. Quina càrrega emotiva més forta! També nostàlgia pensant quin dia serà aquell que veurem el Teatre Principal de Palma ple de gent dreta cridant independència. Segurament, els processos de Catalunya i les Illes són diferents. I a nosaltres ens queda molta feina i camí per recórrer per arribar en el punt actual de Catalunya. Però no vol dir que no hi arribem. Jo crec que les Illes també hi arribarem. Les circumstàncies que hi han conduït Catalunya hi conduiran també les Illes.

—Aquests canvis no sempre són tan lents. Catalunya fa 10 anys tampoc no s’ho hauria imaginat…

—Quan et parlava abans del nul poder de decisió que tenen actualment els mallorquins sobre ports, aeroports, càrrega fiscal… Hi ha tota una sèrie de qüestions que són comunes i que aquí encara no han despertat aquesta consciència col·lectiva com a Catalunya, però ja veurem què passa. Aquí també sabrem dir que ja n’hi ha prou.

—I què espereu a Mallorca d’una Catalunya independent?

—Esper moltes coses. El primer és que sigui com més aviat millor. Això és el primer. Després, crec que tenim uns lligams històrics, geogràfics i estratègics que ens han de fer mirar el món des d’una perspectiva comuna i conjunta. Això sempre, amb independència o sense. Però quan Catalunya sigui independent, encara més.

—Si la constitució del futur estat de Catalunya inclou una menció clara de l’àmbit nacional complet, els Països Catalans, serà positiu o contraproduent pels mallorquins?

—Alguns sectors de mallorquins potser ho veurien com a contraproduent o com una actitud invasiva, però per altra gent seria satisfactori. Jo crec que cal tenir sempre en compte la realitat de cada lloc. I també la seva sobirania. Si no fos així, Catalunya estaria traint els seus propis principis. A nosaltres ens agrada parlar d’una federació on cada part és sobirana per administrar les seves coses. Aquest és el camí conjunt del futur. A Mallorca no s’entendria canviar un centralisme de Madrid a Barcelona. Haurem d’establir una relació entre iguals. Això és important.

Font: Miquel Ensenyat: ‘Les Illes també arribarem al punt on és ara Catalunya’ | VilaWeb

6F #lovedemocracy

comencem a guanyar ara mateix!!!

"Som un sol poble", per Antoni Infante i Cristòfol Soler

Font: "Som un sol poble", per Antoni Infante i Cristòfol Soler - Lliure i Millor

Antoni Infante @InfanteAntoni Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià @DaDPV

Cristòfol Soler @CristofolSoler President de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca @AssembSmallorcA

*Aquest article va ser publicat l’/11/2015 a Vilaweb. Els autors, però, consideren que segueix plenament vigent.

---

La ruptura democràtica a Catalunya i la declaració d’ independència ha de fer-se amb una visió i una perspectiva de Països Catalans.

Una de les més clares conseqüències de l’empoderament popular i de la recuperació del dret a decidir és el fet de poder pensar per nosaltres mateixos sense l’obligatorietat de pensar-nos sempre sota  paradigmes aliens. Així, al reconèixer-nos com a poble, emergeixen amb tota plenitud les nostres arrels, les nostres continuïtats i el nostre desig de ser. També, però, apareixen amb claredat els elements exògens que intenten constantment que pensem com a poble immadur, mancat dels elements mínims necessàries per a poder exercir la nostra independència.

Els Països Catalans portem més de 300 anys resistint contra un relat imposat que nega la nostra realitat nacional, que tot i diversa és clarament unitària. Ens han imposat unes separacions que han afavorit  l’assimilació fragmentada a una realitat nacional aliena i negadora dels nostres trets nacionals, culturals, socials i econòmics, alhora  que forçaven uns lligams que van nàixer de la imposició  i que alimenten amb tergiversacions interessades i amb banalitzacions folkloritzades.

Ara, quan Catalunya, una part del nostre poble, es troba en ple procés de ruptura democràtica contra totes aquestes imposicions, i s’encamina amb força i determinació cap a la construcció de les estructures d’estat que garantiran la seva independència, volem que es tinga present la totalitat de la nostra nació. Som conscients que el grau de consciencia política en cadascú dels nostres territoris  impossibilita a hores d’ara que el procés de Catalunya puga ser d’aplicació mecànica també a la resta. Nogensmenys volem i demanem que la tasca legislativa que està creant el nou corpus jurídic tinga present sense cap gènere de dubtes que la llibertat de Catalunya sols és una part de la llibertat del conjunt nacional.

Com a connacionals hem practicat la solidaritat  i continuarem fent-ho sempre que calgui. També en som conscients, que la mateixa solidaritat també l’hem tinguda i la tindrem sempre que ho necessitem. De fet ha sigut la solidaritat en la lluita comuna per continuar sent una nació la que ha possibilitat la nostra permanència en la història. El procés de presa de consciencia individual i col·lectiva fa de totes i tots  nosaltres persones independents de facto. Des de aquesta independència de criteri volem que es tinga ben present que tant des de les Illes Balears com des del País València (i suposem que des de la resta de territoris), les persones i entitats que lluitem per la independència volem veure recollit a la nova Constitució catalana que la nostra nació són els Països Catalans i que treballem per una república federativa que els englobe.

En aquesta hora, no hem d’assumir el relat imposat ni les propostes conciliadores que sempre acaben treballant a benefici del manteniment de la nostra submissió nacional. El balanç de riscos i oportunitats no pot frenar el nostre procés d’empoderament. Les tàctiques de curta volada mai han alliberat cap poble. Ara i ací amb tota modèstia però també amb tota l’energia que emana de les nostres lluites per ser afirmem que som un sol poble. 

Ha mort l'escriptor nord-català Pere Verdaguer

Va ser l'iniciador de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada del Conflent i dels Estudis Catalans de la universitat de Perpinyà

 Va escriure una seixantena de llibres de ficció i dialectologia rossellonesa

Pere Verdaguer, Creu de sant jordi i fundador de l'Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Foto: ARXIU

ALEIX RENYÉ - PERPINYÀ

L'escriptor i acadèmic Pere Verdaguer ha mort a Perpinyà aquesta passada nit. Verdaguer era un dels autors de novel·la en llengua catalana més prolífics de Catalunya Nord i s'havia distingit també amb els seus treballs sobre dialectologia i literatura rossellonesa. Va arribar infant a la Catalunya Nord el 1939 com a refugiat. Va fer els seus estudis a Perpinyà i després a Montpeller. Va exercir de professor d'institut abans d'ingressar a la Universitat de Perpinyà on va ser professor de llengua i literatura catalanes fins que es jubilà el 1994. Fou fundador del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i iniciador de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada del Conflent.

Se'l coneixia sobretot com a escriptor de novel·les de ciència-ficció i llibres de contes, de prosa poètica, de teatre. Va ser traductor, amb l'occità Bernat Lesfargues, de la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del diamant (La place du diamant el 1971). Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983) i després el premi Carles Rahola d'assaig el 1992. L'any passat rebé la Medalla d'Honor de la vila de Perpinyà

El passat 1er de desembre va tenir lloc a la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà, una jornada d'estudi sobre Pere Verdaguer. La jornada va ser un homenatge a l'autor de més de seixanta títols que ha contribuït a la creació d'eines tan importants per a la llengua com els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà o la Universitat Catalana d'Estiu. L'IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer), el grup de recerca dels Estudis Catalans (ICRECS-CRESEM) van participar a l'homenatge, així com l'Institut d'Estudis Catalans del qual formava part en la Secció Filològica. L'IEC va ser representat pel seu president Joandomènec Ros i per la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré.

Font: El Punt Avui - Ha mort l'escriptor nord-català Pere Verdaguer | Aleix Renyé | perpinyà | Cultura | El Punt Avui | Notícia

Ha mort Doro Balaguer, referent polític i artístic de l’antifranquisme valencià

Va fundar la Unitat del Poble Valencià, embrió als anys vuitanta del que avui és Compromís

Avui s’ha mort a la ciutat de València Doro Balaguer, un dels grans referents artístics i polítics de l’antifranquisme valencià, ex-dirigent del PCE i fundador d’Unitat del Poble Valencià, partit del qual va néixer l’actual Compromís. Tenia vuitanta-cinc anys.

Doro Balaguer havia estat membre del Grup Parpalló, que va revolucionar l’expressió artística valenciana, i va ser la persona clau per a la recuperació de Josep Renau i el seu retorn a València.

Durant la dictadura va militar en el Partit Comunista i va ser detingut i torturat en diverses ocasions. El franquisme també li va retirar el passaport unes quantes vegades.

Políticament va liderar en l’ala més valencianista del Partit Comunista fins que als anys vuitanta el va abandonar per fundar l’Agrupament d’Esquerres, que més tard confluí en la Unitat del Poble Valencià, embrió de l’actual Bloc Nacionalista Valencià i de Compromís. Va ser el candidat a la presidència de la Generalitat per la Unitat del Poble Valencià en les eleccions del 1983.

Font: S’ha mort Doro Balaguer, referent polític i artístic de l’antifranquisme valencià | VilaWeb

Més informació
La Veu del País Valencià:
El pintor valencià Doro Balaguer mor als 85 anys - La Veu del País Valencià

Unitat balear en contra de la judicialització del procés català

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca demana "fermesa" a totes les forces democràtiques de l'illa per defensar el referèndum al Principiat, i protestar per la persecució d'electes

per Bernat Vilaró

26/01/2017

 

Cristòfol Soler (Sobiranistes de Mallorca), Toni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i Àngels Folch (ANC) | JOSEP MARIA MONTANER

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) presentarà aquest divendres al matí el manifest Compromís de mínims per les llibertats democràtiques. El text és una crida a la unitat de les "forces democràtiques de l'illa" i, per extensió, de tot l'arxipèlag balear, per mostrar una "imatge d'unitat i fermesa" en contra de la judicialització del procés català.

El manifest remarca que "davant l'autoritarisme i el centralisme", no es pot donar l'esquena a la reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació. I, menys encara -continua el text-, tenint en compte la persecució de càrrecs electes que defensen el referèndum. 

L'ASM ha signat aquest manifest al costat de 18 organitzacions més, que fan notar el seu "malestar" davant dels intents de l'Estat espanyol de condicionar la situació política al Principat. 10 dies abans de la celebració del judici pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau (el 6-F), l'ASM rebutja "frontalment" els processos judicials contra persones i càrrecs polítics partidaris del dret a l'autodeterminació.

"L'Estat no pot pretendre solucionar amb el codi penal un conflicte polític i que només pot tenir una solució política", conclou el manifest.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

L'ASM forma part de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, juntament amb l'ANC i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. En un acte a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, l'agost de 2016, les tres organitzacions van reclamar unitat d’acció a l’hora de lluitar per a la independència.

Sota el paraigües de la Confederació d’Entitats Sobiranistes, els seus representants van reivindicar que cada organització havia de seguir el seu camí, d'acord amb la realitat del seu territori, sempre amb l'objectiu d'assolir la plena sobirania i una confederació d'Estats. 

El president de l'ASM, Cristòfol Soler, va reivindicar la “nació gran”, en referència al marc dels Països Catalans, ja que l’objectiu a les Illes és fer créixer el sobiranisme a través d’accions coordinades, tot aprofundint en la transversalitat.

“Molts han deixat de creure en una Espanya que ens tracti com a ciutadans i no com a súbdits”, va deixar anar Soler, que va criticar que l’Estat considera les Illes com “un territori annexionat a Castella per dret a contesta”.

El Món | Unitat balear en contra de la judicialització del procés català | Política

Una eurodiputada diu que ja “no és cap sorpresa” el boicot del PP al procés català

La romanesa Renate Weber es mostra “impressionada per la quantitat de gent” a la conferència de Puigdemont

ACN Brussel·les .- L’eurodiputada romanesa Renate Weber s’ha mostrat aquest dimecres “impressionada per la quantitat de gent, incloent-hi un nombre bastant gran de parlamentaris” que va assistir a la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Brussel·les. “En set o vuit anys mai no havia vist aquesta sala tan plena”, ha assegurat la també exjutgessa ‘ad hoc’ del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, en declaracions a l’ACN. Weber també ha criticat l’intent de boicot del PP, tot i que ja “no és cap sorpresa”. “No està del tot bé tenir por d’anar a escoltar una conferència per no legitimar-la, és normal anar-hi” i “asseure’s al voltant de la taula, dialogar i entendre el posicionament dels altres”, ha defensat.

 “La sala estava més que plena”, ha insistit Weber, admetent que “normalment”, en aquests actes organitzats per eurodiputats al Parlament Europeu hi acostuma a assistir “un nombre limitat d’eurodiputats” que estan “interessats en un tema concret”. “Per això estic impressionada!”, ha reconegut. Weber ha destacat la “claredat i fermesa” dels discursos Puigdemont, Junqueras i Romeva i ha aplaudit que donessin “tanta importància a la pertinença” de Catalunya a la UE “passi el que passi”. L’eurodiputada va voler saludar personalment el president de la Generalitat, després de la conferència, parlant-li en romanès.

“No serà fàcil en absolut”, ha advertit Weber sobre el referèndum. “Hi haurà molts problemes”, ha afegit, augurant que la comunitat internacional hi haurà d’acabar intervenint. “Quan un estat no té la voluntat política ni d’unificar-se ni de separar-se, llavors evidentment la llei internacional ha de jugar un rol i la interpretació de la legislació internacional és important”, ha explicat la també advocada i activista pro drets humans. Weber ha defensat que el procés sobiranista “s’ha de tenir en compte”, perquè “no ha sorgit d’un dia per l’altre sinó que és el resultat d’un desig expressat lliurement a les urnes pels catalans”.

“Sempre m’ha impressionat la gran participació dels catalans en totes les manifestacions, expressant la seva voluntat al carrer de forma pacífica i també la gran participació en el referèndum, tot i que no fos reconegut per les institucions espanyoles”, ha insistit l’eurodiputada, que pertany al grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE). “Realment espero que s’asseguin al voltant de la taula per discutir com gestionar-ho, la confrontació no és intel·ligent, cal parlar, reunir-se per entendre les raons de l’expressió d’aquesta necessitat d’independència” per poder “trobar una solució constructiva per a tothom”, ha reblat Weber.

Font: Una eurodiputada diu que ja “no és cap sorpresa” el boicot del PP al procés català ! directe!cat

NOTÍCIES RELACIONADES

• Vocal Europe pregunta als seus lectors si Catalunya serà independent aquest 201725.01.2017.
• Millo confirma que l'acte a Brussel·les del Govern ha fet molt mal 25.01.2017.
• Crònica de dotze hores a Brussel·les que poden acabar sent claus en el futur del procés25.01.2017.
• La conferència de Brussel·les, un "èxit brutal" 24.01.2017.
• El govern català sacseja el cor d’Europa amb un crit d’ajuda per donar suport al referèndum 24.01.2017.
• L'Estat ja no sap què fer per contraprogramar l'acte del govern a Brussel·les 24.01.2017.
• La CUP defensa el President i el Govern a Brussel·les 24.01.2017.
• Antena 3 relaciona un pederasta amb Puigdemont, Romeva i Junqueras a Brussel·les

Revolta antifrancesa de la Catalunya del Nord

Marc Pons 

Foto: Wikimedia Commons 

Tal dia com avui (pel diumenge 22 de gener) de l'any 1670, fa 347 anys, a la vila de Prats de Molló (Vallespir) esclatava la revolta antifrancesa dels Angelets de la Terra, la segona i la més sagnant a la Catalunya del Nord. Feia 18 anys i escaig que les monarquies hispànica i francesa havien resolt la fi del conflicte que les enfrontava amb una pau que mutilava Catalunya. Pel Tractat dels Pirineus (1659) la monarquia hispànica cedia a la francesa els comtats catalans del Rosselló i la Cerdanya –l'actual Catalunya del Nord–. La transferència de domini no va estar exempta de conflictes. Les autoritats franceses van incomplir –des del principi– la part del tractat que garantia les lleis i les institucions del país.

El primer xoc va venir per l'impost de la sal, un tribut que recaptava el govern municipal de Perpinyà. Les autoritats borbòniques no només el van confiscar sinó que el van incrementar exponencialment. També els pagesos –el cos social majoritari al conjunt del territori– es van sentir especialment perjudicats. Sobretot, els grans propietaris de ramats. La sal era un element bàsic per al bestiar. La primera revolta (1667-1668) va esclatar amb la negativa dels pagesos a pagar l'impost, anomenat gabella. La reacció del Consell Sobirà –l'òrgan de govern provincial– va ser declarar una guerra a la pagesia, que es va resoldre amb un pacte que rebaixava l'impost de la sal.

Mapa francès del Rosselló, finals del segle XVII.

Una ferida mal tancada que es va reobrir dos anys després. La detenció de l'Hereu Just –un dels líders de la primera revolta– per causes no explicades però que feien referència a venjances personals, va ser l'espurna que va encendre la metxa. Es va desfermar una guerra de guerrilles –els Angelets de la Terra– que va atemptar contra els funcionaris i els interessos francesos. Els angelets van assaltar diversos cobradors –gabellots– i les viles d'Arles i de Ceret i van executar el batlle. El Borbó francès va respondre enviant-hi un exèrcit de 4.000 homes, que va cobrir de mort el país. Els líders de la revolta –Descatllar i Puig– van ser capturats, empresonats, torturats, degollats i esquarterats.

La repressió borbònica va desencadenar una persecució implacable, traduïda en sancions desorbitades, confiscacions de béns, condemnes a galeres i execucions sumàries. Els Borbons, que ja havien tingut una actitud deshonesta en la revolució independentista dels Segadors (1640), alimentaven el seu desprestigi al Principat. El clima d'odi era tan insostenible que el Borbó francès va ordenar iniciar negociacions amb l'Habsburg espanyol per intercanviar els comtats nord-catalans pels Països Baixos hispànics –la Valònia, de llengua francòfona–. La negativa de la Cancelleria de Madrid –especialment interessada a castigar el Principat per la revolució independentista– va consagrar la mutilació definitiva de Catalunya.

Mapa francès de la costa mediterrània occidental, finals del segle XVII.

Font: Font: Revolta antifrancesa de la Catalunya del Nord

República Catalana i Països Catalans

El dia 27 de gener presentarem la Confederació d'Entitats Sobiranistes a Reus. Debatrem sobre la construcció nacional, la República Catalana, sobre sobirania i dret a decidir. Sobre els Països Catalans. I també sobre els diferents ritmes i l'objectiu compartit de llibertat. Esteu convidats/des!

Hi podrà haver un "Dia de la Franja"?

Visa Panoràmica de Fraga (Baix Cinca)

Portal i ermita de Sant Antoni a Calaceit (Matarranya)

El 24 de gener d’enguany, en complir-se  tres-cents onze anys que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit, és una bona data per plantejar una sèrie de reflexions al voltant de la celebració d’ un hipotètic “Dia de la Franja”.

Per a començar cal dir que això del dia propi o, segons els casos, el dia nacional cal mirar-s’ho des d’una certa distància, i triar el gra de la palla. Perquè no és el mateix celebrar dates marcadament reivindicatives que celebrar-ne que han estat apropiades per la historiografia oficial i des de les cúpules del poder d’estats sovint poc respectuosos amb les realitats nacionals i culturals que engloben.

A nivell de l’Estat espanyol només cal pensar em el “covadongusime” i el “pilarisme”. Pel que fa a aquest darrer caldria recalcar que no fou fins a partir del Segle XVI que el culte al Pilar s’ estengué fora de les muralles de Saragossa i que la seua difusió fou paral·lela i progressiva en relació a la seua apropiació per les elits governants estatals. Així, a la primeria del segle XX  va ser proclamada patrona de la Guàrdia Civil, i també per aquelles dades va ser quan es va institucionalitzar l’anomenada festa de la “Hispanidad”, casualment coincident amb la festa del Pilar -el 12 d'octubre, data del “descobriment” d’ Amèrica; casualitat que, no cal dir-ho, no es dubtà a aprofitar-. Així el Pilar coincidí amb la “Fiesta de la Raza” en un binomi inseparable; fins a arribar als nostres dies, que coincideix -ves per on!- amb el “Dia Nacional de España”.

Paradoxalment les celebracions més “combatives” són les que rememoren derrotes -la commemoració de la desfeta de Muret en seria un exemple paradigmàtic-, però també les que rememoren independències, conquestes, reunificacions i, fins i tot, diades tradicionals o religioses, esdevingudes celebracions comunitàries -no totes desvirtuades per poders aliens, com el  dia de Còrsega, de base religiosa-. En realitat hi ha un ampli mostrari de celebracions d’autoidentificació, essent molt variades segons hagen bufat els vents de la història.

A nivell de la comunitat autònoma d’Aragó tenim l’exemple de la celebració reivindicativa i no oficial del “Día de los Derechos y Libertades Nacionales de Aragón”, que se celebra el 20 de desembre, en commemoració de l’execució del Justícia d’Aragó. Malgrat tot, la celebració d’aquest dia no té una incidència directa sobre les terres de la Franja, ja que es refereix a determinats fets polítics sense transcendència rellevant socialment o culturalment en terres franjolines. A banda que, tot i  l’arbitrària i condemnable decapitació de Juan de Lanuza per Felip II, l’estructura jurídica aragonesa, com a regne confederat en el si de la monarquia hispànica, es va mantindré formalment. Això, però, no impedeix que des de la Franja ens puguem solidaritzar i mirar amb simpatia aquests fets esdevinguts en l’àmbit aragonès.

Podríem fer un paral·lelisme amb l’11 de setembre i la Val d’Aran, ja que tot i veure aquesta celebració amb simpatia els aranesos tenen el seu propi dia -el 17 de juny, aniversari de la concessió de la Querimònia- i els fets de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques no els van afectar directament, tot i que sí que hi va haver repercussions indirectes, en suprimir les llibertats de tot el Principat

Fetes aquestes consideracions, i si anem a la Franja, ens podem plantejar quina seria la data més idònia per a celebrar un hipotètic “Dia de la Franja”. Si deixem de banda celebracions d’àmbit estrictament comarcal com el dia de Goient. a la Vall de Benasc, o el jubileu al santuari de la Font,  al Matarranya, se’ns apareixen nítidament dos dates. La primera seria el 25 d’ octubre, en commemoració de la conquesta simultània, el 1149,  pel comte Ramon Berenguer IV de Lleida, Fraga i Mequinensa. Aquesta data té un gran simbolisme, ja que enllaça la Franja amb la capital de la Terra Ferma, de la qual en gran part n’ha depès eclesiàsticament fins fa molt poc i encara ara hi manté molts lligams; i ensems es conqueria Fraga -juntament amb la destacada població de Mequinensa-, que és la ciutat més important de la Franja i es considerada oficiosament com la capital. També és una data que simbolitzava una derrota clau dels sarraïns i que permetria la incorporació de la resta de la Franja al domini lingüístic català.

L’ altra data a considerar i que també comporta un alt grau de simbolisme seria el 24 de gener, el dia en que -en l’ any 1706- fou assaltada i cremada la vila de Calaceit per les tropes borbòniques després d’una valerosa resistència que provocà 150 morts en la població local. És una data que agermana Calaceit, i de retruc la Franja,, amb desenes de pobles, viles i ciutats de l’àmbit lingüístic català que també foren assaltades i devastades pels exèrcits francocastellans borbònics, des de Vila-real a la mateixa Barcelona, tot passant per Lleida, i sense oblidar les localitats de Mont-roig de Tastavins i Benavarri, a la Franja.  Aquesta data no solament recorda la caiguda de Calaceit sinó també tot el que vingué després, ni més  ni menys que la pèrdua de la llibertat de tots els territoris de l’antiga Corona d’ Aragó, el menysteniment de la nostra llengua i la centralització i la castellanització forçoses, en benefici de la construcció d’un estat aliè que encara perdura i que no ha abandonat, ans al contrari, els seus afanys assimilacionistes -ara, però, degudament maquillats....

Per tant, ja ho sabem. Tenim dos dates plenament acceptables i legítimes per a poder commemorar dignament un “Dia de la Franja”, així, sense més; qui vulga hi pot afegir connotacions “nacionals”, i qui no, simplement ho pot interpretar com una celebració pròpia d’autoidentificació, sense detriment d’altres celebracions.... La proposta -de fet  les propostes- ha sigut llançada...

Joaquim Torrent, membre del Moviment Franjolí

Font: Moviment Franjolí per la Llengua: Hi podrà haver un "Dia de la Franja"?, per Joaquim Torrent