La flama pel dret a decidir a Catalunya va desprendre petites espurnes al País Valencià. Si bé el territori valencià encara està lluny de cap pulsió sobiranista, l’any 2013 va nàixer la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Una entitat que defensa el dret a decidir dels valencians, però que no el circumscriu només al fet nacional.
Segueix El Temps a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El PP volia actuar de bomber, però va acabar convertint-se en piròman. La campanya contra l’Estatut català del 2006 i la sentència posterior del Tribunal Constitucional va provocar una onada civil que ha desencadenat un procés independentista que veu a tocar el moment de proclamar la República Catalana.
Aquella flama sobiranista catalana, que
anava agafant cada vegada més embranzida durant l’any 2013, va desprendre
petites espurnes arreu del País Valencià. “L’avui encara esquifida Esquerra
Independentista necessita fer un paper multifacètic, creixent numèricament i
madurant políticament, garantint que alhora que es desplega la unitat popular
per tot el País Valencià, s’impulsa també el desenvolupament de les estructures
que possibilitarien l’exercici del dret a decidir”, escrivia l’activista
Antoni Infante el febrer de 2013 al Diari La
Veu.
Una reflexió, però, que va transformar-se.
A partir d’aquella idea, i influenciats pels esdeveniments al Principat, es va
llançar un manifest que va recollir milers de signatures. Amb crítiques a la
desfeta d’Almansa del 1707 per la pèrdua dels Furs i a
“l’espoli fiscal” que pateix un País Valencià “convertit en colònia
interior”, aquell text reclamava el dret a decidir dels valencians com
a subjecte polític propi.
Presentació del manifest pel dret a decidi al País Valencià | EL
TEMPS
Ara bé, els impulsors del manifest no
volien que aquell clam quedara com un fet aïllat i anecdòtic. I la solució
trobada fou la creació d’una entitat que aixoplugara la reivindicació
sobiranista. Amb el Teatre El Micalet de València com a escenari i les veus de
l’escriptora Gemma Pasqual, l’activista Belén Agulló —germana del militant
antifeixista assassinat per un grupuscle nazi l’any 1993, Guillem Agulló—, la periodista Tona Català i la professora
universitària Encarna Canet, va nàixer la Plataforma pel Dret a Decidir
del País Valencià. El col·lectiu sorgia amb el suport d’històriques
personalitats del nacionalisme autòcton i amb l’adhesió de dirigents de tot
l’espectre de l’esquerra valenciana.
Una flamarada ben viva
Tres anys després d’aquella fita, la
guspira encara és viva. Encara més, s’ha transformat en una flama que va
guanyant roig amb un vent que bufa adagioperò constant. I tot i que la
plataforma va experimentar una etapa en què va convertir-se en una mena
d’aglutinador d’altres entitats, finalment va emprendre el seu camí com a
col·lectiu consolidat. “No tenia sentit reproduir els debats que es donaven en
altres plataformes”, apunta Infante, portaveu de la Plataforma pel Dret a
Decidir del País Valencià.
Amb quasi mil adherits, l’entitat
sobiranista està organitzada per assembles
territorials majoritàriament d’àmbit comarcal amb l’objectiu de tenir presència
arreu del País Valencià. La Plataforma pel Dret a Decidir compta amb
organitzacions a les comarques de l’Alt Maestrat, l’Horta, l’Alcoià-Comtat, les
Marines, la Vall d’Albaida, dues a la Plana i una a la ciutat de Castelló. “El
creixement, però, no s’atura. Hi ha processos avançats de crear una assemblea
territorial a l’Alacantí, a la Safor i al Vinalopó, especialment, a la ciutat
d’Elx i a les seua rodalia”, explica Infante.
La Plataforma pel Dret a Decidir al País
Valencià, tanmateix, també s’estructura mitjançant sectorials d’àmbits concrets.
Joves Decidim —la rama juvenil de
la plataforma—, Dones Decidim —la sectorial feminista—, Decidim Exterior — “una
fita molt important ja que és de les poques organitzacions valencianes amb una
delegació exterior i que està en procés d’expansió”, ressalta Infante— o
l’animalista en són les més destacades.
“En aquesta qüestió, sí que tenim com a
mirall l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ells han aconseguit
desenvolupar sectorials molt potents, un fet que nosaltres volem fer a poc a
poc”, assenyala el portaveu de la plataforma sobiranista. “Ara, per exemple,
volem impulsar una sectorial institucional, d’aquells adherits que ostenten
majoritàriament en ajuntaments algun càrrec públic”, expressa el portaveu de
l’entitat. Cesc Ballester, coordinador de la branca juvenil de
l’entitat, ressalta, precisament, que “era molt important gaudir d’una sectorial
destinada a les generacions més joves, ja que ajuda a captar un públic de menys
edat”. El mateix opina Encarna Canet, responsable de Dones
Decidim: “Teníem clar que calia crear una sectorial de dones per aconseguir que
el missatge feminista i de gènere estiguera més present”.
La plataforma, però, no sols és plural en
l’aspecte organitzatiu. També ho és en l’ideològic. “Nosaltres, a més, volem
remarcar que són una organització plural, en la qual sota l’objectiu del dret a
decidir caben diferents pensaments. Per això, compten amb adherits de les
principals formacions d’esquerres del País Valencià”, afirma. Al secretariat
nacional de la plataforma, per exemple, hi ha dos càrrecs de Compromís, com ara
la regidora a Alaquàs (Horta) Consol Barberà i Àlex
Ruiz, que va convertir-se fa poc temps en alcalde de Bellreguard
(Safor). “Vaig fer-me de la plataforma perquè sóc un convençut del dret a
decidir del poble valencià”, afirma l’alcalde de la coalició
valencianista.
Decidir-ho tot
Tot i nodrir-se de destacats referents de
l’independentisme valencià i gaudir d’una estructura interna similar a l’ANC, la
plataforma no és independentista. “No som una entitat
independentista. Si ho fórem, només estaríem en capacitat de
dirigir-nos a un determinat sector ideològic”, explica Infante.
“Nosaltres plantegem el nostre radi
d’acció en el dret individual, col·lectiu i de país de decidir. Però de poder
decidir-ho tot, no només la qüestió nacional o identitària”, indica. “El nostre
objectiu és que la ciutadania valenciana s’apodere i puga decidir-ho tot, que
siga realment sobirana en tots els àmbits que l’envolten dia a dia”, agrega el
secretari d’organització de la plataforma, l’activista castellonenc Oriol Artero.
Amb l’infrafinançament dels valencians
copant tots els debats, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha
centrat els seus esforços en campanyes per denunciar “l’espoli
fiscal” que pateixen els valencians i a fer consciència en favor d’una
major sobirania impositiva del territori valencià com a solució al problema del
maltractament fiscal de l’Estat espanyol. “El País Valencià ha de plantar-se. No pot consentir aquesta
dominació econòmica”, exigeix Infante.
Per tal de reclamar un millor tracte
fiscal, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià va impulsar junt amb
altres organitzacions com ara Escola Valenciana i Intersindical
Valenciana una crida a favor del finançament, que va plasmar-se al carrer en una manifestació el 10 de juny a
València. Amb el lema “Contra l’espoli, volem les claus de la
caixa”, diversos centenars de persones van marxar per la capital
valenciana, amb la presència de càrrecs de les forces del Botànic i del Consell,
com ara el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, o la número dos
d’aquest departament, Clara Ferrando. Amb tot, no ha sigut
l’única acció en favor d’una major sobirania fiscal en la qual ha participat
l’entitat sobiranista. També s’implicaren en la campanya “els diners dels
valencians a casa”.
.jpg)
Transversalitat. La Plataforma pel Dret a
Decidir del País Valencià busca realitzar un missatge transversal a favor de la
sobirania del poble valencià en la qual figuren totes les ideologies. L’exemple
més clar fou la xarrada realitzada el passat 29 de setembre, en la qual van
participar quasi totes les formacions de l’arc parlamentari valencià, fins i tot
el PP.
L’organització sobiranista, al seu torn,
ha realitzat diverses xerrades i fòrums de pensament per tractar la qüestió del
finançament. Una de les taules rodones més destacades va celebrar-se fa unes
setmanes a Vilafamés (Plana Alta). El debat comptava amb la presència del
diputat del PP a les Corts Valencianes, Rubén Ibañez, i amb
l’exsíndic de Ciutadans i ara parlamentari no adscrit, Alexis
Marí. La plataforma també ha anunciat que serà de la partida en la
pròxima manifestació valenciana contra l’infrafinançament.
Més enllà de la qüestió fiscal, la plataforma està dissenyant una campanya en favor del municipalisme i ha impulsat el llibre El País Valencià que volem(Edicions de 1979), una obra que “proposa idees per resoldre els problemes actuals del País Valencià”, afirma Infante.
La unitat, a la recambra
Encara que la Plataforma pel Dret a
Decidir té com a objectiu aconseguir que el País Valencià siga un subjecte
polític propi, l’organització sobiranista no està aïllada de la resta de
territoris amb llengua i cultura comunes. És per això que després d’un debat
intens d’un any al si de les tres entitats i també entre ells, el 22 d’abril de
2016, a tres dies de la commemoració de la desfeta d’Almansa, l’ANC, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià creaven la Coordinadora
d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans.
La plataforma unitària
dels tres territoris, presentada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de
València, “recollia la solidaritat entre els tres territoris i la qüestió
federal, fonamental per remarcar els ritmes, les diferències i particularitats
de cadascun”, reivindica Infante. “Ho vam fer des de l’absoluta independència i
reconeixent que cada territori és un subjecte polític”, recorda.
Més de 10.000 persones s’han manifestat hui a València en solidaritat amb la democràcia i el poble català i el #DretaDecidir pic.twitter.com/DFtdJViPx8— Decidim (@DaDPV) 1 d’octubre de 2017
Més de 10.000 persones s’han manifestat hui a València en solidaritat amb la democràcia i el poble català i el #DretaDecidir pic.twitter.com/DFtdJViPx8— Decidim (@DaDPV) 1 d’octubre de 2017
Tanmateix, la repressió policial judicial de l’Estat contra el referèndum català va provocar que l’entitat
sobiranista valenciana realitzara diversos actes en solidaritat amb
Catalunya. La plataforma, no debades, va tornar al Teatre El Micalet de
València per fer una xarrada, que va omplir la sala de gom a gom, a favor de la
votació de l’1 d’octubre i del dret a decidir dels valencians. També, i després
de la violència policial contra les urnes el dia del referèndum, la plataforma
va convocar una de les manifestacions més massives que s’han celebrat darrerament al País Valencià. Un clam de
solidaritat amb el Principat que també mostrava com la guspira sobiranista
valenciana va creixent a poc a poc per convertir-se en una flama
viva.
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada