L'Eivissa i Formentera de 1715 i l´altre arxiduc

FONT: L´Eivissa i Formentera de 1715 i l´altre arxiduc - Diario de Ibiza

Es compleixen 300 anys d´uns fets cabdals per a les nostres illes, els que varen desencadenar la guerra de Successió

Mapa que representa l´escenari de la guerra de Successió.Arxiu Històric d´Eivissa. Ajuntament d´Eivissa

Enguany es commemoren 300 anys d´un fet que transformà el govern, les lleis i l'administració de les nostres illes: el desencadenament de la guerra de Successió. Dins els actes que l´Institut d´Estudis Eivissencs i l´Obra Cultural Balear de Formentera estan enllestint per difondre aquells fets, aquest és el primer d´una sèrie d´articles elaborats per historiadors i estudiosos que miraran de fer entenedor un dels moments claus de la història Pitiüsa.

CARLES TORRES | eivissa Sol passar que tot el que és antic o vell agrada. S´organitzen exposicions i combois de cotxes i motos d´època per sentir encara el brogit dels seus engranatges immaculats, i sobre els xassissos dels quals reflectir el sol de les tardes d´un poble en festes. Estic segur que més d´un n´ha vist alguna, d´aquestes interessants exposicions. Tot torna, com regurgitat: la música, els balls de saló –ara sembla que és el swing el que està triomfant–, les noves versions cinematogràfiques o remakes, els risos, les tonalitats crema o les muscleres.

El passat, d´alguna manera o d´altra, sempre pot estar de moda i en voga. L´èxit i passió de les fotos antigues a Internet, n´és una altra prova. Però no hem de confondre el passat amb la història. Si el passat agrada, reconforta, queda bé –llevat de les muscleres, molt possiblement–, la història i conèixer-la és una altra cosa. I encara que hauríem de reivindicar la història com a un dret, i exigir-lo a les nostres institucions com un més dels seus deures, sembla molt més productiu en alguns casos, passar de puntetes per damunt d´alguns fets, d´algunes dates, o, fins i tot, ni passar-hi.

Evidentment, no pretenem de cap manera llevar importància a una altra programació cultural de difusió. Pretenem sumar, no restar. Ara bé, resulta significatiu, per exemple, sense anar més lluny –perquè no podem ni volem anar més lluny– que el Govern de les Illes Balears declari el 2015 Any Arxiduc Lluís Salvador, figura ben rellevant a Mallorca i Menorca i també a les illes d´Eivissa i Formentera, però que es desentengui completament dels fets que tenen un altre arxiduc de protagonista.

I és que precisament enguany també es commemoren tres-cents anys d´uns fets cabdals per a les nostres illes, que sembla que no s´hagin de remenar gaire. Estam parlant dels fets de la coneguda –coneguda?– guerra de Successió. I amb la voluntat precisament de remenar aquests fets des d´una visió desacomplexada i oberta, l´Institut d´Estudis Eivissencs i l´Obra Cultural Balear de Formentera han premeditat conjuntament una sèrie d´activitats, xerrades i exposicions per difondre tant com sigui possible aquell episodi de la nostra història tan apassionant i concloent. 

Aquest conflicte d´una escala fins aleshores sense precedents, podria considerar-se dignament –encara que cap guerra és digna– com la Primera Guerra Mundial. Hi participaren nacions com ara Àustria, Holanda i Anglaterra, d´un bàndol, i França i la monarquia hispànica, de l´altre, a resultes de morir sense descendent Carles II l´11 de novembre de 1700, i convertí el mapa europeu –inclosos els territoris d´ultramar– en un escaquer bèl·lic durant quinze anys.

A resultes del desenllaç d´aquest conflicte a través de diversos tractats, entre els quals destaca el tractat d´Utrecht, la Nova Planta s´imposà als territoris conquistats, el govern se centralitzava i, sense anar més lluny, es prohibia de forma taxativa, per primera vegada l´ús oficial de la llengua catalana, a més del fet que Menorca passava a mans angleses, talment com Gibraltar.

Només amb aquestes dades, la cosa ha de pintar bé, per dedicar-hi certa programació. Però si a més de tot això, consideram que la vila d´Eivissa, per exemple, va ser el darrer bastió de les forces de l´arxiduc Carles d´Àustria, i va claudicar un 5 de juliol amb la visió del velam d´una petita flota envidada des de Mallorca, la cosa encara millora. Però podem anar més enllà, i demanar-nos si realment les nostres illes eren bastions d´alguna cosa aleshores? Sense complexos, com ja hem dit, ens hem de demanar com va anar tot plegat? Sabem que un dels elements més importants i reivindicats per part dels jurats en aquella època eren els guanys de les salines, claus per a l´economia de subsistència d´aleshores. I precisament per aquest motiu, foren requisades, com ja se sap, «per dret de conquista». Però sabem qui eren els jurats? Què era la Universitat? Qui redimonis era en tal Visconti? I com acabaren les salines?

Amb l´ànim de respondre aquestes i moltes altres qüestions, aquest article enceta una sèrie de breus consideracions realitzades per, a partir d´ara, historiadors i estudiosos, interessats a compartir amb els lectors tots els ets i els uts d´aquell període històric, com hem dit, apassionant. 

En el moment de conformar aquesta iniciativa entre l´IEE i l´OCB de Formentera, juntament amb la col·laboració d´altres entitats, la motivació principal era aquesta: la d´ambientar convenientment i precisa l´època a difondre, de paladejar-la. La nostra història –com totes les històries dels pobles– n´estam convençuts, bé es mereix l´esforç d´intentar-ho.