Jordi Caldentey | 22 abril 2014
Si pegau una ullada al mapa que adjunt a aquest article, hi veureu, al nord-est del Principat, dues clapes pintades de vermell, que són les zones on, encara avui, és viu l’article salat. La de més amunt és Cadaqués. I la trinxa de més avall correspon als pobles de Begur (topònim que, per cert, és llinatge molt freqüent a Menorca), Palafrugell, Llofriu, Mont-ras, Els Masos de Pals, Palamós, Castell d’Aro, Vall-llobrega, Sant Feliu de Guíxols, Tossa i Lloret de Mar. Al sud de València, hi ha una altra clapa pintada de vermell, que correspon al poble de Tàrbena, on també fan servir l’article salat. En aquest poble, l’ús d’aquest article prové dels pobladors mallorquins que, al segle XVII, anaren a poblar les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat. No cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre-ho. Com tampoc no cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre que l’article salat, usat a la parla oral familiar a les Balears, prové dels pobladors catalans que vengueren a poblar Mallorca i les altres Balears després de la Conquesta de Rei en Jaume.
L’article salat, que ha perdurat fins avui a les zones continentals que podeu veure de vermell en el mapa, hi va haver temps que s’usava arreu del Principat, com en són prova els 77 topònims que hi podeu veure situats, el nom corresponent dels quals podeu veure en aquesta llista:
1.- Sant Joan Despi
2.- Sant Just Desvern
3.- Sant Esteve Sesrovires
4.- Sant Pere Sacama
5.- Sant Joan Samora
6.- Sant Cugat Sesgarrigues
7.- Sant Martí Sarroca
8.- Masia Sanana
9.- Sant Llorenç Savall
10.- Collserola
11.- Santa Coloma Saserra
12.- Sant Quirze Safoja
13.- Sant Miquel Sesperxes
14.-Vilalba Saserra
15.- Sanata
16.- Coll Sameda
17.- Sant Pere de Sabassona
18.- Sant Martí Sescorts
19.- Puig de Collsaplana
20.- Portell de Safinestra
21.- Pere Sallavinera
22.- Sant Martí Sesgueioles
23.- Collet de Savinosa
24.- Platja de Savinosa
25.- Salou
26.- Parc Samà
27.- Vila Sauba
28.- Solivella
29.- Sarral
30.- Savallà del Comtat
31.- Serra de la Savinosa
32.- Sanaüja
33.- Estorm
34.- Escarlà
35.- Sapeira
36.- Serra de l’Estall
37.- Sarroca de Bellera
38.- Astell
39.- Obaga de Sacoberta
40.- Saroqueta
41.- Es Bòrdes
42.- Saseuba
43.- Sacoma
44.- Escàs
45.- Espot
46.- Escart
47.- Obaga Sacosta
48.- Estamariu
49.- Sa Bardissa
50.- Sant Andreu Salou
51.- Sant Martí Sapresa
52.- Sant Pere Sestronques
53.- Sant Hilari Sacalm
54.- Sant Martí Sacalm
55.- Sangosta
56.- Palau Sacosta
57.- Sant Jordi Desvalls
58.- Sant Miquel Sesvinyes
59.- Sant Pere Sacosta
60.- Sant Miquel Sacot
61.- Sadernes
62.- Mas Safont
63.- Palau Sabaldòria
64.- Sant Joan Sescloses
65.- Sant Martí Seserres
66.- S’Auleda
67.- Sant Climent Sescebes
68.- Palau-Saverdera
69.- Punta de S’Arenella
70.- Illa de S’Arenella
71.- Punta es Forn
72.- Sa Riera
73.- Sa Tuna
74.- S’Alguer
75.- Sesfonts
76.- Roca Savellà
77.- Sanavastre
Els topònims del 78 en avall, corresponen als voltants de Tàrbena, al sud valencià.
78.- Es Ferrer
79.- Es Pinyol Roig
80.- Es Serral
81.- Serra de ses Cordelleres
82.- S'Ombria des Avencs
83.- Es Pouet de ses Peres
84.- Barranc de Sa Vídua
85.- Ses Vinyes
86.- Sa Muntanyeta
87.- Es Matapolls
Tot això convé no tan sols saber-ho i tenir-ho present, sinó divulgar-ho a les totes perquè ara, la minoria ultrahispanista que comanda al Consolat -i que no fa servir l’article salat perquè en espanyol, que és la llengua en què parlen tot el dia, no existeix- aquesta minoria ha agafat una enravenada de mil dimonis amb aquest article pensant-se que és exclusiu de les Balears i que ens separa de l’idioma comú que compartim amb els compatriotes de les terres que s’estenen de Salses fins a Guardamar.
Naturalment, si fossin sincers, proposarien als seus camarades de partit d’Andalusia que agafassin la nombrosíssima bibliografia que hi ha publicada sobre l’andalús i que exigissin a la Junta d’Andalusia que fes llegir els informatius de Canal Sur en zezeo i segons totes les altres característiques d’aquella parla i no en castellà estànard. Però ben alerta! El partit que es nega a condemnar els crims del franquisme té ben clar que, amb el castellà, no hi juguen i que, devora la diversitat de la parla oral, un idioma modern ha de menester un model estàndard oral i escrit ben fixe a escola i als mitjans de comunicació seriosos. Això, quan pensen en el castella. En canvi, en pensar en el català, el basc i el galaicoportuguès, tot al contrari: la croada anticonstitucional contra les llengües de l’Estat espanyol diferents del castellà que duen a terme cerca desesperadament accentuar els localismes a fi d’impedir que aquests idiomes puguin fer les funcions de llengua docent i de comunicació pública en no disposar de l’eina de què disposen totes les llengües modernes per a fer aquestes funcions, que és l’estàndard unitari. Per a fer aquestes funcions, ja hi ha l’espanyol. I no volen, com en Franco, que hi hagi cap altra llengua més que l’espanyol per a aquestes funcions.
La maniobra neofranquista del ‘salat’ és curiosa: ara resultarà que tots els escriptors mallorquins i balears de tots els segles, que no han escrit en altra modalitat més que en la literària, és a dir, el ‘mallorquí de trona’, ara resultarà que són tots uns catalanots separatistes. Ara resultarà que tots els capellans que han predicat durant segles i segles en ‘mallorquí de trona’ eren uns catalanots. Ara resultarà que són uns catalanots tots els mallorquins que, si anam a missa, hi deim oralment el Parenostre en la modalitat literària: Pare nostre, vós qui estau en el Cel. Sigui santificat el vostre nom. Véngui a nosaltres el vostre Regne. Es faci la vostra voluntat així en la Terra, com es fa en el Cel. Elnostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, el dia d’avui. Perdonau les nostres culpes així com nosaltresperdonam els nostres deutors. No permeteu que caiguem en la temptació. Ans alliberau-nos de qualsevol mal.’ Sí que n’hi ha, de ‘catalanistes’, a missa, Déu meu! El madrileny engominat haurà d’enviar la seva Gestapo des ròtlo bálèá a denunciar-los a na Trepitja!
Per cert: com a prova del gran amor que tenen per ‘lonostro’, veiam si posaran ‘es salat’ tan obligatori per a fer de funcionari com ho és l’espanyol estàndard!
O no plourà d’aquest tro?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada