Els actes de dia 9 de
març de 2013 varen ser accions unitàries en defensa de la llengua catalana a
tot el territori dels Països Catalans. Un acte de catalanitat que es va fer
present a Mallorca, Menorca, Eivissa, Elx, Barcelona, Girona, Fraga, L’Alguer,
Perpinyà, Castelló, València, Alacant... on participaren escoles, instituts, universitats, ajuntaments,
entitats i organitzacions de tot el territori. En total, més d’una cinquantena
d’actes en resposta a la nostra crida en defensa de la llengua catalana, unes
700 entitats adherides al manifest conjunt i més de 6.000 signatures
individuals de suport.
Aquesta acció es va començar a
gestar en una primera reunió, dissabte dia 15 de desembre de 2012. Hi assistiren
prop de vint entitats de diferents punts dels Països Catalans, ja que cercàvem
una mobilització conjunta. Volíem fer una passa endavant i proposar una
mobilització en què es visualitzàs tot el domini lingüístic. Davant els atacs
organitzats dels lobbys nacionalistes espanyols i del govern espanyol
(Avantprojecte de Llei LOMCE), pensàrem que era bo donar una resposta també
conjunta.
El camí no ha
estat gens fàcil, però la claredat i la fermesa de la iniciativa i el voler dur
endavant la proposta per part del nucli
dur de les entitats participants, va aconseguir superar els obstacles i
arribar amb èxit a dia 9 de març, una fita històrica plena d’aprenentatges per
a les persones i les entitats participants.
Valoram molt
la qualitat dels actes realitzats, més que no la quantitat. A Mallorca, per
exemple, no es féu una crida massiva a la participació a la concentració davant
el Consolat, perquè el més important per a nosaltres era que es fes arreu conjuntament.
Estam
contents d’haver aconseguit la lectura del manifest a tot el territori. N’Aina
Moll a les Illes Balears, n’Isona Passola a Barcelona i en Vicent Moreno al
País Valencià. També va ser llegit a Fraga, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. La unitat en la lluita,
per poder viure en català, és una bona manera d’aconseguir el nostre objectiu.
Com
molta gent sap els llaços van néixer a proposta d’uns alumnes d’un centre de
secundària de Mallorca. D’allà, gràcies a la fòbia del president José Ramon
Bauzá a les quatre barres, es van escampar per tots els centres de les illes i
poc a poc es van convertir en el símbol de la resistència i de la defensa de la
llengua. Dels centres passaren a balcons i façanes d’edificis públics i
emblemàtics. Com més atacs a la llengua per part del govern Bauzá, més llaços
s’escampaven per totes les illes.
El
català està en franca recessió per la deixadesa en el procés de normalització
lingüística i pels atacs que pateix del propi govern de les Illes Balears i del
govern espanyol. A més, és parlat a quatre estats diferents i, per tant, regit
per constitucions diferents. A l’Estat espanyol, a més, està dividida en
comunitats autònomes diferents... si s’ataca la llengua a una part del
territori això afecta el conjunt de la llengua, per tant tots els parlants
d’aquesta llengua ho han de saber, n’han de ser conscients i han de tenir la
possibilitat d’actuar junts.
La participació i la repercussió
obtingudes, reforcen la nostra voluntat de continuïtat i de treballar, ja des
d’ara mateix, en noves accions que garanteixin tant el respecte i la
pervivència del català en tota la seva riquesa de variants, com el nostre futur com a poble.
M. Antònia
Font
Secretària Política
Educativa i Normalització Lingüística STEI Intersindical
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada