 |
| La foto que ilustra l'article no acompanya l'original. És de collita pròipia |
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques
Gironines 23-01-2013 Pàgina 28
- El Punt Avui. Edició
Nacional 23-01-2013 Pàgina 2
Vicent Sanchis
Durant els anys
seixanta i setanta del segle passat allò que se'n podria dir sociolingüística
(perdó) va marcar època als Països Catalans (més perdó encara). Una sèrie
d'experts punters van aparèixer del no res i van elaborar teories molt
celebrades arreu. Lluís Vicent Aracil, Rafael Lluís Ninyoles i Francesc
Vallverdú ens van anar explicant que la substitució de les llengües arriba i
s'escampa per dos factors elementals: el prestigi i la utilitat. El castellà
per aquests països tan aspres feia un gran forat perquè parlar-lo era
considerat “fi” i perquè servia per a moltes més coses que no el català. El
mateix concepte “substitució” o uns altres de més professionals com “autoodi”
van servir per aclarir-nos el nostre món de cada dia. Ara aquests senyors s'han
retirat i ningú els ha substituïts. Haurien de tornar els savis per
explicar-nos per què uns bombers o uns treballadors de l'escena han decidit que
la manera més efectiva de pressionar els seus caps és parlant castellà.
Humiliant-se i humiliant-nos. Autoodi obrer?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada