Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 28 de novembre del 2017

Muixeranga

Etiquetes de comentaris:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

la Nova Muixeranga d'Algemesí
La muixeranga és el nom que rep a Algemesí; es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú en les moixigangues, els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic.


Origen

Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle XVIII, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d'aleshores, ja amb cadència anual en liquidar el sou als dolçainers que tocaven a la Festa, és la més exacta fita cronològica. 
La muixeranga d'Algemesí va celebrar el 2013 el 40 Aniversari des que el 1973 gairebé desaparegués i en tal ocasió va celebrar un acte commemoratiu en homenatge multitudinari a les 30 persones que el 1973 van aconseguir treure a endavant un dels balls més simbòlics de València, avui ja festa Patrimoni de la Humanitat (ref 2).
Està documentat que a Torrent ja es feien moixigangues en 1838 enmig de les cavalcades, formades per 16 persones.[1] També a Gandia des de 1875 i a Sueca el 1798.[2]

Difusió, evolució i extensió geogràfica

Arrelada en temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer, Algemesí té l'honor d'haver-la conservada, i rep l'homenatge de reconeixement constant per part dels components de les colles castelleres d'algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s'estenguera per alguns punts concrets de les comarques del sud del Principat amb el nom antic de Ball de Valencians, que està registrat que es feia servir.
Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Peníscola i Vinaròs al (Baix Maestrat), Titaigües (Serrans) i, segons el més recent descobriment dels estudiosos locals, també l'Olleria (Vall d'Albaida), freqüentment amb el nom de moixigangues. També existeixen grups a les comarques de la Marina Alta, la Safor, i a localitats com l'Alcúdia(Ribera Alta), el Forcall (Ports) o Xiva (Foia de Bunyol).
Les principals muixerangues actuals són:[3]
Actualment sense activitat:
De fet, les torres humanes també es realitzen a l'Aragó, on el més conegut és el Dance de Tauste (comarca de Las Cinco Villas). És possible que els d'aquestes terres, la muixeranga i els castells catalans donen suport a la teoria d'un origen comú a les moixigangues.

Característiques de la Muixeranga d'Algemesí

Es tracta de quatre melodies que acompanyen l'execució de les "figures" plàstiques i torres humanes o "pujades": El Florete o ball (per "El Ball"), l'Enterro (per a la figura de "L'Enterro"), la Dansa plàstica (pujades i figures) més coneguda com "La Muixeranga", per antonomàsia, i una última recuperada el 2005 en col·laboració de Xavier Richart i la Nova Muixeranga anomenada L'Aranya (juntament recuperada amb la figura "L'Aranya", sembla que aquesta melodia seria usada per a les figures amb moviment).
Els membres són una colla d'homes, de tota mena de professions, de nombre irregular —en l'actualitat ixen uns dos-cents però en temps d'abans només uns trenta—, dirigits per un mestre, que s'encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d'admetre el personal que s'hi incorpora. Homes de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professió, ens adonen d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria col·lectiva té per mític els temps en què Enric Cabrera fou mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca "el barbero", entre els anys quaranta i els setanta. Avui, el ventall professional dels seus components és ampli, en correspondència amb una societat diversificada. Acompanyant la colla alguns membres porten uns càntirs tallats per la meitat i pintats a ratlles amb els colors de típics de la mateixa muixeranga, serveixen els mateixos per a recol·lectar fons per a les activitats d'aquesta.
La indumentària consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada, tret del vestit del mestre, que porta cada peça d'un sol color. La tela sovint és anomenada "de matalàs", atès que abans era de tires vermelles irregulars sobre fons blanc, sense gaire acoloriment. Sovint es considera com a extravagant, de primer pensament, aquesta vestimenta tradicional des d'antuvi, però sembla més aviat que el seu origen és a causa de la disponibilitat dels antics proveïdors del vestuari.

Música i simbologia

La dansa s'acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d'autor desconegut. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià.




La Muixeranga al Museu Casteller de Catalunya

Derivat dels vincles d'aquesta representació amb els actuals castells, la Muixeranga també s'inclou dins del discurs museogràfic del Museu Casteller de Catalunya que s'està bastint a Valls.
Es tracta d'un projecte ideat fa més de 40 anys quan el vallenc Pere Català Roca apuntà la necessitat de la seva creació. Finalment però, l'any 2015 s'inicien les obres de construcció de l'edifici que l'ha d'acollir situat al Barri Antic de Valls. L'edifici, obra de l'arquitecte català Dani Freixes Melero i la seva empresa Varis Arquitectes acollirà la museografia dissenyada per l'empresa del museògraf i escenògraf Ignasi Cristià, guanyador del concurs públic. Així mateix, l'empresa Lavinia Spurna Visual s'encarregarà dels audiovisuals del Museu.
Amb l'obertura de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya es donarà inici a un centre museístic i d’experiències únic al país, dedicat íntegrament i exclusivament al patrimoni immaterial dels castells.


Referències

  1.  Olmos, Isabel «Dotze colles participaran en la Segona Trobada de Muixerangues de Torrent». Levante-EMV.com, 16-11-2016 [Consulta: 16 novembre 2016].Anar
  2. ↑ Olmos, Isabel «Dotze colles participaran en la Segona Trobada de Muixerangues de Torrent». Levante-EMV. Panorama, 16-11-2016, pàg. 62 [Consulta: 16 novembre 2016].Anar
  3. ↑ Pertegaz, Pau «El boom del moviment muixeranguer: una aproximació». tempsdemuixeranga.com, 04-04-2017.
Font: Muixeranga - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )