BALEARS ES MOBILITZA PER LA LLENGUA

L’STEI Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears, ens vàrem adherir a la campanya ENLLAÇATS, NO ACATAM que es proposa celebrar dia 26 de setembre EL DIA DE LES LLENGÜES. Es tracta de fer un acte a tot el territori dels Països Catalans a favor de la unitat de la llengua i com a manifestació del que, el que passa a una part del territori és important i vital per a tot el seu conjunt. Tant pel que fa als atacs com pel que fa als avenços.

Us proposam que faceu dia 26 de setembre la lectura d’un manifest que us enviam o una adaptació del mateix, si el trobeu massa extens. Digau-nos qui fa comptes i a quin centre fer alguna cosa per celebrar aquest dia i si us adheriu a la campanya de fer un acte de Països Catalans. Mantenim els canals de comunicació oberts amb la resta de persones i entitats del nostre territori.

ACTE D’UNITAT DE LA LLENGUA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS

26 DE SETEMBRE DIA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES

LLEGIM EL MANIFEST !!

Som 11 milions! Els atacs rebuts darrerament pel català a la Franja d'Aragó, a les Illes Balears i Pitiüses, al País Valencià I Principat de Catalunya; atacs precisos com son la eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, la marginació de Canal9, la impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris tal i com recomana la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, -signada pel govern de l’estat-,  els decrets que marginen el català com a llengua preferent en l'educació, les decisions polítiques i sentències jurídiques contra els decrets que regulen la immersió lingüística, així com les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques del PP, justifiquen una acció contundent d'afirmació de la llengua comuna que ens faci visibles dins i fora dels Països Catalans.

Cal reivindicar "la unitat territorial, és a dir, que s'entengui que els atacs que pateix una part del territori, afecta tot el domini lingüístic. En aquest sentit, no oblidem les denúncies sobre la situació lingüística a la Franja, amb la recent invenció de l'aragonès oriental que nega el català; al País Valencià amb la imposició del castellà a més de 125.000 alumnes; o les dificultats de la Bressola i el català en general a la Catalunya Nord.

Reconeixem que la llengua que compartim és la llengua pròpia d'un extens territori, que té una extensió de 68.000 km2, distribuïts en quatre estats. La part principal del qual es troba a l'estat espanyol, però també a Andorra, França i Itàlia (illa de Sardenya). També reconeixem com a pròpia de la Valh d’Aran, l’Aranès, variant de l’Occità, llengua germana que ha seguit el mateix procés d’extermini que el català de la Catalunya Nord per part de l’estat francès.

De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Aquests són els extrems geogràfics del català i segons les darreres dades sobre el grau de coneixements lingüístics, devers 9 milions de persones saben parlar català i 11 milions són capaces d’entendre’l; pel que fa a la demografia, és la llengua número 88 al món.

Coincidim en anomenar a la llengua pròpia d'aquests territoris, la qual pertany al grup Occidental de les llengües romàniques, Llengua Catalana, d'acord amb les definicions de l'Institut d'Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Real Acadèmia de la Lengua Española, entre altres. Coincidim també en què totes les parles de la Llengua Catalana són genuïnes en la seva denominació de català, i així existeix com a expressió quotidiana tant el català parlat al País Valencià o valencià com el tortosí o les variants illenques, les variants del Principat i Andorra, els parlars de La Franja i de les comarques de la Catalunya Nord, així com de la ciutat d'Alguer a Sardenya.

Conscients de la responsabilitat que tenen els actes o les omissions i de l'auto-odi que sovint ens fa canviar de llengua, demanem a la ciutadania dels territoris de parla catalana, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animem a tothom a defensar-la amb il·lusió i perseverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població tot exigint-ne el respecte i els drets que la protegeixen, regulats a la Declaració Universal dels Drets Humans, la dels Drets Lingüístics i les Lleis de Normalització Lingüística.

També exigim a les administracions locals, territorials, estatals i europees, que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua en tots els territoris on és parlada de fa segles i que preparin les normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud.

Per últim, afirmem que els drets lingüístics de la nostra llengua no poden ser determinats ni legislats des d'administracions ni tribunals forasters, ni per constitucions que no tracten per igual les comunitats nacionals i lingüístiques de l’estat. Rebutjam les sentències i els decrets que ataquen el català i fem una crida a tots els territoris perquè, ENLLAÇATS lluitem pels nostres drets i pels canvis constitucionals que siguin necessaris per a la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques o per si és el cas pel dret d’autodeterminació dels pobles. 

Som víctimes de la substitució de la nostra llengua per unes altres, i ens estan impedint, prohibint "de facto", estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en la nostra pròpia llengua, mentre la divideixen, la menyspreen, la menystenen i l'ofeguen en lluites induïdes, impedint per tots el mitjans que el català, en tota la riquesa de variants dialectals, sigui una llengua de ple dret tant a Europa, com als territoris on n'és l’única llengua pròpia.

És el nostre dret expressar la nostra visió del món en la nostra llengua.

Ja n'hi ha prou:

ENLLAÇATS, NO ACATEM !!