Ester Franquesa: “No som una llengua minoritària”

Publicat a NÚVOL dijous 9 de gener del 2014 http://www.nuvol.com/opinio/parelles-linguistiques/

Bernat Puigtobella

Avui a Núvol celebrem els 10 anys de Voluntariat per la Llengua amb el testimoni de dinamitzadores i voluntàries: la Lídia Coll, la Teresa Rull i la Francesca Tutusaus. I aprofitem per parlar amb Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Té també al seu càrrec el Consorci per la Normalització Lingüística, amb 22 centres a tot el territori, i també el Centre de Terminologia TERMCAT, un institut que ella mateixa va dirigir entre el 1997 i el 2001. Entre el 2001 i el 2003 va ser directora de l’àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull, i des del 2003 treballa a Política Lingüística, on ara fa un any li van encomanar la direcció general. Actualment té en marxa una tesi doctoral sobre el màrqueting lingüístic a la Facultat de Comunicació Blanquerna.  

Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano

Bernat Puigtobella: Per començar, una pregunta una mica personal. Quina és la teva dèria vital? Què et mou?

Ester Franquesa: He anat fent sempre a l’entorn de la llengua, mai directament com a lingüista sinó com a gestora d’equips i impulsora de projectes, sempre m’ha mogut la voluntat de fer créixer el corpus i l’ús de la llengua, perquè tingués també l’espai que pertoca en l’àmbit tecnològic i científic. Fer un diccionari no té prou sentit per si mateix, ha de ser utilitzat en l’àmbit que correspon. Sempre m’ha interessat més el vessant social de la llengua. Connectar la llengua amb la realitat d’ús.

BP: Hi ha algun fet que t’hagi marcat en aquesta vocació?

EF: Possiblement el que em va fer decidir per la llengua va ser la meva professora de literatura de secundària, la Carme Guasch, mare d’una molt bona amiga, la Sílvia Soler. Sempre pensava que faria una carrera de ciències, però gràcies a ella vaig anar interessant-me per la llengua. I a l’hora de triar, vaig optar per filologia catalana. I mentre estudiava, ja des del segon any de carrera, vaig fer classes de català a adults, a funcionaris de la Generalitat als matins i a les tardes a l’Ajuntament de Badalona, en barris diferents. Això em va obrir a una realitat que no tenia res a veure amb el que feia a la universitat. I al final de la carrera, vaig fer l’assignatura de Lexicologia amb la Teresa Cabré, i va ser ella qui em va introduir a la disciplina en un seminari. I d’aquí, l’interès per les paraules a i el de fer créixer la terminologia de la ciència i la tecnologia.

BP: El teu interès per la ciència torna a aflorar aquí, doncs. I vas ser de les fundadores del TERMCAT.

EF: Sí, érem un equip. Encapçalat per la Teresa Cabré, que el va dirigir del 1986 al 1988. També hi havia l’Ariadna Puiggené, la Contança Espelt i la Cèlia Riba, néta de Carles Riba… El vam anar organitzant i vam veure que havíem de comptar amb tota la societat especialitzada de l’entorn i em va obrir molt la necessitat de treballar en equip i amb especialistes i de buscar el consens.

BP: I era fàcil aquest consens? Aquests especialistes eren adeptes a la llengua, no?

EF: Sí, però no et pensis… perquè els especialistes són adeptes a la llengua però no aposten necessàriament per les formes ideals i de consens. I aquí ve l’estira-i-arronsa, perquè aquests especialistes poden ser més o menys oberts a incorporar neologismes. El que és cert és que els especialistes et formen.

BP: Després del TERMCAT vas passar uns anys a l’Institut Ramon Llull i finalment vas entrar a Política Lingüística, que vol dir baixar a l’arena política amb tot el que això comporta.

EF: La política lingüística té una altra dificultat. Fer avançar la llengua, tant el coneixement com l’ús del català, i tant des de dins del govern com després en els cercles que es van fent a l’entorn. Disposem d’una xarxa que aplega fins a 120 entitats que directament o indirectament fomenten la llengua catalana. Després tenim altres cercles, com el cercle empresarial, amb el qual estem treballant, on és més difícil de trencar segons quines inèrcies o en altres cercles que tenen poca disponibilitat a deixar-se convèncer per fets tan clars. Empreses que no segueixen les obligacions lingüístiques del Codi de consum i que no són fàcils de reconduir. L’àmbit del cinema també és un altre àmbit complicat, costa molt que les distribuïdores acceptin equiparar el grau de presència de la llengua en altres àmbits culturals al cinema. Després hi ha els entrebancs de l’estat espanyol, que són aquí i són clarament presents. La llei Wert pot ser paralitzadora de la línia ascendent de la llengua. El govern del PP tampoc no vetlla perquè es compleixi l’article 3 de la Constitució, que demana un respecte per la diversitat de les llengües d’Espanya. 

Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano

 BP: I m’imagino que la possibilitat de treballar conjuntament amb altres territoris és cada vegada més remota….

EF: Això és claríssim en el cas de les Illes, on ens hem quedat sense interlocutors. Ara estem fent l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013 i ens hem proposat d’estendre-la a la resta de territoris. Per fer-ho comptem, el Govern d’Andorra i amb la complicitat d’entitats de la Franja, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Perpinyà, l’Acadèmia Valenciana al País Valencià i la Casa de la Generalitat de l’Alguer.

BP: Quin és l’objectiu d’aquesta enquesta?

EF: Es fa amb la idea de tenir un mapa real de l’ús del català, més enllà del Principat. Sempre he tingut la dèria de la comunicació, de fer saber el que s’està fent i el que està bé per millorar el que és deficitari. És bo que la gent sàpiga que no som una llengua minoritària. D’acord,  tenim unes mancances històriques però l’ús de la llengua creix i cada vegada és més forta. Si la gent sap que la llengua és forta no afluixarà tan fàcilment. Ara mateix cada vegada són més les persones que coneixent la llengua i no tenint una necessitat imperiosa de parlar-la, fan el pas de parlar-la. En els darrers 30 anys l’ús del català no ha parat de créixer.

BP: L’ús passa per davant de la correcció? A vegades som molt perepunyetes amb la correcció entre nosaltres, però la tendència ha estat de preferir que algú parli català encara que el parli malament… Quin equilibri seria aconsellable entre la correcció i l’ús?

EF: Hem de deixar que tothom parli la llengua com pugui, sobretot quan la va aprenent, en privat. En l’àmbit públic,  i entenc públic en un sentit molt ampli, sóc molt exigent amb la qualitat. Màxima qualitat en l’àmbit escolar i universitari, i per descomptat en els mitjans de comunicació.

BP: Per poder controlar les barrabassades que sentim als mitjans de comunicació necessitaríem una policia lingüística.

EF: Sí, però en general jo sóc anticorrecció. No m’agrada que la gent em digui, amb aprensió, “escolta, si no ho dic bé, corregeix-me, eh?”. Crec que hem de poder parlar sense aquesta por. Ara bé, en l’àmbit públic no ens hem de perdonar l’exigència. Si a un periodista li falta formació que faci un curs accelerat…

BP: El castellà és el millor amic i el pitjor enemic. La proximitat de les dues llengües facilita l’atreviment dels nous parlants, però també embastardeix la sintaxi.

EF: Totes dues llengües s’interfereixen. El castellà que es parla aquí també està plagat de catalanismes. Hem de millorar els mecanismes que garanteixin que el català es parli correctament, tant a l’escola com a la universitat. En qualsevol cas, pensa que ara mateix tenim 1’3 milions de persones que viuen a Catalunya que són nascudes a l’estranger, i això es veu inevitablement reflectit a la llengua. 

Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano

BP: I el catalanoparlant tendeix a passar-se al castellà quan s’ha d’adreçar a una persona amb aparença estrangera, sigui un magrebí o un negre. Com podem desactivar aquest racisme lingüístic?

EF:  Jo no en diria mai racisme. En diria potser ‘paternalisme’ lingüístic. Tenim el concepte de l’autoodi lingüístic, que és un terme sociolingüístic molt dur. El nostre cavall de batalla per fer créixer l’ús de la llengua ha estat sempre el mateix, des de la primera campanya que es va fer des de Política Lingüística fins ara: No canvieu de llengua. I ara podem acompanyar aquest lema d’una informació més contundent: No canvieu de llengua perquè la saben. Tots els que parlen català no han de canviar de llengua, perquè ja la coneix quasi tothom.

BP: Els afectes també es transmeten a través de la llengua?

EF: A mi sempre m’ha interessat molt la relació entre la llengua i el màrqueting. Els especialistes en màrqueting sostenen que comprem amb el cor i amb el cap. I amb les llengües passa una mica el mateix. La llengua és un referent emocional claríssim. Des de Política Lingüística hem d’oferir l’element racional, com ara facilitar a la gent la terminologia o ensenyar a escriure o parlar la llengua. Però hi ha tota una dimensió emocional que depèn de tots els parlants: quan t’adreces a algú en català, l’estàs convidant a formar part de la teva comunitat. I això ho hem sabut fer bé al llarg dels anys. Efectivament, es tracta de convidar les persones a parlar català per reforçar el vincle emotiu, com ho fan les empreses. Dues coses: fem que la llengua sigui un vehicle de comunicació i un element d’identitat i de cohesió.

BP: El programa de Voluntariat per la Llengua, que ara compleix deu anys,encaixaria de ple amb aquesta voluntat.

EF: Sí, i ja celebrem 10 anys de voluntariat. Jo considero que aquest programa, que es va gestar al 2002, facilita que la gent que vol parlar la llengua amb naturalitat i fluïdesa trobi un àmbit còmode per fer-ho i persones que els ajudin a fer el pas. Les parelles lingüístiques han permès que els nous parlants no només aprenguin la llengua sinó també que entrin en el teixit cultural i social, anant al teatre o a una xerrada… que és la manera de fer viure una llengua de veritat.

BP: Per tant, si els afectes són tan importants, si he de triar entre els jutjats o l’escola, entre la sentència del jutge o la carícia del mestre, em quedo amb la immersió…

EF: Sí, però per què hem de triar? Hem de poder viure plenament en català. Sense l’escola no seríem on som i la llengua no seria on és. Ara fa poc hem presentat l’Informe de Política Lingüística 2012. Hem constatat que ha crescut el nombre de parlants que considera el català com a llengua d’identificació i d’ús habitual. 

Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística | Foto de Manu Manzano

BP: I el tema dels jutjats com s’arreglarà? No és de jutjat de guàrdia que no puguem declarar en català?

EF: És prioritat del Govern fer augmentar el català a la justícia. Hem fet un acord amb tots els operadors jurídics per treballar amb notaris, registradors, jutges, procuradors, advocats, i estem preparant una campanya doble, una d’adreçada als operadors jurídics i una altra d’adreçada als ciutadans perquè sàpiguen que poden utilitzar el català, tant en la justícia com en l’administració de la justícia. La campanya ve a dir ”Hi tens dret”.

BP: És un bon lema. De passada els jutges podran descobrir un pronom feble.

EF: Els pronoms febles estan patint una deserció innecessària.  Ara estem posant en marxa un concurs adreçat als joves per fomentar que no es perdi l’ús dels pronoms febles, que hi participin a través de les xarxes socials. També estem a punt d’impulsar un concurs de vídeos de sis segons perquè els participants creïn missatges amb el lema Regala el català en què donin raons per utilitzar el català. En sentireu a parlar ben aviat.