Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 30 de desembre de 2016

El País Valencià entre dos models confrontats



Més enllà d’alguna campanya mediàtica de curta volada en el temps, cada dia que passa es fa més evident que l’Estat espanyol no té cap interès real de negociar res substancial amb Catalunya. El referèndum i, si el resultat és favorable, la declaració unilateral d’independència semblen ara mateix els únics escenaris versemblants.
Com tantes altres vegades a la història, a primera vista sembla que els fets es desencadenen per elements secundaris de darrera hora, però és evident que, almenys en aquest cas, responen a divergències profundes i mantingudes en el temps que no fan sinó anar ampliant la divergència dia rere dia.
Recorde una conferència de la gran historiadora Eva Serra, en què explicava com la confrontació dels dos models nacionals entre Espanya i els Països Catalans responien a una  lluita entre un model sociopolític d’origen català que era comercial-menestral-camperol i representatiu, i cada vegada menys bel·licista, i un de sociopolític espanyol fonamentalment ramader-aristocràtic-amb classes urbanes i camperoles febles, i caracteritzat per l’absolutisme monàrquic imperialista i bel·licista. [1]
A aquests models en bifurcació podríem afegir-los avui el corol·lari que a Catalunya s’aspira (i es vol exercir) a una democràcia representativa i cada dia més participativa, amb gran fortalesa de la societat civil, manifestacions populars, més permeabilitat de les institucions a les propostes populars, assajos de democràcia directa, etc. En canvi, a Espanya és hegemònica la idea d’una democràcia merament representativa i de molt baixa qualitat, que basa la seva legitimitat en la reforma potsfranquista, amb nul·la separació de poders (amb un Tribunal Constitucional que exerceix de tercera cambra legislativa) i cada dia amb més restriccions de les llibertats individuals i col·lectives. Alhora, s’hi fomenta una economia especulativa, sucursalista i terciaritzada, que aguditza la precarietat laboral  (no són feines que demanden una especialització i formació per fer-les) i una forta disgregació de les rendes del capital i del treball.
A ulls de qualsevol persona que observe aquestes bifurcacions, es fa evident que les diferències no són secundàries ni tendeixen a desaparèixer; ans al contrari, cada dia més i més sectors socials es fan conscients d’aquestes dinàmiques socials que són més profundes que la simple voluntat partidària conjuntural.
Al País Valencià aquesta confrontació de models no ens és aliena, sinó que, per contra, hem segut en molts moments de la història el mateix camp de batalla de tots dos models. Ara també. En l’actualitat el model espanyol hi estaria representat pel PP, Ciudadanos i la part més espanyolista del PSOE, que malden per continuar les polítiques d’especulació, depredadores del territori [2] i de la turistificació, alienes a la cultura valenciana i insensibles amb les necessitats socials. A l’altra banda hi ha el model valencià, molt més permeable als interessos populars de la majoria de la població, que lluita per trobar espais de més democràcia i més participació, per recuperar la cultura i per potenciar el nostre sector primari  complementat per un de secundari (automoció, ceràmica, tèxtil, joguines, transformació d’aliments, producció de mobles…), que cal continuar potenciant de manera planificada en funció dels interessos col·lectius.
Aquest model valencià ha tingut la seva primera expressió d’èxit en les darreres dècades en fer fora el PP de bona part de les principals institucions, però encara no acaba de decantar-se per aprofundir de manera radical el seu propi model de societat, arrelat en la seva pròpia història, socialment compartida [3] amb la resta dels Països Catalans, i viu una certa perplexitat i esquizofrènia reclamant del model social espanyol unes característiques que intrínsecament no té, no ha tingut i dubte molt que puga tenir-les en el futur sense una implosió prèvia del mateix Estat espanyol. Pesa molt en la manera d’actuar dels partits, entitats, institucions i dirigents la por de les batalles perdudes i la manca de confiança en les forces populars, amb què es limita i les limita a un simple seguidisme de les institucions, també de molt poca volada.
És l’hora d’anar una mica més enllà de la simple gestió dels espais que ens deixen aquells que operen com a amos. És l’hora de decantar l’agulla de la balança a favor de la nostra història, sent conseqüents amb el nostre passat i mirant al futur amb orgull d’allò que aportem com a poble genuïnament a la història de la humanitat. Retrobar-nos amb el nostre model social serà també la millor aportació solidària que podem fer en aquest moments en què el resultat de la confrontació condicionarà no només el que passe entre Catalunya i Espanya, sinó que també influirà directament en nosaltres i en la resta del sud d’Europa.
[1] Si n’hi ha cap errada en la referencia és responsabilitat exclusiva és meva.
[2] L’exemple d’Aureli Martínez, destacat membre del PSOE, que en la seva qualitat de president de l’autoritat portuària del port de València es comporta com un veritable depredador de l’horta valenciana.
[3] Amb moltes i enriquidores particularitats.

Antoni Infante: @InfanteAntoni Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià @DaDPV

Font: El País Valencià entre dos models confrontats

dimecres, 28 de desembre de 2016

Els dos últims anys s’han aprovat 153 mesures que imposen el castellà | VilaWeb

La Plataforma per la Llengua ha elaborat un informe que constata que l'estat espanyol ha adoptat una actitud impositiva del castellà en detriment del català


La Plataforma per la Llengua ha comprovat que el govern espanyol, fins i tot estant en funcions, no ha parat d’aprovar normatives i disposicions que imposen l’espanyol. Ho explica en el report ‘Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy’, on la plataforma demostra l’actitud impositiva del castellà en detriment del català fins i tot en un període en què s’entén que l’administració ha d’evitar prendre decisions d’importància ideològica.

El document, fonamentat en la legislació publicada al BOE durant el govern en funcions des del desembre del 2015 fins a l’octubre del 2016, estudia els àmbits de la documentació, la imatge, el dret d’informació, l’ensenyament, l’etiquetatge i els requisits en la normativa. I detecta cinquanta-dues decisions que imposen el castellà, cosa que demostra ‘que aquesta llengua s’imposa com a requisit en tràmits i gestions quotidianes dels ciutadans i deixa de banda qualsevol tracte similar amb el català, que queda com a opcional o traduït’.

Més de cent normes que imposen el castellà en un any
A banda els textos aprovats per un govern en funcions, la Plataforma per la Llengua també ha publicat un segon document valoratiu de tota la normativa aprovada a l’estat espanyol durant el 2015, sigui pel govern espanyol o pels executius autonòmics, que també demostra l’asimetria a què es troben subjectes les llengües castellana i catalana i que, en línies generals, protegeix els parlants del castellà, mentre que en gran mesura menysté i minoritza, si no vulnera directament, els drets dels catalanoparlants i dels usuaris del català en general.

En el report ‘Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten els territoris de parla catalana’, la Plataforma desgrana la legislació aprovada pel Parlament Europeu, l’espanyol i les cambres autonòmiques del domini lingüístic català (legislació publicada al BOE, al DOGC, al DOGV, al BOIB i al BOA) i mostra amb xifres l’omnipresència del castellà en els requisits burocràtics per actuar en tota mena d’àmbits de la vida quotidiana. El govern espanyol i el congrés espanyol varen aprovar només el 2015 101 lleis que imposaven el castellà, tant on és llengua pròpia com on no ho és. En l’àmbit internacional, la Plataforma ha constatat que ‘el Parlament Europeu va aprovar quaranta-quatre reglaments que incentiven l’ús del castellà pel fet de tractar-se d’una llengua que és oficial, cosa que deixa el català de banda. Aquesta és una més de les causes discriminatòries que té el fet que el català no sigui llengua oficial d’Espanya i de la UE’.

Als territoris de llengua catalana, els parlaments varen compensar en part la desigualtat que imposava el BOE, si bé les normes aprovades generalment se circumscriuen en el limitat camp dels ajuts públics. Al País Valencià, part de la legislació pròpia imposava el castellà sense preveure un tractament simètric per al català. I el Butlletí Oficial de l’Aragó (BOA) va ser especialment discriminador envers el català: de les vint-i-quatre normes publicades al butlletí autonòmic, 22 obligaven a fer servir el castellà i només dues preveien ajuts al català.

divendres, 23 de desembre de 2016

31-D ÉS LA DIADA DE MALLORCA PERQUÈ:

-El 31 de desembre és la festa cívica més antiga d'Europa. Quin privilegi poder dir que la nostra Diada és la celebració civil degana d'Europa.
-Des de fa segles, des del mateix segle XIII, les generacions de mallorquins que ens han precedit, ja han triat el 31 de desembre com el dia de commemoració col·lectiva dels nostres orígens com a poble.
-El 31 de desembre va ser celebrat a tots els racons de Mallorca fins que, entrat el segle XVIII, després de la guerra de Successió, el Decret de Nova Planta (que no pogué acabar amb la festa) el reduí a la festa de Ciutat.
-Perquè dia 31 de desembre és, per tradició, per història i per adhesió popular la millor data per celebrar el nostre compromís amb un futur cohesionat.
-Perquè el dia en què commemoram l’entrada de Jaume I a Palma i per tant que recordam els nostres orígens com a poble, és a dir, d’on venim, també és un bon dia per recordar qui som (ja se sap allò de «qui perd els orígens, perd la identitat») i, sobretot, per plantejar-nos cap a on anam.
-Segons tots els historiadors, no hi ha cap data més rellevant en la història de Mallorca que el 31 de desembre de 1229.
-És una commemoració coneguda i arrelada dins l'imaginari col·lectiu que no s'ha deixat de commemorar ni en els moments més difícils de la nostra història. Els primers anys just després de la guerra de Successió i durant la guerra del 1936-1939, hi hagué mallorquins i mallorquines que mantingueren viva la celebració.
-Ens agermana amb Menorca i Eivissa, que també han triat com a Diada la data de la conquesta catalana.
-Ens agermana amb el País Valencià que té la data d'entrada del rei -En Jaume a la capital (9 d'octubre) com a Diada de tot el País.
-En els darrers quaranta anys ha estat la data a l'entorn de la qual s'han produït mobilitzacions populars de reivindicació dels nostres drets col·lectius.
-Des de fa deu anys, gràcies a l'impuls de l'Obra Cultural Balear, es torna a commemorar a tots els municipis de Mallorca.
-És la millor data per, a partir de la reflexió conscient sobre el nostre passat, llançar un missatge de cohesió social i futur en llibertat.
És per aquests motius que des del Grup Blanquerna felicitam el Consell de Mallorca per impulsar aquest reconeixement per fer oficial allò que enguany farà 787 anys que és normal, lògic i evident. Allò que farà 787 anys que se celebra, sense interrupció. I que ja al seu moment, serví de model per a altres celebracions: la Festa de l’Estendard de Palma fou el model de celebració que copiaren ciutats com Ciutadella, Eivissa o València per les seves pròpies celebracions. La del 17 de gener, 8 d’agost o 9 d’octubre, diades oficials respectives de Menorca, Eivissa i el País Valencià, amb el suport, per cert, del PP: sí, del PP i ara també del partit polític Ciudadanos."

dimecres, 21 de desembre de 2016

Rafel Borràs: «A Mallorca, 31-D: Diada i punt!»

El Diari de Balears publica una interessant reflexió de Rafel Borràs sobre la situació envers la Diada de Mallorca...

La qüestió és que som a tocar el 31 de desembre de 2016 i el Consell de Mallorca segueix mossegant fesols amb aquest assumpte. És tan il·lús el Govern de Mallorca que veritablement creu que amb un "procediment participatiu" desactivarà al nacionalisme espanyol exterminador sense embuts de qualsevol origen que no sigui l'espanyolitat eterna? De què va aquesta  “pixada fora de test”  de Podemos de rebutjar el 31-D amb bajanades com ara la de qualificar l'ofrena a Jaume I com un acte monàrquic (sic)? Segons la informació de Diario de Mallorca, sembla que una de les pegues de PSOE i PODEMOS és la catalanitat del 31-D. I què volen que es reivindiqui un dia com aquest?

He estat temptat de complir aquest grat i voluntari compromís de cada dilluns amb dBalears fent un article amb la frase del títol com únic i exclusiu contingut, és a dir: A Mallorca, el 31 de desembre: Diada i punt! 

És tan fatigós haver de defensar allò que és obvi, que gairebé no sé què dir més. Hi ha un acord acadèmic molt majoritari que aquesta és la data fundacional del que avui dia som. Ningú, supòs, celebra el 31 de desembre de cada any les formes, maneres, costums, crueltats, o tradicions i formes de convivència de 1229. Però posar pegues a commemorar com a Diada de Mallorca la data de l'acte fundacional de la nostra catalanitat em recorda les teories creacionistes, i, per tant, negacionistes de la llei de l'evolució. El que som és conseqüència de l'evolució d'aquella conquesta de Mallorca per les tropes capitanejades per Jaume I el Conqueridor... i, certament,  d’una persistent - a vegades heroica- resistència a l'anul·lació del nostre origen com a poble. Recordeu l'enèrgica frase –crec que hi ha dubtes sobre la seva autoria- amb què Raimon acaba la seva superba cançó "Jo vinc d'un silenci": Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat... Si és d'això del que es vol discutir: A Mallorca, 31-D. Diada i punt!

La qüestió és que som a tocar el 31 de desembre de 2016 i el Consell de Mallorca segueix mossegant fesols amb aquest assumpte. És tan il·lús el Govern de Mallorca que veritablement creu que amb un "procediment participatiu" desactivarà al nacionalisme espanyol exterminador sense embuts de qualsevol origen que no sigui l'espanyolitat eterna? De què va aquesta  “pixada fora de test”  de Podemos de rebutjar el 31-D amb bajanades com ara la de qualificar l'ofrena a Jaume I com un acte monàrquic (sic)? Segons la informació de Diario de Mallorca, sembla que una de les pegues de PSOE i PODEMOS és la catalanitat del 31-D. I què volen que es reivindiqui un dia com aquest?

Permetin-me que, gairebé per acabar, faci una confessió personal: No he arribat al sobiranisme, ni m’he incorporat a la mobilització popular –i gens monàrquica, per cert- entorn del 31-D, des de la reivindicació identitària. El meu sobiranisme va de republicanisme-democràtic-emancipador. Després de picar pedra durant anys a moltes lluites socials, he arribat a la conclusió que el que és fonamental és transformar el sistema (no només fer canvis en el mateix), i no hi ha transformació possible, a casa nostra, sense sobirania plena. Per això, en paraules d'Espriu "no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta, què volem ser?"

Com m'he mig perdut per les bardisses, torn al concís "A Mallorca, 31-D: Diada i punt!". En aquest sentit convé recordar que el pròleg de "El llibre dels fets" -almenys en l'edició a cura de Jordi Bruguera (Proa. 2008)- comença amb aquestes paraules: "Retreu monsenyor sant Jaume que la fe sense obres és morta." Em tem que és millor tenir poca fe que els que ara governem el Consell de Mallorca declarin el 31 de Desembre com Diada de Mallorca. Alguns són tan “prudents” que poden esdevenir en traïdors. Les “obres” depenen d'una societat civil que, encara que algú la volgués morta, està ben viva. 

Doncs demostrem-ho, aquest 31-D, muntem-la grossa!

dilluns, 19 de desembre de 2016

Casa Pinet, el santuari del País Valencià en perill

A Tàrberna, seu de les primeres diades del 25 d'abril organitzades pel PSAN i el Partit Socialista Unificat del País Valencià, hi ha un bar que representa la comunió perfecta entre la identitat nacional i l'esquerra marxista. Casa Pinet, com s'anomena aquest indret emblemàtic, s'enfronta al pitjor obstacle que ha patit durant més de 40 anys de vida: el desnonament. Sense acord amb l'ajuntament governat pel PP i el PSOE, els propietaris han rebut un escrit amb la data del judici i del desallotjament, segons indiquen a EL TEMPS.




Tàrberna (Marina Baixa) pot ser considerada com la reserva espiritual balear del País Valencià. L’accentuació en la parla, pròpia de les Illes, la converteix pràcticament en una illa més enclavada a tocar de Benidorm. Aquesta població, però, també és una parada obligada per a qualsevol viatger forçament d’esquerres i amb consciència nacional. Casa Pinet, el bar més popular del municipi, ho concentra tot. La combinació a les seues parets d’estelades, banderes comunistes, retrats del Che Guevara, Fidel Castro o Lenin trasllada a cada visitant a un món ben particular. Tot ambientat amb cançons típicament valencianes i d’altres revolucionàries, com ara La Internacional.
La seua particularitat l’ha convertit en un atractiu turístic indiscutible. La qualificació de «santuari del País Valencià» realitzada pel filòleg i historiador Manuel Sanchis Guarner està ben justificada. No debades, la falç i el martell surt al costat de fotografies del pensador Joan Fuster i d’edicions de la seua obra referent: Nosaltres els Valencians.
Aquest santuari, però, es troba amenaçat. El contracte de lloguer del local de propietat municipal va finalitzar l’any 2014 i, a partir d’ací, els propietaris del bar -Jeroni Moncho «Pinet» i la seua dona que quan van jubilar-se van deixar el negoci en mans del seu fill i la nora- van exigir a l’ajuntament de la localitat una solució. De fet, van plantejar un contracte d’arrendament de cinc anys amb opció a una ampliació o l’adequació dels afores de la població per tal d’instal·lar-se a un local que tenien allí. El consistori, però, no va asseure mai a negociar.
Casa Pinet va actuar mitjançant una campanya de firmes a través d’internet a principis d’aquest any. Ara, segons l’escrit judicial al qual ha tingut accés EL TEMPS, s’ha citat a la família Pinet a celebrar una vista el pròxim 9 de març de 2017. El requeriment judicial del jutjat de La Vila joiosa (Marina Baixa) estableix que en cas de no haver-hi acord el desnonament es produiria quasi dos mesos més tard, el 4 de maig de 2017 a les 11 del matí.
«Que ens desnonaren, a banda d’un drama personal per a la família, seria un cop molt dur per un indret que forma part de la cultura i la identitat del País Valencià», indica Jeroni Moncho, l’actual gerent del bar. «El cop seria molt important per a Tàrberna, ja que quan vénen ací tots pregunten per Casa Pinet. Seria un mal negoci pel poble», crítica.
Moncho, de fet, denuncia que, fins al moment, «l’ajuntament [governat en coalició pel PP i el PSOE] no ens ha escoltat». «Per primera vegada ens han citat a una reunió el pròxim 14 de desembre. Però ha sigut gràcies a l’empenta de la gent i de les reclamacions de l’oposició», explica. Amb una campanya a la xarxa i en change.orgper evitar la fi d’aquest indret emblemàtic al País Valencià, els propietaris s’han posat en contacte amb el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont -que va visitar quan era alcalde de Girona l’establiment-, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per demanar-los ajuda per salvar Casa Pinet. «Segur que ells ens poden tirar una mà», expressa.
«Nosaltres volem negociar. Anar-hi a judici ens surt molt car. I, a més a més, també al poble perquè els advocats de l’ajuntament els paguem tots els ciutadans», recorda. Amb tot, Moncho no es resigna. «No deixarem de lluitar mai. No ens queda una altra», remata. El santuari del País Valencià, en perill.

diumenge, 18 de desembre de 2016

Les llengües minoritzades d’Europa signen un protocol històric en defensa de la diversitat | VilaWeb

Més de 600 persones han assistit a l'acte de presentació


Per: Redacció


Representants de tot el món s’han reunit a Sant Sebastià en el marc del Fòrum Europeu de la Diversitat Lingüística amb l’objectiu d’analitzar la situació de les llengües minoritzades i l’educació plurilingüe. Després de dos dies de jornades sobre protecció lingüística, avui s’ha presentat el Protocol de Garantia de Drets Lingüístics (conegut com a Protocol de Donostia), un document històric amb 180 mesures concretes per a defensar els drets de les llengües minoritzades. A l’acte hi han participat unes 600 persones, entre ells hi havia representants de diverses associacions com Òmnium Cultural o Acció Cultural del País Valencià.

També hi han assistit membres del CIEMEN (membre del grup científic que ha elaborat el protocol). El seu fundador Aureli Argemí ha fet un petit parlament a favor dels drets dels parlants de llengües minoritzades.

Atles de llengües en perill

Durant les deliberacions que s’han fet aquesta setmana al teatre Kursaal de la ciutat basca, Frank LaRue, director general adjunt de comunicació de la UNESCO, també ha presentat el nou mapa de les llengües amenaçades del món. Actualment 2680 llengües estan en perill i d’aquestes 1.720 tenen menys de 10.000 parlants.

dissabte, 17 de desembre de 2016

Aplec per la Diversitat Afectiva dels Països Catalans


Tribuna Mallorca / Dilluns 12 de desembre de 2016
EIXAMS, el primer Aplec per la Diversitat Afectiva dels Països Catalans, és un esdeveniment que sorgeix de la voluntat d’un grup d’activistes de l’àmbit de les no-monogàmies ètiques amb l’objectiu de crear un espai de relació, pensament, diàleg i col·laboració amb tot l’espectre de lluites afins, tot posant al centre de la mirada els espais feministes, LGBTI+, queer i anticapitalistes del territori.
Consistirà en una trobada-convivència de tres dies a les Terres de l’Ebre en format desconferència oberta a tots els col·lectius i persones interessades a pensar conjuntament la realitat i enriquir-nos amb el que metafòricament anomenem interpol·linització.
Ideologia
Eix temàtic principal: la diversitat afectiva en les seves diverses formes compreses dins de les no-monogàmies ètiques (tals com poliamor i anarquia relacional), les seves pràctiques i els seus activismes.
Eix dels feminismes: EIXAMS és un espai feminista, antipatriarcal, LGBTI+ i interseccional basat en la comprensió i pràctica activa del concepte de consentiment per part de totes i cadascuna de les persones que hi participen. Es concep com un espai d’aprenentatge sobre els privilegis de classe, gènere, orientació i identitat sexual, migració, i altres. Alhora, però, són sempre en cerca d’un espai segur per a totes les participants, que ha de ser responsabilitat de tothom. Per això han elaborat un codi de conducta que totes les participants han de seguir.
Eix de la llengua i el territori: EIXAMS té com a marc de referència territorial els Països Catalans. Dins d’aquest eix l’objectiu és doble: potenciar la llengua catalana i fer entrar les no-monogàmies al mapa d’activismes del territori.
Eix economicosocial: EIXAMS és un espai anticapitalista i ecologista, especialment en els vessants de cerca de formes d’organització econòmico-socials-familiars alternatives a les imposades per l’economia actual i cerca de formes de consum respectuoses.
Format
Desconferència: això significa que l’equip organitzador fixa les dates, lloc, ideologia, codi de conducta i qüestions logístiques de l’esdeveniment, però no el contingut. És responsabilitat de les participants omplir de contingut els espais per a les xerrades i tallers. Aquestes poden ser debatudes i consensuades amb l’organització o decidides in situ.
Dates, lloc, allotjament i preu
La trobada tindrà lloc durant el cap de setmana del 17-19 de febrer de 2017 a un alberg proper al Delta de l’Ebre, per a facilitar que hi pugui assistir gent de tot el territori. L’accés amb transport públic és senzill des del sud i des del nord, i l’organització mirarà de posar un cotxe per a cobrir la distància des de l’estació de tren més propera a l’allotjament. L’alberg és adaptat a les diversitats funcionals i oferirà menú omnívor i opció vegana. El preu, que cobreix l’estança en pensió completa i habitacions compartides més les despeses d’organització, estarà al voltant dels 80 €.
Les activistes interessades en participar i que per raons econòmiques no poden accedir a l’esdeveniment, poden contactar amb l’organització perquè negocii subvencions parcials per part d’altres assistents amb més possibilitats econòmiques.
L’esdeveniment està obert a la presència de les famílies dels participants, però amb certes condicions de seguretat i operativitat. Si per venir necessites que la teva mainada també hi assisteixi, si us plau contacta amb l’organització per poder-ne parlar.

Edat mínima: Lamentablement, degut a que la organització no podem assumir responsabilitats civils excessives, l’assistència està limitada a persones majors d’edat.

Organització
Som la Noemí, la Sara, la Cristina, el Dos, el Pere, el David i l’Ignacio, reunides en un col·lectiu d’activistes de les no-monogàmies ètiques que hem anomenat EIXAMS i que neix amb l’objectiu d’organitzar aquesta trobada anualment. Tenim bagatge i relació amb col·lectius feministes, lgbti+, grups anticapitalistes, grups de criança, i lluites afins. Part d’aquest equip formen part també de la organització de la trobada International OpenCon Catalonia (opencon.cat) des de fa 5 edicions, i és aquest bagatge el que ens ha ensenyat què cal per aconseguir un cap de setmana útil i inoblidable. Ens podeu contactar a: aplec@eixams.cat

divendres, 16 de desembre de 2016

I què si els Països Catalans són un invent?

La Porta dels Països Catalans, obra d'Emili Armengol, marca l'inici dels Països Catalans al terme de Salses (Catalunya del Nord).
Joan Morro Professor de Filosofia i membre d’Acció Cultural dels Països Catalans
Els Països Catalans tradicionalment s’han entès com un fet o un projecte. No és gens fàcil aconseguir un consens. Aquesta mancança és possible fins i tot entre els que desitgen el mateix. El debat segueix obert i les postures trobades no són sempre contradictòries entre sí. Això no obstant, n’hi ha que creuen que aquests debats i desitjos es dissolen just en el moment en què algú profereix que els Països Catalans “són un invent”. Ara bé, que algú o alguns els hagin inventat no contradiu que siguin un fet o un projecte. Fins i tot ho pot reforçar.
Un invent no és quelcom irreal ni estàtic. Hi ha realitats que han estat inventades i d’invents n’hi ha que són més o menys constitutius o constituents de realitats. Els Països Catalans podrien ser un invent tan real com ho són els sistemes operatius o la telefonia mòbil, que de models diferents en evolució n’hi ha la tira. Un invent tampoc no és necessàriament dolent o simple. Ningú critica els automòbils o els exèrcits per ser invents; encara més, que aquests invents siguin criticats no impossibilita que de fet existeixen i que es vagin actualitzant segons les circumstàncies.
És bo d’entendre que els invents poden ser bones alternatives. L’habeas corpus o la Seguretat Social en són exemples, els quals, al seu torn, semblen preferibles a invents com la tortura o l’almoina. Amb tot, els invents no sempre compleixen el que els seus promotors diuen; tenim el Regne d’Espanya posterior al franquisme i la Unió Europea sorgida en la postguerra freda com a casos recents. En efecte, l’invent no depèn pas del que l’inventor o el seu grup de seguidors promet. Com a reals que són, els invents tenen una sort de vida pròpia.
Un invent constata problemes fàctics. Si un presumpte invent no confirma ni soluciona intencionadament res, no és un invent. A més de ser un invent, les ulleres confirmen i solucionen el que són considerats problemes de visió. L’invent que és perfecte ho és pels fets. També hi ha invents, però, que tot i no poder negar-se que són invents, generen nous problemes i invents que alhora provoquen nous problemes, nous invents i, per tant, no poden ser perfectes. Els referits Regne d’Espanya i la Unió Europea són paradigmàtics en aquest sentit.
Val a dir que un invent pot ser objectivament millorable i tenir diverses aplicacions. Generalment, fa més eficient un punt de partida i pot satisfer necessitats i curiositats tot generant pràctiques noves i prèviament impensables, encara que aquestes no sempre siguin desitjables per tothom. Galileu va fer de la ullera un telescopi i va trobar, sense inventar-les, irregularitats a la Lluna. Allò serví per a la investigació astronòmica i per a propòsits militars. Una lent manipulada por generar tot això i molt més. Com hem dit, un invent no depèn dels inventors.
Durant el segle XIX, després que els francesos planifiquessin un futur per a la península Ibèrica, algú es va inventar un tipus de nació espanyola. Una nació que s’havia d’estendre als dos hemisferis tot garantint la unitat catòlica i monàrquica de matriu castellana dels presumptes espanyols. No gaire diferent del que s’ordenà durant els segles precedents, però d’ençà en condició d’imperi decadent tot acompanyat de retòrica modernitzada, amb constitució liberal inclosa. No obstant això, aquell invent generà tot un seguit d’independències i d’identitats culturals que, des de llavors, han fet d’Espanya més un camp de batalla que no pas una pàtria.
Un invent pot condicionar relacions jurídiques i socials. Podem pensar en invents com les armes o l’alfabet, però també en d’altres nostrats. La difusió d’una expressió inventada com “Països Catalans”, n’és un cas infal·lible. Uns senyors anotaren a la Constitució espanyola de 1978 que no és possible la federació de “comunitats autònomes” del Regne en un període en què intel·lectuals i artistes apel·laven als Països Catalans com a unitat cultural viva, és a dir, com a història cultivada i cultivable. No hi ha cultius sense invents, naturalment, ni que generin simpatia a tothom. L’odi més visceral pot aparèixer cada vegada que algú parla públicament dels “Països Catalans”.
L’odi esmentat pot tenir conseqüències més o menys subtils, des d’inventar una fantasiosa harmonia entre espanyols que serveix per a justificar la marginació d’escriptors independentistes a inventar gramàtiques normatives que siguin alternatives a les “catalanistes”; invents que miren d’impedir la flotació dels Països Catalans. Tanmateix, qui mira d’evidenciar-los, tant si considera aquests països com un fet o com un projecte, sovint haurà de trobar-se als que no tenen cap altra rèplica verbal que la de dir que “són un invent”. Irònic però real.
Un invent no és arbitrari; té al darrere una matèria primera i pot comportar molts invents arrelats. Ningú inventa des del no-res perquè inventar implica la realitat, de la qual tothom forma part. En tot cas, és curiós que els Països Catalans sobrevisquin, generació rere generació, a tants invents en contra. Hi ha qui diu que la realitat és tossuda! Així i tot, ens podríem preguntar què no és un invent. O millor: què és el que hauria d’acceptar, segons l’inquisidor de torn, qui pensa o vol un “invent” com els Països Catalans? Potser un ordre diví, natural, espontani? I què té de desitjable aquest ordre que no pugui tenir un d’inventat? Una presumpta puresa, tal volta?
Ben mirat, seria una bona notícia que els Països Catalans fossin un invent, perquè evitaríem assentir si són o no “reals” i corroboraríem que són “realitzats”. I potser som en un moment adient. Un invent permet fer arran del que hi ha. Mentre debatem i desitgem els Països Catalans, encara que sigui sense consens, l’anticatalanisme serveix per afirmar que alguna cosa estem fent. Seguim la dita: “ladran, Sancho, señal que cabalgamos”.

dimarts, 13 de desembre de 2016

LES MOBILITZACIONS CONTRA LA LOMCE

Biel CaldenteySecretari de relacions intersindicals. Membre de l’executiva de l’STEI Intersindical. Maria Antònia FontSecretària de Normalització Lingüística de STEI Intersindical 

Des de l’avantprojecte de Llei orgànica de la millora de la qualitat educativa proposada pel govern de Mariano Rajoy i el ministre José Ignacio Wert les organitzacions més representatives del sector educatiu varen denunciar la proposta de contrareforma educativa durant tot el procés en que va ser un esborrany i fins i tot després de ser aprovada i publicada: Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) BOE de 10 de desembre de 2013.
L’octubre de 2012 la famosa frase del ministre Wert “Hay que españolizar a los alumnos catalanes” va encendre totes les alarmes. Una frase incendiària per fer contents els sectors més reaccionaris de la dreta espanyola i molestar profundament els qui, des dels seus territoris, treballaven per la normalització de les llengües i les cultures pròpies. Les declaracions suposaven una clara amenaça al model d’immersió que des del 1983 està implantat a les escoles de Catalunya i que és model de referència al món per la seva contribució a la normalització lingüística i pels èxits assolits en la integració i la cohesió social de la població al territori on està implantant.
La resposta a les declaracions del ministre -des de Galícia, el País valencià, el País basc, Catalunya i Illes Balears- no es feren esperar. Manifests, concentracions i campanyes conjuntes de tots els territoris de l’estat amb llengües pròpies. Recordarem a Mallorca la concentració de tota la comunitat educativa davant el Consolat de la Mar dia 6 de desembre de 2012 i la concentració unitària convocada davant la delegació del govern dia 19 de desembre a favor de les llengües pròpies al sistemes educatius de l’estat.

La LOMCE té molts d’aspectes regressius respecte de la Llei anterior. És una llei no consensuada i rebutjada per la majoria de sindicats representatius del professorat, les federacions i associacions de pares i mares, les administracions educatives d’alguns territoris de l’estat que han presentat fins i tot recursos d’inconstitucionalitat i han estat admesos a tràmit i encara no s’han resolt. Per tant sabem que hi ha hagut una oposició clara i manifesta contra aquesta llei.
Els principals punt que han estat contestats i rebutjats són la recentralització de les competències que teníem les comunitat autònomes, la recentralització curricular i de control de resultats amb les famoses revàlides, la desvaloració del treball docent... ja que atorga el paper avaluador dels coneixements adquirits pels alumnes a una avaluació externa basada únicament en una prova i no en tot un procés d’ensenyament aprenentatge, l’atac a la democràcia interna dels centres i al model lingüístics escolar que poc a poc i amb el consens de tots s’havia arribat a les diferents comunitats amb llengua pròpia... de fet el TIL va ser el laboratori de la LOMCE en aquesta comunitat. 
A les Illes Balears hi va haver durant la legislatura 2011-2015 una mobilització important a favor de l’ensenyament i el dret a l’educació en un servei públic de qualitat, inclusiu, en català i per a tothom, de manera que es pogués garantir així, la igualtat d’oportunitats a totes les persones del nostre sistema educatiu. Hi va haver mobilitzacions per les retallades de pressuposts i de recursos als centres, l’augment d’hores lectives del professorat, l’augment de ràtios d’alumnes dins les aules, la qual cosa dificultava el poder atendre les necessitats educatives de l’alumnat i de les seves famílies, també hi va haver la supressió d’ajudes de menjador, de transport escolar... I les diferents associacions, sindicats, entitats i moviments socials veient que les retallades en drets socials i laborals venien tant del govern de l’estat, com del govern de les Illes Balears, decidiren crear el Consell de la Societat Civil de Mallorca per tenir més força davant les retallades i més poder de convocatòria amb les mobilitzacions que inevitablement s’havien de dur a terme. En aquell moment, i ara també, existia la consciència que amb l’excusa de la crisi ens volien prendre els drets i les llibertats que tant de temps i esforç, ens havia costat aconseguir.

Ha quedat molt clara l’oposició frontal a la LOMCE i el suport a totes les accions proposades. Concretament dins el sector educatiu la mobilització contra la LOMCE, les retallades i a favor del català foren molt grans. Des de l’inici de la legislatura la Plataforma Crida de l’Embut i la camiseta verda, organitzada en Assemblees de pares, mares i docents, realitzaren tancades als centres acompanyades de debats i reflexions conjuntes per tal de prendre consciència i denunciar el que estava passant. Els sindicats de la Junta de personal docent no universitari convocaren, el juny de 2012, la primera Assemblea de docents a l’IES Marratxí. Les mobilitzacions de l’Assemblea de mestres i professors en català, motor dels llaços i impulsors dels Enllaçats per la Llengua a les Illes i a la resta del territori dels Països Catalans. El juny de 2013, l’Assemblea de docents, gestionada pels propis docents, va començar a anunciar la necessitat i la decisió ferma de convocar una vaga indefinida per a l’inici del curs 2013-2014.
Finalment STEI Intersindical, FE CCOO per una banda i l’Assemblea de Docents per l’altra convocaren la vaga indefinida, contra la LOMCE, les retallades, el TIL i a favor d’un ensenyament de qualitat, inclusiu i en català, que va tenir un seguiment massiu per part dels docents i que es va dur a terme amb l’ajuda de les famílies que feren la campanya “Aules buides”. Al mateix moment i per donar continuïtat a la vaga indefinida -que va durar tres setmanes- i donar continuïtat a la mobilització històrica al carrer de més de 100.000 persones, a totes les illes, al mateix moment i amb el mateix lema, es va formar un front anti-LOMCE per lluitar conjuntament des de la unitat d’acció amb la FAPA, els sindicats presents a la Junta de personal docent no universitari: STEI, FETE-UGT, FE-CCOO i ANPE, l’Assemblea de Docents... les Associacions de directors, d’inspectors, les Cooperatives d’ensenyament, la Plataforma Crida... i que anomenàrem GRUP DE TREBALL UNITARI i que va funcionar fins a finals de 2014, moment en què l’STEI i algun altre sindicat aconseguírem tombar el TIL als tribunals. Una victòria compartida entre tots i totes i que satisfeia a la immensa majoria de la població de totes les Illes. Diàleg, mobilització i tribunals de justícia, tres eines imprescindibles de la lluita organitzada i compartida.

Tenim molt clar i així ho constatam que la imposició de la LOMCE -des de la prepotència de la majoria absoluta del PP- i la resposta col·lectiva en contra d’aquesta llei fou, i ha estat, un model de resistència que ha quallat en les successives derrotes electorals del PP, malgrat governi al govern de l’estat. Tombar el TIL amb l’esforç de tots i amb la sentència guanyada pels sindicats als tribunals, negociar amb l’Administració educativa actual, a la Mesa Sectorial d’Educació, per revertir les retallades  i ara la rectificació del tema revàlides és un símptoma de l’èxit de la comunitat educativa, amb especial menció als estudiants, que ens dóna aire per continuar la mobilització per tot el que encara ens manca.
La lluita continua i l’hem de fer entre totes!
Font: LES MOBILITZACIONS CONTRA LA LOMCE - Revista L'Altra Mirada

dilluns, 12 de desembre de 2016

Carta a les nenes i nens de Perpinyà

PER ÀNGEL SORO, ADVOCAT, CANTAUTOR I ACTIVISTA CULTURAL DE LES TERRES DE PONENT


Hola Garrigola!

Ha bufat fort el vent des de Perpinyà fins a la Franja de Ponent i ha arribat a les nostres terres una crida que heu fet des de la vostra escola. Heu demanat que us arribin postals i cartes de més enllà dels Pirineus perquè esteu motivades i motivats a aprendre i compartir experiències en la nostra llengua.

Des de la Franja de Ponent us vull enviar aquesta fotografia, que de moment farà de postal, si us sembla bé. Darrera d’aquelles muntanyes que podeu veure al fons, hi ha un desert molt gran que es diu els Monegros, un desert on s’han enregistrat pel·lícules d’aquelles d’indis i vaquers. A aquesta banda de les muntanyes i queden els pobles del Baix Cinca, concretament Saidí, Fraga, Torrent, Mequinensa...on es parla català amb els seus trets característics i propis de la zona i també es parla castellà, àrab, romanès, xines, anglès, ucraïnès i moltes altres llengües ja que hi viuen persones que han vingut de molts altres llocs del món.

Tenim uns rius preciosos que es troben i es barregen just aquí i fan que hi hagi moltes barques i pescadors, sobretot a l’estiu. Tenim castells, com el Castellet de Perpinyà i algun de més gran... i tenim vil·les molt bufones que des del cel configuren una línea recta a tocar del riu Cinca.

I sabeu que tenim? Fruita! Molta fruita, molts camps d’arbres fruiters i molts tractors. A l’estiu és un no parar de tractors i gent amunt i avall collint peres, pomes, cireres, i mullareros. Sabeu que son els mullareros? Astí a Fraga als préssecs n’hi diuen mullareros. Son els més bons d’arreu amb diferència i si un dia passeu perquè aneu de viatge o bé perquè esteu de visita, els heu de tastar, també les pomes, les cireres o qualsevol altra fruita.

Ja he vist que aquest any l’USAP de Perpinyà està ben classificada però que encara li falta una mica per anar en primera posició. Potser podeu fer arribar una carta al FC Barcelona així quan en Messi vulgui deixar el futbol, potser pot provar una mica de rugby català a la vostra ciutat...

Us envio una forta abraçada també de part de totes i tots els membres de Catalonian Music Works, que és un grup de músics i amants de la música que per cert, van estar l’any passat de ruta per Prats de Motlló, Prades, Salses i per la vostra ciutat. (http://acustics.wixsite.com/catmusic)

Que passeu molt bones festes i cuideu molt l’Estela...Visca la Garrigola!

Tothom que vulgui enviar una postal a l'escola ho poden fer adreçant-la a Col·legi La Garrigola, 74 carrer Pascal Marie Agasse, 66000 Perpinyà.


Carta original de l'escola Garrigola:

diumenge, 11 de desembre de 2016

Un protocol per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants


La discriminació del català al conjunt dels territoris és una realitat. Per tal d'evitar aquestes situacions a totes les llengües minoritàries d'Europa, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat un protocol per garantit els drets lingüístics. Un document impulsat pel col·lectiu Kontseiulua i que recull l'adhesió d'un bon grapat d'entitats. L'objectiu és trobar el suport de les institucions europees i treballar amb els governs que s'hi sumen.
Foto: Prats i Camps
«Parlam espanyol», «no puc atendre’t en valencià». Aquestes i altres frases són ben comunes a la geografia valenciana. La discriminació lingüística al País Valencià és una realitat. I entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana o El Tempir d’Elx ho posen de manifest cada dia fent públiques les denúncies que els hi arriben.

Tot i les accions de la Generalitat Valenciana com ara la creació d’una oficina per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants o els plans de promoció de la llengua pròpia, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hi vol anar més enllà. I per això, s’hi ha sumat junt amb altres entitats en defensa d’altres llengües minoritàries d’Europa a la proposta del col·lectiu basc Kontseilua que ha elaborat un protocol d’àmbit europeu per assegurar els drets lingüístics segons estableix la legislació comunitària. «Si al País Valencià reclamen una llei d’igualtat lingüística, amb l’esperit de la que vam presentar en maig de 2015, elaborada per nosaltres i experts de les universitats valencianes, a Europa defensem aquest protocol perquè amb el govern del PP a l’Estat no tenim cap opció. I només des de les institucions europees pot defensar-se un marc que assegure els drets de les llengües minoritàries», ha expressat Toni Gisbert, portaveu d’ACPV.

Aprofitant la capitalitat cultural de Sant Sebastià, les entitats que donen suport volen que totes les institucions comunitàries i governs europeus s’hi sumen. «La intenció és que es comprometen a executar aquest protocol, i treballar amb els diferents executius per tal de posar-lo en marxa», ha assenyalat Gisbert. El pròxim dia 17 de desembre la European Language Equality Network (ELEN), presidida pel membre d’ACPV, Ferran Suay, Ciemen, Linguapax International, European Centre for Minority Issues, Unrepreseted Nations and People Organitzation i Pen Internacional firmaran aquest protocol a la ciutat basca. Posteriorment remetran una còpia al secretari general de l’ONU, a l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU, al secretari general del Consell d’Europa, al president del Tribunal Europeu dels Drets Humans; al comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, al secretari general de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació d’Europa i a l’Alta Comissària per als Drets de les Minories de la mateixa organització.

Aquest protocol parteix de la consideració «com a drets personals inalienables, exercides en qualsevol situació, els següents: el dret a ser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística; el dret a l’ús de la llengua en privat i públic». I agafant aquesta premissa incideix en àmbits com ara l’administració pública, les institucions, l’educació, l’empresa, l’onomàstica, els mitjans de comunicació o els sectors culturals.

Entre les mesures que estableix el protocol es troba, per exemple, l’adopció per part de l’Administració de mesures correctores per tal de garantir els drets lingüístics; prestar els serveis en la llengua minoritzada a àmbits com la sanitat, la justícia, i, fins i tot, amb els cossos de seguretat; aplicar un sistema d’immersió lingüística i de conservació de la llengua; que totes les assignatures al sistema universitari es puguen impartir en la llengua minoritzada; que siga possible aprendre-la de forma gratuïta; l’existència de mitjans de comunicació (un diari, una televisió i una ràdio) públics íntegrament en aquesta llengua; sancionar els mitjans que fomenten estereotips i actituds racistes contra aquestes llengües; i fomentar la cultura pròpia.

Un conjunt de mesures destinades a esborrar del mapa la discriminació lingüística i a normalitzar llengües amenaçades com demostra l’informa d’ACPV sobre l’estat del català. «La política lingüicida del PP és semblant a la navarresa. Només cerquen l’extermini d’altres llengües que no siguen el castellà», ha criticat Suay. Amb aquesta situació damunt la taula, aquest protocol asseguraria la pervivència del català i garantiria els drets lingüístics trepitjats dels catalanoparlants.

dissabte, 10 de desembre de 2016

El Parlament insta a crear un Consell de l'Espai de Comunicació Audiovisual Català

El Parlament vol que TV3 guanyi presència a la Catalunya Nord 

EFE Barcelona 

El Parlament va aprovar aquest dilluns una moció de la CUP, negociada amb altres grups, en la qual s'insta a crear un Consell de l'Espai de Comunicació Audiovisual Català amb la finalitat d'augmentar la col·laboració entre els mitjans dels diversos territoris de parla catalana. La moció va ser aprovada amb els vots de JxSí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, mentre que Ciutadans (C's) i el PP s'hi van oposar.
En el text es demana l'organització d'"un acte públic de reconeixement cap a totes les persones, col·lectius, entitats i institucions que, des del 1983, han lluitat per fer arribar les emissions de TV3 més enllà dels límits de la Catalunya estricta". A més, s'expressa "la voluntat d'una presència més gran dels diferents territoris de parla catalana en la programació dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)".
Això s'ha de traduir, indica la moció aprovada, en un " reforç de la corresponsalia a la Catalunya del Nord" i, per exemple, en el fet d'"assumir com a objectiu l'establiment d'una desconnexió territorial" per a aquesta àrea, "analitzant prèviament les necessitats tècniques i pressupostàries" que se sumi a les desconnexions ja existents per a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i la Vall d'Aran".
Així mateix, el text reclama augmentar la presència de les informacions relatives al País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra i l'Alguer, i demana també incrementar el nombre d'hores d'emissió en aranès als mitjans de la CCMA.
Pel que fa als mitjans de comunicació dels altres territoris de parla catalana, la moció demana que s'incrementi la reciprocitat d'emissions mitjançant acords específics, i també que es busqui la "coordinació" mitjançant acords entre els diversos governs per tal d'"optimitzar" els recursos. Pel que fa al nou Consell que es proposa, la moció demana a la Generalitat que plantegi als altres governs la seva creació, a fi d' enfortir "la coordinació i les estratègies conjuntes de producció i programació de continguts".

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’espai català de comunicació audiovisual presentada pel Grup Parlamentari de la CUP-CC

1. El Parlament de Catalunya insta la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA) a organitzar un acte públic de reconeixement cap a totes les persones, col·lectius, entitats i institucions que des de 1983 han lluitat per a fer arribar les emissions de TV3 més enllà dels límits de la Catalunya estricta.

2. Expressa la voluntat d’una major presència dels diferents territoris de parla catalana en la
programació dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A tal efecte, insta el Govern de la Generalitat a donar suport al Consell de Govern de la CCMA, per tal de:
a. Reforçar la corresponsalia de la Catalunya Nord.
b. Assumir com a objectiu l’establiment d’una desconnexió territorial per a Catalunya Nord, analitzant-ne prèviament les necessitats tècniques i pressupostàries, talment com les que ja existeixen per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i l’Aran. c. Augmentar la presència de les informacions relatives al País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer.
d. Assumir el compromís, en el proper Mandat-Marc de la CCMA, d’incorporar més presència de la resta de territoris de parla catalana, amb exemples com els col·laboradors dels programes d’opinió i d’entreteniment i les notícies i reportatges dels diferents programes de producció pròpia.

3. Constata la necessitat de donar suport al Consell de Govern de la CCMA, als directors dels mitjans i als seus Consells professionals, en la seva capacitat de decisió, per tal de garantir que els seus canals incrementin paulatinament la programació radiofònica i televisiva (distintament) en occità per a tot Catalunya, amb l’objectiu d’arribar a un mínim de 15 hores setmanals. Aquesta programació hauria d’expressar-se amb una oferta variada de programació infantil, juvenil, d’entreteniment, d’actualitat i de notícies, fent especial èmfasi en la programació de continguts divulgatius per explicar la realitat aranesa –i en occità- a Catalunya. A més, caldrà garantir, d’acord amb l’article 19.1 de la Llei de l’Occità, la col·laboració amb els mitjans de comunicació en occità de fora de Catalunya.

4. Insta el Govern de la Generalitat a intensificar la coordinació i els compromisos polítics i tècnics amb els organismes competents i governs respectius de tots els territoris del Domini Lingüístic Català per tal de garantir-hi les emissions totals dels mitjans CCMA i promoure la reciprocitat total dels mitjans públics de radiotelevisió en llengua catalana del conjunt del Domini Lingüístic. En aquest sentit, insta al Govern de la Generalitat a intensificar la coordinació dels compromisos amb el govern del País Valencià per garantir-hi les emissions totals de TV3 i Catalunya Ràdio i presentar un calendari concret dels acords entre els dos Governs i dels compromisos que se’n deriven. Així mateix, insta el Govern a trobar-se amb els interlocutors de la societat civil del País Valencià que històricament s'han mobilitzat contra el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio i a favor del seu restabliment.

5. Insta el Govern de la Generalitat a coordinar-se amb els governs dels respectius territoris per tal que la programació i les emissions de productes audiovisuals dels respectius mitjans públics puguin ser les mateixes arreu del Domini Lingüístic, per tal d’optimitzar recursos sense deixar d’atendre els drets de propietat i explotació.

6. Insta el Govern de la Generalitat a desenvolupar un projecte de Consell de l’Espai de Comunicació Audiovisual en Català per tal de poder-lo plantejar a la resta de governs dels territoris dels Països Catalans amb l’objectiu d’enfortir la coordinació i les estratègies conjuntes de producció i programació de continguts.
7. Insta el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria d'Afers Exteriors, a fer les gestions pertinents per tal que la Comissió Europea i el Comissionat de Drets Humans del Consell d'Europa, respectivament, es posicionin davant les autoritats corresponents sobre els drets lingüístics de més de 10 milions de ciutadans europeus reconeguts a la Directiva 2010/13/UE reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals i a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA