Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 29 de juny de 2016

Després de la desfeta - Pel Dret a Decidir - La Veu del País Valencià

Bonaventura Casanova

Forma part de la litúrgia de la nit electoral treure el bo i millor d’uns resultats que sovint són qualsevol cosa menys bons. Però perdre (o guanyar), més enllà del fet en ell mateix, té unes conseqüències sobre la vida de les persones i això és el que ara intentaré analitzar des de la perspectiva de les responsabilitats.


Després d’unes eleccions, quan hom perd, ha de dimitir? I, la dimissió, si es fa, en base a quins criteris s’ha de prendre? Tenim una oportunitat magnífica per a aquest tipus d’anàlisi en l’actual escenari en què, en el termini de 6 mesos, hi ha hagut dues eleccions a partir de les quals es poden mesurar els resultats de les diferents estratègies.

Una primera lectura plana d’uns resultats electorals podria dur a concloure que si hom perd percentatge de vots i/o escons, ho ha fet malament, i cal que plegui. Amb aquesta perspectiva tant Pedro Sánchez com l’Albert Rivera haurien d’anar-se’n, per la davallada en diputats, però la realitat és que han mantingut, si més no, el percentatge de vots i, al remat, han sigut l’objecte de totes les crítiques i del destí de dues estratègies que van ser orquestrades just després del 20D. La primera anava destinava a laminar Ciutadans, amb una vergonyosa i antidemocràtica crida al vot útil que, com sabem aquells que sempre hem votat opcions minoritàries, és el vot més inútil. La segona anava dirigida a laminar el PSOE, mitjançant una aliança vella, tan vella com el seu artífex Anguita, tot considerant que la coalició de tots contra el PSOE seria suficient per a deixar el PSOE com a tercera força.

Al PP, li ha anat bé la seva estratègia car sols necessitava d’uns pocs vots en llocs estratègics perquè se’n sortís; però, a Podemos, no. Temps hi haurà d’estudiar els motius. A mi, el que m’interessa és posar de manifest les conseqüències i, en aquest sentit, cal recordar que fins a l’últim moment es va intentar una coalició, pomposament anomenada, del Prado que comportava indubtables avantatges per al poble menut però que Podemos va impedir, per la qual cosa, ara ens enfrontem a una duríssima realitat. Al País Valencià, amb tot el que ha caigut, el PP torna a ser la força clarament hegemònica i, a Espanya, Rajoy i les seves polítiques surten reforçades. Hem perdut la possibilitat d’un salari d’inserció, una reforma laboral més justa, d’aturar l’austericidi, d’acabar amb la llei mordassa, d’aixecar polítiques de regeneració democràtica i de començar el disseny d’una nova arquitectura institucional a l’estat. Tot açò, i més, és el que s’ha perdut i és, si més no, el resultat d’una estratègia duta endavant per Pablo Iglesias, fins i tot contra Errejón, i, a casa nostra, per Mónica (no he d’oblidar l’accent tancat) Oltra i els popes d’Iniciativa, juntament amb una part del Bloc que, front als que vam defensar anar sols a les eleccions, van oposar “Die Groβen Koalition”, això si, sense Esquerra, no fos que algú es molestés.

Recapitulant, per què s’ha de dimitir? “Pels números” o per les conseqüències?. Sensedubte la resposta és la segona, la qual cosa és lògica. Si posem al centre el fet polític, les anàlisis poden anar en dues direccions: de fora a dintre, és a dir, de l’anàlisi d’allò que importa al partit com, per exemple, els motius de la pèrdua de vots, la distribució de la pèrdua, etc., o de dins cap fora, és a dir, de l’anàlisi d’allò que importa a la gent. En aquest sentit, és l’anàlisi de les conseqüències el que és important. També, l’anàlisi de les conseqüències per a la gent treballadora i els que estan en risc d’exclusió o ja, directament, exclosos i, en últim termini, però no menys important, la construcció democràtica del País Valencià. Les conseqüències han sigut tan grans que les responsabilitats han de ser-ho igualment i hom esperaria, de gent que s’ompli la boca amb ètica, que tingués la decència d’admetre el dany causat i dimitir.
photo

Font: Després de la desfeta - Pel Dret a Decidir - La Veu del País Valencià

dilluns, 27 de juny de 2016

El reconeixement del català costarà més que el referèndum - Plataforma per la Llengua PV


El ple reconeixement del català costarà més d'aconseguir que el referèndum d'autodeterminació

La Plataforma per la Llengua va enviar abans de l’inici de la campanya electoral una carta en català i en castellà a les quatre candidatures d’àmbit estatal per saber el posicionament davant la possibilitat de reconèixer el català com a llengua oficial de l'Estat en una hipotètica reforma de la Constitució.
 
En la carta, el president de l'entitat, Òscar Escuder, recordava als partits que Espanya "és una excepció internacional en el context dels països de tradició democràtica i, per descomptat, dins d'Europa", ja que és l'únic estat "que no ha reconegut una llengua amb tants parlants com té el català com a plenament oficial a l'Estat". La carta posava en context que països com Suïssa, Bèlgica, el Canadà o Finlàndia no tenen una llengua privilegiada respecte de les altres com passa a Espanya amb el castellà i es denunciava el caràcter excepcional de l'Estat espanyol, que no és una democràcia lingüística de debò.
 
L’entitat vol agrair la bona disposició mostrada pel Partit Popular, únic partit que ha respost directament la carta inicial. També vol agrair a l’equip de comunicació d’En Comú Podem i del seu diputat per Lleida, Jaume Moya, l’interès per informar la nostra entitat des de Catalunya. La carta s’ha tramès per correu postal i electrònic. S’hi ha insistit amb altres correus electrònics, per les xarxes socials i per via telefònica i, fins i tot, en algun cas s’ha lliurat en mà (com en el del PSOE, a través del PSC). Totes quatre candidatures n’han confirmat la recepció.
 
A continuació exposem breument les propostes que els partits han expressat en les respostes i/o en els programes:
 
El Partit Popular ha afirmat en la resposta a la carta que la situació jurídica actual ja “reconeix i empara la riquesa que representen les singularitats territorials i culturals dins d’una gran Nació” i que “mai les llengües i trets propis de la diversitat espanyola han estat tan protegits per l’ordenament jurídic i constitucional”. Tant en la resposta com en el seu programa el partit, parla contínuament del castellà com a nuestra lengua, en singular.
 
El PSOE, que no ha respost la carta, proposa una reforma constitucional per millorar el règim de cooficialitat de les llengües espanyoles i garantir la llibertat d’ús “en els territoris de les respectives comunitats”. També proposa l’impuls d’una llei de llengües com la que va proposar al Senat l’any 2013. Les propostes són poc concretes i no superen l’àmbit del reconeixement regional restringit per al català.
 
La candidatura Unidos Podemos té diversos programes electorals de referència (Podemos, Esquerra Unida, En Comú Podem, A la Valenciana...) i no ha establert un programa comú sobre llengua. La proposta de la formació més gran, Podemos, és la mateixa que la que va fer el 20 de desembre i no qüestiona el model lingüístic constitucional amb el castellà com a única llengua oficial de l’Estat. El candidat d’En Comú Podem per Lleida, Jaume Moya, ha informat la Plataforma per la Llengua que la formació a Catalunya sí que inclou el règim de cooficialitat i que, en l’àmbit estatal, la candidatura Unidos Podemos defensarà “l'ús i la preservació de totes les llengües pròpies de l'Estat en una llei de llengües”, cosa que no inclou una reforma constitucional que iguali el català amb el castellà.
 
Ciutadans, que tampoc no ha respost la missiva, no porta al programa cap canvi en matèria de llengües més enllà d’una reforma de les agències exteriors de l’Estat. En l’apartat d’educació, el programa es basa en el règim d’oficialitat actual i proposa models d’educació bilingüe, trilingüe o quadrilingüe, però sense qüestionar la situació actual de desigualtat entre llengües que privilegia el castellà i arracona el català.
 
L’ONG del català va elaborar per a les eleccions del passat 20 de desembre un quadre comparatiu amb les propostes sobre llengües de les cinc candidatures d’àmbit estatal i va constatar que només Esquerra Unida proposava un model lingüístic democràtic per a Espanya. Amb el pas de cinc candidatures d’àmbit estatal a quatre, assolir un model com el de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà és encara més difícil que al desembre ja que ara cap de les quatre candidatures d’àmbit estatal aposta per un model equiparable a la resta de democràcies consolidades en països plurilingües.
 
En una campanya on es discuteix la viabilitat d’un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya acordat amb l’Estat, la Plataforma per la Llengua vol remarcar que és encara més complicat assolir una alternativa de model lingüístic democràtic dins d’Espanya. Si bé el referèndum només el defensa una de les quatre forces d’àmbit estatal (cosa que fa que perilli en posteriors pactes), l’oficialitat del català com a llengua de l’Estat i de la Unió Europea no és al programa de cap de les quatre forces, i això fa impossible que del 26 de juny en surtin unes Corts espanyoles que impulsin l’oficialitat de la nostra llengua a l’Estat i a la Unió Europea, és a dir, que reconeguin el català al mateix nivell que tenen la resta de llengües europees de dimensions similars.
 
L’oficialitat del català com a llengua de l’Estat, més enllà de l’equiparació legal amb la resta de llengües comparables europees, comportaria, entre d'altres aspectes, l'eliminació del deure únic constitucional de saber una llengua; que es pugui accedir a la nacionalitat espanyola només sabent català; que el català representi la imatge institucional, de projecció internacional i d'identificació personal del ciutadà i com a referent cultural espanyol en les mateixes condicions que el castellà; que es reformin els milers de disposicions que obliguen l'ús únic del castellà, o que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea al mateix nivell que ho és el castellà com a llengua d'Espanya. També aconseguiria revertir situacions de manca de reconeixement de les institucions autonòmiques (com en el cas de la Franja). Malauradament, però, en aquesta legislatura, l’Estat espanyol no emprendrà el rumb a la democratització i no farà oficial de l’Estat el català. En aquest sentit, l’ONG del català creu que, per als territoris de parla catalana, avançar cap a un estat propi és l’únic camí que garanteix poder triar un model lingüístic propi que iguali els drets de la nostra comunitat lingüística amb la resta de comunitats lingüístiques mitjanes d’Europa.


plataforma-llengua.cat

Font: El reconeixement del català costarà més que el referèndum - Plataforma per la Llengua PV - La Veu del País Valencià

divendres, 24 de juny de 2016

PRESENTACIÓ A PALMA DE L,ENTORN D,APRENENTATGE DEL CANIGO

Presentació a càrrec de Magda González, Victor Ferreira i M. Ant. Font.

Palma, 20/6/2016 


El passat dia 16 de juny es va dur a terme la presentació a l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) a Sa Riera, a Palma, de l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó i amb especial interès un dels eixos temàtics que apareix dins la seva oferta educativa. Es tracta de la ruta Antic Regne de Mallorca, elaborat per dues professores mallorquines, destinada a alumnes de secundària i batxillerat i que  es va estrenar amb la inscripció de 3 centres de Mallorca. La presentació va anar a càrrec de Víctor Ferreira dels serveis educatius del Departament de la Generalitat de Catalunya, Magda González i Crespí (Forum Musicae) i M. Antònia Font (Stei), autores de l’eix temàtic, que han comptat amb l’assessorament de l’historiador Pere Fullana.


L’Entorn d’Aprenentatge del Canigó (EdA) és una proposta pedagògica adreçada a estudiants de darrer cicle de primària, secundària i batxillerat d’arreu de tots els territoris de cultura catalana i fruit del conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i la Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Es tracta d’estades de entre 3 i 5 dies, adaptables segons les peticions i necessitats de cada centre. La tasca docent la duen a terme professors que treballen sota l’esmentat conveni.

Els eixos temàtics són: el Bressol de Catalunya, l'Antic Regne de Mallorca, Fem el Verdaguer! Excursionisme i poesia, Exili i resistència, Territori , geologia i medi ambient i un sisè àmbit dedicat a la Frontera i projectes transfronterers.

Les estades es fan a l’Alberg Pau Casals - Canigó, a Prada (comarca del Conflent). L’objectiu de creació de l’alberg és aplegar estudiants que comparteixen llengua, cultura i moments d’història comuna afavorint l’intercanvi d’experiències i realitats que n’enriquirà la formació i els aportarà una visió més oberta de la seva realitat pròxima. Al mateix temps, aquesta estada permetrà conèixer el ric patrimoni cultural i natural de la Catalunya Nord.

Més informació i inscripcions, fent clic aquí




PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA