Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 25 d’octubre de 2014

El Nou d'Octubre, la Diada Segrestada



Més de 301 visualitzacions
Data de publicació: 24/10/2014
9 d'octubre de 2014. Ciutat de València. Com cada any, es commemora l'entrada del Rei Jaume I el Conqueridor a la ciutat en 1238 i el naixement del poble valencià. La Processó Cívica, que se celebra des de 1338, és l'acte oficial més important de la Diada. L'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana conviden tots els valencians i valencianes a participar-hi. De fet, però, el Nou d'Octubre és una diada segrestada.




dijous, 23 d’octubre de 2014

100 anys de l’Acte d’Afirmació Valencianista

Fa poc més de cent anys, concretament el 26 de juliol de 1914, se celebrà a la ciutat de València l’Acte d’Afirmació Valencianista, organitzat per la Joventut Valencianista de Barcelona i de València. Amb aquesta celebració, el valencianisme polític encetava un nou camí que li permeté articular un discurs propi, amb uns continguts mínims, que amb el pas dels anys ha adquirit la suficient consistència i solidesa per crear plataformes de defensa dels seus ideals. El trajecte, farcit d’avenços i retrocessos, no ha estat senzill, els obstacles han estat nombrosos però, poc a poc, el valencianisme ha sabut crear un espai propi en la societat valenciana alhora que ha sabut impregnar l’imaginari col·lectiu dels valencians de referències imprescindibles, com ara l’oficialitat del valencià i la seua presència a l’escola, reptes que un segle enrere semblaven inimaginables.
No està demés, per tant, que cent anys després rememorem aquella època fundacional i que valorem la tenacitat d’aquells precursors, no com un recordatori enyoradís sinó com la prova més fefaent que el treball i la persistència permeten aconseguir l’impossible. En això estem!


La convocatòria
El 20 d’abril de 1914 la Joventut Valencianista de Barcelona, amb convivència amb la de València, va llançar una crida als «Germans de la regió valenciana» per a la celebració d’un Acte d’Afirmació Valencianista en base a tres plantejaments: «1.- Oficialitat de la llengua valenciana. 2.- Reconeixement de la personalitat regional. 3.- Autodeterminació administrativa».
El treball per congregar uns i altres fou intens per part dels membres de la Joventut Valencianista, que s’havia reorganitzat l’abril de 1914, quan es constituí a València la nova Junta Directiva, encapçalada per Francesc Aguirre, que treballà per agrupar les diverses tendències del valencianisme amb un programa de mínims.
Als pocs mesos, el 25 de juliol, per la vesprada, tingué lloc al saló de Regines de Lo Rat Penat, una reunió preparatòria, en la qual participaren representants de les entitats convocants, entre els quals Robert Blanquer, per la JV de Barcelona, i la de Miquel Duran i Tortajada que va exposar els tres punts bàsics de l’acte, que van ser aprovats per unanimitat. 


Al dia següent, a les 12 del matí del 26 de juliol, tingué lloc al teatre Eslava, cedit pel seu propietari per a l’ocasió, l’esperada concentració dels joves valencianistes. Segons expliquen les abundants cròniques de la premsa valenciana, el teatre, que es trobava de gom a gom, presentava un aspecte brillant, entusiasta. Un dels moments àlgids de l’acte fou l’entrada d’un grup de joves amb la «senyera històrica» que va ser saludada amb forts aplaudiments. L’escenari, molt al gust de l’època, havia estat elaborat per l’il·lustrador i dibuixant Enric Pertegás, que havia pintat el teló amb una paisatge idíl·lic, que representava «el ideal regional», el mar llatí, l’horta valenciana i «una hermosa matrona (Valencia) llevando la señera, y precedida de dos figuras de mujer, que representaban Alicante y Castellón».

Els participants i les adhesions
La presidència de l’acte fou compartida en l’escenari del teatre pels joves valencianistes amb destacats polítics en actiu, com ara el diputat a Madrid Manuel Simó, de la Lliga Catòlica, o el regidor blasquista Marco Miranda, i dirigents d’altres societats com Lo Rat Penat, representada pel seu president el baró d’Alcahalí.
La relació d’entitats adherides és amplíssima, segurament la més extensa de les congregades al llarg de la història del valencianisme, i abastava tot l’espectre polític, social i geogràfic, i fou llegida a l’inici de l’Acte per Marià Ferrandis Agulló.

La Biblioteca Popular Valenciana, la Joventut Valencianista i el setmanari València, de Barcelona. La Nostra Terra i la Joventut Valencianista, de Castelló. El Grup Regionalista, el setmanari El Cañón i la Agrupación Radical Jaimista, d’Alacant. I de València, la Joventut Valencianista, el Circulo Legitimista, la Acadèmia Valencianista, la Joventut de la Defensa Social, Lo Rat Penat, la Casa del Poble, el Centro Instructivo Radical, la Joventut Maurista, l’Escola Superior de Comerç, l’Ateneu Valencià, la Casa de la Democràcia, el Circulo Obrero Electricista, la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, entre altres. I de la premsa, la pràctica totalitat de publicacions valencianes de l’època, com ara La Voz de ValenciaEl PuebloDiario de ValenciaLas ProvinciasEco de LevantePensat i FetFoc i FlamaEl Cuento del DumencheLa Pebrera o La Traca. A més a més, foren nombroses les entitats catalanes adherides com la Unió Catalanista, Gent Nova, Joventut Catalanista, Joventut Nacionalista, Associació Nacionalista Catalana o les publicacions Diari de SabadellLa Veu del Camp o Renaixement.


Després de la lectura de les adhesions i del Manifest aprovat el dia anterior, diverses personalitats van intervenir el l’acte. Josep Valls en representació de la Casa del Pueblo; Josep M. Zapater Esteve i el baró d'Alcahalí per Lo Rat Penat; Josep M. Esteve Victòria per Pensat i Fet; Josep M. Bayarri per la Casa de los Obreros; Vicent Marco Miranda perEl Pueblo; Juan Pérez Lucia per La Voz de Valencia. Per concloure tres van ser les intervencions més destacades, la de Miquel Duran i Tortajada en representació de la Joventut Valencianista de València i Barcelona, que va llegir els tres punts del Manifest convenientment ampliats, i la de Robert Blanquer i de Francesc Aguirre en representació de les entitats convocants.
Per si hi hagué un moment que resumeix l’esperit de l’acte, aquest fou, sens dubte, l’encaixada de mans entre Manuel Simó i Vicent Marco Miranda, carlistes i blasquistes respectivament, en una acció carregada de simbolisme pel seu significat: tant l’un com l’altre situaven els interessos valencians per damunt dels ideològics. 
Miquel Duran i Tortajada

Les resolucions: el Manifest de 1914
El manifest elaborat per la Joventut Valencianista i aprovat en aquest acte estava basat en tres punts bàsics:
La llengua: com que era una de les manifestacions més determinants de la nostra personalitat, es reivindicava «l’ús de la llengua valenciana per tots els medis legals», i s’acordà dirigir-se a ajuntaments, diputacions i particulars demanant-los que la usen; al mestres perquè ensenyen el valencià; als advocats perquè reivindiquen el dret a usar-lo en els tribunals de justícia; als prelats perquè es predique en el nostre idioma. Així mateix, s’aprova la constitució d’un Institut d’Estudis Valencians que es podria convertir en «l’Acadèmia de la nostra llengua».
Personalitat regional i autonomia administrativa: es reclamava que la «Regió valenciana serà l’única soberana de son govern interior: per lo tant dictarà sos lleis orgàniques, cuidarà de sa llegislació civil, penal, administrativa i processal, i de l’establiment i percepció dels impostos». Com a conseqüència açò, es demanava «l’autonomia administrativa per a la regió valenciana tan àmplia com se puga obtenir» i la «constitució de la Mancomunitat Valenciana sols a base de les actuals províncies de Castelló, Alacant i València, unides per vincles sagrats i indestructibles de rassa i llengua».
Propaganda: els valencianistes, conscients com eren que les seues propostes no estaven suficientment arrelades en la societat valenciana, aprovaren la creació d’un «periòdic regionaliste» en valencià, i recomanaven a la totalitat de publicacions valencianes la «propaganda dels ideals valencianistes». A més a més decidiren celebrar una commemoració valencianista anual, el 29 de juny, «data de la pèrdua dels Furs i de la llibertat».

Aplec del Puig, 1915

Els resultats
Com observem, el programa aprovat era fàcilment assumible per tot els participants, però en la pràctica aquestes propostes tingueren escasses conseqüències polítiques, sobretot per la manca d’interés dels partits majoritaris, tant de la dreta com de l’esquerra. 


En tot cas, els membres de la Joventut Valencianista no defalliren en la fermesa de la propagació dels ideals valencianistes, i pocs mesos després, el 6 de març de 1915, aparegué la revista Pàtria Nova, que des dels primers números insistia en difondre les idees centrals d’aquest primer valencianisme. Per una part, maldava per aconseguir uns ideals de reconciliació nacional: «En lo que toca al Reine Valencià, s’acabà ja tota lluita entre germans, tots som iguals, tots som uns. Res importa que sigam ‘blancs’ o ‘negres’, d’un o altre partit, hi ha un altre interés més alt i més gran: València, la mare de tots» («Salutació», 6 de març de 1915). I per altra, proposava una revisió de l’estructura organitzativa de l’estat espanyol, propugnant una descentralització administrativa, concretada ara en onze punts que el setmanari repetia insistentment a la primera pàgina de cada número: “No estem disposats a admetre […] un concepte de pàtria espanyola tan raquític com el que nos presenten els partidaris de l’Espanya centralista” (Pàtria Nova, 3, 20 de març de 1915).

El final de la festa
Acabat l’acte s’organitzà un manifestació, encapçalada per la senyera, que avançà pels carrers de València entre aplaudiments i vítols a València, i que conduí als nombrosos assistents fins al Parterre per visitar el monument a Jaume I.
A la vesprada els organitzadors havien previst una visita al cementiri, al civil i al religiós, per visitar les tombes de Constantí Llombart i Teodor Llorente però, pel que sembla, la manca d’autorització governativa ho va impedir.
Com sol passar en aquests casos, l’emotiva jornada va acabar amb un bon «sopar de germanor», al restaurant Munich, al qual van assistir més de cinquanta persones, i on brindaren amb champagne «entusiàsticament per el bé i la vida pletòrica de València».

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Alberto Fabra plasmarà en una llei la «individualitat» del valencià

FONT: http://www.naciodigital.cat/noticia/76453/alberto/fabra/plasmara/llei/individualitat/valencia

La llei definirà el valencià com a "llengua pròpia i idioma oficial" i dificultarà l'accés a subvencions d'aquells organismes que ho qüestionen

Alberto Fabra amb un simpatitzant
 
El cas és no parar, continuar apagant el foc amb benzina. El govern valencià, immers en una espiral d'anticatalanisme no vista des dels anys 70, aprovarà aquest divendres una avantprojecte de llei que reconeixerà el valencià com “la llengua pròpia i l'idioma oficial de la Comunitat Valenciana”, i també com “la principal senya d'identitat del poble valencià”. Un reconeixement a la “individualitat” del valencià amb el qual contrarestar la definició de llengua comuna feta per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Si hi ha interessos polítics, quin valor tenen un grapat d'acadèmics?

El concepte d'individualitat no és gratuït en aquest cas. La Llei de Senyes d'Identitat -eixe serà el seu nom, segons avançà aquest dilluns el conseller de Governació- defensarà la singularitat del valencià “respecte les altres llengües de l'Estat”, i totes les institucions i empreses públiques, associacions i entitats “hauran d'adequar les seues actuacions amb respecte a la individualitat de la llengua valenciana”. O dit d'una altra manera: si vols accedir a subvencions, digues que parles allò que jo dic que has de parlar.

L'amenaça a l'AVL i els “països imaginaris”

El conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, va exposar les línies bàsiques de la llei en el fòrum de Lo Rat Penat, institució centenària defensora del valencianisme ultraconservador i endogàmic. Es crearà un observatori “independent” que vigilarà l'ús que cada associació receptora de subvencions públiques faça dels diners. Si aquest observatori determina que l'ús que s'està fent dels fons és “contrari” a l'Estatut es podria instar “la retirada de la subvenció”.

Una amenaça en tota regla a l'AVL, que es nega a corregir la seua definició de valencià inclosa en el Diccionari Normatiu: “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català”. Segons el conseller Santamaria, els valencians han de mantindre el seu segell de “poble obert i tolerant” i no ser “dèbils davant les ingerències externes”.


“Com a valencià -sentencià el conseller- no puc entendre cap projecte polític que trobe la seua raó de ser en elements com ara la llengua, la raça o un determinat RH (...) No m'agraden els projectes que aposten per la construcció d'una realitat nacional sobre la base d'aquestes idees. I encara m'agraden menys els projectes que, des de la nostra terra, aspiren a integrar-se en eixa suposada comunitat lingüística i eixos països imaginaris que mai no han existit”. Per increïble que resulte, res de nou en un govern alineat amb el deliri.  

dissabte, 18 d’octubre de 2014

CORRELLENGUA 2014: Cap de setmana de màxima activitat amb més de 25 Correllengües simultanis




La segona meitat del mes d'octubre és tradicionalment el període de màxima concentració de Correllengües al Principat. Enguany torna a ser així, amb més d'una vintena de pobles, barris i ciutats que el celebraran.


A Barcelona, la Vila de Gràcia concentra els actes centrals el matí de dissabte a la plaça de la Vila, i que hauran estat precedits per un concurs de glosa el vespre de divendres. No molt lluny d'allí, el barri d'Horta-Guinardó organitzarà la seva 15a edició amb múltiples activitats la tarda de dissabte, a la plaça del Nen de la Rutlla.

També serà destacada l'activitat a la comarca del Maresme, amb quatre pobles organitzant actes. Destaquem els que es faran a Vilassar de Mar, on comptaran, entre d'altres, amb la presència de Pilarín Bayés i els seus contes (divendres a la tarda), o la inauguració de l'exposició "Mirades del català", el mateix dia a Canet de Mar, sense oblidar la gran festa de cultura popular el migdia de diumenge a Sant Vicenç de Montalt o els concerts de nit al Masnou (dissabte, a l'Altell de les Bruixes).

Tampoc cal menystenir la comarca de l'Anoia amb activitats a Igualada, Òdena i, de nou, a Piera. La capital organitza dijous una interessant xerrada sobre els reptes de futur del català. Precisament, Torredembarra també programa un col·loqui relacionat amb aquesta temàtica, amb la presència de l'activista mallorquí Jaume Sastre i el lingüista Xavier Vila (dissabte, 2/4 de set). Per la seva banda, el nucli de la CAL de Viladecans hi torna un any més amb una doble jornada d'actes, on destaca el concert de Cesk Freixas i la Banddarra, divendres al vespre.

Sentmenat torna amb força després d'haver-ho provat per primer cop l'any passat. Aquest any els actes centrals se celebren dissabte, i inclouen correfoc, sopar popular i concerts de nit. Ben a prop, Matadepera enceta el seu llarg Correllengua (fins al 26 d'octubre) amb la inauguració divendres de l'exposició homenatge a Maria-Mercè Marçal. A Osona, Roda de Ter, seu de l'inici del Correllengua d'ara fa un any, programa actes entre divendres i diumenge, on hi destaca la xerrada de Josep Maria Reniu sobre "Les claus del procés constituent" (divendres, 20:30h, Biblioteca Bac de Roda).

Finalment, a les comarques més meridionals volem destacar el Correllengua de La Sénia, que comptarà amb la presència de Xavier Sarrià (Obrint Pas), el dissabte 18, al Centre Obrer.

Per a més detalls dels actes indicats i conèixer la programació a d'altres viles, recordeu consultar l'agenda.

De l'16 al 22 d'OCTUBRE (provisional)

CLL a la Vila de Gràcia
Dj. 16 d'octubre
Dv. 17 d'octubre
Ds. 18 d'octubre

CLL a Piera
Dj. 16 d'octubre
Ds. 18 d'octubre

CLL a Igualada
Dj. 16 d'octubre

CLL a Torís
Dv. 17 d'octubre

CLL a Guardamar del Segura
Dv. 17 d'octubre

CLL a Sentmenat
Dv. 17 d'octubre
Ds. 18 d'octubre

CLL a Vilassar de Mar
Dv. 17 d'octubre
Dg. 19 d'octubre

CLL a Viladecans
Dv. 17 d'octubre
Ds. 18 d'octubre

CLL a Sant Climent de Llobregat
Dv. 17 d'octubre

CLL a Figueres
Dv. 17 d'octubre

CLL a Canet de Mar
Dv. 17 d'octubre

CLL a Roda de Ter
Dv. 17 d'octubre
Ds. 18 d'octubre
Dg. 19 d'octubre

CLL a Matadepera
Dv. 17 d'octubre
Dl. 20 d'octubre

CLL al Masnou
Ds. 18 d'octubre

CLL a Talarn
Ds. 18 d'octubre

CLL a Arbúcies
Ds. 18 d'octubre

CLL al Palau d'Anglesola
Ds. 18 d'octubre

CLL a Òdena
Ds. 18 d'octubre

CLL a La Sénia
Ds. 18 d'octubre

CLL a Horta-Guinardó
Ds. 18 d'octubre

CLL a Sant Joan de Mediona
Ds. 18 d'octubre

CLL a Golmés
Ds. 18 d'octubre

CLL a Torredembarra
Ds. 18 d'octubre

CLL a Real
Dv. 18 d'octubre

CLL a Sta. Coloma de Gramenet
Ds. 18 d'octubre
Dc. 22 d'octubre

CLL a Sant Vicenç de Montalt
Dg. 19 d'octubre

CLL a Cerdanyola del Vallès
Dc. 22 d'octubre

CONSULTEU L'AGENDA DEL WEB DE LA CAL PER A ACTUALITZACIONS

divendres, 17 d’octubre de 2014

Conselleria pretén conflictivitzar el valencià a l'escola

Pretenen realitzar una consulta a les famílies en febrer sobre la llengua vehicular

La realització d'aquesta consulta a les famílies no pretén atendre la demanda d'aquestes, que és innecessària perquè ja demanen en el procés d'admissió, sinó conflictivitzar el valencià a l'ensenyament.
Aquesta consulta s'emmarca en l'estratègia dissenyada des del PP per tal d'intentar marginar les llengües pròpies. Recordem que la LOMQE és la primera llei estatal que regula com s'han d'impartir les llengües pròpies, i ho fa per a blindar el castellà, no per a potenciar la resta de llengües. Al País Valencià, la Conselleria porta anys entrebancant l'autorització de línies en valencià. Hi ha casos recents en què algunes escoles han hagut de recórrer als tribunals per poder tindre línia en valencià. Aquest curs, la Conselleria no ha autoritzat moltes línies en valencià argumentant que si hi ha demanda de famílies en castellà, encara que siguen molt minoritàries, tenen prioritat sobre la demanda majoritària en valencià. Això ha passat a moltes escoles a Castelló o a Ontinyent, per posar alguns exemples.
Per tot això, la consulta a les famílies que vol impulsar la Conselleria, amb l'aparença de democràcia, és una peça més en aquesta arquitectura legislativa per a marginar el valencià a l'ensenyament.
Tots els sindicats educatius vam registrar un escrit conjunt el passat mes de febrer en el qual instaven a la Conselleria a evitar aquestes situacions conflictives. Tanmateix, i novament, la consellera Català està fent oïdes sordes a les peticions sindicals i de la comunitat educativa.
Si la Conselleria manté aquesta mesura de tensionar i conflictivitzar el valencià a l'ensenyament, STEPV proposarà a la comunitat educativa les accions pertinents perquè el conflicte el tinga ella i no l'escola en valencià.

17 d'octubre de 2014

dimecres, 15 d’octubre de 2014

PP: L'INTENT D'EXTERMINI D'UNA LLENGUA

Un estudi sociolingüístic pronostica que la xifra de valencianoparlants pot caure fins al 10% l'any 2050.
Xavi SarriàAl País Valencià ens continuen caient poals d'aigua freda. Un dels darrers ha estat la notícia d'aquest estudi sociolingüístic que pronostica que, si continuen les polítiques actuals, la xifra de valencianoparlants caurà fins al 10% l'any 2050. He de reconèixer que la dada atempta contra l'optimisme que molts hem intentat atiar aquests darrers anys. I ens alerta que, malgrat els esforços a la barricada quotidiana, la política institucional de 'los defensores de la lengua valenciana' ens podria passar per damunt com una aplanadora. Tot depèn de nosaltres.

Manifestació per la llengua a València
La pèrdua de parlants del català al País Valencià ve de lluny. Però no de tan lluny. Ara ens costa d'imaginar que fa només cent anys el valencià era d'ús hegemònic entre la població, exceptuant la noblesa, castellanitzada al segle XVI per influència de la cort de Germana de Foix i la burgesia en ascens que, per imitació d'aquesta, es va castellanitzar quan va arribar al poder. A banda el decret de Nova Planta, doncs, la nostra llengua va recular arran de la pèrdua de prestigi social que va afavorir que els pares educaren els fills en castellà. Els professors de la Universitat d'Alacant Brauli Montoya i Antoni Mas ho han documentat en 'La trasmissió familiar del valencià', un treball molt interessant en què expliquen com aquesta deserció es va iniciar als barris de l'alta burgesia de València --seguida de la d'Alacant, Castelló i Alcoi-- i va descendir en l'escala social fins arribar a les barriades populars dels afores de les ciutats als anys seixanta i setanta del segle XX. Com a curiositat reveladora, deixeu-me apuntar que Teodor Llorente fou un dels primers valencians als quals a casa els van parlar en castellà; la mateixa llengua que emprà anys després, malgrat ser un dels artífexs de la Renaixença Valenciana, amb els seus descendents.

Als anys vuitanta, amb la fructificació d'una dèbil consciència, les primeres polítiques lingüístiques i la introducció parcial de la llengua a l'escola, es va començar a aturar allò que semblava inevitable. Ens podem salvar, pensàvem. La situació es revertirà, continuàvem. I de fet, teníem part de raó perquè el nou context va permetre que la castellanització no s'expandira amb força per les àrees no urbanes. Però els tímids avenços del PSPV i la frenada en sec del PP ens feren despertar. No únicament perquè en matèria de llengua l'estatutet del 82 eren d'una ambició ben limitada, sinó perquè Zaplana i companyia van liquidar qualsevol avenç sociolingüístic. Avui, la sentència que encapçala aquestes línies --manllevada per cert d'aquest llibre-- esdevé una amenaça amb horitzons concrets: el valencià continua en perill d'extinció. I cal que en siguem ben conscients, sobretot els més joves. Perquè --si em permeteu un altre apunt-- realitats que ens semblen consolidades com la nostra potent escena musical, podrien fer aigües d'ací a uns quants anys.

Aquesta és la crua realitat del País Valencià. I tots sabem que si bé la llengua no és l'únic element cohesionador de la nostra identitat col·lectiva, sí que és el més important. En el context de cruïlla històrica on ens trobem, i amb la nova ofensiva recentralitzadora en marxa, què fem i què no fem cadascun de nosaltres resulta vital. Més encara si som conscients que un dels principals problemes del català és la minorització creixent derivada de la pèrdua de prestigi social, un problema greu que --recordem-ho-- afecta tots els Països Catalans --el cas d'Andorra demostra com fins i tot una estructura d'estat té problemes per a aturar la devallada de parlants. Fuster, un dels qui malgrat haver-se educat sota la doctrina franquista feren possible el nostre desvetllament quan tot semblava perdut --als anys seixanta!-- ho va deixar escrit en un dels seus aforismes més cèlebres: tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Cinquanta anys després, l'advertiment resulta més urgent que mai.
Manifestació per la llengua a 

dilluns, 13 d’octubre de 2014

MATEMÀTICA DE L'EXTERMINI AL PAÍS VALENCIÀ (Som hipòcrites, o què?)

Publicat en la web de la Universitat de València dilluns 29 de setembre del 2014





El percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% en 2050, si es manté l’actual política lingüística

Clara Miralles Vila, una estudiant de física que ha realitzat un treball de fi de grau dirigit pel professor Manel Perucho, ha superat tant el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià com aquell que ens alerta d’una desaparició pròxima, si no es capgiren les polítiques públiques. Miralles ha elaborat una descripció i una projecció quantitatives fonamentades en models científics que ella mateixa ha afinat per a aquest objecte d'estudi.
El treball està basat en les dades que aporten les enquestes del Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La dinàmica de la competició que s'estableix entre l'ús de les llengües en una societat multilingüe com la valenciana, amb una simulació feta des de models de la física amb aparell matemàtic, és l'inusual mètode d'estudi d'un fet social del qual la nostra societat ha parlat molt --i, en canvi, ha mesurat ben poc. 
En la seua anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà al nostre territori. El primer, el model d’Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. Aquest model postula que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l’atractiu d’aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En aquest model l’equació ens descriu que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l’altra.
El segon model, el de J. Mira i A. Paredes, és una versió millorada de l’anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà en funció del grau de semblança entre les dues llengües que competeixen i que el transvasament d’un parlant d’una llengua cap a l’altra sol passar per l’estat intermedi, el del bilingüisme, i aquest estat serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües.
“Les dades tractades al treball mostren una clara tendència decreixent en l’ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. Tot i que qualsevol model és una simplificació de la realitat, aquests poden ser de gran utilitat a l’hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per tal de reconduir la situació”, explica Clara Miralles. 
Entre els resultats que extrau aquesta investigació, hi trobem la importància de paràmetres com l’estatus social i la semblança de les llengües, i el model Mira-Paredes “prediu que una de les dues llengües acaba desapareixent, en el nostre cas, el valencià, i que el grup de bilingües no és estable i, per tant, també desapareixerà”, afirma Miralles en la seua investigació. 
Per al sociolingüista i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol, “Clara Miralles, dirigida pel professor Manel Perucho, ha tingut la traça d’harmonitzar la matemàtica, la física i la sociologia del llenguatge en el seu treball de fi de grau. I també l’esme de trobar el punt just entre la simplicitat i la complexitat, sense fer aquesta darrera massa senzilla, que és el que li havia passat al model molt conegut d’Abrams i Strogatz. Hi ha hagut d’afegir complexitat perquè aquests autors no consideraven les persones que parlen dues llengües. Miralles descriu bé la realitat sociolingüística, fet que li permet fer prospectiva i alertar que per a evitar la davallada del valencià cal implementar polítiques decidides de suport.”
Segons les fonts consultades, actualment coexisteixen prop de 6.000 llengües al nostre planeta, de les quals un 4% són parlades pel 96% de la població, mentre que el 25% tenen menys de 1.000 parlants. Les previsions més optimistes diuen que al final de segle la meitat de les llengües desapareixeran, però les més pessimistes prediuen que desapareixeran el 90% de les llengües actuals. Miralles conclou en el seu treball que queda patent que si es manté la tendència segons el model d’Abrams-Strogatz durant els pròxims anys, l’any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%.
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha declarat en referència al treball de Miralles: “És summament interessant comprovar com la situació social del valencià preocupa i planteja preguntes a investigadors i investigadores de qualsevol disciplina: evidencia la preocupació social existent al País Valencià, donades les polítiques aplicades pels successius governs autonòmics. Els resultats obtinguts, a més a més, ens reafirmen en la necessitat de mantenir polítiques conscients i fermes que puguen redirigir l’evolució que podrien seguir els esdeveniments si no ens comprometem col·lectivament. Aquesta investigació demostra que si deixem els usos de la nostra llengua a l’albir de les eleccions individuals, segons les regles de mercat, el futur serà més aviat curt i que, per tant, es requereix el compromís col·lectiu. En aquest sentit, la Universitat de València, amb la seua política lingüística, vol assumir aquest compromís davant la societat valenciana”.

Finalment, Clara Miralles, graduada en Física per la Universitat de València, vol remarcar també la necessitat que existisca una col·laboració entre els sociolingüistes i els físics i matemàtics per tal d’afinar els models respecte a la realitat social i reflexionar sobre el significat dels resultats.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.uv.es/uvweb/unitat-cultura-cientifica-innovacio-catedra-divulgacio-ciencia/ca/unitat-cultura-cientifica-innovacio-catedra-divulgacio-ciencia/-fisica-matematica-parlen-llengues-seua-vitalitat-futura-1285898622434/Novetat.html?id=1285919115053

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA