Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 30 de gener del 2014

Quaranta casos greus d'agressions per haver parlat en català, als Països Catalans

La Plataforma per la Llengua els aplega en un informe que presenta avui al vespre

La Plataforma per la Llengua ha recollit en un informe que presenta avui al vespre quaranta casos de de discriminació lingüística per haver utilitzat la llengua catalana a les administracions públiques. Són casos que han tingut lloc a indrets de tot el territori i que l'entitat ha recollit directament de denúncies dels afectats o bé que han aparegut publicats en diversos mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb: des dels insults de la guàrdia civil a la traductora Saïda Saddouki fins a l'agressió de la policia al dolçainer d'Obrint Pas.

Són agressions ocorregudes des de l'1 de gener del 2007 fins al 1 de maig del 2013. La Plataforma per la Llengua recorda: 'Una part important d'aquests casos d'agressió per motius lingüístics no apareixen a la premsa ni són denunciats a les administracions o a entitats de defensa dels drets lingüístics. Per tant, no arriben a l'opinió pública i no poden ser recopilades en aquest informe.'
Els quaranta casos

1. Un jutge del registre civil de Badalona obliga a celebrar el casament d una parella en llengua castellana, tot i tenir coneixements acreditats de català. 16.3.2007. Més informació
2. Una traductora marroquina, Saïda Saddouki, insultada per parlar en català a la guàrdia civil i condemnada a pagar una multa per injúries. 16.8.2007. Més informació
3. Un regidor de la Marina Alta, multat, vexat i qualificat de 'cateto' per dos agents de la guàrdia civil per haver parlat en català. 20.8.2007. Més informació.
4. Un noi, jutjat per desobediència a l'autoritat a Maó per haver-se adreçat en català a la policia espanyola. 28.2.2008. Més informació
5. La guàrdia civil nega el dret d'expressar-se en català al batlle de Montblanc i el denuncia. 30.8.2008. Més informació
6. Un noi retingut, empentat i insultat per haver parlat en català en un control de la policia espanyola al túnel del Cadi. 16.2.2009. Més informació.
7. Un tècnic cultural de l Ajuntament de Reus i una estudiant, vexats verbalment per una professora per emprar el català en un curs subvencionat pel Departament de Treball i la Unió Europea. 18.3.2009.Més informació
8. La degana de la Junta Electoral de Palma i una funcionària acusen un representant polític de radical per adreçar-s'hi en català i es neguen a atendre'l. 22.5.2009. Més informació
9. Un noi denuncia que dos guàrdies civils el van agredir a l'aeroport de Palma per no haver parlat en castellà. 7.8.2009. Més informació
10. Una dona d'origen peruà que tramitava el document d'identitat del fill, detinguda per parlar pel mòbil en català en una comissaria. 11.8.2009. Més informació
11. Una família perd un avió per haver-se adreçat en català a la guàrdia civil a l'aeroport de Girona i és multada per desordres públics. 3.9.2009.Més informació.
12. Un periodista nord-català, retingut en un control policíac a la Jonquera per parlar en català i no saber el castella. 8.9.2009. Vídeo
13. Una jutgessa d'Elx menysprea el català i qüestiona a un encausat i a una testimoni el dret de parlar-lo en un judici. 30.9.2009. Més informació
14. Un veí de Pollença, obligat a parlar en castellà a la guàrdia civil durant una identificació, tot i que els agents entenien el català. 4.3.2010. Més informació
15. Un pacient, expulsat del centre de salut d'Inca per haver-se adreçat en català a la metgessa de capçalera. 16.4.2010. Més informació
16. Dos nois mallorquins, retinguts per la guàrdia civil en una rotonda de Porreres per haver-se expressat en catala. 14.5.2010. Més informació
17. Endarrereixen durant hores l'assistència mèdica a una dona de vuitanta anys d'Alcoi perquè els treballadors del 112 no entenien el català. 29.6.2010
18. Una conductora, insultada i vexada per la guàrdia civil a la frontera andorrana per expressar-se en català amb el seu acompanyant. 29.10.2010
19. Un ciutadà de la Costera, menyspreat per tenir nom català per la guàrdia civil en un control rutinari a Ontinyent. 22.1.2011
20. Un funcionari de l'Estació del Nord de València nega l'atenció a un usuari discapacitat perquè l'acompanyant s'hi adreça en català. 28.1.2011
21. El Tribunal Suprem espanyol desestima un recurs d'una sentència dictada a Barcelona per haver estat redactada en català. 2.3.2011. Més informació
22. Un ciutadà de Cambrils, ridiculitzat i humiliat en una oficina del DNI espanyol per voler expressar-se en catala. 23.5.2011. 
23. Neguen l'atenció sanitària a un ciutadà de Crevillent i se'n riuen per haver-se expressat en català. 6.1.2012. Més informació.
24. Un tècnic de normalització lingüística, acomiadat de l'Ajuntament de Dénia per haver informat de l'incompliment de la normativa en matèria lingüística. 18.1.2012. Més informació
25. Retenció i amenaces a un conductor empordanès per haver-se expressat en català davant la guàrdia civil. 21.1.2012. Més informació
26. Un guàrdia civil agredeix un advocat a l'aeroport del Prat per negar-se a parlar en castellà. 28.1.2012. Més informació
27. Un noi mallorquí, denunciat per falta de respecte a l'autoritat per haver parlat en català a un agent de la policia espanyola en una manifestació. 25.2.2012. Més informació
28. Un ciutadà entra a la caserna de la guàrdia civil d'Inca per fer una denúncia i en surt denunciat per haver-hi parlat en català. 5.5.2012.Més informació
29. Un veí de l'Alt Empordà, agredit verbalment i físicament per una parella d'agents de la guàrdia civil, i jutjat per haver-se negat a parlar en castellà. 30.5.2012. Més informació
30. Un veí de l'Ametlla del Vallès, retingut il·legalment a l'aeroport de Barcelona per haver parlat en català i en anglès. 27.6.2012. Més informació
31. Un jove mallorquí passa una nit al calabós per no haver respost en castellà a la guàrdia civil. 7.7.2012. Més informació
32. Una funcionària de la comissaria de la policia espanyola de Vic es nega a atendre un ciutadà per parlar en català, i l'amenaça. 20.8.2012.Més informació.
33. Un viatger, retingut per la policia espanyola a l'aeroport de Barcelona per haver donat el número del document d'identitat en català. 7.9.2012. Més informació
34. Una jutgessa de Cantàbria retira la custòdia de la seva filla a un ciutadà català al·legant que li parlava en català per separar-la de la seva mare. 10.10.2012. Més informació.
35. Hisenda es nega a tramitar la pensió a una vídua al·legant que havia presentat el certificat de defunció en catala. 30.10.2012. Més informació.
36. A un conductor d'Almenara, li retiren el carnet de conduir i el retenen tres hores en un control de la guàrdia civil per parlar en català. 21.12.2012. Més informació.
37. Una veïna de Vistabella del Maestrat, vexada per un metge de l'Hospital Jaume I de Castelló de la Plana per haver parlat en català. 31.12.2012. Més informació.
38. Un policia a Miquel Gironès (Obrint Pas): Què em parles en espanyol, collons! 23.3.2013. Més informació.
39. Un professor de la Universitat Jaume I de Castelló dedica les hores docents a demostrar la inutilitat del valencià i anomena 'perroflauta' a un alumne que es va queixar del mètode pedagògic. 27.3.2013. Més informació.
40. Un pare i un fill insultats per dos agents de la policia espanyola en un tren regional per parlar en català. 8.4.2013. Més informació.
FONT:

Baixa't el Document

dilluns, 27 de gener del 2014

El projecte de l'Estat, el genocidi lingüístic.

Publicat a tribuna.cat dimarts 21 de gener del 2014


El País Valencià corre el perill de viure en pocs anys la desaparició total de la llengua i cultura pròpies al territori. L'administració ja no garanteix l'ensenyament en valencià al territori, ni a l'administració pública ni als mitjans de comunicació. Aquesta setmana ha quedat clar quin és el projecte de l'Estat amb les nacions que el componen: el gencidi lingüístic.


Nou atac al valencià aquesta setmana. El País Valencià queda definitivament sense mitjans de comunicació en llengua pròpia amb la desaparició de les emissions de Catalunya Ràdio al territori.

El Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ha amenaçat l'ACPV (entitat que gestiona l'ús dels repetidors) amb dues multes de fins a un milió d'euros si no cessa les emissions dels repetidors del senyal de Catalunya Ràdio Ebre enllà. 

Amb la fi del senyal de Catalunya Ràdio al País Valencià tots els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) desapareixen del territori valencià i s'assegura, doncs, un espai de comunicació totalment castellanoparlant.

Aquest tancament culmina un procés de liquidació de mitjans de comunicació en llengua pròpia al País Valencià i sentencia tota relació comunicativa entre el Principat i el País Valencià. El tancament de Catalunya Ràdio segueix al tancament de TV3 el passat 2011 i al de Canal 9, que es va fer efectiu el passat 28 de novembre de 2013 i que va provocar un gran rebuig entre els professionals dels mitjans, la societat civil i el sector polític del País Valencià.

dimecres, 22 de gener del 2014

CASSOLADES CONTRA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. NO AL TANCAMENT DE CATALUNYA RÀDIO

El tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià, és la constatació que si al Principat ens desentenem de la resta de territoris, quan marxem intentaran exterminar-los. No podran, però al Principat haurem facilitat l'intent i en serem còmplices i tant culpables com els castellans.


CASTELLÓ - LA PLANA ALTA

Cassolada contra el tancament de Catalunya Ràdio
PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Dimecres 22 · 20:00 · davant de la Subdelegació de Govern

Estenguem-la arreu dels Països Catalans!!!!
Davant cada ajuntament.
CAL COMBATRE ALS COLONITZADORS!

MANIFEST D'ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE LA PLANA

Des de l'Esquerra Independentista de la Plana (EIP) volem manifestar el nostre pesar i el nostre ferm rebuig davant les ofensives de l'estat espanyol a la llengua i cultura catalanes, una mostra de les quals és el tancament dels mitjans de comunicació públics en la nostra llengua al País Valencià. L'atac a la immersió lingüística en l'ensenyament i el tancament dels mitjans de comunicació en valencià només volen impedir la normalitat i normalització de la nostra llengua.


La desaparició de Catalunya Ràdio és -quan encara tenim les ferides obertes pel tancament de les emissions de Canal 9 i de TV3- un exemple més de l'intent espanyolitzar-nos, tal i com va anunciar Wert. Respon, ni més ni menys, que a un projecte polític: l'esquarterament dels Països Catalans i la recentralització de l'Estat de les Autonomies.

Però el tancament de mitjans de comunicació no es pot subjectar sota arguments tècnics, ni tampoc es pot reduir a sensibilitats lingüístiques, sinó que és un atac frontal a uns dels pilars dels estats democràtics, a un dels drets polítics per excel·lència: la llibertat d'expressió i d'informació. Com deia l'Ovidi: "Hi ha gent a la que li molesta que es parle, s'escriga o es parle en valencià, és la mateixa a la que no li agrada que es parle, s'escriga o es pense".

Avui, com sempre, reivindiquem el nostre dret a tindre uns mitjans de comunicació crítics, de qualitat i en la nostra llengua. Perquè és un dels requisits indispensables per a viure amb normalitat en la nostra llengua, però també perquè triar el mitjà de comunicació que es vol escoltar és un dels requisits indispensables de qualsevol societat democràtica.

Perquè n'estem farts de la hipocresia que condemna democràcies socialistes en pro de la llibertat d'expressió però aplaudeixen i executen el tancament continu tancament de mitjans de comunicació contradictoris amb la ideologia espanyolista i/o capitalista.

Perquè n'estem farts que disfressen de democràcia una dictadura dels mercats que està desmantellant tots i cadascun dels drets polítics i socials guanyats pel poble treballador.

Des de l'EIP continuarem treballant per la normalitat lingüística i política del nostre poble. Perquè ens ho poden furtar tot menys l'esperança! Perquè és l'hora que la por canvie de banda.

Per la llibertat d'expressió, pels drets polítics del poble valencià: no al tancament de Catalunya Ràdio!

Esquerra Independentista de la Plana
Castelló de la Plana, 22 de gener de 2014

COMUNICAT DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

L’IEC mostra el seu ferm rebuig al tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià El tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià constitueix l’enèsim atac que fa el govern espanyol a la llengua dels valencians. La decisió d’expulsar la nostra llengua a la ràdio, així com l’atac a la immersió lingüística a les escoles, deixen al descobert l’objectiu d’impedir que els valencians puguem viure amb normalitat en la nostra llengua i en la nostra casa. És una mostra més de com es pretén assolir el projecte polític de Wert: “espanyolitzar-nos”
Des de la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans de Castelló no podem més que mostrar el nostre ferm rebuig i la més sincera indignació envers el nou intent d’arraconar el català, a través de polítiques que fan recordar el genocidi cultural. Des d’una institució dedicada a la recerca i investigació en llengua catalana considerem que la decisió de barrar el pas a les ones de Catalunya Ràdio atempta obertament contra la base pluricultural i plurilingüe de l’Estat i fins i tot qüestiona la Constitució, la qual, suposadament, garanteix la protecció de les llengües.

El tancament de mitjans de comunicació no es pot defensar amb arguments tècnics, ni tampoc es pot reduir únicament a sensibilitats lingüístiques, sinó que s’ha d’entendre com allò que és: un atac flagrant als drets cívics i polítics dels valencians, a la llibertat d’expressió i d’informació. Enfront del nou atemptat que rep el poble valencià, reclamem el seu dret a disposar d’uns mitjans de comunicació de qualitat, plurals i en valencià, perquè la llibertat informativa és un dels requisits indispensables de qualsevol societat democràtica.

dimarts, 21 de gener del 2014

FORA LES VOSTRES URPES BRUTES DELS PAÏSOS CATALANS! FUERA VUESTRAS SUCIAS PEZUÑAS DE NUESTRO PAÍS

Catalunya Ràdio ha deixat d'arribar al País Valencià a les vuit del vespre

Després d'un programa especial de comiat de l'emissora · El govern espanyol obliga a tancar les emissions i amenaça amb multes a Acció Cultural
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació han deixat de sentir-se aquest mateix vespre al País Valencià. A les vuit del vespre s'ha apagat el senyal, després de l'emissió d'un programa especial que ha fet l'emissora dedicat al tancament. Després del tancament de TV3, les emissions de la ràdio pública catalana es mantenien a través de la xarxa de repetidors d'Acció Cultural del País Valencià. Però divendres l'entitat va rebre una comunicació del govern espanyol en què l'obligava a tancar les emissions i anunciava dues multes per valor d'un milió d'euros que probablement s'aplicaran fins i tot tancant les emissions.
Per primera vegada, el Ministeri d'Indústria espanyol, a través de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, pretén castigar no únicament les emissions, sinó la propietat i existència de torres de repetidors de l'emissió 'sense autorització'. Segons Indústria, aquesta actuació es fa a partir de la denúncia d'un grup que es diu Círculo Cívico Valenciano i amb l'acord de la Generalitat Valenciana.
ACPV explica que va rebre divendres una notificació del ministeri anunciant-li un expedient sancionador per dues suposades infraccions referides a les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: la instal·lació d'estacions radioelèctriques sense autorització, i la utilització de freqüències radioelèctriques sense autorització, cadascuna de les quals pot comportar una multa de fins a 500.000 euros.
El mateix text insta ACPV a tancar de manera immediata les emissions i avisa que si no ho fa, 'precintarà els equips i aparells que formen part de la xarxa de difusió'. Per aquest motiu ACPV es veu forçada a tancar les emissions i anuncia que presentarà al·legacions. 
Per Toni Gisbert, secretari general d'ACPV, aquest tancament constata que la situació al País Valencià 'és molt greu' des del punt de vista de la llibertat d'informació, la pluralitat i la llengua i no dubta a qualificar-la 'de situació d'emergència'. Considera l'actuació dels govern espanyol i valencià una mostra 'de la seva actitud en aquests temes' i que 'a ningú se li escapa la lectura política' del tancament d'emissions. 
Ha emplaçat, però, a una valoració més extensa que l'entitat farà dimarts vinent en una conferència de premsa on també oferiran 'una proposta de resposta d'Acció Cultural davant d'aquesta situació'.
Ara mateix les freqüències per on es pot sentir Catalunya Ràdio al País Valencià són el 106.8 de l'FM a Alacant i el 97.0 per a Catalunya informació, mitjançant el repetidor de la Carrasqueta; el 106.7 a Castelló (94.0 per a Catalunya Informació), des del repetidor del Bartolo; el 104.0 a Ontinyent i el 106.3 (87.0 Catalunya Informació), a València.

dilluns, 20 de gener del 2014

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA ES SUMA A LA PETICIÓ D'ACCIÓ CULTURAL DEL P.V.! VOLEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.


ENLLAÇATS PER LA LLENGUA (ExLL), ha lliurat aquest matí la petició que el Govern de la Generalitat restableixi el senyal de tots els canals de la CCMA. (TV3, 33, Canal Súper3, 3xl,324 i TV3cat) del País Valencià.
Compleix així la primera de les accions de suport a la llengua previstes per a l’any 2014 i que s’establiren el passat mes de desembre al plenari d’ExLL, a Castelló, coincidint amb la celebració del 81 Aniversari de les conegudes com Bases de Castelló, que tingueren lloc a la capital de la Plana Alta.

En la seva petició, ExLL, afirma que els i les catalanoparlants tenim dret a tenir uns mitjans de comunicació en català al lloc on vivim, d’acord amb la Carta Europea de les llengües, per cert signada pels estats espanyol i francès.
Es compromet també, a treballar per un espai comunicatiu català i en català a tot el territori i reclama que aquests siguin objectius, plurals, veraços i independents.

Conclou demanant a la Generalitat de Catalunya que doni l'ordre a la CCMA per a què enviï el senyal digitalitzat de TV3 als repetidors propietat d'Acció Cultural amb immediatesa i la suficient potència per respondre a la petició del poble valencià de tornar a rebre’l.

SUPORT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA A ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
Les entitats que formam part d’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA (Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Assemblea de mestres i professors en català illes Balears, Associació Amics de la Bressola, STEPV Intersindical Valenciana, USTEC-STES del Principat, STEI Intersindical Illes Balears, Plataforma pel Dret a Decidir, Federació d’Associacions per la Llengua Catalana, Acció Cultural dels Països Catalans, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Confederació Sindical Catalana, Moviment Franjolí per la Llengua, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya, Castelló per la Llengua, CIEMEN, Agrupació Borrianenca de Cultura, Enllaçats No Acatem, Òmnium Cultural de l'Alguer ) ens sumam a la petició d’Acció Cultural del País Valencià que demana la recepció de TV3 per a totes les llars del País Valencià i declarem que:

- Fem costat a la iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià que treballa, -ara que el govern valencià ha tancat Ràdio Televisió Valenciana-, per retornar el senyal de tots els canals de la CCMA. (TV3, 33, Canal Súper3, 3xl,324 i TV3cat) en aquesta part del territori.

-Els catalanoparlants tenim dret a tenir uns mitjans de comunicació en català al lloc on vivim i és molt important per la pervivència com a poble que la llengua es conserva on ara és llengua pròpia.

-També tenim dret, i així ens ho reconeix la Carta europea de les llengües regional i minoritàries, ratificada en aquest apartat pel govern de l’estat espanyol-, a la reciprocitat d’emissions de les ràdios i televisions que emetin amb la mateixa llengua que la pròpia del territori.

-Un dels objectius d’Enllaçats per la Llengua és treballar per un espai comunicatiu català i en català a tot el territori. Per tot allà on es parla català, amb les seves variants dialectals pròpies de totes les llengües, volem poder disposar tots d’uns mitjans de comunicació fets des del nostre territori, des d’una visió centrada del país, i que aquests mitjans siguin objectius, plurals, veraços i independents.

-Per la supervivència com a poble és molt important que els parlants disposem de mitjans de comunicació en català. Uns dels pilars de la normalització lingüística que encara no hem assolit completament.

-Demanem a la Generalitat de Catalunya que done l'ordre a la CCMA per a què envie el senyal digitalitzat de TV3 als repetidors propietat d'Acció Cultural amb immediatesa i la suficient potència per respondre a la petició del poble valencià de tornar a rebre-la.

                                                                                         20 de gener de 2014
                                                                                         Enllaçats per la Llengua
                                                                                              
Nom de l’entitat i una persona representant:

Per Acció Cultural del País Valencià, Toni Royo
Per Escola Valenciana, Natxo Badenes
Per l’Assemblea de mestres i professors en català illes Balears, Magdalena Gonzàlez i Crespí
Per l'Associació Amics de la Bressola, Aleix Andreu
Per STEPV Intersindical Valenciana, Vicent Maurí
Per l’USTEC-STES del Principat, Josep M. Cervelló
Per l’STEI Intersindical Illes Balears, M. Antònia Font
Per la Plataforma pel Dret a Decidir, Blanca Serra
Per Federació d’Associacions per la Llengua Catalana, Elisenda Romeu
Per Acció Cultural dels Països Catalans, Òscar Adamuz
Per l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Josep Enric Escribano
Pel Sindicat Estudiants dels Països Catalans, Gerard Casas
Per la Confederació Sindical Catalana (I-CSC), Sergi Perelló
Pel Moviment Franjolí per la Llengua, J.R. Noguero
Per la Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya, Mª Dolores Tirado
Per Castelló per la Llengua, Maria Nebot
Pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Ricard Vilaregut
Per l'Agrupació Borrianenca de Cultura, Joan Garí
Per Enllaçats No Acatem, Quico Romeu
Per Òmnium Cultural de l'Alguer, Esteve Campus

diumenge, 19 de gener del 2014

JOAN VINYOLI

Amb motiu del centenari del naixement de Joan VInyoli, per començar aquest any 2014 hem cregut convenient de reproduir el mateix contin-gut sobre aquest autor que ja vàrem publicar en la Lletra 111, correspo-nent al mes de març del 2012.
Abel Carretero

Joan Vinyoli Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. La seva infància està marcada per la mort del seu pare el 1919. La família Vinyoli es queda en una situació econòmica precària, i es trasllada a viure a Sant Joan Despí. El 1922 torna a Barcelona. Vinyoli comença la seva formació bà-sica al "Colegio del Sagrado Corazón", i després passa al "Colegio de la Inmaculada". Als jesuïtes coneix Francesc Gomà, Tomàs Lamarca, Martí de Riquer, Joan Teixidor, Josep M. Boix i Selva, etc. Des de 1923 fins des-prés de la Guerra Civil, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, població sovint evocada en la seva poesia. El 1930 entra a tre-ballar a l’editorial Labor, on s’hi estarà fins a l’any de la seva jubilació, el 1979.
El 1929 escriu els primers poemes que es conserven: Fredor i A din-tre i a fora, de to pietós. A l’estiu de 1930 escriu diferents proses poèti-ques a Santa Coloma i publica la titulada De la nostra ciutat al pro-grama de la Festa Major d’aquesta població. Es tracta del seu primer text publicat.
En els anys 1935-1936 col·labora en diverses ocasions, amb obra prò-pia i traduccions, a la revista Quaderns de poesia i als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat (gràcies a la traducció del poema de Rilke "De si una volta algú t’hagi amat" coneix Carles Riba, que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta).
Entre els anys 1936 i 1939, en època de la guerra civil, manté relaci-ons d’amistat amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent. És du-rant aquests anys que coneix Isabel Abelló, la persona que el "conver-teix" a la vida interior i a la poesia. El 1937 publica el seu primer llibre, Primer desenllaç, a les edicions de la Residència d’Estudiants. La guerra li passa factura emocional, i entre 1939 i 1944 viu un període de crisi personal, marcat pel descans en la tasca d’escriure.
El 1948 publica De vida i somni. Un any després, el 1949, obté el premi de poesia en el IV Certamen Literari organitzat pel "Círcol Cultural Columbense" de Santa Coloma de Farners. El 1950 també obté guardons en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners i Cassà de la
Selva, i la Flor Natural en els de Girona. L’any 1951 publica Les hores retrobades. El llibre obté el Premi Óssa Menor. Durant aquest any, Vinyoli fa diverses lectures públiques dels poemes del seu llibre.
Cinc anys més tard (1956) publica el llibre El Callat i el pròleg de creació "Pel camí dels mesos" (dins Els mesos de l’any). El 1963 torna a publicar: Realitats. Entre aquest any i el 1970 hi ha un període de silenci editorial. Durant aquests anys manté una relació personal i poètica molt intensa amb Gabriel Ferrater.
El 1974 obté el premi la Lletra d’Or pel llibre Encara les paraules. El 1975 publica Ara que és tard i el volum compilatori Poesia completa 1937-1975, que recull tota l’obra poètica publicada fins llavors, revisada, a més d’altres poemes inèdits. L’any 1976 publica Vent d’aram, que obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d’Or
pel seu recull Ara que és tard. També publica Llibre d’amic. El 1977, per raons ideològiques, rebutja el “Premio Nacional de Poesía en Lengua Catalana”. El 1978 publica El griu. El 1979 publica Obra poètica 1975-1979, que inclou el volum inèdit Cercles (acabat d’escriure el 1978 i publicat com a volum solt el 1980). L’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona li ret un homenatge, el 22 de maig, que se celebra a l’Aula Magna, en el qual llegeix els poemes del que serà el següent llibre: Cercles. El 1981 publica A hores petites. Aquest llibre obtindrà el Premi de la Crítica Serra d’Or. L’any 1984, amb motiu del seu setantè aniversari, rep visites a casa seva dels consellers de cultura i ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i també de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta institució li concedirà la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. Publica els llibres Domini màgic i Passeig d’aniversari i el volum de traduccions Versions de Rilke. Aquell mateix any el poeta va morir a Barcelona, el dia 30 de novembre. Un any després, el 1985, aparegué pòstumament Noves versions de Rilke. L’obra de Joan Vinyoli mostra una gran coherència i unitat, malgrat que va conrear molta diversitat de formes i estils i que va ser elaborada al marge de modes, escoles i tendències. Esdevindrà, sobretot a partir dels anys setanta, un important punt de referència de les noves generacions de poetes, sobretot pel caràcter original de la seva estètica i del seu univers imaginari, però també l’enorme autenticitat i modernitat de la seva veu lírica.

El campanar
Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l’altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l’alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo 
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Aquest poema de Joan Vinyoli es troba dins el recull Les hores re-trobades (1951).
Està estructurat en dues parts pel que fa al contingut, i en tres quant a la distribució estròfica. En aquesta primera part destaquen els períodes foscos i tristos de la vida, que podria ser que fessin referència a la seva pròpia infantesa (recordem que Vinyoli va tenir una infància difícil en morir el seu pare).
La felicitat és inaccessible, però ell no es rendeix i continua endavant. Per altra banda, en la segona part (segona i tercera estrofes), el poema adopta un to ben diferent, és molt més alegre. El so de les cam-panes és sinònim d’alegria. Per tant, podem interpretar que després de passar una època de penúries, arriben els bons temps. Però cal desta-car per damunt de tot la metàfora que fa Vinyoli: concebre el campa-nar com la vida humana. De fet, el campanar és la raó de ser d’aquest poema.
~~~~~~~~~~
Selecció i comentari d’Abel Carretero

divendres, 17 de gener del 2014

El Sindicat de l'Ensenyament proposa 41 mesures per evitar la 'Llei Wert'

LA VEU del PAÍS VALENCIÀhttp://www.laveupv.com/noticia/7041/el-sindicat-lensenyament-del-pais-valencia-proposa-41-mesures-per-evitar-laplicacio-de-la-

Les mesures inclouen no escollir l'assignatura de Religió, no col·laborar en revàlides, exigir dotació de recursos i fomentar l'autonomia de la comunitat educativa

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha presentat aquest dimecres una proposta per evitar l'aplicació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) o 'Llei Wert'. STEPV proposa als diferents estaments de la comunitat educativa (alumnat, pares i mares, professorat, equips directius i consells escolars) fins a 41 mesures que permeten no aplicar la polèmica llei. Les mesures es basen en quatre eixos com l'elecció d'assignatures, l'avaluació, els recursos i la participació i autonomia de la comunitat educativa. El sindicat ha enviat les mesures als centres i convocarà assemblees comarcals per escoltar noves propostes.



El responsable d'acció sindical de STEPV, Marc Candela (dreta) i el portaveu de STEPV, Vicent Mauri, durant una roda de premsa.
Foto: ACN




Notícies relacionades

Etiquetes
EducacióLlei WertLlengua

Document. Aturem la LOMQE

ACN / València


Entre les mesures basades en l'elecció d'assignatures, adreçades a famílies i alumnes, STEPV recomana com a principi general no escollir l'assignatura de Religió en cap cas. Pel que fa a l'avaluació, el sindicat considera que "es transforma amb la LOMQE en una font d'informació per a establir rànquings i segregar l'alumnat, i no per a la millora del procés educatiu" i en aquest sentit proposa al professorat no col·laborar en les revàlides. 



En relació amb l'apartat de recursos, STEPV assenyala que la llei preveu la dotació dels centres, l'alumnat i el professorat amb una sèrie de recursos, especialment per a les TIC, l'alumnat amb necessitats especials i desdoblaments. Per aquest motiu, el sindicat recomana als centres "demanar i exigir la dotació d'aquests recursos".

En l'apartat de participació i l'autonomia de la comunitat educativa, STEPV anima les direccions a esquivar-ne l'aplicació, "abstenint-se d'exercir les competències que la llei li atorga sense comptar amb la comunitat educativa, siga a través dels consells escolars, com de les organitzacions de pares i mares, de l'alumnat i del professorat".

Valencià



El sindicat proposa mesures per fer del valencià llengua vehicular de l'ensenyament o la reclamació de la jornada continuada en els centres. STEPV recomana als centres sol·licitar programes plurilingües en valencià i exigir a l'administració que garantisca l'ensenyament en valencià a qui el sol·licite, amb ampliació de plantilla competent per a garantir l'oferta en valencià, de la mateixa manera que la llei la garanteix per al castellà. Igualment recomana que els alumnes no sol·liciten l'exempció de la prova d'avaluació en valencià.



Conseqüències legals



La guia de mesures inclou les possibles conseqüències legals que podria tenir cada una d'elles, en la seua gran majoria cap, segons que explica STEPV. Les conseqüències legals principals són en els casos de les negatives a sotmetre els alumnes a avaluacions. 



El sindicat explica que qui es negue pot ser expedientat i sancionat per la inspecció, i ofereix els seus serveis jurídics al professorat i equips que adopten aquesta mesura. El document però, preveu una variant sense conseqüències legals que és que els pares i mares o tutors es neguen a dur l'alumnat a escola el dia de la realització d'aquesta prova, que no té conseqüències en l'expedient de l'alumnat. 

En el cas de la negativa a facilitar les dades per part dels centres perquè puguen formar part de rànquings, STEPV també adverteix que podria tenir conseqüències. 



Campanya contra les retallades i manifestació el 15 de febrer 



Juntament amb aquesta campanya, STEPV ha llançat una altra per a la recuperació de les condicions laborals del professorat, retallades des de 2010. Així, els eixos d'aquesta campanya giren al voltant de la recuperació del 100% del salari (i de tot el que han retallat des de 2010) i de les plantilles, de la reducció de les ràtios d'alumnat i de la càrrega lectiva i burocràtica del professorat, de la recuperació de l'acord de professorat interí de 2010 i de la possibilitat d'implantar la jornada continuada en els centres educatius, entre d'altres.



El 15 de febrer STEPV ha convocat manifestacions a Alacant, València i Castelló amb aquest motiu.

Entre el 20 i el 24 de gener, el sindicat ha convocat una vintena d'assemblees comarcals al llarg del País Valencià per a discutir el document sobre la LOMQE i preparar la campanya sobre condicions laborals.

Entre el 10 i el 14 de febrer proposarà als centres educatius assemblees amb la comunitat educativa per a tractar el document sobre la LOMQE, segons que ha informat STEPV.

Aquí podeu llegir o baixar-vos el document:

dimecres, 15 de gener del 2014

Ester Franquesa: “No som una llengua minoritària”

Publicat a NÚVOL dijous 9 de gener del 2014 http://www.nuvol.com/opinio/parelles-linguistiques/
Bernat Puigtobella

Avui a Núvol celebrem els 10 anys de Voluntariat per la Llengua amb el testimoni de dinamitzadores i voluntàries: la Lídia Coll, la Teresa Rull i la Francesca Tutusaus. I aprofitem per parlar amb Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Té també al seu càrrec el Consorci per la Normalització Lingüística, amb 22 centres a tot el territori, i també el Centre de Terminologia TERMCAT, un institut que ella mateixa va dirigir entre el 1997 i el 2001. Entre el 2001 i el 2003 va ser directora de l’àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull, i des del 2003 treballa a Política Lingüística, on ara fa un any li van encomanar la direcció general. Actualment té en marxa una tesi doctoral sobre el màrqueting lingüístic a la Facultat de Comunicació Blanquerna.  
Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano
Bernat Puigtobella: Per començar, una pregunta una mica personal. Quina és la teva dèria vital? Què et mou?
Ester Franquesa: He anat fent sempre a l’entorn de la llengua, mai directament com a lingüista sinó com a gestora d’equips i impulsora de projectes, sempre m’ha mogut la voluntat de fer créixer el corpus i l’ús de la llengua, perquè tingués també l’espai que pertoca en l’àmbit tecnològic i científic. Fer un diccionari no té prou sentit per si mateix, ha de ser utilitzat en l’àmbit que correspon. Sempre m’ha interessat més el vessant social de la llengua. Connectar la llengua amb la realitat d’ús.
BP: Hi ha algun fet que t’hagi marcat en aquesta vocació?
EF: Possiblement el que em va fer decidir per la llengua va ser la meva professora de literatura de secundària, la Carme Guasch, mare d’una molt bona amiga, la Sílvia Soler. Sempre pensava que faria una carrera de ciències, però gràcies a ella vaig anar interessant-me per la llengua. I a l’hora de triar, vaig optar per filologia catalana. I mentre estudiava, ja des del segon any de carrera, vaig fer classes de català a adults, a funcionaris de la Generalitat als matins i a les tardes a l’Ajuntament de Badalona, en barris diferents. Això em va obrir a una realitat que no tenia res a veure amb el que feia a la universitat. I al final de la carrera, vaig fer l’assignatura de Lexicologia amb la Teresa Cabré, i va ser ella qui em va introduir a la disciplina en un seminari. I d’aquí, l’interès per les paraules a i el de fer créixer la terminologia de la ciència i la tecnologia.
BP: El teu interès per la ciència torna a aflorar aquí, doncs. I vas ser de les fundadores del TERMCAT.
EF: Sí, érem un equip. Encapçalat per la Teresa Cabré, que el va dirigir del 1986 al 1988. També hi havia l’Ariadna Puiggené, la Contança Espelt i la Cèlia Riba, néta de Carles Riba… El vam anar organitzant i vam veure que havíem de comptar amb tota la societat especialitzada de l’entorn i em va obrir molt la necessitat de treballar en equip i amb especialistes i de buscar el consens.
BP: I era fàcil aquest consens? Aquests especialistes eren adeptes a la llengua, no?
EF: Sí, però no et pensis… perquè els especialistes són adeptes a la llengua però no aposten necessàriament per les formes ideals i de consens. I aquí ve l’estira-i-arronsa, perquè aquests especialistes poden ser més o menys oberts a incorporar neologismes. El que és cert és que els especialistes et formen.
BP: Després del TERMCAT vas passar uns anys a l’Institut Ramon Llull i finalment vas entrar a Política Lingüística, que vol dir baixar a l’arena política amb tot el que això comporta.
EF: La política lingüística té una altra dificultat. Fer avançar la llengua, tant el coneixement com l’ús del català, i tant des de dins del govern com després en els cercles que es van fent a l’entorn. Disposem d’una xarxa que aplega fins a 120 entitats que directament o indirectament fomenten la llengua catalana. Després tenim altres cercles, com el cercle empresarial, amb el qual estem treballant, on és més difícil de trencar segons quines inèrcies o en altres cercles que tenen poca disponibilitat a deixar-se convèncer per fets tan clars. Empreses que no segueixen les obligacions lingüístiques del Codi de consum i que no són fàcils de reconduir. L’àmbit del cinema també és un altre àmbit complicat, costa molt que les distribuïdores acceptin equiparar el grau de presència de la llengua en altres àmbits culturals al cinema. Després hi ha els entrebancs de l’estat espanyol, que són aquí i són clarament presents. La llei Wert pot ser paralitzadora de la línia ascendent de la llengua. El govern del PP tampoc no vetlla perquè es compleixi l’article 3 de la Constitució, que demana un respecte per la diversitat de les llengües d’Espanya. 
Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano
 BP: I m’imagino que la possibilitat de treballar conjuntament amb altres territoris és cada vegada més remota….
EF: Això és claríssim en el cas de les Illes, on ens hem quedat sense interlocutors. Ara estem fent l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013 i ens hem proposat d’estendre-la a la resta de territoris. Per fer-ho comptem, el Govern d’Andorra i amb la complicitat d’entitats de la Franja, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Perpinyà, l’Acadèmia Valenciana al País Valencià i la Casa de la Generalitat de l’Alguer.
BP: Quin és l’objectiu d’aquesta enquesta?
EF: Es fa amb la idea de tenir un mapa real de l’ús del català, més enllà del Principat. Sempre he tingut la dèria de la comunicació, de fer saber el que s’està fent i el que està bé per millorar el que és deficitari. És bo que la gent sàpiga que no som una llengua minoritària. D’acord,  tenim unes mancances històriques però l’ús de la llengua creix i cada vegada és més forta. Si la gent sap que la llengua és forta no afluixarà tan fàcilment. Ara mateix cada vegada són més les persones que coneixent la llengua i no tenint una necessitat imperiosa de parlar-la, fan el pas de parlar-la. En els darrers 30 anys l’ús del català no ha parat de créixer.
BP: L’ús passa per davant de la correcció? A vegades som molt perepunyetes amb la correcció entre nosaltres, però la tendència ha estat de preferir que algú parli català encara que el parli malament… Quin equilibri seria aconsellable entre la correcció i l’ús?
EF: Hem de deixar que tothom parli la llengua com pugui, sobretot quan la va aprenent, en privat. En l’àmbit públic,  i entenc públic en un sentit molt ampli, sóc molt exigent amb la qualitat. Màxima qualitat en l’àmbit escolar i universitari, i per descomptat en els mitjans de comunicació.
BP: Per poder controlar les barrabassades que sentim als mitjans de comunicació necessitaríem una policia lingüística.
EF: Sí, però en general jo sóc anticorrecció. No m’agrada que la gent em digui, amb aprensió, “escolta, si no ho dic bé, corregeix-me, eh?”. Crec que hem de poder parlar sense aquesta por. Ara bé, en l’àmbit públic no ens hem de perdonar l’exigència. Si a un periodista li falta formació que faci un curs accelerat…
BP: El castellà és el millor amic i el pitjor enemic. La proximitat de les dues llengües facilita l’atreviment dels nous parlants, però també embastardeix la sintaxi.
EF: Totes dues llengües s’interfereixen. El castellà que es parla aquí també està plagat de catalanismes. Hem de millorar els mecanismes que garanteixin que el català es parli correctament, tant a l’escola com a la universitat. En qualsevol cas, pensa que ara mateix tenim 1’3 milions de persones que viuen a Catalunya que són nascudes a l’estranger, i això es veu inevitablement reflectit a la llengua. 
Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano
BP: I el catalanoparlant tendeix a passar-se al castellà quan s’ha d’adreçar a una persona amb aparença estrangera, sigui un magrebí o un negre. Com podem desactivar aquest racisme lingüístic?
EF:  Jo no en diria mai racisme. En diria potser ‘paternalisme’ lingüístic. Tenim el concepte de l’autoodi lingüístic, que és un terme sociolingüístic molt dur. El nostre cavall de batalla per fer créixer l’ús de la llengua ha estat sempre el mateix, des de la primera campanya que es va fer des de Política Lingüística fins ara: No canvieu de llengua. I ara podem acompanyar aquest lema d’una informació més contundent: No canvieu de llengua perquè la saben. Tots els que parlen català no han de canviar de llengua, perquè ja la coneix quasi tothom.
BP: Els afectes també es transmeten a través de la llengua?
EF: A mi sempre m’ha interessat molt la relació entre la llengua i el màrqueting. Els especialistes en màrqueting sostenen que comprem amb el cor i amb el cap. I amb les llengües passa una mica el mateix. La llengua és un referent emocional claríssim. Des de Política Lingüística hem d’oferir l’element racional, com ara facilitar a la gent la terminologia o ensenyar a escriure o parlar la llengua. Però hi ha tota una dimensió emocional que depèn de tots els parlants: quan t’adreces a algú en català, l’estàs convidant a formar part de la teva comunitat. I això ho hem sabut fer bé al llarg dels anys. Efectivament, es tracta de convidar les persones a parlar català per reforçar el vincle emotiu, com ho fan les empreses. Dues coses: fem que la llengua sigui un vehicle de comunicació i un element d’identitat i de cohesió.
BP: El programa de Voluntariat per la Llengua, que ara compleix deu anys,encaixaria de ple amb aquesta voluntat.
EF: Sí, i ja celebrem 10 anys de voluntariat. Jo considero que aquest programa, que es va gestar al 2002, facilita que la gent que vol parlar la llengua amb naturalitat i fluïdesa trobi un àmbit còmode per fer-ho i persones que els ajudin a fer el pas. Les parelles lingüístiques han permès que els nous parlants no només aprenguin la llengua sinó també que entrin en el teixit cultural i social, anant al teatre o a una xerrada… que és la manera de fer viure una llengua de veritat.
BP: Per tant, si els afectes són tan importants, si he de triar entre els jutjats o l’escola, entre la sentència del jutge o la carícia del mestre, em quedo amb la immersió…
EF: Sí, però per què hem de triar? Hem de poder viure plenament en català. Sense l’escola no seríem on som i la llengua no seria on és. Ara fa poc hem presentat l’Informe de Política Lingüística 2012. Hem constatat que ha crescut el nombre de parlants que considera el català com a llengua d’identificació i d’ús habitual. 
Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística | Foto de Manu Manzano
BP: I el tema dels jutjats com s’arreglarà? No és de jutjat de guàrdia que no puguem declarar en català?
EF: És prioritat del Govern fer augmentar el català a la justícia. Hem fet un acord amb tots els operadors jurídics per treballar amb notaris, registradors, jutges, procuradors, advocats, i estem preparant una campanya doble, una d’adreçada als operadors jurídics i una altra d’adreçada als ciutadans perquè sàpiguen que poden utilitzar el català, tant en la justícia com en l’administració de la justícia. La campanya ve a dir ”Hi tens dret”.
BP: És un bon lema. De passada els jutges podran descobrir un pronom feble.
EF: Els pronoms febles estan patint una deserció innecessària.  Ara estem posant en marxa un concurs adreçat als joves per fomentar que no es perdi l’ús dels pronoms febles, que hi participin a través de les xarxes socials. També estem a punt d’impulsar un concurs de vídeos de sis segons perquè els participants creïn missatges amb el lema Regala el català en què donin raons per utilitzar el català. En sentireu a parlar ben aviat.