Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 16 de desembre de 2013

EL 21 DE DESEMBRE TOTHOM A CASTELLÓ

Enguany es commemora el 81è aniversari de les “Normes de Castelló”

La plataforma “Castelló per la Llengua” organitza diversos actes en record seu.
La plataforma d'Enllaçats per la Llengua dóna tot el suport a totes aquestes accions que culminen en una gran manifestació en suport de l'escola pública i en valencià, i la fem extensiva a la defensa de la unitat de la llengua catalana.

La llengua-diu el nostre humanista Lluís Vives- és un dels principals fonaments de tota societat humana. Conservar una llengua, doncs, es mantindre, afermar en la realitat, l'existència d'una nació”.
Carles Salvador

El dilema no ha estat en la nostra Renaixença fabrisme o antifabrisme, sinó fabrisme o caos”
Manuel Sanchis-Guarner

També al País Valencià ha guanyat Pompeu Fabra la seva batalla”
Joan Fuster

Diuen que cada llengua és una manera diferent de veure el món, per tant, fent cas d'aquesta expressió, el 2013 més de 10 milions de persones, més de deu milions de catalanoparlants compartim, des de la nostra diversitat, una determinada visió de la globalitat. Més aviat hauríem de compartir-la, ja que circumstàncies polítiques adverses impedeixen la lliure circulació cultural, si més no, entre totes les diferents parts del territori.

La llengua i cultura catalanes passen per ser l'anormalitat més gran de l'occident europeu, els diferents estats i regions en què es divideix el territori catalanòfon incompleixen de mode flagrant la “Carta europea de les llengües minoritàries” i els diferents estatus jurídics que atorguen al català són del tot insuficients per a la seva plena normalització. Això quan els governs dels estats (teòricament garants de la protecció de les “seves” llengües) no s'enfronten directament a l'ús de la llengua catalana, com és el cas del govern de l'estat espanyol, que està cometent un intent de genocidi cultural contra els Països Catalans, especialment acusat els darrers temps a tots els territoris que en depenen d'ell (LOMCE,“LAPAO” a la Franja, el TIL a les Illes, tancament de RTVV al País Valencià, sentències contra la immersió lingüística del TC a Catalunya, etcètera). A aquesta situació cal sumar la preocupant situació del català també a la Catalunya Nord, l'Alguer i, fins i tot, al Principat d'Andorra.

Avui dia, davant els constants atacs que rep la llengua catalana, reivindiquem més que mai els llaços d'unió entre les diverses parts de les zones on es parla. Avui més que mai recordem “les Normes de Castelló”, fita ineludible de la nostra història que ajudà a assentar les bases de la gramàtica normalitzada al País Valencià, i que tant ajudaren (i ajuden) per a tendir ponts de respecte i entesa entre els què compartim una llengua comuna.

Reivindiquem una escola en valencià, pública i de qualitat que actuï com a eina de cohesió social i inclusiva, així fem nostre el lema dels nostres companys dels sindicats d'ensenyament: “La nostra escola, la nostra llengua”.

Així mateix reclamem uns mitjans de comunicació públics que potenciïn la vertebració del país i que es coordini recíprocament amb els seus homòlegs per mor de crear l'espai de comunicació en català.

Per tot això i per moltes més coses cridem a la mobilització popular i a l'assistència a la manifestació el pròxim dia 21 de desembre a les 18h a la Plaça de la Independència de Castelló de la Plana. Us convidem a donar suport a aquesta crida com a particulars o com a entitats i a fer-ne difusió a les xarxes socials (amb les etiquetes #Crida21D i #81anysNormes).

Perquè encara no-res és perdut, perquè, malgrat la greu situació, com deia Estellés: “Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”.

Plataforma Enllaçats per la Llengua
Desembre 2013

EL 21 DE DESEMBRE TOTHOM A CASTELLÓ


Coincidint amb els actes de celebració del 81 aniversari de les Normes de Castelló i de la manifestació reivindicativa, la plataforma ENLLAÇATS PER LA LLENGUA amb presència directa o delegada d'entitats de tots els territoris dels Països Catalans, celebrarà el plenari, el qual ha de servir per valorar les darreres campanyes i reflexionar sobre el futur immediat i a mig termini amb nous projectes i reptes amb la vista posada a la internacionalització i la judicialització dels diversos conflictes lingüístics que ha anat obrint per l’estat espanyol.

Recordem que la plataforma d'ExLL va sorgir fa just un any, precisament a Castelló, durant la celebració anterior de les Normes. En aquest any ha estat present en la majoria d'actes, convocatòries i lluites en favor de la dignitat, la unitat de la llengua i els drets lingüístics que es segueixen vulnerant sense solució de continuïtat de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Així, a més de la gran mobilització del 9 de març passat en la qual es va llegir el manifest d'ENLLAÇATS a una quarantena de ciutats de tots els Països Catalans, ha participat en un centenar d'actes més, donant suport als Alcaldes de la Franja en contra del LAPAO, a la comunitat de docents de les Illes en contra del TIL, als perjudicats pel tancament de RTVV, a les agressions físiques per part d’agents dels cossos de seguretat espanyols com a conseqüència de discriminació lingüística o als actes en contra de la LOMQE juntament amb entitats d'Euskadi i Galiza. També va participar a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, i a Fira d’Entitats de les Festes de la Mercè.

Celebrem i agraïm a ENLLAÇATS PER LA LLENGUA el vigor que ha demostrat en defensa de la llengua comuna i la seva clara aposta per un futur inevitable de treball conjunt, almenys en els aspectes cultural i lingüístic, d'uns Països Catalans reunits de nou.

divendres, 13 de desembre de 2013

Un vídeo denuncia a Europa la discriminació del català a la constitució espanyola

 

El publicà la Plataforma per la Llengua coincidint amb el dia de la constitució espanyola

Tot aprofitant que el 6 de desembre és el dia de la constitució espanyola, la Plataforma per la Llengua recorda que aquesta és l’única constitució de la Unió Europea que no reconeix com a oficial d’estat i al mateix nivell que qualsevol altra una llengua pròpia de les dimensions i de la vitalitat del català. Per això, publica el vídeo en anglès 'Catalan and the official European Union languages' que té com a objectiu explicar a Europa i al món perquè el català encara no és llengua oficial de la Unió Europea.
Aquest vídeo és, de fet, una versió adaptada, revisada i traduïda d’un primer vídeo en català fet públic fa uns mesos. Amb aquesta nova versió, l'entitat vol explicar a Europa i al món aquest tracte excepcional. El vídeo es farà arribar a centenars de contactes internacionals, de manera especial als estaments de la Unió Europea, inclosa la Comissió Europea i el Parlament Europeu. Tal com s’esmenta al final del vídeo, no és pas estrany que tants catalans reclamin un estat propi per ser reconeguts com a europeus amb els mateixos drets que la resta.


Font:

dimecres, 11 de desembre de 2013

Idò sí, els Països Catalans existeixen!

Maria Antònia Font
Per molts de nosaltres, la nostra nacionalitat és la catalana. I el president ja pot cantar missa al parlament que això no canviarà.
Som dona, mallorquina i catalana i de moment la meva nacionalitat no és reconeguda a l'estat on visc.
President, posau fil a l'agulla als problemes que tenim i deixau de banda les fòbies personals que només us interessen a vós.
Hi ha polítics que són més curts que una màniga de guardapits i ens volen fer creure que la mare de Déu nom Joana. Es pensen que una proposició no de llei en la qual es proclami que els Països Catalans 'no existeixen' farà que desapareguin del mapa i del sentir de la gent. Idò no. Les realitats històriques i geogràfiques i els sentiments de la gent no es muden amb una votació al parlament. Tanmateix hi ha una part de la població, de cada vegada més gran, que té clara la seva identitat i la seva nacionalitat.
La Declaració Universal dels Drets Humans ens empara. L'article 15 diu: 'Tota persona té dret a una nacionalitat.' I algú ens pot dir: 'Ja en teniu una de nacionalitat, l'espanyola.' Però l'article 15 no s'acaba aquí. Després del punt i seguit diu: 'Ningú no pot ser privat de la SEVA nacionalitat.' I per molts de nosaltres, la nostra nacionalitat és la catalana. I el president ja pot cantar missa al parlament, que això no canviarà.
El terme Països Catalans ve de molt enrere. És documentat el 1661, també a la 'Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia' publicat a Madrid el 1876. Apareix als texts de l'historiador Ferran Soldevila del 1928. El 1936 al 'Missatge als Mallorquins', escrit per tot de polítics i intel·lectuals catalans i la 'Resposta als catalans' feta per escriptors i intel·lectuals mallorquins, entre els quals hi havia Gabriel Alomar. A més, el 1962 qui parla, modernitza, consolida i omple de contingut el concepte Països Catalans és el valencià Joan Fuster, de qui Pierre Vilar digué que era la persona més intel·ligent que havia conegut.
Però els Països Catalans no són només un concepte datat en el temps, són una realitat històrica, un desig, una esperança de llibertat per a molta gent que comparteix una llengua i una cultura, una manera de fer i de veure el món, de contribuir, des del nostre ésser i la nostra manera de ser, a la construcció d'un món millor, més solidari, basat en un model econòmic i social on es prioritzin les persones, l'economia del bé comú, el respecte pel medi, la diversitat cultural i nacional, el repartiment equilibrat de la riquesa, sense armes, ni guerres, ni tortures, ni tampoc morts per falta d'aliments o d'aigua.
Personalment ja fa estona que tenc la meva identitat clara. Som dona, mallorquina i catalana i de moment la meva nacionalitat no és reconeguda a l'estat on visc. No he perdut l'esperança d'aconseguir la plena llibertat de la nació cultural catalana, aquests països catalans, que podrien arribar a ser nació política si ho decidissin de manera pacífica, democràtica i majoritària els pobles que en formen part exercint el seu dret a l'autodeterminació.
En Bauzá en comptes de solucionar el problemes que tenim du al parlament debats estèrils que no canviaran cap realitat i que responen a les paranoies personals del president. Què ha de pensar la gent que ha perdut la feina o la casa quan veu que al parlament es perd el temps amb proposicions no de llei per dir que els Països Catalans no existeixen? O que si el Parlament de Catalunya quan defensa la llengua catalana cau en la 'ingerència' de no sé quina cosa. Au, venga, que la gent no és beneita! Tothom sap que si algú maltracta l'espanyol surt el govern d'Espanya a defensar-lo. Tots sabem que el govern de l'estat ha destinat 90 milions d'euros en un any a l'Instituto Cervantes per promoure la llengua i la cultura espanyoles a diversos països del món i ningú no l'ha acusat d'ingerència. I sabem també que ha destinat 0 euros al català, que segons la constitució espanyola hauria de ser objecte de respecte i protecció i tampoc no veim cap queixa del govern del PP balear.
I és que estam cansats de falsedats i mentides, cansats que ens digueu que la crisi s'ha acabat, que la desigualtat social no existeix i que no ens solucioneu els problemes greus que tenim: la doble crisi econòmica que hem de suportar, l'estructural i l'espoliació fiscal a què ens sotmet el govern de Madrid, el 25% de la població en risc d'exclusió, el fet que només una persona desocupada de cada cinc pugui trobar feina a curt termini, el degoteig constant de persones desnonades de ca seva, els índexs més alts de fracàs escolar. Ens heu suprimit plantilla docent, professorat de suport, hi ha massificació a les aules, falta pressupost per a partides ordinàries de funcionament, per a ajudes de menjador, transport escolar i llibres de text. President, posau fil a l'agulla als problemes que tenim i deixau de banda les fòbies personals que només us interessen a vós i al grupuscle extraparlamentari que us marca l'agenda.
Per acabar, i des d'aquestes línies, volem agrair al Parlament de Catalunya que defensi la llengua catalana de les agressions que es cometen a qualsevol punt del domini lingüístic català, perquè els atacs a una part de la llengua, afecten tot el conjunt.
Visca els Països Catalans!

M. Antònia Font, Normalització Lingüística STE.
FONT: http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4161169/ido-paisos-catalans-existeixen.html

diumenge, 8 de desembre de 2013

STEPV I EL TEMPIR ENTRE LES ENTITATS QUE DENUNCIEN L'EXPEDIENT AL CEIP DE XÀTIVA.

Aquest és el comunicat dels companys de València, en relació a l'expedient obert al CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva:
STEPV exigeix la retirada de l’expedient obert al CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva. Per al Sindicat, l’actuació de la consellera Català i de la delegada del govern Sánchez de León són pròpies d’un estat autoritari i no d’una societat democràtica moderna.Aquesta actuació de Català contrasta amb la utilització partidista de l’alumnat per part del govern en les visites als centresEls crits espontanis d’unes xiquetes i xiquets als quals el govern valencià els ha tancat la seua televisió no haurien de ser ni investigats ni censurats. Aquesta actuació de Català contrasta amb la utilització partidista de l’alumnat per part del govern i de la Conselleria en actes com inauguracions o visites als centres quan fan discursos partidistes o fotografies amb alumnes que són utilitzades com a propaganda i promoció personal. En les hemeroteques es poden veure fotografies de Fabra i Català amb alumnes que acompanyen notes marcadament partidistes.STEPV dóna tot el seu suport al claustre del Taquígraf Martí i anuncia que, de no retirar-se l’expedient, convocarà mobilitzacions massives contra l’autoritarisme de Català i Sánchez de Leon.D’altra banda, el sindicat fa una crida als centres docents per impedir que les visites dels alts càrrecs del govern interferisquen en les seues activitats acadèmiques i per evitar que aquests càrrecs tinguen cap contacte amb l’alumnat. Així s’impedirà la contínua manipulació partidista que es fa de les visites a les escoles i instituts. Unes visites que paguem totes i tots dels nostres impostos i que tenen un cost molt elevat.Finalment, STEPV critica que Català haja votat a favor de tancar RTVV sent la consellera d’Educació i Cultura. Un fet contrari a l’educació i cultura de les valencianes i valencians i a la normalització del valencià cosa que li recriminava una part de l’alumnat a Fabra.

El Tempir rebutja l’expedient al CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva i n’exigeix la retirada

7 desembre 2013
La Junta Directiva d’El Tempir rebutja de manera enèrgica l’obertura d’un expedient informatiu al CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva (la Costera) com a conseqüència dels crits espontanis d’un grup d’alumnes d’aquesta escola, que reclamaven la tornada de Canal 9 al pas del seguici del president de la Generalitat en la inauguració d’unes obres el passat 4 de desembre. El Tempir considera que l’obertura d’aquest expedient és una mostra més de la voluntat de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports per controlar, fins i tot silenciar, qualsevol crítica que provinga del món educatiu com ja ha ocorregut en altres casos com el de la localitat de Montfort el 2010, quan l’aleshores director de l’IES d’aquest població del Vinalopó va ser sancionat per haver penjat cap per avall una imatge d’Alejandro Font de Mora, anterior conseller d’Educació.
El Tempir expressa públicament el seu suport al claustre d’aquest centre educatiu per considerar que l’obertura d’aquest expedient va en contra del lliure dret a la llibertat d’expressió i, per tant, n’exigeix la retirada. Aquests actes espontanis dels xiquets no mereixen que siguen investigats a través d’un expedient ni que s’impose una sanció al claustre o a l’equip directiu del CEIP Taquígraf Martí. Per això, El Tempir fa una crida a la ciutadania valenciana perquè exigisca que la Conselleria d’Educació tracte amb respecte i dignitat la comunitat educativa dels nostres centres i evitar així els actes partidistes que moltes vegades els polítics governants realitzen durant les visites a escoles i instituts del nostre territori.
A més, cal ressaltar que els crits dels xiquets (recordem que eren espontanis) són un exemple més del rebuig creixent al si de la societat valenciana al tancament de la RTVV que en la franja televisiva infantil contribuïa a reforçar l’aprenentatge del valencià que es fa a totes les escoles. És això (la necessitat que Educació no s’haguera mostrat partidària de la desaparició de Canal 9) i l’eixamplament de les línies en valencià, uns dels eixos d’actuació que la Conselleria hauria de dur a terme i no l’obertura d’expedientes que busquen acovardir el sector docent i silenciar qualsevol crítica, pràctiques que, per altra banda, reflecteixen l’escàs nivell de qualitat democràtica que pateix el poble valencià des de fa dècades.
(Font: ACL El Tempir)

Comparteix aquesta informació

  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Digg
  • MySpace
  • Technorati
LA NOTÍCIA:

El expediente a un colegio de Xàtiva provoca movilizaciones

Los alumnos, que se encontraban en la hora del recreo, gritaron "que torne Canal 9" mientras Alberto Fabra pasaba frente al patio

El concejal de Seguridad de Xàtiva, José Antonio Vidal, toma imágenes de los niños que protestan.
El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) anunció ayer que convocará manifestaciones si la Consejería de Educación no retira el expediente abierto al CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva (Valencia), por los gritos de un grupo de alumnos contra el cierre de RTVV al paso del presidente de la Generalitat, Alberto Fabra. Se trata de una medida propia “de un Estado autoritario”. El sindicato ha puesto de relieve que este posicionamiento “contrasta con la utilización partidista del alumnado por parte de la Consejería en actos como inauguraciones o visitas de centros, cuando se hacen fotos con alumnos que son utilizadas como propaganda y promoción personal”.
En la misma línea, el secretario general del PSPV, Ximo Puig, aseguró estar “preocupado por la mirada autoritaria que está demostrando en los últimos días Fabra y el Gobierno valenciano”.
La portavoz de EUPV en Les Corts, Marga Sanz, pidió el archivo del expediente. Sostiene que esta actuación de la Consejería “traspasa todos los límites del sentido común, pues no sólo vulnera la libertad de expresión de los alumnos, sino que inicia de nuevo la enésima persecución de la crítica entre la comunidad educativa”. La plataforma de trabajadores de RTVV Mildenou se solidarizó con el colegio.
També a:

dijous, 5 de desembre de 2013

Actes commemoratius dels 81 anys de les Normes de Castelló



Tret d'eixida dels actes commemoratius dels 81 anys de les Normes de Castelló

Una exposició i una conferència de Vicent Pitarch inauguren la commemoració


Dilluns dia 9, a les 19:30h al Centre Municipal de Cultura (Antoni Maura, 4) comencen els actes commemoratius amb la inauguració de l'exposició "Ensenyar valencià en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí". L'exposició se centra en els cursos de valencià per correspondència de Lo Rat Penat durant els anys del franquisme [+]

Seguidament, dimecres dia 11 es durà a terme la primera de les conferències a la Sala d'Actes de l'Institut Francesc Ribalta.

El cicle l'inaugura Vicent Pitarch, sociolingüista i Delegat a Castelló de l'IEC, amb la conferència "Les Normes de Castelló en el centenari de les Normes Ortogràfiques de l'IEC. Homenatge a Lluís Revest" [+]

Aquest cicle compta amb la col·laboració de l'IES Ribalta, el Servei de Llengües i Terminologia de l'UJI i la Delegació de Castelló de l'IEC. Us hi esperem!

Consulteu la resta d'actes de la commemoració en aquest enllaç o al nostre Facebook.



Actes d'EUPV-Castelló i de l'EIP en el marc de la commemoració

La setmana que ve tindran lloc els dos últims actes de col·lectius integrants de Castelló per la Llengua per a commemorar els 81 anys de les Normes. Hi esteu tots/es convidats!

Dimarts 10 de desembre (19:30h, Llotja del Cànem) tindrà lloc la xerrada "Literatura i mitjans de comunicació", a càrrec de Xavier Aliaga, periodista i escriptor. Ho organitza: EUPV Castelló [+]

Divendres 13 de desembre (19h, Casal Popular de Castelló) tindrà lloc la xerrada "La situació de la llengua catalana" a càrrec de membres de la campanya "Som Països Catalans". Ho organitza: EIP [+]

Adheriu-vos ací a la "Crida a la mobilització" pels 81 anys de les Normes de Castelló. Per l'escola valenciana i contra el tancament de RTVV: el 21 de desembre tots i totes a Castelló!




Una plataforma cívica declara el 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià [+]




Comunicat: Castelló per la Llengua rebutja rotundament el tancament de RTVV [+]




PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA