Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 30 de novembre de 2013

PARLAMENT D’AGRAÏMENT AL GUARDÓ MARTA MATA 2013 DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT AL MOVIMENT DE LA COMUNITAT EDUCATIVA DE LES ILLES BALEARS

Digníssimes autoritats representants del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, estimats membres de la junta de l’Associació Rosa Sensat, amics, companys: Molt bon vespre a tothom!

Ser mestre és un honor. Ser avui aquí amb vosaltres i rebre aquest guardó en reconeixement a la lluita que ha du endavant la comunitat educativa a les illes Balears, amb el suport de la societat civil, per defensar l’educació i la llengua catalana, és un gran honor i una gran satisfacció per tots nosaltres. En nom de tots ells, moltes gràcies!

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha tengut un paper molt important des del final de l’època fosca del franquisme fins l’actualitat, en la consolidació d’una educació de qualitat, inclusiva i en català. La renovació pedagògica arribà de la vostra mà a totes les illes a partir de l’any 1965. Continuam fidels al principi que sempre va defensar Rosa Sensat: «La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor»

Tot això va començar quan en José Ramon Bauzá va iniciar la croada contra la llengua, la cultura i l’educació. Balears pateix una doble crisi econòmica ja que patim l’espoli fiscal molt alt. Aportam un 13% del nostre PIB a les arques de l’estat, 3.500 milions d’euros que se’n van a Madrid i no tornen. Un 25% de població està en risc d’exclusió. Només una persona de cada cinc espera trobar feina a curt termini. En educació tenim un dels índex més alts de fracàs escolar i un dels baixos en titulacions superiors. En Bauzá ens va prometre, durant la campanya electoral, fer les autopistes de l’educació i no ho ha fet. Al contrari, ens ha suprimit plantilla, professorat de suport, tenim quasi mil professors menys, ha pujat les ràtios, hi ha massificació a les aules, no cobreix les substitucions dels professors malalts, ha reduït el pressupost i a tot això s’hi suma la repressió a la llibertat d’expressió amb la llei de símbols, els expedients a tres directors de Maó,  els insults als docents, la reducció de les ajudes de menjador, transport escolar, llibres de text, reducció que suposa un 74%... No ha posat en marxa cap mesura per pal·liar aquesta situació. En comptes de solucionar el problemes que patim, en Bauzá és dedica a crear-ne de nous. De fet ell ha actuat de catalitzador de primer ordre d’aquesta mobilització.

En dos anys llargs de govern ha atacat els tres dels pilars de la normalització lingüística. El primer, l’Administració pública. Ha llevat el requisit d’acreditació del coneixement del català als funcionaris. El segon, els mitjans de comunicació. Ha tancat RTV de Mallorca que emetia en català, a totes les illes, les 24h del dia. I el tercer, l’escola. Amb dos dels seus projectes estrella. La lliure elecció de llengua del primer ensenyament per part de pares i mares . Això li sortí foradat perquè el 87% trià ensenyament en català durant el curs 2012-2013 i durant aquest ho feu el 90%. I l’altre projecte Bauzá és Decret de Tractament Integral de Llengües, el famós Decret TIL. Amb aquest decret en José Ramon Bauzá ens vol convertir en el laboratori de la LOMCE. En Bauzá i en Wert estan en plena sintonia i tant un com l’altre compleixen estrictament el programa estatal de la FAES a implantar en totes les comunitats on governen.

Marta Mata ens explicava fa 16 anys a Mallorca que “quan els mestres es troben i es comuniquen les seves inquietuds i experiències i treballen de forma real, generen una força horitzontal, que es nota a l’escola però també a la ciutadania”. I els docents, amb els sindicats i la resta de la comunitat educativa ens hem organitzat!


Tots estam a favor d’incentivar l’aprenentatge de l’anglès a tots els centres. Però no hi estam en el model imposat per fer-ho. En Bauzá amb l’excusa d’incentivar l’aprenentatge de l’anglès, redueix la presència del català, impedeix que tot l’alumnat pugui acabar la secundària obligatòria amb un bon coneixement de les dues llengües oficials. El TIL impedeix a Illes Balears poder continuar fent, per consens de la comunitat educativa, l’ensenyament 100% en català. L’escola ha de poder continuar compensant totes les desigualtats que hi ha al carrer, tant la desigualtat social com la desigualtat cultural o lingüística.

Dins els nostres centres també s’educa en l’exercici de la participació i la democràcia per la qual cosa volem que l’escola garanteixi la participació i la capacitat en la presa de decisions per part de la comunitat educativa al consell escolar, cosa que tant el TIL com la LOMCE pretenen eliminar.

Tot per ordres directes d’en Bauzá, fet aviat-aviat, un projecte ideològic sense encaix pedagògic, just el contrari que el recomanava Rosa Sensat quan, als 60 anys i vídua des de feia poc, acceptà el repte de l’Ajuntament de Barcelona de posar-se al davant d’un projecte de 1.200 alumnes amb 40 professors, per fer una escola pública, democràtica, per a tothom i, alhora, d’una gran qualitat. Ella defensà amb força que l’escola pública vol un temps lent i curós, una acuradíssima formació dels ensenyants, i un procés llarg i rigorós d’experimentació abans d’una implantació generalitzada: «Perdre temps per guanyar-ne». Per això és tan important la feina dels mestres i escoltar el seu criteri pedagògic. Ser dignes hereus de les persones que ens han precedit, tant si som mestres com si som persones amb qui la ciutadania ha dipositat la seva representativitat per exercir unes responsabilitats polítiques que passen per escoltar l’ara i aquí dels mestres que demanen una rectificació de la Llei Educació de Catalunya (LEC) o els de les Escoles Bressoles, companys i companyes que lluiten per les mateixes reivindicacions dels qui ara som aquí i ens en reconeixeu el mèrit. Tots lluitam per un servei públic i gratuït per a tothom, per la no privatització, en definitiva per ajudar a construir una societat més justa i igualitària.

És per tot això i més que, després de dos anys anteriors, plens de concentracions, manifestacions, vagues d’un dia, de dos, una vaga de fam i altres mobilitzacions fetes des de la unitat d’acció, mestres i professors han dit, PROU. Som a un moment important d’una mobilització històrica sense precedents, una vaga indefinida de més de tres setmanes amb un alt índex de participació i una manifestació de més de 120.000 persones a totes les illes, que ha tengut un fort ressò dins i fora de les illes, que ha generat una onada de solidaritat i d’admiració per la seva força, unitat d’acció i capacitat d’organització, duita endavant per docents, sindicats, pares i mares i alumnes per aconseguir un ensenyament de qualitat, inclusiu i en català. De de l’Assemblea de Docents, els sindicats STEI, FE CCOO, FETE-UGT i ANPE, les Associacions de pares i mares de totes les Illes (FAPA, COAPA...), la Plataforma Crida, la Coordinadora de professors preocupats d’Eivissa, la Plataforma per l’ensenyament públic de Menorca, els Docents Associats de Formentera, l’Assemblea de mestres i professors de català de les Illes Balears, la Plataforma per l’ensenyament públic de Manacor, els Docents Indignats, els docents pel Sentit Comú, la Universitat de les Illes Balears -un sentit record, ara i aquí, per a la nostra rectora, Montserrat Cases nascuda a Manresa, que morí el passat mes de març, membre important de la nostra comunitat educativa que se n’alegraria molt, d’aquest reconeixement que ara ens feu- l’Església de Mallorca, els grups parlamentaris a l’oposició, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural de Menorca, l‘Institut d’estudis Eivissencs, els Enllaçats per la Llengua... tots hi hem contribuït, i tots ells, i els que ara em pugui oblidar, US DONAM LES GRÀCIES PER AQUEST GUARDÓ.

I finalment volem dir-vos que els mestres de les illes NO TENIM POR.  La comunitat educativa està preparada per resistir i no aturarà fins que l’educació ocupi el lloc prioritari que li correspon dins la nostra societat.

I com us deia al principi, SER MESTRE ÉS UN HONOR. Cap llei, cap decret, cap normativa impedirà que mestres i professors continuem el nostre compromís, --orgullosos de la nostra llengua, cultura i nació- per una educació de qualitat, inclusiva i en català, basada en el coneixement, els drets i les llibertats. Treballam perquè els nostres infants i joves puguin viure amb plenitud, la llengua de la nació que ens uneix. Perquè entenguin que només el coneixement els farà ciutadans lliures, cultes i amb criteri propi.

DES DEL MÉS PROFUND DEL COR DE TOTES LES NOSTRES ASSOCIACIONS, SINDICATS, ASSEMBLEES I COORDINADORES: MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE RECONEIXEMENT QUE ENS REAFIRMA EN LA NOSTRA LLUITA I ENS FA SENTIR UNA PART MÉS DEL PAÍS QUE COMPARTIM!

M. Antònia Font de l’STEI, en nom del Moviment de la comunitat educativa de les illes Balears.                                 
                                                                                    Barcelona, 26 de novembre de 2013

divendres, 29 de novembre de 2013

El tancament de RTVV és un “cop d’estat als valencians i a la nostra llengua”

La FOLC (Federació d’Organitzacions Llengua Catalana) mostra la seua condemna pel tancament i per l’actitud antidemocràtica i repressiva del PPCV


Manifest de la FOLC:

Després de 24 anys, el govern del PP valencià tanca les emissions de l’únic mitja de comunicació en la nostra llengua al País Valencià. Una radio i una televisió el model del qual, ha tingut una trajectòria partidista amb una programació marcada per la intervenció política del PP. Però desmantellar i tancar RTVV és intolerable, és un autèntic cop d’estat comunicatiu a la societat valenciana i molt en concret a la nostra llengua i a la nostra cultura que ens identifica com a poble. Perdre la RTVV suposa tallar el futur del valencià i deixar orfes a les futures generacions de valencians i valencianes del seu tret d’identitat més valuós. Però això no li importa res al president Fabra que parla normalment en castellà.

Sense dubtes, la societat valenciana té el dret bàsic de comptar amb uns mitjans de comunicació públics, de qualitat, plurals, lliures i en valencià. I encara que aquestes premisses no s’acomplien en la seua totalitat, el model està per explotar, està per desenvolupar. El que no pot fer la Generalitat Valenciana és trencar definitivament amb el valencià i no pot atemptar directament al basament de normalitat, (després de l’escola) de la nostra llengua i no pot passar-se per baix cama la democràcia participativa i la llibertat d’expressió.

Aquesta decisió arbitrària, partidista i colpista és la forma de celebrar el 30 aniversari de la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada en nov. 1983), per part del govern valencià. A partir d’ara ens quedem sense mitjans de comunicació en valencià, amb un sector audiovisual valencià desfet, sense empreses de doblatge, actors, actrius, etc. que han treballat i haurien de seguir treballant en la nostra llengua. No podrem assumir la veu del poble. Ara cal preguntar-nos perquè ha succeït tot això i demanar responsabilitats i dimissions. Estaria bé que aquest cop d’estat radio-televisiu, tinguera una resposta civil que puga proporcionar una nova oportunitat per a la RTVV. Des de la FOLC animem la societat valenciana a solidaritzar-se amb els treballadors i treballadores de RTVV i a mostrar la seua indignació pel seu definitiu tancament i el seu suport a les convocatòries de rebuig i a demanar de veritat una RTVV pública, de qualitat i en valencià.

El País Valencià no pot consentir aquest cop d’estat mediàtic, que vol deixar als valencians i valencianes que estimen la nostra llengua que ens identifica com a poble, sense alenar. La nostra solidaritat i sempre al vostre costat per defensar la dignitat del País Valencià.

Elisenda Romeu, presidenta de la FOLC

________________________________________________________________

30 de novembre: Manifestació per la dignitat

29 / 11 / 2013 | STEPV
Davant el tancament de RTVV, sindicats, partits i el Comitè d’Empresa, amb altres entitats de la societat civil, convoquen dues manifestacions demà, a València i Alacant.

Després del tancament efectiu de RTVV, forçat i en contra de la societat valenciana, produït aquest divendres, 29 de novembre, el comité d’empresa de RTVV i tots els sindicats que en formen part, els partits polítics de l’oposició, sindicats, associacions, entitats culturals i esportives, convoquem una manifestació aquest dissabte, 30 de novembre, a les 18.00 h, a la plaça de Sant Agustí de València i a les 18:30h des de l’Avingua Aguilera (davant RTVV) a Alacant, per mostrar la nostra repulsa davant d’una decisió unilateral, precipitada i hostil a la cultura, la llengua i els signes d’identitat de tots els valencians.
L’objectiu de la manifestació és exigir de manera immediata la depuració de responsabilitats al Govern valencià, la dimissió del president de la Generalitat, Alberto Fabra, i la convocatòria d’eleccions anticipades.
La societat valenciana no es pot quedar passiva davant una pèsima gestió que ha causat l’acomiadament de vora 1.700 treballadors i treballadores. Els valencians i valencianes no ens quedarem sense una radiotelevisió pròpia, pública, de qualitat i en valencià.
València Davant el tancament de RTVV s’està convocant una manifestació per a dissabte 30 a les 18h des de Sant Agustí.
Alacant Av. Aguilera, davant de Canal 9, des de les 18:30h., fins la Casa deles Bruixes.
Acudiu!
Per la dignitat, RTVV no es tanca.
Eleccions anticipades ja!

Intersindical Valenciana qualifica de colpista a Fabra
Intersindical Valenciana qualifica de colpista a Alberto Fabra per tancar les emissions de RTVV sense respectar la voluntat del poble valencià. El tancament de RTVV vulnera el programa electoral amb el que va concòrrer el PP a les eleccions autonòmiques i s’ha fet sense consultar l’opinió de les valencianes i valencians. A més, aquest no està justificat des del punt de vista econòmic sinó des del polític com ho reconeix la sentència del TSJCV. El colpista Fabra pretén que els seus amics facen caixa a costa de la RTVV de les valencianes i valencians.
Intersindical Valenciana considera que aquest personatge, equiparable a Felip Vé, ha de presentar la seua dimissió i convocar eleccions anticipades ja que no compta amb el suport de la majoria de la societat valenciana.
El sindicat responsabilitza el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dels despropòsits de Fabra i li demana que li obligue a presentar la seua dimissió. En cas contrari Rajoy serà també resposansable del cop d’estat mediàtic que s`ha perpetrat contra les valencianes i valencians.
Finalment, Intersindical Valenciana fa una crida al conjunt de la societat valenciana a rebel·lar-se contra aquesta injustícia comesa pel PP i Fabra. Un acte que suposa una traició clara i manifest a tot el poble valencià. En eixe sentit, Fabra passarà a la història com un covard i un liquidador de RTVV.

Per la seua banda, la FOLC (Federació d’Organitzacions Llengua Catalana) ha mostrat en un comunicat la seua condemna pel tancament de l’empresa pública RTVV i per l’actitud antidemocràtica i repressiva del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. I afegeix: “El País Valencià no pot consentir aquest cop d’estat mediàtic, que vol deixar als valencians i valencianes que estimen la nostra llengua que ens identifica com a poble, sense alenar. La nostra solidaritat i sempre al vostre costat per defensar la dignitat del País Valencià”.

CRIMINALS !!! #RTVVnoestanca #AcabemambelPP


Persones de tots els colors cansats dels caos polítics del PP valencià i que volen manifestar-se per demanar DIGNITAT, la dimissió de Fabra i la convocatòria d'eleccions anticipades Ja!

30 Nov. 18h. Manifestació.

Dignitat Valenciana: Eleccions

diumenge, 24 de novembre de 2013

ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

STEPV i Escola Valenciana analitzen la situació del valencià a l'ensenyament i a la societat valenciana

Les dues entitats es comprometen a mantindre la col·laboració en la lluita pels drets lingüistics de la societat valenciana
STEPV i Escola Valenciana s’han reunit per analitzar la situació de l’ensenyament en valencià i reafirmar la col·laboració de les dues entitats en la defensa de l'ensenyament en valencià.

En eixe sentit s'ha valorat positivament l'ordre de catalogació lingüística dels llocs de treball en ensenyament públic obligatori, malgrat el retard de 14 anys, i les dues entitats s'han compromés a fer el seguiment de la seua aplicació en secundària per permetre que l'alumnat puga continuar els seus estudis en valencià en aquesta etapa educativa.

De la mateixa manera s'ha valorat positivament el treball desplegat conjuntament en la Comissió de suport a les Illes Balears al País Valencià, arran la vaga indefinida per les retallades i l'aplicació d'un projecte plurilingüe (TIL) que margina el català a l'ensenyament a les Illes.

També s'ha destacat en la reunió el treball desplegat en defensa d'un model plurilingüe al País Valencià que potencie el valencià com a llengua pròpia i han criticat el model aplicat per Conselleria perquè elimina els programes d'immersió lingüística i entrebanca l'extensió de l'ensenyament en valencià.

Finalment les dues entitats s'han reafirmat en la necessitat de continuar treballant conjuntament en la defensa i la potenciació del valencià a l'ensenyament, però també en la resta dels àmbits socials. Per això estan treballant en la creació d'una plataforma en defensa dels drets lingüistics i contra les agressions que estan patint persones valencianoparlants darrerament, desgraciadament, amb massa freqüència.

La necessitat d'aquesta lluita pels drets lingüístics dels valencianas i, per tant, la necessitat de l'existència d'entitats com STEPV i Escola Valenciana que la mantinguen sostingudament en el temps, fa necessària la solvència econòmica d'aquestes entitats, per la qual cosa el sindicat ha col·laborat econòmicament en la petició d'Escola Valenciana, mitjançant Verkami, per a recaptar fons.
21 de novembre de 2013

divendres, 22 de novembre de 2013

PARLAR SALAT


No hi pensi gaire i respongui a aquesta pregunta: quina és la característica principal del català que rallam a Menorca? Sí, jo també ho he dit: l’ús de l’article salat. I sí, no hi ha dubte, ho és, però si hi pensam un poquet més ens donarem compte que, moltes vegades, l’ús de l’article salat va acompanyat també de l’ús de l’article literari i que potser és aquesta coexistència entre ambdós un tret encara més característic de la parla menorquina, i de fet de les Illes Balears, en relació a la resta de territoris de parla catalana.

A Menorca diem jugar a la xarranca
Aquest ús (fins l’any que ve deim, o vindré a les 11 des vespre, per exemple, i no fins s’any que ve o vindré a ses 11 des vespre, o la mar i no sa mar), que segurament es dóna més del que tot d’una puguem pensar, en cap cas respon a una norma escrita ni a unes regles generals que diguin quan s’ha d’emprar i quan no, però segur que un nadiu, com jo mateix, ho empra naturalment i sense quasi donar-se’n compte. Però de la mateixa manera, quasi bé sense donar-nos-en compte, aquesta característica de coexistència entre articles salat i literari que es dóna a la parla de Menorca des de fa varis segles, corre el perill de perdre’s, i no perquè l’article salat se’n vagi del menorquí parlat sinó per “l’eliminació progressiva i preocupant de l’article literari en la parla”, talment alerta la filòloga ciutadellenca Pilar Vinent, del Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Consell de Menorca en una de les conclusions de l’article “La coexistènca dels dos articles: una característica de la nostra parla”, aparegut al darrer nombre de la revista digital “Àmbit” que edita el propi Consell.
Així com es pot dir que a Menorca, i a les Balears, es ve utilitzant tradicionalment l’article literari en el llenguatge oral formal i en el registre escrit des del segle XIII, també es pot dir que en l’àmbit oral informal s’ha emprat l’article salat igualment des de llavors, segurament després de 1287 amb la conquesta de Menorca per part d’Alfons III i de la repoblació de l’illa amb persones bàsicament vingudes de la zona de l’Empordà, on també s’utilitzava, i en part encara s’utilitza, l’article salat. De fet, l’ús de l’article salat era un tret característic a tot el català en època preliterària. Rallaríem dels segles VII al XII, quan Menorca encara no s’havia repoblat pels cristians i catalans i hi habitaven els musulmans, i del moment precedent a l’aparició de la lletra escrita i en el moment en què el català es pot considerar una llengua diferenciada del llatí vulgar.

Salat i literari: derivats d’IPSE i d’ILLE
A aquest darrer apartat l’explica molt bé la filòloga Núria Busquet Isart en la seua tesi doctoral per la Universitat de Barcelona “El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús”. Diu que l’article salat era general a tot el català en època preliterària, però que va experimentar una recessió a causa de la connotació pejorativa que va anar adquirint. En realitat, en el pas del llatí a les llengües romàniques es va habilitar dues formes d’articles a partir dels demostratius llatins IPSE i ILLE, per mor que el llatí era una llengua que no tenia articles. I si bé l’article derivat de l’ILLE (el/la) ha estat el més emprat a les llengües romàniques, en època medieval el derivat de l’IPSE (es/sa) era present a diferents llengües, entre elles a l’occità i al castellà (al “Cantar del Mío Cid” es pot llegir “’es’ día es salido e la noch entrada es”), tot i que al cap d’un temps la forma es va extingir a pràcticament totes les llengües romàniques.

A l'Ajuntament li deim “s'Ajuntament” o també “la Sala”, supòs que perquè el terme Ajuntament és més “modern” i ja va agafar l'article salat a la parla.
Pel que fa al català, diu Núria Busquet, els articles es va derivar d’ambdós demostratius, d’IPSE i d’ILLE, els quals van coexistir durant anys, fins que a l’època literària va haver-hi un procés de substitució en detriment de l’ús de l’article salat, que era vigent a tot el domini lingüístic del català en l’època preliterària, si bé va començar a minvar a partir del segle XII i de la segona meitat del XIII, constatant-se que va ser en el moment en què el català va accedir a l’escriptura que es va començar a emprar el derivat d’ILLE, probablement influenciat per la força que llavors exercia la llengua occitana, ja amb l’ILLE com a referent.
És en aquest context de sorgiment de l’article literari en el català escrit i en el manteniment durant anys de totes dues formes (salat i literari) en la llengua oral catalana que a Menorca arriben els repobladors catalans. I és aquell context que fa que, en general, als territoris de parla catalana segueixi el procés de substitució de l’article literari en detriment del salat (llevat d’excepcions) i que a les Balears (i a altres indrets) encara avui en dia l’article salat sigui un tret característic, per mor “que aquest dialecte conserva més bé els arcaismes per trobar-se en una ubicació lateral i isolada”. Així i tot, en la llengua escrita formal gairebé no s’hi ha emprat mai l’article salat (la forma derivada d’IPSE va passar a ser vista com a popular, mentre que la forma derivada d’ILLE es va considerar prestigiosa i més idònia per al registre escrit) i tan sols apareixen en textos que volen ser un reflex de la llengua oral, mentre que sí que l’article salat predomina en la llengua oral i en registres informals, juntament, però, amb la utilització de l’article literari.

Coexistència sense regles escrites
Realment, però, i ho afirma un altre filòleg, ara Josep A. Grimalt a “Els articles en el parlar de Mallorca”, allò que suposa un repte per als lingüistes és la coexistència en aquell parlar de dos articles, el particular i el general, que s’usen segons unes regles tan difícils de formular com rigorosament aplicades dels parlants. És allò que dèiem que no hi ha una norma escrita però que un nadiu, almanco fins ara, ho empra naturalment i, sense saber explicar-ho d’una manera exacta, sap quan una expressió d’aquestes característiques és “acceptable” i la reconeix com a pròpia i quan, des d’aquest punt de vista, és “inacceptable”. Perquè vam, no és el mateix parlar de la Terra (planeta) que de sa terra (terreny cultivable), ni de la mar que de sa mà, ni és el mateix estar a la glòria que mirar d’obtenir sa glòria (honors), apart que a un li pot agradar sa bulla o pot no ser de la bulla, a la vegada que xerrar de l’any de la picor o de la setmana passada, o de la Catedral i el dimoni que va a la Vall o a la Mola, a menjar melons de tot l’any o peres de la nau i a jugar a la sabateta, a la corda o a la xarranca, tot açò a la Sala o a s’Ajuntament i al costat de l’amo i de sa madona.

Quina hora és: la una o sa una?
Tenint en compte aquesta dificultat per establir una norma concreta, algunes de les pautes i circumstàncies que es donen per a l’elecció de l’article literari i no el salat dins la parla menorquina són, afirma en aquest cas Pilar Vinent, la necessitat d’individuar un objecte, de donar-li un caràcter únic; pel context en què es fa servir, o bé com a recurs estilístic. En aquest sentit, a les paraules i expressions que a Menorca feim servir amb l’article literari com a “convidat” i ben actiu les podríem incloure dins alguns d’aquests 10 apartats: expressions temporals (tot l’any, l’any que ve, les hores del dia: la una, les dues…), paraules que designen ens únics sigui per volum, grandesa, respecte o en àmbits concrets (la mar, la mort, el camp, el rei, el cel, l’infern, …), paraules del camp semàntic religiós (la Catedral, el dimoni, el bisbe, la cúria, el Papa, l’altar, la Mare de Déu, el Bon Jesús, …), locucions, frases fetes i altres expressions de discurs repetit (a les fosques, a l’acte, a la babalà, a la merda, al trot, al galop, a la dreta, a l’esquerra, a la llarga, fer la traveta, fer l’ullet, ser de la ceba, …) alguns topònims (la Trinitat, la Vall, la Cova, …), els punts cardinals (el nord, el sud, …), modalitats de productes (peres de la nau, …), noms de jocs infantils (la marraquinca, la pedreta, l’escambril, …), llenguatge mariner (a la fluixa, a l’encesa, …) i usos estilístics (com a la frase “Quan na Maria va veure que ningú li donava sa raó, ‘la’ dona va canviar d’estratègia”). Provem de canviar aquestes paraules i expressions emprant l’article salat i veurem com no només es fan enfora de la nostra manera de rallar sinó que fins i tot, a orelles o en boca d’un nadiu, sonaria a discurs fals i en part fora de lloc.

Quedar a sa plaça de ‘sa’ Catedral?
I el cas és que, coincideixen els tres filòlegs citats en aquest article, darrerament s’ha evidenciat un cert procés en la distribució tradicional de contextos de l’ús de l’article salat i l’article literari, veient-se que hi ha una tendència a anar substituint l’article literari per l’article salat en moltes d’aquestes paraules en què, sigui per ús o per costum, fins ara li posàvem. Es diu que aquesta dinàmica es produeix especialment entre els més joves i en ambients urbans. I és ben cert que, si ens hi fixam de manera atenta, es pot constatar com no és gens estrany sentir com els més joves, d’una manera habitual i segurament inconscient, diuen expressions com ara adéu, fins sa setmana que ve, no ens veurem fins s’any que ve, hem quedat a sa plaça de sa Catedral, es cavallers de ses festes han de fer feina as camp o es cel de Menorca és ben blau.

A Menorca deim 'Saltar a la corda'
Aquest increment de l’article salat i el retrocés del literari en les paraules que tradicionalment anaven precedides d’aquest article és una de les constatacions del treball de Núria Busquet, que ho fa a través de les dades de les enquestes realitzades expressament per a la seua tesi doctoral. Especialment interessant és l’explicació que dóna un dels enquestats quan xerra dels motius pels quals açò succeeix, dient que passa sobretot en la parla dels joves i de la gent de fora. I és que l’article salat, en la parla col·loquial, sobretot dels joves autòctons i dels al·lòctons, ocupa cada vegada més posicions que correspondrien tradicionalment al literari, sentint-se a dir amb freqüència aquests “girs” i considerant que el fenomen contrari, d’ús d’article literari en comptes del salat, sol ser exclusivament entre persones que han après català com a segona llengua i en tenen un coneixement molt precari.

Quin és el perill de la desdialectalització?
A manera d’epíleg, citarem a la filòloga ciutadellenca Pilar Vinent, que a l’article publicat a la revista digital “Àmbit” és contundent quan diu que “en contra del que podria semblar, però, la supressió de l’article literari en la parla davant aquelles paraules que, per costum, l’exigeixen, no juga a favor de la defensa de la varietat dialectal del català que es parla a Menorca, ja que aquesta és, precisament, una de les característiques de la nostra parla i, per tant, l’hauríem de mantenir si volem conservar els trets distintius de la nostra varietat dialectal. Cal, per tant, desterrar la falsa idea que el perill de la desdialectalització rau en l’ús de l’article literari en els textos escrits -la qual cosa ha estat una pauta d’ús totalment normal i documentada a la nostra illa des del segle XIII en els textos formals- i entendre que, si de cas, el perill està en l’eliminació progressiva i preocupant de l’article literari en la parla”.
Joan Mascaró M.

(Article aparegut al setmanari d’informació i cultura El Iris de Ciutadella en la seua edició del divendres 11 d’octubre de 2013)

dijous, 21 de novembre de 2013

La Catalunya Nord denuncia a la UNESCO la mala salut del català



Publicat en Nació Digital.cat dimecres 6 de novembre del 2013

Diverses associacions de defensa de les llengües minoritàries a França volen pressionar així el govern d'Hollande

El Col·lectiu 31 de Març, que agrupa diverses associacions que defensen les llengües minoritàries a França, denunciaran que el català està en “perill d'extinció” davant la UNESCO. Ho faran aprofitant la Conferència General que aquesta organització celebra a París fins el proper 20 de novembre i amb l'objectiu de pressionar el govern francès perquè compleixi els compromisos als que van arribar.

Una d'aquestes promeses no complertes és la ratificació de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que segons un dels membres del Col·lectiu 31 de març, Miquel Mayol, deixa el català en un “règim de tolerància” que no les acosta a la cooficialitat que reclamen.

En aquesta línia, Mayol deixa clar que fins que no hi hagi una llei que obligui França a protegir les seves llengües minoritàries i tractar-les en igualtat respecte el francès dependran dels governs de torn.

Per això, el Col·lectiu presentarà un informe a la UNESCO que mostra amb xifres el descens de parlants de català a la Catalunya Nord. Una de les dades que en destaca és que el percentatge de persones que el parlen ha baixat vint punts, fins el 25%, a la regió en 15 anys. Les xifres són també alarmants en quant al percentatge d'alumnes que estudien en català a la Catalunya Nord. Només set de cada cent alumnes ho fa, i el 80% d'aquests es troben a escoles que no gestiona l'estat francès.

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA